Segons la R.A.E (real academia i tal) significa: comercio ilegal de artículos intervenidos por el estado. La definició “per se” ja li dóna la seva dosi de morbo, no? Però d’on prové? Resa la història que en l’època de la segona república d’Espanya, que presidia Don Niceto Alcalá Zamora, una colla d’alts càrrecs polítics varen ser subornats i feren la vista grossa per tal de deixar muntar dos ruletes als casinos de San Sabastian i Mallorca.
Els cervells de tot aquest tinglado tan sonat varen ser un matrimoni de cognom Strauss -Lowan i el seu soci el Sr Perel.
Com podreu apreciar si separes les primeres inicials d’aquests cognoms trobaràs l’origen de la simpàtica paraula Stra-per-lo o com popularment va quedar definitivament per la posteritat estraperlo.
José Pons. Formulario de Licores.-
De quan explicava el meu pare, com en Jaume de les haques,marit de la tia Alfonsa, feia viatges a Barcelona des de Collbató amb la seva calesa amb el sostre amb doble fondo, on hi guardava el dipòsit del licor (conyac,anís, ron etc), em quedan aquets estris de la fabricació de licors clandestins.
José Pons. Formulario de Licores.-
De quan explicava el meu pare, com en Jaume de les haques,marit de la tia Alfonsa, feia viatges a Barcelona des de Collbató amb la seva calesa amb el sostre amb doble fondo, on hi guardava el dipòsit del licor (conyac,anís, ron etc), em quedan aquets estris de la fabricació de licors clandestins.
A la tornada carregava d' esperit de vi per tornar a fabricar els licors a la seva casa de Collbató. Lo curiós del cas és que per evitar que la calesa volqués per el sobrepès del sostre pujava gratis a tothom que volgués anar-hi.
La olor del conyac, del anis, dins la bota del soterrani encara la tinc al nas quan el meu pare seguint les formules del oncle Jaume trafiquejava amb l'esperit de vi i les essències.-
Glucòmetre del Doctor Jules Guyot (1807-1872)-
Federico Casademunt, Rambla del Centro, Barcelona.-
Quan anàvem a l'estraperlo
La olor del conyac, del anis, dins la bota del soterrani encara la tinc al nas quan el meu pare seguint les formules del oncle Jaume trafiquejava amb l'esperit de vi i les essències.-
Glucòmetre del Doctor Jules Guyot (1807-1872)-
Federico Casademunt, Rambla del Centro, Barcelona.-
Estraperlo de caliquenyos.-
Quan anàvem a l'estraperlo
La crònica apassionant
d’un temps de misèria i picaresca, de repressió i restriccions.
Un estil extraordinari, una llengua viva, una història captivadora. Un llibre que es beu d’un glop.
Quan anàvem a l’estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novel·la d’aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d’un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista.
Dalt d’una bicicleta, a trenc d’alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d’arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l’estraperlo era una de les poques sortides dignes.
Un estil extraordinari, una llengua viva, una història captivadora. Un llibre que es beu d’un glop.
Quan anàvem a l’estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novel·la d’aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d’un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista.
Dalt d’una bicicleta, a trenc d’alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d’arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l’estraperlo era una de les poques sortides dignes.