Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Follies de Pau Bertran i Bros 1870-1874. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Follies de Pau Bertran i Bros 1870-1874. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 d’abril del 2013

Algunes Follies recollides per Pau Bertran i Bros al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874































Perdiueta novelleta
que a la muntanya canteu,
baixeu a la terra plana
que als tristos alegrareu;
que als tristos alegrareu
i els malalts dareu salut,
perdiueta novelleta,
qui us ha dat tanta virtut ?

Follia nº 64, 1874, recollida a Collbató per Pau Bertran i Bros.-











Follies com aquesta, perdudes en els anys, de transmissió oral, foren recollides per un fill de Collbató, Pau Bertran i Bros, nascut al carrer del Raval nº 15 el dia  2 de juliol de 1853. En penjaré  unes quantes, les que cregui més significatives, o simplement em facin a mi més gràcia. 

La part més literària del tema la citaré de pas, el llibre en qüestió el podeu aconseguir fàcilment trucant a la meva porta per e-mail visitant el meu perfil,però el que a mi m' interessa ressaltar és el seu caràcter popular, d'una terra concreta,la nostra, d' una gent que cantava al camp mentre feinejava,una època en que es cantava molt més que ara i tot era molt més espontani i directe.
 Si presteu atenció de la follia es poden  extreure moltes coses, com l' alegria, el sentiment i el pensament d'un poble que, malgrat la duresa del seu dia a dia, tenien temps per il·lusionar-se i fruir. l'espigolera

 La zona d'influència d' aquestes follies és molt reduït ( Collbató, Esparreguera i el Bruc) i per això es fa tan interessant, sobretot pels que som d' aquestes terres. Encara ara alguns de nosaltres recorda haver sentit a la seva àvia, amb alguna modificació lògica, qualsevol d' aquestes follies. Pijus.-

Recollides a Collbató:


Un Joan tinc a la balança,
un Francisco per el pes,
un Josep per a la caiguda,
qui pogués triar dels tres !

Follia nº 84 




Per un Francisco m'arrisco
i per un Joan ja no tant,
per un Josep aniria
tota la vida penant.

Follia nº 80 


A Pierola terra roja;
al Bruc, els carboners;
a Collbató, les boniques
perquè Sant Corneli hi és,
i si no hi fos Sant Corneli
serien com les demès.


Follia nº 11

Mare, si marit em doneu,
no me'l doneu de Collbató,
que per arracades donen
les cordes i el capserró (2).

Follia nº 13

Per Sant Pere festa a Abrera,
a Olesa per Sant Joan
i els cagats(3) d' Esparreguera
per Santa Eulàlia la fan.

 Follia nº 19


(2) capserró: tradicionalment, feix de llenya petita que les dones de Collbató transportaven dalt del cap.

(3) la follia original fa: y els cornuts d' Esparreguera.
No vull ni imaginar-ho, sembla que hi havia més rancúnia i mofa entre els de Collbató i Esparreguera que entre els d' Olesa i Esparreguera
.


A la introducció del llibre,feta per Joan Vallès Altés, ens fa cinc cèntims:

Segons ens indica el diccionari de l' Institut d' Estudis Catalans, el mot follia és sinònim de corranda, és a dir, una cançó popular breu i sovint improvisada.

El mateix Pau Bertran ens informa que:

" Encara que el poble distingeix les cançons de les follies sobretot per la llargària (la llarga, cançó; la curta,follia)
també sap dir de vegades que les cançons solen contar una història(...), a diferència de les follies, a les que hi ha un motiu només (és a dir, expressió d'un sol pensament) gairebé sempre"  

"Cansons i follies",Barcelona 1885,pàg 268, Llibreria A. Verdaguer.-





Fotografies de Joan Vallès Altés.


Masia de Can Martí-Joan (Collbató)


Masia de Can Guineu (Collbató)




A Manresa vull anar
a buscar una manresana,
que sempre me'n agradat
les faldilles d'indiana.

Follia nº 29


Santa Eulàlia de Rossanes
voltada de presseguers,
els fadrins no fan ballades
perquè no tenen diners.

Follia nº 27
La fulla de l' olivera
és amarga com la fel;
l' amor de les donzelletes
és més dolça que la mel.

Follia nº 36.

Per saber-ho primer has d' haver tastat les dues coses.-







" A través d'aquestes corrandes populars podem entrellucar la vida quotidiana, els costums i els maldecaps que tenien els habitants d'aquelles contrades fa cent-cinquanta anys enrere. Curiosament, la vida i els costums potser han variat significativament, però els maldecaps més seriosos, la manca de diners i els neguits d'enamorats, continuen, en general, sent els mateixos." *
* Joan Vallès i Altés  " Follies" de Pau Bertran i Bros, Edicions La Guineu, pàgs 10-11.-


Fadrinets que festegeu,
festegeu i no en sabeu,
primer festegeu la mare,
la filla quan la trobeu.
Ai, que el festejar la mare
és festejar de mussol;
podu festejar la mare
si la filla no us vol !

Follia nº 40


Ai, si fos oreneta,
oreneta de l'estiu,
a la teva cambra nineta,
jo hi vindria a fer el niu.

Follia nº 85.-


Totes aquestes Follies o composicions populars de tradició oral foren recollides a Collbató per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874.-



Ara passarem a unes quantes follies  recollides per en Pau Bertran a Esparreguera en els mateixos anys:


A Bacarisses mengen guixes
i a mi no me'n volen dar,
a la primera cullerada
es podrien escanyar.

Follia nº 18

A Terrassa , mala raça,
la meitat en són jueus,
a Esparreguera en són dimonis
i a Olesa bona gent.

Follia nº 22

A Terrasa bona raça,
quasi tots són bona gent,
a Olesa són dimonis,
i a Esparreguera jueus.

Follia nº 23


Corrandes en són corrandes,
corrandes en són cançons,
que no hi ha millor barreja
que minyones amb minyons.

Follia nº 32



Mare, si marit em deu,
no me'l deu picapedrer,
en comptes de picar pedra
no em piqués a mi primer.

Follia nº 54


Qui canta el seu mal espanta,
qui plora el seu mal augmenta
i aquell qui es burli de mi:
Déu li doni un mal de ventre.

Follia nº 178


A muntanya són caps-grossos,
al Vallès són encantats
i a Sant Feliu de Codines
n'hi ha alguns de barrejats.

Follia nº 24


A Moià són sargantanes,
a Castellterçol, mussols,
i a Sant Feliu, sac i ganxo,
que sempre el porten al coll.

Follia nº 25



A Sant Celoni venen oli,
a Cardona venen sal,
a Sant Feliu, el vinagre,
i a Caldes fan l' enciam.

Follia nº 26

Ai, mares que teniu filles
procureu-les casar,
que elles són entremaliades
i no es poden deixar anar.

Follia nº 49


" Pau Bertran i Bros va viure a Esparreguera,concretament al mas de Can Castells, ençà del seu matrimoni amb la pubilla dels Padrosa, Josepa Pedrosa i Espalter. Pau va conèixer Josepa pels volts de 1879. 
El poeta (que aleshores tenia vint-i-sis anys i treballava com a professor al col.legi Valldemia de Mataró) ja havia vist editats alguns dels seus escrits. Tanmateix se sentia gran, cansat i desenganyat. Josepa era l' hereva d'una de les famílies més benestants de la vila d' Esparreguera. Era una noieta de bon veure: no gaire alta, de carns pretes i pell blanca, d'ulls foscos i cabells llargs recollits.

 Durant els mesos de l' estiu de 1880, Pau Bertran va encetar el setge amorós vers Josepa Pedrosa.
Els Pedrosa era una de les famílies més influents d'Esparreguera. Joaquim Pedrosa (el pare de la futura muller de Pau Bertran) era un ric hisandat i un empresari de renom. Havia heretat del seu pare, Francesc Pedrosa i Palet, la gestió i part de la propietat dels banys termals de la Puda.
 A més a més, Joaquim Pedrosa va començar a destil.lar un licor que, amb el pas dels anys, esdevindria conegut arreu del Principat: el Gran Licor d' Aromes de Montserrat. " *

" Can Castell del Mas, conegut també pel nom de Can Castells o Can Castell, era, i és, una de les cases pairals més antigues d'Esparreguera, situada al camí vell que porta fins a Monistrol de Montserrat. Els primers documents que parlen de can Castell del Mas daten del segle XVI. Els Castell van ser una família de notaris que va arribar a tenir un pes polític durant els segles XVI i XVII." *

* Joan Vallès i Altés  " Follies" de Pau Bertran i Bros, Edicions La Guineu, pàgs 79-80.-



" De ben segur que Pau Bertran va trepitjar les terres del municipi del Bruc durant aquells anys de 1870 al 1874. En són testimoni les setze corrandes que podeu llegir a continuació. Eren uns anys en què la seva vida s'escolava a cavall entre la ciutat comtal i el se poble natal, entre la seva època estudiantil a Barcelona i els seus primers amors a Collbató.(...) i sabem també que, durant els anys 1873 i 1874, va viure una apassionant història d' amor amb una pageseta de Collbató que no va reexir."  *


* Joan Vallès i Altés  " Follies" de Pau Bertran i Bros, Edicions La Guineu, pàgs 103-104.-

Recollides al Bruc:



A Igualada són xerraires;
a Montmaneu, mentiders:
als Hostalets, embusteros
i a Cervera, botiflers.

Follia nº 20


Diuen que l'amor mata,
però això no és veritat,
perquè si l'amor matés
jo ja fora enterrat.

Follia nº 34

El cantar del gat és miau,
el sonar del bou, l'esquella,
deu-me la jove, si us plau,
vagi al dimoni, la vella.

Follia nº 78


En la cara t'ho conec,
minyona, que no estàs bona;
en la cara t'ho conec
que et canses de dormir sola.

Follia nº 161

A fira me'n vull anar
tan sols per vendre'm la roba,
que si els polls valen diners
aquest any em  faré home.

Follia nº 179








Dos anys desprès de la publicació de "Notes sobre Pau Bertran i Bros " de Joan Vallès i Altés es publicà aquest gran llibre, extens, profús,ben editat,amb fotografies excepcionals, de Jordi Serra i Massansalvador.