S' ha passat l' arròs?: Crosby, Stills & Nash a Barcelona

" (...)ESTRENA TARDANA / Crosby, Stills & Nash van trigar a estrenar-se als nostres escenaris. El 1983, estava tot disposat perquè debutessin a la Monumental, però una setmana abans el recital es va suspendre, així com els altres que el trio havia d'oferir a Espanya. Grup i promotora es van acusar mútuament del fiasco a la premsa, i el públic es va quedar amb un pam de nas. No hi va haver una altra oportunitat fins dues dècades després, el 2005,(...)" 

 noticia del periódico actual

Com a proba del meu disgust de l' any 1983 per la deserció de Crosby, Stills & Nash.

Una mica sembla un discurs de ICVerds, dels que, en part, penso que també se'ls hi ha passat l'arròs i que els caldria reinventar el seu discurs.

 El món de fa dos dies,  dic dos dies, no tres, no és ja un món en lluita  entre  proletaris i burgesos com el que les revistes dels setanta com OZONO i VIEJO TOPO ens descobria.

Exacte, el públic es va quedar amb un pam de nas.....un d'aquest públic era jo que amb 28 anys desitjava veure'ls mitjanament joves i en plena forma. Això no va poder ser, com be explica el comentarista del Periódico, i  ja posteriorment el meu esperit nostàlgic no em va deixar enfrontar-me amb la trista realitat del pas del temps i es conformà amb el "forever young" dels Crosby, Stills, Nash & Young dels videos immortals.-

Però, encara que no ho sembli, aquesta entrada, no pretén ser només un exercici de nostàlgia d'un pòtol místic català, que evidentment ho és,ni una entrada musical en homenatge a  un dels grups més importants, a tots els nivells, de la Història de la Música Pop, que també ho és, sinó també una reflexió constructiva de com vells ideals es poden reinventar i podem fer que renaixin. 

Els seus precursors ideológics,la generació beat dels anys cinquanta,representaren una nova manera d´entendre la vida,de rebutjar els conformismes socials,d´obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció.Seguint una visió tolerant i no teista,un antifeixisne còsmic, s´interessaren per les substàncies psicodèliques com a eines de coneixement (Janis Joplin,Jimi Hendrix,Jim Morrison) i lluitaren contra els valors tradicionalistes i puritans dels EEUU,contra "l´American Way of life",repudiaren implicitament els valors comercials i proposaven reemplaçar-los pels ideals exposats per Walt Whitman a "Fulles d´herba".Seguint el camí de les flors

De tot això no en quedaria gairebé res quan tota aquesta generació, o la majoria, es vengué, es passà, restà seduïda, evolucionà ( diran alguns) com vulgueu, al capital, al poder del diner i sorgiren gent com......   cal dir noms ?, molts mites caurien.

 La realitat semblava imposar-se. Moltíssims americans de la generació de les flors  es convertirien en yuppies, al servei del diner i del capitalisme més ferotge que ara sembla trontollar.

Els nous yuppies, els de la darrera generació, al estil Dolce & Gabbana.-

El diner necessita persones que sàpiguen seduir.

Pel que fa als nostres amics, seguien el seu camí.-

Gairebé des de la seva unió com a socis els quatre membres de CSN han estat durant molt de temps participant en infinitat de causes liberals i polítiques afins a aquesta tendència. A l'any 2000, Stills es va exercir com a membre de la Comissió de Verificació de Poders Democràtica de estat de Florida i va ser un delegat en els anys anteriors.El 17 de desembre de 2007, Graham Nash revelar que a Stills se li ha diagnosticat un càncer de pròstata. 
Que tinguis sort...   Musik'L

Ara, tornen en Crosby, Stills & Nash, sense en Young. El dia 8 de juliol als Jardins de Pedralbes, símbol, no pas popular, d'altres temps. Jo, com en Young, em quedaré a casa i em conformaré amb escoltar les seves cançons  al Spotify.

Fa poc, un amic, em comentava que els petits canvis ens porten als grans canvis. Li dono tota la raó. Evidentment que això passa,els artistes en general, els escriptors amb les seves paraules, els grans poetes, els filòsofs de tots els temps, els grans homes amb els seus exemples, han contribuït a que aquests petits canvis s' esdevinguin. Poc a poc la societat va evolucionant, però noi, tan a poc a poc. La part més instintiva de l' home, la que ve  de l'estómac,ho arrabassa tot en un moment i estem sempre en continua lluita entre la raó i la follia, entre el cervell i el instint més animal.

La cançó de Dylan "Els temps estan canviant" de l' any 1964   reflectia els canvis profunds que s' esdevenien a la societat americana dels seixanta. 

Ha plogut molt des del 1964 i ara sembla que també els temps poden canviar, depen de nosaltres,estem a una cruïlla  i pels qui David Crosby, Stephen Stills & Graham Nash no solament són uns músics excepcionals sinó que també són un símbol representatius d' uns valors, ho entendran molt bé. Crec sincerament que l'avantatge d'ara és que hi poden haver varies generacions involucrades en aquest possible canvi.

Ara que les engrunes del pastís van desapareixent, tornarem la vista enrere, per veure on ens vam equivocar  i per tornar a valorar tot allò que no té preu i que no havíem d'haver menyspreat mai ?


 S' ha passat l' arròs ?, sembla clar que si, però com va fer Ferran Adrià el 1995 amb un arròs a la cubana. Potser seria hora de fer una deconstrucció i reinventarse o morir.Pijus.-

Em sembla que els interessos capitalistes  estaran per damunt de qualsevol ideal, encara que siguin símbols antisistema, durant molt de temps:


"Cada concert tindrà una reserva de poc més de 300 entrades (d'un aforament total de 2179) a 34 euros, però la resta de localitats es vendran a preus que poden arribar a superar els 120 euros. Les entrades sortiran a la venda dimarts 16 de juliol a les 12."

notícia del concert

En un concert acústic de l' any 1991
En Graham Nash tocant en solitari.
 Segur que no sona així a Pedralbes.-