"Gòtic van ser un grup de rock
progressiu català de finals dels anys 70, amb un fort component
de fusió. Van treure un sol disc, l'any 1978: Escenes,
amb tots els temes instrumentals, considerat
com un dels millors discos del rock progressiu que es va fer en aquells anys.
Fou un grup de rock progressiu amb un component destacat de fusió, on el Folk català es
barrejava amb el jazz-rock fusió i el rock progressiu de grups com Camel. Les guitarres són col·laboracions de
músics que no pertanyen al grup.
La seva música es caracteritza per un alt virtuosisme i
vitalitat, amb unes notables influències del món del jazz, del progrock
anglosaxó i de la música popular catalana. Tot això mesclat amb gran
habilitat, donant com a resultat unes cançons de gran qualitat i bellesa. En
les seves composicions hi destaca la flauta per sobre de la resta
d'instruments, ben secundada per uns teclats (bàsicament piano, sintetitzador i mellotron)
que solen estar en segon terme però prenen el protagonisme quan cal. Tot això
sustentat per una potent base rítmica de baix
elèctric i bateria, i ornamentat per uns puntuals
però magistrals tocs de guitarres, que són l'instrument invitat de la banda.
L'any 1975, Rafael Escoté, Jordi Vilaprinyó, Jordi Martí i Jep Nuix,
van crear el grup de rock simfònic Gòtic que ràpidament esdevingué una de les
bandes més significatives en les tendències musicals del moment a Barcelona. El grup enregistrà únicament
un àlbum, Escenes, editat per Movieplay,
més tard reeditat i distribuït per Fonomusic i, el 2011, per Arcàngelo,
Warner Music Japan Inc. El
grup no va poder evolucionar més perquè l'àlbum de debut va tenir un gran èxit
de crítica ("Es una de las novedades más satisfactorias que nos ha
deparada la música autóctona en los últimos tiempos" va dir-ne el
crític de La Vanguardia.
També va ser el 3r més votat entre els 10 millors àlbums de rock progressiu
espanyol)
però unes vendes baixíssimes, cosa que no va permetre als membres de la banda continuar junts.
Abans de dissoldre's van intentar gravar un segon disc, però solament van
deixar alguns temes gravats que mai s'han arribat a publicar. "
Així acaba la correcta descripció que és fa a la Viquipèdia sobre Gòtic, però les coses han canviat darrerament.
La banda torna, 38 anys després, amb la maqueta digitalitzada i remasteritzada i un únic concert a la sala Luz de Gas el 2016. Així acaba la correcta descripció que és fa a la Viquipèdia sobre Gòtic, però les coses han canviat darrerament.
La banda al Canet Roc del 1978.
Veieu aquesta entrada de la web sense nom sobre el tema que val la pena.
"Gòtic és d'aquells grups catalans de rock progressiu o simfònic dels anys setanta que, si tecleges el seu nom a Google, obtens més resultats del Japó que no pas de Barcelona.
Amb un únic disc, Escenes, publicat el 1978 (el mateix any en què participaven, amb Blondie, Nico i Ultravox en l'última edició del Canet Rock original), la banda ho va deixar córrer quan l'aleshores director artístic de Movieplay, Gonzalo García Pelayo, futura estrella internacional del pòquer, els va etzibar que, a Gegants i serpentines, el seu segon treball, li faltava “virtuosisme”. “Ens va dir que sí, que molt bonic... però que no li interessava”, recorda ara la banda amb un somriure.
El rumb de Gòtic, com admeten ara els seus integrants, hauria estat diferent si Movieplay hagués publicat Gegants i serpentines, però la negativa de la discogràfica i les feines d'alguns músics del grup amb cantautors com Joan Isaac, Ramon Muntaner i Joan Baptista Humet van fer passar Gòtic a millor vida. “No és un disc, potser, tan perfeccionista com Escenes, però hi ha una espontaneïtat que el fa especial”, diuen Gòtic d'un àlbum en què, com en tants discos catalans de l'època, fluïa la mediterraneïtat. “Encara que ens agradessin molt Emerson, Lake & Palmer, quan fèiem melodies es feia evident que érem d'aquí”, admeten.
Ara, per via del micromecenatge, Gegants i serpentines, gravat a Estudis Gema l'any 1978, veu finalment la llum. Digitalitzat i remasteritzat. “Quan vam descobrir, a internet, que un americà venia aquella gravació sense saber com li havia arribat, vam començar a posar fil a l'agulla”, afirmen. Gòtic ja han rebut comandes del Japó i, avui, reapareixeran fugaçment amb un concert a Luz de Gas."
El rumb de Gòtic, com admeten ara els seus integrants, hauria estat diferent si Movieplay hagués publicat Gegants i serpentines, però la negativa de la discogràfica i les feines d'alguns músics del grup amb cantautors com Joan Isaac, Ramon Muntaner i Joan Baptista Humet van fer passar Gòtic a millor vida. “No és un disc, potser, tan perfeccionista com Escenes, però hi ha una espontaneïtat que el fa especial”, diuen Gòtic d'un àlbum en què, com en tants discos catalans de l'època, fluïa la mediterraneïtat. “Encara que ens agradessin molt Emerson, Lake & Palmer, quan fèiem melodies es feia evident que érem d'aquí”, admeten.
Ara, per via del micromecenatge, Gegants i serpentines, gravat a Estudis Gema l'any 1978, veu finalment la llum. Digitalitzat i remasteritzat. “Quan vam descobrir, a internet, que un americà venia aquella gravació sense saber com li havia arribat, vam començar a posar fil a l'agulla”, afirmen. Gòtic ja han rebut comandes del Japó i, avui, reapareixeran fugaçment amb un concert a Luz de Gas."
Si voleu saber més coses sobre "Gòtic" de primera mà aneu a la seva web on hi trobareu la trajectòria musical d'aquest excepcional grup del que se n'ha parlat poc encara. Gòtic-El grup
