Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escac i mat a Prim. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escac i mat a Prim. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 d’agost del 2021

Escac i mat a Prim segons "La Flaca" (1870)

 

Fa 150 anys el general que buscava amb afany una nova monarquia per a Espanya va ser assassinat. Nou mesos i mig abans, una caricatura d'una revista satírica ho va predir en forma de partida d'escacs.

"En el dibuix de La Flaca, el general Prim ocupa el centre de la imatge, envoltat d'amics i, sobretot, d'enemics, a la majoria dels quals es reconeix pel cap que apareix a la part superior de cada peça. S'identifica fàcilment, a més de a Prim amb el seu característic quepis, a Sagasta -alfil negre-, a Castelar -torre blanca-, al pretendent carlista -dama negra, fora ja del tauler- i a el duc de Montpensier -rei blanc-."


Les blanques fan mat en una jugada ". 

"La frase figura al peu d'una il·lustració a tot color que va publicar la revista satírica La Flaca el 13 de març de 1870. No porta signatura, però probablement sigui obra de Tomàs Padró, col·laborador habitual d'aquell important setmanari republicà que s'editava a Barcelona. Sobre un tauler d'escacs, es desenvolupa la incerta partida que protagonitzen les principals figures de la política espanyola en ple Sexenni revolucionari, quan, després de l'aprovació de la Constitució de 1869, el Govern que presidia el general Prim buscava desesperadament un rei disposat a encarnar la nova monarquia democràtica."






El duc de Montpensier, Antonio María d'Orleans.

Caricatura publicada a la revista satírica La Flaca el 3 de juliol de 1869.

"L'envit tenia tal transcendència internacional, que l'anunci que l'escollit era el príncep Leopold de Hohenzollern va desencadenar al juliol de 1870 la guerra franco-prussiana. Hi va haver, doncs, de fer marxa enrere en l'elecció i reiniciar la recerca d'un rei capaç de generar un mínim consens entre les forces polítiques, cadascuna de les quals tenia el seu propi candidat, sense alterar els difícils equilibris de la diplomàcia europea. Quan l'agraciat, Amadeu de Savoia, va arribar a Madrid el 2 de gener de 1871, el principal impulsor de la seva candidatura al tron acabava de ser assassinat, víctima d'un crim polític mai aclarit del tot."






"Amb l'ajuda de Marie- Angèle Orobón, potser la major especialista mundial en caricatura política espanyola de segle XIX, s'ha aconseguit identificar altres peces que intervenen en la partida, com el progressista Ruiz Zorrilla, el demòcrata Nicolás María Rivero, l'almirall Topete , el republicà Josep Maria Orense, els generals Serrano i Pierrad o l'exministre Cristóbal Martín Herrera."









El Govern provisional del 1868, amb el qual es va gestar la Constitució del 1869. D'esquerra a dreta: Figuerola, Hisenda; Sagasta, Governació; Ruiz Zorrilla, Foment; Prim, Guerra; Serrano, president; Topete, Marina; López de Ayala, Ultramar; Romero Ortiz, Gràcia i Justícia i Lorenzana, Estat. Fotografia de Jean Laurent.



"Des del punt de vista escaquístic, la disposició de les peces és bastant absurda, però no impossible. En tot cas, sobre la lògica del joc preval l'interès del dibuixant per representar amb tot el seu dramatisme el moment polític, escenificat com un enfrontament entre el duc de Montpensier i el general Prim, reis de les blanques i de les negres, respectivament, que es troben separats per una casella, distància mínima que imposen les regles de escacs. Les blanques porten la iniciativa i gaudeixen d'una aclaparadora superioritat." 


"S'adverteix la solitud de el president de Govern davant de Montpensier, fill de Lluís Felip d'Orleans, cunyat d'Isabel II i candidat al tron d'Espanya, que s'ha sentit traït pel general en les seves pretensions reals. És un duel a mort en què el duc té les de guanyar, perquè la majoria de les peces negres, encapçalades per Prim, es troben ja fora de combat. Per contra, els seus oponents formen un nodrit, encara que heterogeni, grup opositor, que va de Serrano i Castelar fins a Topete i els republicans, aquests últims recognoscibles en la dama blanca que, en un racó del tauler, llueix el gorro frigi al cap i un triangle maçònic en el seu cos panxut. La llevadora republicana és l'única peça que no s'identifica amb un personatge en concret, sinó amb un ideal o una causa, la república federal, que estaria entre els molts damnificats per la política de Prim."


"A la partida d'escacs publicada per La Flaca al març de 1870, el desenllaç és imminent. Vista avui en dia, sorprèn la capacitat premonitòria del dibuixant al representar amb tanta antelació el magnicidi - "les blanques fan mat en una jugada" - i intriga saber a qui assenyala com a braç executor. Aquells als quals la història considera els principals sospitosos de l'assassinat de Prim apareixen formant part de les blanques: el duc de Montpensier, el general Serrano, els republicans ... -rei, torre, dama-."




"Malgrat el caos regnant i a l'assetjament que pateix el rei negre, les úniques possibilitats de mat en un moviment serien DF6 o DE5, segons el sistema de notació algebraica. En ambdós casos, al general Prim li donarien mat els republicans, que, en forma de dama blanca, es cobrarien la seva venjança contra aquell a qui feien responsable del fracàs de l'opció republicana després de la revolució de 1868. No obstant això, el lloc que ocupa Montpensier en l'escena de crim (casella E2) i el seu protagonisme en la partida com a cap del front anti-Prim permeten atribuir-li un paper clau en l'escac i mat que estava a punt de produir-se sobre el tauler."





























"L'assassinat de veritat va tardar encara nou mesos i mig a produir-se. Això és el que fa fascinant la il·lustració de La Flaca, en què s'entreveu ja un enigma històric que ha arribat fins als nostres dies i s'ofereix una interpretació que ajudaria a resoldre-ho. L'atemptat va tenir lloc el 27 de desembre d'aquell any, quan el general Prim, que es dirigia en la seva berlina de les Corts al Ministeri de la Guerra, va ser abordat al carrer del Turc -avui Marquès de Cubas- per un grup d'homes armats que van sortir de dos carruatges i li van disparar des d'ambdós costats del carrer fins a deixar-lo malferit."


Caricaturització del general Serrano, regent del regne, les bombes representen la revolució de desembre del 1851. 

"La majoria de les investigacions realitzades des de llavors assenyalen al diputat republicà José Paúl i Angulo com un dels assassins i cap de la quadrilla de sicaris que van participar en l'atemptat. A aquesta conclusió va arribar l'advocat Antonio Pedrol Rius, paisà de Prim, després d'estudiar els 18.000 folis de sumari obert després de l'atemptat, encara que Pedrol va apuntar també al duc de Montpensier com a possible inductor del crim. És la tesi avançada per l'il·lustrador de La Flaca en la seva partida d'escacs, a l'atribuir als republicans -la dama amb barret frigi- el mat a Prim amb el beneplàcit de Montpensier -el rei blanc."



"La història recorda molt, com es veu, a la trama de la taula de Flandes, la magnífica novel·la d'Arturo Pérez-Reverte en la qual una partida d'escacs representada en un quadre de segle XV serveix per resoldre un crim perpetrat llavors. Però, a diferència del que passa a la novel·la de Pérez-Reverte, el dibuixant de La Flaca és un personatge de carn i ossos que s'atreveix a resoldre un assassinat de veritat mesos abans que es produeixi."




"Prim va morir el 30 de desembre de 1870, tres dies després de l'atemptat del carrer de l'Turc, no se sap amb certesa si com a conseqüència dels trets o per estrangolament, en un segon atemptat de què hauria estat víctima mentre es recuperava de les seves ferides. Avui fa exactament 150 anys. Juan Francisco Fuentes és catedràtic de Història Contemporània a la Universitat Complutense."
És evident la importància de "la Flaca" en aquest període històric de la Història d'Espanya i també que totes aquestes caricatures han de ser analitzades per especialistes en la matèria. Hi ha molt de suc a esprémer. He convertit l'article de Juan Francisco Fuentes en la meva entrada per tenir-la com a exemple del que es pot fer amb cadascuna d'elles que datan dels anys 1869-1871 i estan cronològicament ordenades pel que fa al període esmentat del general Prim. 
















Isabel II es va exiliar a França i allà va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870. Amb el suport de diversos grups en el govern.-














La disputa entre França i Prússia per la candidatura de la dinastia dels Hohenzollern al tron espanyol, del que havia abdicat Isabel II d'Espanya va pujar de to durant el regnat de Napoleó III, i França temia Prússia perquè en haver guanyat la Guerra dels Ducats i la Guerra austroprussiana havia guanyat molt territori i s'estava convertint en un rival massa fort pels seus interessos. La guerra franco-prussiana va durar un any. (1870-1871)

Amadeo de Saboya era formalment catòlic i d'idees avançades. En realitat, pertanyia a la Maçoneria del Ritu Escocès i en ella havia aconseguit el més gran dels graus, el 33. En realitat, és possible que aquesta afiliació li hagi proporcionat la corona, vist l'alt nombre de militars espanyols maçons en l'època començant pel propi Serrano i pel valedor d'Amadeo, Prim. Les Corts van triar a Amadeo com a rei d'Espanya -Amadeo I- el 16 de novembre de 1870.









































































Paràgraf de l'article de la redacció de "La Flaca" del 1 de gener del 1871 "Escupir al cielo".  Fa gràcia lo dels macarrons i quan diuen que com a adversari polític el van atacar però que mai haguessin tocat al Prim privat al que respectaven,- 








Paràgraf de l'article de "La Flaca" del 8 de gener del 1871 "Siempre el mismo Madrid", també de la redacció. 


















Fonts: 


VIQUIPÈDIA