Coneixem a Josep Vallverdú bàsicament per la seva producció en literatura infantil i també com a narrador , poeta o traductor, però se´n sap molt poc de la seva vessant viatgera, d´home de carrer que ens descriu els seus contemporanis tal com els veia en aquella Catalunya de finals dels 60´s i començaments dels 70´s.
Una aventura que es va començar a gestar el 1966 i va concloure set o vuit anys després, va donar com a resultat un obra espectacular.
Una visio de Catalunya diferent, que mai s´havia fet fins aleshores i que es concretà amb una sèrie de vuit volums, publicats per Taber, en els que la màgia de la fotografia de Ton Sirera i les vives descripcions de Josep Vallverdú donen a aquesta obra un valor incalculable. Pijus
"Catalunya-Visió és, per damunt de tot, una sèrie de llibres gràfics basats en recorreguts descriptius de comarques del Principat. Però, alhora, Catalunya-Visió és la història d’una relació entre dos homes: l’autor del text, Josep Vallverdú, i el fotògraf Ton Sirera." (Josep Maria Aloy)
JOSEP VALLVERDÚ I AIXELÀ
TON SIRERA I JENÉ
Important debat a peu dret. El grup de cinc no acaba de posar-se d´acord, per la senzilla raó que en desacord no hi han estat mai del tot. I així va passant la vida. El cas és poder calçar un quaranta-quatre i tenir una bona paret on repenjar-se.
Dues boines i dues gorres, i el més jove, per desempatar, amb el cap descobert. No tots són pagesos: l´home del nas hebraic és segurament un botiguer, el qual no acaben de convèncer els altres. “Què vols que et digui...” “Però pensa-hi, home.” “ Mira, jo...” “Tots ho sabem, això.” “ Deixa´t de dallonses”.......L´únic que sembla, fins i tot físicament, distanciat de la terrible batalla és l´home de negre, amb el seu cigarret groguenc penjat dels llavis i les mans a les butxaques.
Aquest és dels qui escolten i deixen dir: és la forma més refinada de sibaritisme dialèctic.
Però aquestes espardenyes són obsessives: aquests pagesos, com diu Josep Pla, si us claven una trepitjada, aneu servits. Llurs peus han reduït a pols milions de terrossos. Aquests sí que toquen de peus a terra. Més d´una xicota, però, va casarse amb l´home que l´havia trepitjada ballant el ram a l´envelat: es veu que un bon trepig és quelcom decisiu: a través de la trituració dels metatarsos penetra una mena de força convincent, primer avís, com si diguessim primera amonestació.......... ( Josep Vallverdú )
Els nostres amics al costat de les aigües del Matarranya entre el Faió i Riba-roja.-
Detall o veiem en Ton Cirera i Josep Vallverdú fumant en pipa.-
Amb el seu 2CV pel congost del Parrissal a Beseit.-
Introducció, feta per Vallverdú, a "Els rius de Lleida", edicions Destino, 1973, un altre gran obra en col.laboració amb Ton Sirera:
" Ben mirat, però: quin era el tema concret ?
Un viatge al llarg dels rius ? Només passar ?
O descobrir, endevinar, recordar, evocar, imaginar i compendiar la diversa vida que,
a la vora dels rius, hora a hora, segle a segle,
hi han fet florir els homes ?" ( part final )
WEB DE JOSEP VALLVERDÚ
Catalunya Visió a L' Arts Santa Mònica fins el 26-04-012
Dues boines i dues gorres, i el més jove, per desempatar, amb el cap descobert. No tots són pagesos: l´home del nas hebraic és segurament un botiguer, el qual no acaben de convèncer els altres. “Què vols que et digui...” “Però pensa-hi, home.” “ Mira, jo...” “Tots ho sabem, això.” “ Deixa´t de dallonses”.......L´únic que sembla, fins i tot físicament, distanciat de la terrible batalla és l´home de negre, amb el seu cigarret groguenc penjat dels llavis i les mans a les butxaques.
Aquest és dels qui escolten i deixen dir: és la forma més refinada de sibaritisme dialèctic.
Però aquestes espardenyes són obsessives: aquests pagesos, com diu Josep Pla, si us claven una trepitjada, aneu servits. Llurs peus han reduït a pols milions de terrossos. Aquests sí que toquen de peus a terra. Més d´una xicota, però, va casarse amb l´home que l´havia trepitjada ballant el ram a l´envelat: es veu que un bon trepig és quelcom decisiu: a través de la trituració dels metatarsos penetra una mena de força convincent, primer avís, com si diguessim primera amonestació.......... ( Josep Vallverdú )
Els nostres amics al costat de les aigües del Matarranya entre el Faió i Riba-roja.-
Detall o veiem en Ton Cirera i Josep Vallverdú fumant en pipa.-
Amb el seu 2CV pel congost del Parrissal a Beseit.-
Introducció, feta per Vallverdú, a "Els rius de Lleida", edicions Destino, 1973, un altre gran obra en col.laboració amb Ton Sirera:
" Ben mirat, però: quin era el tema concret ?
Un viatge al llarg dels rius ? Només passar ?
O descobrir, endevinar, recordar, evocar, imaginar i compendiar la diversa vida que,
a la vora dels rius, hora a hora, segle a segle,
hi han fet florir els homes ?" ( part final )
WEB DE JOSEP VALLVERDÚ
Catalunya Visió a L' Arts Santa Mònica fins el 26-04-012