Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Triadó i Mayol i l' Esquella de la Torratxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Triadó i Mayol i l' Esquella de la Torratxa. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 d’abril del 2016

Josep Triadó i Mayol (1870-1929) i l' Esquella de la Torratxa






Espectacular disseny artístic  que va fer per les tapes de l' Esquella de la Torratxa l' any 1904 i que sorprenenment no he vist esmentat en cap de les seves biografies.- (Pijus)














Josep Triadó Mayol
Barcelona, 1870 — Barcelona, 1929
Cursà estudis a Llotja. Amplià estudis, becat, a Madrid (1890-91). Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona (1894, 1896 i 1898), amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells. Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per A.de Riquer, que li ensenyà gravat. Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort.
























Les arts gràfiques esdevingueren el seu camp predilecte de treball. Decorà les revistes El Gato Negro (1898), Álbum Salón (1898-99), La Ilustración Artística (1898-1900), Hispania (1899-1902), Hojas Selectas , Mercurio , etc., i esdevingué un dels il·lustradors més importants del començament de segle.




Detall del lema del setmanari: 
  
"Sempre Avant, Avant Sempre. "

De fet quan viatjo, sempre que puc m' agrada tornar per un altre camí i no repetir el que ja hi fet.-










Signatura de l' autor, en el canto inferior esquerra de la tapa devantera :   TRIADÓ




Detall de la part superior.

El disseny de Triadó  fa honor al seu nom. 






Detall de la part inferior.-




Llom del volum del 1905.-











Contraportada de les tapes dissenyada també per Triadó on figura el nom de l' editor.-














Portada de les tapes del volum del setmanari "Joventut" corresponen a l' any 1901, feta també per Triadó.-
































Llom dissenyat per Josep Triadó del volum de "Joventut" any 1901.-



De la seva producció cal destacar Sonets d’uns i altres, Dafnis i Cloe, Amor i Psiquis , on començà la seva llarga col·laboració amb R.Miquel i Planes en el camp de la bibliofília, que durà fins a la fi de la seva vida ( El purgatorio del bibliófilo , 1927). Dibuixà també cartells, anuncis, marques comercials, menús, cartes, diplomes, etc., i excel·lí en l’ex-libris. D’aquests en féu 275, els primers dels quals reuní en el Primer llibre d’ex-libris d’en Triadó , una de les curiositats de la bibliofília modernista.












Fou director de la Revista Ibèrica d’Ex-libris (1903-06) i de la Revista Gràfica . Organitzà el 1906 l’Exposició Bibliogràfica de la Llengua Catalana, col·laborà en l' Anuario de las Artes Decorativas i realitzà projectes de relligadures, tapissos, xemeneies i plafons murals, com el tríptic Les corts de Montsó de la Sala de Sant Jordi de la Generalitat. Artista eclèctic i dibuixant d’una gran correcció, després d’un sòlid aprenentatge acadèmic assimilà un Modernisme poc exagerat, assossegat, sobretot en el vessant neogoticista. Passà naturalment, a través d’unes composicions simètriques, equilibrades i una gamma cromàtica molt harmoniosa, al Noucentisme, del qual és un dels representants més importants en les arts del llibre. 


(Enciclopèdia Catalana)