Alguns dels seus discursos varen ser enregistrats per la productora Discos Odeon, el 1916. La seva popularitat dins la societat catalana d'aleshores era tal que s'en va fer una pel·lícula i tot. No va ser un desconegut doncs.
Ni dels seus discursos gravats ni de la pel·lícula s'en sap res més. Deuen estar arxivats en alguna hemeroteca, llàstima.-
Fotografia d'una col.lecció particular,veiem al Noi de Tona amb la seva dona, segurament cap el 1890.
És una reproducció d'una fotografia feta per A.S. Xatart, col.laborador habitual de L'Esquella de la Torratxa.
"A parlà estic decidit
d'aqueixa gent embrutida
d'aquests que passan la vida
gandulejant a Madrid."
"Pot esperar res ningú
d'una gent d'aqueixa sang
que per un bitllet de banc
perden lo sentit comú? "
"Que en voleu doncs esperar
d'aquesta gent que vos dic
cap d'aquests va protestar ?"
" Sabian que obrers honrats,honradíssims, cada dia
pels agents de policia
vilment eran maltractats."
"Cap fabricant opulós
devant de tanta bruticia
va demanar justicia
per dits obrers? no, senyors."
" Quan per no tornar embarcaven d'aquesta terra, el jovent,
aquests senyors de Foment,
doncs, ¿perquè no protestaven?"
" Ni els més grandiosos perills
ni la perdua de l'Habana
ni tota la sang humana
derramada per tants fills.
ni el trist plorar de les mares
ni el sofriment dels germans
ni els desesperos més grans
dels germans, pares i mares,
conmoure varen lograr
les fibres del sentiment
d'aquests senyors de Foment
que ens volen regenerar." (1)
" Patriotes de mala fama no teniu més que egoisme,
i és lo vostre patriotisme
tot plegat una camama."
" I acabarà aquest bullit
el dia que Barcelona
elegeixi al Noy de Tona
per anar al Congrés de Madrid." (2)
"Els diré: Per culpa vostra
hem perdut les Carolinas
i a les Islas Filipinas
ja els podem dir un Pare-nostre"
"Els diré, sens pendre mides: Sangoneras de l' Estat,
que en mala hora ens heu robat
honra, fills, fortuna i vides !!
Qué n'heu fet d'aquells fills braus
que un dia vau embarcar
com remats de bestiar
per anar a amordassar esclaus ?"
"Per culpa del mal govern
avui tot se'n va per portes
les fabricacions són mortes
la llibertat a l'infern.
L'obrer es veu humillat
l'industrial, magre la balla
los carrers, plens de canalla
implorant caritat."
Article Esquella de la Torratxa" del 11/11/1898.
"Lo unic que us puc dir
és que tot just sentía pel carrer
aquell xim xim del himne de Cadiz
i aquell pet de "Vivaaa Espanya"
encara que estigués d'una hora lluny
procurava escapolir-me per no
arreplegar alguna garrotada."
"Perquè jo sóc partidari de que cadascú faci lo que li dongui la real gana. Jo mateix no sé on dormiré quan la son m'agafi, i no envejo la felicitat de ningú. De modo i manera, que si Cuba m'hagués dit: "Estic cansada de tu y vull anar sola", jo li hauria respós "Tu mateixa, noia, ja ets prou gran" i si "t'hay visto no macuerdo". (3)
"Avui tothom plora, menys els que s'han omplert les butxaques perquè "a riu revueltu ganansia de pescadores", i Cuba a tirat pel mal camí i ara viu amistansada amb els Estats Humits, que són uns solemnes porcs, amb uns ullals i una ganeta que ni cap singlà."
" (...) perquè desde fa molts anys, i per aquestos casos, ja hi sigut prou previngut i no porto mai un quarto a sobre. La meva máxima ha sigut sempre: "Tant guanyes, tant gastes i al vespre fes la pau, que demà serà un altre dia" Aixís, no tinc capitals, però tampoc tinc deutes, i visc feliç, sense mals-de caps ni enredos." (4)
" Però ells se les pegan de sabis i lo que són unes solemnes estrofes que tot ho fan anar de mal borrás, amb perdó siga dit del Sr. Borrás, primer galán del Treyatu Romea, de qui sóc un gran admirador per lo bé que diu els versos." (5)
" I ara parlant sense modestia, però amb justicia, crec, i no dubto que tothom opinarà lo mateix, que tan els conservadors com els fusionistes, del primer al últim, s'han posat tots sense excepció molt per sota del nivell d'aquest pobre Noy de Tona. Ni uns ni els altres saben el que es pescan, han perdut la carta de navegar, i per més que s'esforsin sempre farán salat." (6)
"Es precís, doncs, echar mano de gent nova i que no estigui gastada, per contribuir a la regeneració de la patria (7) (...)
Desde el moment que goberni alsaré la suspensió de les garanties constitucionals, perquè a mi no em fan afrenta ni les censures de la premsa, ni els judicis de l'opinió pública. Per decret rebaixaré tots els sous, a proporció del meu, que ja he dit abans que sería de dos pelas diaries." (8)
" Inmediatament reuniré les Corts i allí ens picarem les crestes amb l'advertència de que tots els discursos haurán de ser en vers i sense apuntador, (...) En vers també s'escriurán totes les lleis, les quals serán recitades cada dia pels carrers i places de totes les poblacions d'Espanya." (9)
" Pero si tenen alguna desconfiança amb la bondat i l'eficàcia d'aquests medis pacifics (...) si es considera impossible poder prescindir dels fusionistes i dels conservadors (...) m'ofereixo també a fer alguna cosa en bé de la patria. No oblidin que el Noy de Tona és un gran dentista. Per lo tant que em portin a en Sagasta, a en Silvela, a tots els peixos grossos de la política i en un tancar i obrir d'ulls jo els deixaré les genives més netes que les d'un nen de tetes. I quan es vegin sense dents i per lo tan sense poder rosegar, o bé es quedarán mamant-se lo dit, o es morirán de ràbia." (10)
Aixís va expressar-se lo popular patrici .I després de remullar tan interessant interviu amb una copa de Anís del Mono, varem despedir-nos d'ell, recomenant-li molta perseverància en los seus propòsits, que bé poden figurar dignament al costat de alguns dels que han aparescut aquests dies en les columnes de certs periòdics rotatius de Madrit. P.O. (el redactor)
Enric Vilà i Armengol (1911-2007) fou un fiscornaire i compositor de sardanes ampurdanés i ens deixà, per escrit, algunes de les seves experiències i averiguacions sobre el Noi de Tona fetes al llarg de la seva vida de músic de cobla arreu de Catalunya. Fou per tan contemporàni seu i les seves opinions poden aclarir-nos algunes coses.
Llegint els comentaris de Vilà i Armengol sobre el Noi de Tona, segurament va ser així, pensem però que ell va recollir les facècies del Noi de Tona de gent que el va conèixer quan aquest era ja gran, com a la foto. No deixo de pensar que segurament va ser un ximplet que es va aprofitar de les circumnstàncies del seu entorn i del moment polìtic en el que estava, però, llegint el que va dir, veig a un home que deia moltes veritats, veritats que molts no s'atrevien a dir. Algunes coses que s'acosten a un programàri polític. Si hagués reexit en les seves intencions i hagués tingut seguidors, segurament l'haguessin pelat per subversiu. Però com era un ximplet...... a mida que anava fent-se gran s'adonaria que no hi havia res a fer, la gent callava, malgrat la repressió. Igual que ara.
(1) Els fets de Montjuïc van ser espantosos, cal llegir el que va passar a l'enllaç, la guerra de Cuba va portar a molts catalans a la mort. Imagineu una guerra contra el Marroc per Ceuta i Melilla i que una Catalunya que vol ser independent, haguès d'anar a lluitar allà baix.
(2) Estem en el 1898, guerra de Cuba, perdua de Les Filipines. Els desastre colonial espanyol. El Noi de Tona s'ofereix per redreçar-ho tot si és escollit.
(3) El Noi de Tona és lliberal i democràtic amb Cuba, cosa que no ha passat mai a Espanya, ni ahir ni avui que la cosa no va de quatre puros i unes caixes de rom.-
(4) El Noi de Tona ens mostra el seu programa econòmic:
"Tant guanyes, tant gastes i al vespre fes la pau, que demà serà un altre dia" Aixís, no tinc capitals, però tampoc tinc deutes, i visc feliç, sense mals-de caps ni enredos."
(5) El Noi de Tona té bon gust teatral i poètic, no era un ignorant, li agradava Enric Borràs i Oriol, el nostre Manelic per excel·lència.
(6) Coneixia el món polític del seu temps: partits, liders etc
(7) Veu, que només amb gent jove i nous partits podia canviar el status-quo.-
(8) Programari polític del Noi de Tona, hi ha partits actuals que ni en tenen.
(9) Aquí no la toca gaire, vol una Espanya il·lustrada, cosa que ja sabem ara que és totalment impossible.
(10) Sembla una espècie de metàfora a lo Walking Dead en la que expressa l'egocentrisme de molts polítics, sense poder no són res.
