Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Venen temps de canvis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Venen temps de canvis. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 d’agost del 2012

Els polítics, el poble, tots nosaltres estarem a l' alçada ?




El PP, sobre les declaracions de CDC sobre la independència: "Aquest cap de setmana ha fet molta calor i a alguns se'ls ha escalfat el cap"


Això deia aquest poeta,  l’ any 1883.
Quin símil més bonic  entre l’ esforç dins el món casteller i el fet de sentir-se català en defensa de la nostra terra.
Som a l’ any 1883 i que actuals  se’m fan aquests versos. 
Tot és vell i foradat i tornem a ser on érem.
A mi que  se'm va negar la meva llengua quan tocava i ara he de fer mans i mànigues, Pijus.





Josep Verdú i Feliu

Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1853 — Barcelona, 1885

Escriptor.
Popularitzà el pseudònim de Gestus. Col·laborà en un gran nombre de publicacions de Vilanova i de Barcelona. Estrenà moltes peces curtes de teatre, còmiques i en català, algunes de les quals foren publicades: entre moltes d'altres, Jan petit (1874), Los pintors de Barcelona (1875) i Colls i punys (1895). Publicà també Poesies festives i sèries (1894) i Colección de cantos populares de Murcia...(1906); altres poesies seves foren recollides a Lectura Popular i a la Renaixensa

LOS XIQUETS DE VALLS

AMUNT!


Al meu amich lo reputat dibuixant En Pere Elias.

Som la gent de la terra,
llauradors som del Camp;
es un mur cada espatlla
y un garrot cada bras,

Som de cara morena
com lo pa del mestall;
com lo vi de la plana
tenim foch en la sanch;

Som del Camp ¡ Deu me valga¡
decidits y sapats,
be per tot nos ho diuhen:
gent del Camp, gent del llamp.

Si 'ns festejan los pobles
en sas festas anyals ¡
ab la nostra arribada
la alegria renaix;

Los baylets saltironan
de la gralla al devant,
y .als nins alsan las mares
perque 'ns vejan passar.

Fins los vells ¡Deu me valga!
als padris dels portals
ab enveja 'ns nomenan;
gent del Camp, gent del llamp.

Quan ressona la gralla
y redobla 'l timbal,
com un ferre a altre ferre
lliga un bras a altre bras;

En las duras espatllas
ab feresa arrapats
sols ab quatre gambadas
los baylets son a dalt

Com mes pes ¡ Deu me valga
mes nos plau aguantar:
no 's doblegan los roures!
Gent del Camp gent del llamp.

FilIs de terras estranyas
no enfortits pel travall,
prou motejan de barbre.*
nostre joch que es de pau.

Qui en lo cos té coratge
se ennobleix y 's fa gran
que es cobart lo qui es feble
y es traydor qui es cobart.

Fem castells ! Deu me valga !
ab amor abrassats,
y abrassats ningú 'ns vincla:
Gent del Camp, gent del llamp.

En lo cim de la torrre
com a noble estandart,
barretina dels avis
sol lo vent volejar:

¡ Que no 's perdan las torrras
ni castells ni espadats,
que be 'ns plau enlayrarla
tot mostrant que som braus!

Que som braus iDeu me valga!
per si l' hem de venjar,
com ja férem ab ánim
Gent del Camp, gent del llamp.

Y si un jorn Catalunya
vol petjarla un tirà
en l' alberch tenim éynas
que grillons han trencat.

Som la gent de la terra,
llauradors som del camp;
es un mur cada espatlla
y un garrot cada bras;

Tenim pit ¡Deu me valga!
sabém dur la destral,
y 'ns diran ara y sempre;
Gent del Camp, gent del llamp.

Joseph Verdú i Feliu

La Renaixensa , Any XII , 1883 , pàgs 158-161


* bàrbar

Recordeu:

Fills de terres estranyes
no enfortits pel treball,
prou motegen de bàrbar,

nostre joc que és de pau.


Qui en el cos té coratge

s’ennobleix i es fa gran,

que és covard el qui és feble
i és traïdor qui és covard.

i també:


I si un jorn Catalunya

vol aixafar-la un tirà
en l' alberg tenim eïnes
que grillons han trencat.