Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

diumenge, 19 de juny del 2016

KELLY "OJO MÁGICO" 3 (1967) (1966 a Fleetway)






He penjat tota la història gràfica de Kelly nº3:


VAMPIROS TENEBROSOS

EL FIN DE LOS VAMPIROS

En primer lloc perquè és molt dificil de trobar,fins i tot pels col.leccionistes, en segon lloc perquè és el meu preferit , en tercer lloc perquè cada cop que el  rellegeixo torno als tretze  anys com si passés per una porta màgica del temps i en quart lloc  perquè sense aquestes historietes no m' hagués afeccionat segurament tant a la lectura com després va ser.-








EDICIONES VERTICE

Va ser la primera editorial de casa nostra que es va llançar a publicar els còmics provinents dels EUA i d' Anglaterra, en el cas de la Fleetway. 

Ediciones Vertice és una desapareguda editorial que va començar a publicar còmics en format novel·la , de tapa de cartulina amb 128 pàgines i que va classificar com a volums 1.










En aquestes publicacions, per primera vegada, hi vam poder seguir les aventures dels nostres herois preferits: Kelly Ojo Mágico, Mytek el poderoso , Spider el hombre araña, els Fantastic 4, els Vengadores, la Patrulla X, La Masa, Thor, Dan Defensor etc.












Tim Kelly, afortunat posseïdor del talismà inca de "L'ull de Zoltec", que converteix en invulnerable a qui el porta.
L'argentí creador de L'Eternauta, el senyor Francisco Solano López, li va donar vida gràfica. Estem a començaments dels seixanta.






Cómics en rústica amb 128 pàgines en blanc i negre, amb la coberta en color.
Tradueixen la sèrie original d'IPC / Fleetway Kelly's Eye.

En aquesta edició les vinyetes originals van ser remuntades i retocades per adaptar-les al format de pàgina.








































































































































































































dijous, 16 de juny del 2016

CARMEN TÓRTOLA VALENCIA


Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 18 de juny de 1882 – Barcelona, 13 de febrer de 1955) va néixer a Sevilla l'any 1882 de pare català i mare andalusa. De molt petita es va traslladar a Londres i, un cop allà, els seus pares van emigrar a Mèxic deixant-la sota la custòdia d'una família de l'alta burgesia anglesa. Els seus pares van morir prematurament a Mèxic; i Carmen va créixer amb la família que l'havia acollit.










Va iniciar la seva carrera com a ballarina a Londres l'any 1908, al Gaiety Theatre en l'espectacle Habana on interpretà danses espanyoles amb 15 anys, de seguida es va convertir en un model de bellesa. L'any 1911 actuà per primer cop a Madrid al Teatre Romea, l'any 1913 va actuar al Ateneo de Madrid i va provocar una gran polèmica. L'any 1915 va actuar a Barcelona al costat de Raquel Meller. Les seves danses d'inspiració exòtica van ser rebudes de manera dispar, per alguns eren massa atrevides, però va ser una figura molt reconeguda pels artistes i intel·lectuals de l'època: Ignacio Zuloaga, Hermen Anglada i Camarasa,Dalí, Valle-Inclán, Ruben Darío, Gregorio Marañón...Les seves despulles reposen al Cementiri del Poblenou (Dep. III, panteó 12). (viquipèdia)


L'exposició es centra en la col·lecció de puntes que la ballarina va reunir al llarg d'anys i que va ser adquirida pel Col·legi de l'Art Major de la Seda que la va dipositar al Museu d'Arenys de Mar l'any 1992. Es tracta d'un conjunt de més de 200 peces de puntes de diferents estils que la ballarina va col·leccionar però que també va utilitzar en les seves coreografies. L'exposició també mostrarà la faceta de col·leccionista de Carmen Tórtola Valencia amb mostres d'altres col·leccions: els teixits que es conserven al Centre de Documentació Museu Tèxtil o la indumentària teatral que es troba al Centre de Documentació Museu de les Arts Escèniques.















































La seva carrera professional es va desenvolupar des 1908 a 1930, va actuar a tota Europa, els Estats Units i Sud-amèrica amb un gran èxit. En abandonar la dansa es reclou a la seva casa de Barcelona fins a la seva mort l'any 1955 acompanyada per la seva secretària i filla adoptiva Ángeles Vila-Magret i rodejada per les seves col·leccions i els seus records de gran ballarina.

Carmen Tórtola Valencia és considerada junt a Amalia Molina, Antonia Mercè i Luque, La Argentinita i d'altres, com la representant d'una època gràcies als seus espectacles, on combina l'exotisme i alguns elements procedents del music-hall. El seu treball s'inspira en la dansa lliure que va promoure Isadora Duncan, la innovació dels Ballets Rusos i l'orientalisme, tan de moda a inicis del segle XX.

Va combinar danses d'inspiració oriental: ''La Serp'', ''La bayadera'' amb altres balls inspirats en el folklore espanyol com ''La Tirana''.














La seva popularitat la va convertir en imatge de la línia de perfums i sabons "La Maja" de l'empresa Myrurgia, propietat d'Esteve Monegal. Precisament un retrat de la ballarina a "La Tirana" va inspirar a Eduard Jener per fer el cartell promocional dels sabons i perfums.































El seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de 112 peces d'indumentària i complements, 246 quadres i dibuixos, 29 àlbums i 4 carpetes de gran format (fotografies, retalls i impresos, testimonis de la seva vida artística i social), fotografies de petit o mitjà format (incloent-hi també targetes postals), 3 cartells de gran format, programes de mà, i dos volums d'epistolari amb el títol genèric de "Los poetas a Tòrtola Valencia".El fons de partitures es conserva a la Biblioteca de Catalunya. La seva col·lecció de puntes va ser adquirida pel Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona que l'any 1992 les va dipositar al Museu d'Arenys de Mar. La valuosa col·lecció d'art precolombí que havia reunit es dispersà a la seva mort, però fou reunida de nou per Jordi Clos per a la seva Fundació Arqueològica Clos. Avui forma part, com a dipòsit, del fons del Museu de les Cultures del Món de Barcelona.