Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NICK DRAKE (1948-1974). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NICK DRAKE (1948-1974). Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 d’octubre del 2009

LA GENERACIÓ PERDUDA: NICK DRAKE (1948-1974)















































































































































































Nicolas Rodney Drake,(1948-1974) més conegut com a Nick Drake, és un
cantautor de folk anglès nascut a Birmania. El seu treball és molt apreciat actualment per la crítica musical, tot i que gairebé no va vendre discs durant la seva vida.

Biografia:

Va néixer a Rangun (Birmània) el 1948, fill d'un important comerciant. Durant la seva infància es va procurar que tingués una bona educació, va anar als millors col·legis i se li va inculcar el gust per la poesia, la pintura i la música. Estudià Literatura Anglesa a la Universitat de Cambridge, però ho va deixar 9 mesos abans d'acabar per dedicar-se a la seva carrera musical.
Sensible i tímid, realitzà molt poques actuacions, la qual cosa va dificultar la difusió de la seva música.
Nick Drake publicà 3 àlbums durant la seva vida: 


Five Leaves Left (1969), Bryter Layter (1970) i Pink Moon (1972). 

A més de la seva veu, utilitzava una guitarra acústica amb alguns arranjaments de piano, cordes i teclats.
Va morir el 1974 als 26 anys, a causa d'una sobredosi d'antidepressius. 


(Viquipèdia)


En la gestació del seu segon album "Bryter Layter", Nick es va mudar a una habitació individual en el barri de Hampstead, a prop del camp. Vivia a la planta baixa d´un edifici victorià,passant fred i solitud. Deia que volia estar sol per treballar.
El 25 de novembre de 1974, Nick dormia sovint fins tard, però era mitgdia i encara no s'havia llevat. Sa mare pujà per portar-li l'esmorçar.
Quan va obrir la porta de la seva habitació va veure uns discos al costat del tocadiscos estereo. Damunt del plat un dels concerts de Brandemburgo de Bach, música que el seu fill escoltava sovint. Nick Drake jeia mort damunt del seu llit.

La mort s'havia produit al voltant de les sis de la matinada, degut a una sobredosis de Tryptizol, un antidepresiu que Nick solia pendre i que. potser, per equivocació va confondre amb les píndoles per a dormir.
L'ajudant del jutge d'instrucció declarà que es tractava d´un suicidi.
Del cert no sabrem mai  perqué Nick no va deixar cap nota escrita.







Nick Drake reposa en el cementiri de Tanworth-in-Arden i en la seva modesta lápida i figuren també els noms dels seus pares. Esta orientada cap a un paisatge de turonets i prats. Un lloc de descans ideal per a un noi tan enamorat de les generoses ofrenes de la natura.-


Nick Drake, Jimi Hendrix, Jim Morrison, Janis Joplin, Brian Jones, Kurt Cobain etc, Nick als 26 anys i tots els altres als 27, van morir joves i van seguir al peu de la lletra la famosa frase de James Dean, que morí als 24 anys,: "Viu rapid, mor jove, i deixa un bonic cadaver."
Alcohol,drogues, antidepresius, foren els causants de la majoria d'aquestes morts, el mitjà mal utilitzat que els hi portà, però la veritat és que tots ells cercaven en la música, alló que en el món exterior no trobaven. Són els exemples més característics d'aquesta generació perduda.- (Pijus)








Em vaig cloure en la meva soledat. 
 Fou una clausura dura.
Deien de mi que era un orgullós.
Però no és pas veritat; no m'entenien. 
La soledat és per a mi una condició del treball [...] 


                Vladimir Holan