Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Premsa Carlista i la Tercera Carlinada a casa nostra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Premsa Carlista i la Tercera Carlinada a casa nostra. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 d’octubre del 2015

La Premsa Carlina i la Tercera Carlinada a casa nostra

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este fou pretendent carlí a la corona d'Espanya i Rei de la branca dinàstica carlina amb el nom de Carles VII (1868-1909).

La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretenent al tro del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.

Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714).



Comandament general de les forces carlistes a Girona amb Francesc Savalls i Massot (1817-1886) com a general en cap.-



























Emboscada carlina.-






Carlins, quadre de R. Tusquets.-










L'ampordanés Francesc Savalls i Massot (a cavall) en un quadre d' Agustí Ferrer-Dalmau, retratat davant del pont de Besalú.-




Dos quadres més de Ferrer-Dalmau on veiem inmortalitzats dos momets d'aquest inquietant episodi de la nostra història-





Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) 















































L' enyorança del passat: el carlisme:
" El carlisme, moviment sòcio-polític de signe antiliberal i antirevolucionari sorgit a l' Espanya de la darreria del l' antic règim, ha sorprès sempre els historiadors per la seva capacitat de pervivència (..) la seva capacitat d' aconseguir el suport de sectors socials diversos, tot això hi ha contribuït la seva pròpia indefinició ideològica, que descansava damunt de principis generals, facilment mal·leables."     (Jordi Canal i Morell)



































En aquesta obra autobiogràfica de Joan Serra i Constansó ens relata, en primera persona, molts dels esdeveniments de la tercera carlinada, ocorreguts a la vila d' Igualada i rodalies. Venint d' un home com ell és de particular importància i mereix fer-hi esment en aquesta entrada:

" L' any 1869 fou un any de bullangues. Ben sovint la mare, a l' hora de cridar-me, em deia: Joanet, avui no et llevis, que hi ha jarana."

" Als primers de juny del 1873 va arribar a Igualada la columna del general Velarde, (...) La nit de Velarde portà fatals conseqüències (..) i fou causa, als pocs dies, de la mort del brau general Cabrineti, caigut el dia 9 de juliol en la desfeta d' Alpens,"


Jep de Jespus, pseudònim de Joan Serra i Constansó (1864-1924).

"El dijous, dia 17 de juliol de 1873, a les vuit del matí (..) va deixar-nos esverats la campana de la sang que tocava a sometent. Tot seguit va sentir-se gran avalot al carrer i crits de: ¡ Venen els carlins!(..) El Samsó va dir  a la mare que Igualada estava assetjada per més de cinc mil carlins; que Don Alfons i Doña Blanca eren a Can Fàbregues esperant l' hora d' entrar; que menaven les forces en Savalls i en Miret (..)"



Escena de taberna del segle XIX.

"(..) La resistència d' Igualada havia durat trenta sis hores i havia costat la vida a una pila de soldats i a vint-i-vuit paisans, morts dinou d' ells en la lluita, tres duent matalassos a les barricades i sis afusellats pels carlins.(..) A tots quatre cantons d' Igualada, a set hores de distàmcia, hi havia nombroses tropes del Govern, cap d' elles va acudir en socors de la vila amenaçada, la columna del coronel Tomaseti era a Cervera, Manresa estava plena de tropes. A Martorell també n' hi havia, ningú acudí. Tan sols va intentar-ho inútilment el Xic de les Barraquetes que el divendres al matí pogué arribar fins prop d' Igualada pel cantó de Carme. Els carlins abandonaren la vila el dissabte al matí. A la tarda entraven  els voluntaris del Xic de les Barraquetes i d' altres cossos republicans." 





Grup de presoners carlins a les Torres de Quart (València) l' any 1869





















Fotografia de carlins probablement familiar.-









El brigadier  J. Cabrinetty.-




























































Assassinat del secretari del Govern Civil de Tarragona. (1869)



Incendi de Tortellà per la partida de F. Savalls, 22-8-1873.-

Vista del Llobregat i de la carretera de Martorell i al fons, difuminat, el Pont del Diable.-
















El febrer de 1873, amb la proclamació de la República, molts monàrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germà Alfons Carles de Borbó, va haver de passar a França l'octubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875. Al País Basc, després de la Batalla de Montejurra el 17 de febrerde 1876, Carles VII va passar a França (27 de febrer de 1876) i el mateix dia Alfons XII va entrar a Pamplona.
Els carlins catalans van seguir alçant partides i fent accions i van continuar amb la seva gesta de defensar-se gairebé sols contra els exèrcits d'Amadeu I de Savoia, que va abdicar en 10 de febrer de 1873, establint-se la Primera República Espanyola.
































Joan Martí i Torres (Martorell, 1834 - 18 de gener del 1909) fou un líder republicà revolucionari, més conegut com el Xic de la Barraqueta.

El juliol de 1856, la fi de l’anomenat Bienni Progressista a Espanya va provocar nombroses revoltes arreu de l’Estat. 

Durant diversos dies els revoltats liderats pel seu germà, el "Noi de la Barraqueta", Vicenç Martí, aguantaren els atacs de les tropes comandades pel general Zapatero al barri barceloní de Gràcia







Finalment, la resistència va caure i la repressió contra els sectors populars va ocasionar centenars de morts. El 10 d’agost del 1866 el "Noi de la Barraqueta" fou assassinat per un escamot de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil a la font d’en Clusa a Martorell.

Martorell va ser l'escenari de combats entre forces republicanes i tropes del govern durant l’aixecament federalista del 1869. Al crit de “Fora les Quintes!”, Joan Martí, el "Xic de la Barraqueta" s’alçà en armes a la plaça major de Martorell, proclamant la República Federal.
El 1909 va morir Joan Martí i el seu enterrament esdevé un acte multitudinari i d’afirmació republicana.


Aixecament, al Baix Llobregat de partides armades  a les ordres d' "El Xic de la Barraqueta" el setembre del 1872.-







Casa del carrer de la Font de Martorell on va morir Joan Martí i Torras, "El Xic de la Barraqueta" el 8 de gener de 1909.-



Joan Montserrat i Pascual d' Olesa (1850-1923), un dels guerrillers d' "El Xic de la Barraqueta".-




Grup de guerrillers de Martorell.-


Bartomeu Bonsoms i Bonastre, actiu republicà, fill de Molins de Rei. Capitá de batalló, condecorat per la seva actuació durant la defensa de la ciutat de Manresa contra els carlins, l' any 1874.-






L' any 1869, concretament el dia 27 de març, surti al carrer una revista que haurà de fer història: La Flaca. "




" (..) La Flaca té el valor d' un document únic referent a la mort d' en Prim, a la coronació d' Amadeu de Saboia i a la proclamació de la I República. "



Continua Lluís Solà a "Un Segle d' Humor Català" :

"(..) Aquesta revista, escrita en castellà, però indubtablement pensada i feta per catalans, republicana i anticarlista, incorporava per primera vegada la novetat de les grans làmines a color que ocupaven les dues pàgines centrals i que, impreses pel procediment litogràfic, conserven, encara avui, la frescor de les tintes i la perfecció de la impressió.




























Festa de Sant Carles Burruseu, L' Esquella de la Torratxa, 1884.-









Enfrontaments entre integristes i carlins a L' Esquella de la Torratxa, 1883.-

























Almanac aparegut a Barcelona del 1865 al 1874; redactat pels mateixos col·laboradors d'Un Tros de Paper-, era també, com aquest, partidari del "català que ara es parla", editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró; hi dibuixà també Josep Lluís Pellicer.



" En el any 1870 hom es fa ressò de les gestions que el general Prim estava fent per tal de trobar nou monarca per Espanya, i de les reunions de les Corts que cercaven una nova Constitució, després de la Revolució de Setembre."





Lo Mestre Tites fou un setmanari carlí publicat en català a Barcelona en diverses èpoques. En la primera època, el maig de 1868, es tractava d'una publicació humorística. Novament es publicà com a setmanari polític, amb forts atacs a liberals i republicans, de 20 de novembre de 1868 a 27 d'abril de 1872, quan fou prohibit. 









Tornà a sortir novament del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i novament del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900, suspès novament per ordre governativa. Un dels seus articulistes era Joan Bardina i Castarà i mostrà una actitud favorable a l'autonomia de Catalunya.














Fou encara novament editat a Manresa del 23 de març al 10 d'agost de 1907. Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment el 1911.



























El Correo Español.











El Nuevo Cruzado

"Organo de la juventud carlista"


Aquest número dedicat " A los mártires carlistas".




















El carlisme fou un moviment que nasqué a la mort de Ferran VII, entre els qui defensaven la legitimitat de Carles V, germà d'aquell, enfront dels drets de la filla Isabel II, tot i que certament podríem trobar el seu naixement ideològic uns anys abans, ja a partir de 1823. Va ser la lluita dels qui volien eliminar l'Antic Règim i els que volien mantenir-lo, la lluita entre el capitalisme emergent i la defensa de valors ancestrals.









Fusilament de la mare de Cabrera.-




Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou un dels caps militars de les revoltes carlines. Conegut popularment a la zona del Maestrat i les Terres de l'Ebre com "lo Tigre del Maestrat", Cabrera destacà per la seva gosadia i dots de comandament.















Himno a Nuestros Mártires per a la festa del 10-3-1896 en honor a los mártires de la causa carlista.








Francisco Silvela y de Le Villeuze. (Madrid, 15 de desembre de 1843 - † Madrid, 29 de maig de 1905) fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.
Va iniciar la seva activitat política com a diputat en les Corts Constituents de 1870 en representació d'Àvila, adscrivint-se al grup conservador d' Antonio Cánovas del Castillo. No va participar en activitats polítiques durant tot el sexenni revolucionari rebutjant qualsevol càrrec polític durant el regnat d'Amadeu de Savoia i la Primera República Espanyola.

Amb l'arribada de la Restauració borbònica a Espanya va ser nomenat ministre de Governació












Visca la República i los carlins los mate Déu !!!
A Montjuïch tiren però a mí no em toquen !!!

(Aquestes dues expressions populars les vaig sentir en boca de la Pilar, una iaia de la meva  família i a la que dedico aquesta entrada)