Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dimarts, 27 de juliol del 2010

Clara Rockmore: L´ Art del Theremin.-






Jerry Lewis fent de les seves amb un theremin en una pel.licula de l´any 1956 .-



El theremin, creat el 1919 per Lev Termen (Léon Théremin) (1896-1993)

 Va ser un dels primers instruments electrònics de la història i el més antic que a perdurat fins a avui.



Pertany a la família dels instruments electròfons, el so es genera mitjançant circuits elèctrics, i com genera i amplifica el so de forma totalment elèctrica, i sense la utilització de cap mecanisme, forma part del subgrup dels instruments ràdio-elèctrics.


Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu). En un principi s'anunciava com a "l'instrument que es toca sense ser tocat", perquè no hi ha contacte físic entre l'intèrpret i l'instrument, sinó que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitància del cos humà, introduint variacions de to o volum.


El model original es basava en vàlvules de buit i dos oscil•ladors d'alta freqüència.


El seu so, sense cap mena de modulació o variació al llarg del temps més que les introduïdes pel thereminista, pot recordar el d'un violí o violoncel electrònic.


La tècnica d'interpretació del theremin és extremadament complicada, la qual cosa l'ha relegat massa sovint a generador d'efectes especials. El seu so és un clàssic dels films de terror o ciència ficció dels anys 50 i 60. Tot i així hi ha alguns thereministes de renom, com Clara Rockmore o Lydia Kavina, que l'han explorat i adaptat al repertori clàssic.





Clara Rockmore  (1911-1998) interpretant una peça amb el theremin i retalls de la prensa de l´época amb la figura del seu inventor, León Theremin.

Nascuda amb el nom de  Clara  Reisenberg a Vilnius, Lituània . Rockmore va ser una nena prodigi al violí i va entrar al Conservatori Imperial de Sant Petersburg a l'edat de cinc anys. Va estudiar violí amb el virtuós Leopold Auer , i segueix sent fins avui en dia l'estudiant més jove a ser admès a la institució. Malauradament, problemes ossis, a causa de la desnutrició infantil va obligar a desistir de l'execució de violí passat els seus anys d'adolescent. Això, però la va portar a descobrir l'instrument electrònic del nadó i convertir-se en la interpret femenina més famósa de theremin .

El 1933 i subtadament Clara Reisenberg es casà amb Robert Rockmore, un distingit representant d´artistes que conegué a l´edat de 14 anys. Rockmore estava ben situat en la seva professió, cantant i activista per els drets civils.-


Rockmore tenia dots que li van permetre tocar el theremin sumament bé. La seva formació clàssica li va donar un avantatge sobre els artistes intèrprets i molts executants de theremin que no tenien aquest fons. Ella tenia sentit absolut des del naixement, útil per tocar un instrument que genera sons de qualsevol alçada al llarg de tota la seva gamma, incloent aquells que es troben entre les notes convencionals. Hi havia gran precisió, un control ràpid dels seus moviments, important a tocar un instrument que depèn del moviment de l'intèrpret i la proximitat en lloc de tocar. També tenia l'avantatge de treballar directament amb Léon Theremin des dels primers dies de desenvolupament comercial dels instruments als Estats Units.

Rockmore, com el músic madur que era, van veure les limitacions de l'instrument original i va ajudar a desenvolupar l'instrument per satisfer les seves necessitats, fent diverses suggeriments per millorar el theremin com a instrument d'execució. Aquestes suggeriments, com una antena de volum a més velocitat, major varietat musical, i el control sobre el to de color de l'instrument van ser incorporats per l'inventor en versions posteriors. Ella tenia un theremin especial, adaptat pel mateix Léon Theremin per satisfer els seus requisits únics.
Ella va desenvolupar una tècnica per reproduir tot l'instrument, incloent un sistema de digitació, que li va permetre realitzar amb precisió els passatges ràpids i grans salts en compte, la tan coneguda portamento el theremin.
La seva germana gran va ser la pianista Nadia Reisenberg .
Va morir a Nova York el 10 de maig de 1998, 87 anys d'edat.




En el video podem veure l´ingenier Robert Moog experimentant amb el theremin  sobre el que desenvoluparia el seu sintetitzador.-

Robert Arthur Moog (23-5-1934/21-8-2005):                                     

Nascut a Nova York el 1934, va estudiar piano de petit i va ser animat pel seu pare a interessar-se per l'electrònica. Abans de desenvolupar el sintetitzador que porta el seu nom, Moog es va interessar pel theremin, un instrument que també utilitzava l'electrònica inventat pel rus Leon Theremin. De fet, la primera companyia estesa per Moog no només distribuïa el seu invent, sinó també el de Theremin i altres productes electrònics. El 1970 Moog va rebre el premi Trustees de la Recording Academy als Estats Units pel seu treball.

Moog, el nom es va convertir en les dècades dels 60 i 70 a sinònim de música electrònica gràcies al sintetitzador al que va donar nom, va morir a Asheville, Carolina del Nord (EUA) el 22 agost 2005 víctima d'un tumor cerebral diagnosticat a l'abril.