Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quan el blues i el soul es donen la mà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quan el blues i el soul es donen la mà. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de gener del 2013

Quan el blues i el soul es donen la mà




Charlie Musselwhite i les seves harmòniques.-

Qualsevol dels sis temes que he penjat són suficientment trempadors per adonar-te'n de la força que tenen. 
Aviso, si  això no us motiva es que l' esperit del blues no està en vosaltres, amen. És la prova del cotó fluix i llavors no perdeu més el temps. Pijus.-
On el blues i el soul s’ agafen de la ma és en el gospel, els espirituals cantats per els negres americans quan canten l’ evangeli. De fet l’origen primitiu del blues el trobem a les plantacions d’ esclaus del XIX on els negres cantaven mentre recollien el cotó. Poc després, aquets cantants d’ església fan el camí cap el soul, cap a la seva pròpia ànima.-  ( soul significa ànima en anglès) 



Del cor de l’església a les tavernes més pecaminoses,del cel a l' infern, o al inrevés. Aquest va ser el recorregut de molts músics de blues que es van lliurar en cos i ànima a l’anomenada música del diable. El veritable esperit del blues és per tan doble, té dues ànimes. dos esperits, dues cares, com dues cares té l’home mateix, és per això que es fa tan atractiu, tan reconsagradament humà i se’t posa a dins, com les peces que poso a sota- Pijus.-








Charlie Musselwhite - Finger licking good

















La popularització del Blues a casa nostra és evident de fa molts anys.-

Jazz-blues,blues-rock, flamenco-blues, el ritme del blues s' adapta a tot arreu.-

B.B King el gran pare del blues negre.-


Buddy Guy, un altre dels pares del blues.-



L' instrument rei del blues: la guitarra elèctrica.-

Eric Clapton amb la seva col.lecció de guitarres.-

Cartell del darrer Festival de Blues de Barcelona.-



El 5º Festival de Blues Barcelona, l' any 2007.-

B.B. King abduït pel blues,87 anys i encara toca.-




John Lee Hooker,el cec de Mississipí.-








Stevie Ray Vaughan, un dels millors guitarristes de tots els temps, mort prematurament als 36 anys.-
























Shemekia Copeland,saba nova pel Blues.-


Quico Pi de la Serra, Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas, el blues de casa nostra.-


Victor Puertas i la seva harmònica.-


 Big Mama i Victor Uris.-













Big Mama o Montserrat Pratdesaba, la nostra gran dama del blues.-


Aretha Franklin, en una fotografia actual, la reina del Soul.-















El Gospel en estat pur.-








Mavis Staples, en una fotografia antiga, cantant de gospel i soul, de la que poso la meva favorita de gospel   i acompanyada magistralment  per Lucky Peterson amb el seu orgue Hammond.-