Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UN TROS DE PAPER. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UN TROS DE PAPER. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de setembre del 2012

UN TROS DE PAPER




Els dos números que tinc penjats corresponen al nº 25 del 5-11-1865 i el nº 30 del 10-12-1865.
 El paper, la tinta, el procés d' impressió, han de ser bons perquè han aguantat fins ara després de 147 anys. Per treure's el barret. Amb el tacte ja es nota que el paper és gruixut i en el seu relleu les lletres hi reposen ben arrelades. 
He volgut escanejar-los per poder estudiar el seu contingut sense malmetre el suport físic i així compartir-los també amb vosaltres.- Pijus












Publicació literariohumorística en català publicada a Barcelona del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866, a partir d'una idea d'Albert Llanas. 
Editada per Innocenci López i Bernagosi i il·lustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d'altres, el mateix Llanas (que usà el pseudònim Robert Sanall), Conrad Roure (Pau Bunyegas, que hi féu la crítica teatral), Robert Robert (X, que hi publicà tota la seva producció catalana), J.Feliu i Codina (Josep Serra), Frederic Soler (Serafí Pitarra) i E.Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas). Esporàdicament, també hi col·laboraren J.A.Clavé, M.Lasarte, etc.
Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d'aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal. Divergències entre Llanas i Padró feren que aquest deixés de col·laborar-hi; l'editor suspengué aleshores la seva publicació i féu aparèixer Lo Noi de la Mare, il·lustrada per Padró i redactada per Conrad Roure. El 1920 Carles Riba publicà una antologia d'Un Tros de Paper, i en 1926-27 aparegué com a fulletó a La Campana de Gràcia.  (Fons Enciclopèdia Catalana).


" De tota manera, sembla que els primers quatre números foren redactats totalment per Llanas i que, a partir del núm. 5, es quan va comptar amb diverses col.laboracions. L' editor de la publicació era el llibreter Innocenci López Bernagossi, un home al qual les lletres catalanes deuen moltíssim, tot i els defectes, reals o inventats, que li han estat atribuïts, el qual va llogar uns baixos del carrer Ample, 31, destinats a redacció. Allí reunits a l' entorn d' una taula de marbre i asseguts en cadires de boga, es reunien els redactors, tant per escriure els articles com per prendre el cafè que es feien ells mateixos."

" Pel que es conta, s' hi estaven fins a les set de la tarda, sortien per sopar i, després, es trornaven a trobar en el Cafè Cuyàs i s' hi quedaven fins ben entrada la nit. Diuen que durant els primers mesos de la publicació, que varen coincidir amb els d' estiu, solien fer excursions en una tartana propietat d' Albert Llanas. Anaven a fer ressopons a Vallvidrera o al Pla del Llobregat, i fins i tot es conta que es féu famosa una visita nocturna al cementiri, de la qual es va parlar molt." 
 ( pàgs 67-68 de " Un segle d'humor català"  de Lluís Solà i Dachs)