Josep Torres Vilata, Toresky (Barcelona, 1 d'octubre de 1869 – 10 de maig de 1937) va ser un còmic, ventríloc i famós locutor de la pionera EAJ-1 Radio Barcelona.
Fill i hereu d'un industrial català, Fèlix Torres i Benet nascut a la Barceloneta i Antònia Vilata i Cortada natural d'Olesa de Montserrat.
Va començar treballant com a electricista i torner fins que va fer el salt a la seva autèntica vocació: l'escenari. Amb una companyia de sarsuela marxa d'Espanya per començar una gira que el portarà a Mèxic, Cuba, Puerto Rico, Veneçuela i les Filipines entre altres països.
El 1898 debutaria per primera vegada com a transformista i ventríloc en un teatre de Colòmbia: “… mitjançant canvis ràpids de vestuari, maquillatge i veu, sobre un escenari, Toresky era capaç d'interpretar variats personatges en un espectacle compost de petits esquetxos, on caricaturitzava diferents tipus d'individus...."
Després de deixar la seva gira i tornar a la seva ciutat natal el 1917 s'incorpora a Ràdio Barcelona el 24 de setembre del 1924, quan encara l'emissora no emetia de manera oficial i estava en fase de proves. La seva tasca era de locutor còmic i rapsode als diversos espais que conduïa (emissions infantils els dijous, xerrades, recitats, lectures com a rapsodes i intermedis publicitaris entre concerts).
Toresky es fa popular a partir de 1926, quan és nomenat locutor oficial de l'emissora després del cessament en aquest lloc de Rafael del Caño.
Per aquestes dates Toresky crea el personatge que el conduirà a l'èxit i l'ajudarà en la seva tasca benèfica, gènere en què seria el pioner a la radiodifusió. Aquest home va fer possible el fenomen mediàtic de masses més rellevant de la ràdio abans de la Guerra Civil: la ràdio de beneficiència el va conduir, juntament amb el seu personatge Miliu, a una fama que va traspassar els límits de Catalunya.“Miliu”, un nen de vuit anys una mica entremaliat que solia inventar paraules, mantenia uns diàlegs en to humorístic amb Toresky i Josep Miret.
Adrià Gual va voler retre tribut a qui va ser la primera gran estrella de la ràdio a Catalunya i a tot l'Estat espanyol.
Miliu va ser el nen que va abanderar tota una tasca a favor dels més necessitats mitjançant campanyes benèfiques en què es recollien des de ràdios per als hospitals, a mantes i quantitats com les aconseguides el mes de novembre de 1932, que ascendien a mig milió de pessetes. El personatge infantil era capaç d'estovar els cors –i les butxaques- dels radioescoltes.
Però l'origen de Miliu va ser per un motiu ben diferent, va néixer per “alegrar els anuncis pel micròfon”. " Toresky es va posar a jugar amb els dos registres de la seva veu. Va començar el diàleg entre ell i Miliu. I de seguida van començar a ploure cartes de tots els nens catalans, saludant el graciós amiguet i expressant el desig de conèixe'l". (Estampa)
15 de novembre de 1930). L'emissora li havia demanat alguna idea per animar els intermedis publicitaris i un bon dia Miliu es va “acostar” demanant-li una cigarreta pel seu pare (apareix com el fill del porter de Ràdio Barcelona), fet que origina un acudit per part de Toresky. Aviat aquest nen de drap va començar a demanar als nens que recordessin els més necessitats.
Toresky i Miliu, al llarg dels seus deu anys de vida radiofònica, van recaptar més de dos milions i mig de pessetes, més de 200.000 mantes, milers de joguines, aparells de ràdios per instal·lar-los a hospitals, orfenats, presons, etc. i altres donatius en espècies.
La tasca benèfica de Toresky va ser reconeguda el 1932 amb la Creu de Plata de la Creu Roja de Barcelona i amb la Creu de Beneficiència amb distintiu blanc atorgada pel govern republicà a la primavera de 1933.
L'any 2024 es va fer un documental dirigit per Cosima Dannoritzer i produït per LACO productora per a CaixaForum.
"Aquest gest de deixar tot allò establert, inclòs la seva família, fa que Dannoritzer, directora del documental, descrigui la vida del locutor a la nota de premsa de la seva estrena com “una història de rebel·lia, d'una persona que es nega a encaixar en la tradició familiar de portar una empresa i, encara que deixa deutes a la companyia, decideix lluitar pels seus somnis, pagant."
Tres anys més tard, el 1937 va ser detingut en el context de les Jornades de Maig de 1937 després de fer un acudit que no va agradar als simpatitzants de la CNT a través de Míliu: "Per què hi ha reixes a les presons? Perquè no entrin els lladres?".
Aquest va ser el que, segons els seus familiars, va ser el principi de la fi de Toresky. Tot just tres mesos després de la seva detenció va morir d'un ictus als 67 anys , una apoplexia que alguns asseguren que va ser derivada de la seva detenció.
L'impacte de Míliu va marcar tota una fita a l'època en què, tal com recorda la directora, “la població del país no sabia llegir, però la ràdio els va fer arribar no només informació pura i dura sinó també esdeveniments polítics o culturals que haguessin quedat completament fora de l'abast de molts sense la ràdio”.
Crònica anònima del diari La Publicitat (11-V-1937) arran de la mort tal dia com avui del locutor Josep Torres i Vilata:
"Abans d’ahir a la matinada va morir al barri barceloní de Sarrià, on residia, el popular locutor de Ràdio Barcelona Josep Torres Vilata, Toresky. La notícia d’aquest traspàs es va escampar ràpidament per la ciutat, i fou generalment sentida. Toresky sofria, de fa molt temps, una malaltia que va esdevenir greu durant els darrers mesos, fins que ha vençut el robust organisme del popular artista.
Josep Torres, que era manyà d’ofici, procedia artísticament –com la majoria dels nostres actors– dels modestos quadres d’aficionats de les velles societats recreatives barcelonines. Durant la seva joventut va actuar en el teatre, sense, val a dir-ho, destacar-se gaire.
Quan les actuacions de l'italià Frègoli a la capital catalana posaren de moda el "transformisme", Torres va adoptar el pseudònim de Toresky i es llençà en aquell art amb un entusiasme i una bona voluntat que li proporcionaren la reputació que no havia conegut com a comediant. Unes condicions per a la ventrilòquia li van facilitar el camí de l’èxit en la seva nova activitat, i va passejar el seu art bona pila d’anys per tot Espanya i Amèrica. De tornada d’una d’aquestes “tournées”, Toresky va ingressar el 1924 com a locutor a Ràdio Barcelona. En una de les seves primeres actuacions va crear el Miliu, el noiet entremaliat amb qui entaulava diàlegs amenitzats per acudits de tota mena, vells i nous, i no sempre d’una gràcia prou exquisida. Però és indiscutible que aquell xaronisme, tan autòcton, va contribuir més que res a popularitzar la personalitat de Toresky i la de la seva creació del Miliu. La tasca de Toresky davant el micròfon de Ràdio Barcelona ha estat molt meritòria, sobretot des del punt de mira de la beneficència. Les seves crides constants a la generositat dels radiooients mai no deixaren d’ésser ateses. El conseller delegat del districte III ha disposat que el cadàver de Toresky sigui exposat a la que fou Casa de la Vila de Sarrià, per tal que el poble pugui mostrar, davant el cos fred del traspassat, l’admiració i l’estima que en vida li tenia. Van ser molts centenars de persones que han desfilat per allí... Aquest matí, a les onze, Toresky rebrà sepultura. Amb ell desapareix, també el Miliu. El nostre poble, present o absent, acompanyarà amb la mateixa pena l’artista i la seva personalíssima creació. Rebin la família i Ràdio Barcelona l’expressió del nostre condol."
wikiwand
