" Al lluny fumegen ja els teulats de les cases, i de les altes muntanyes cauen allargades les ombres ".
(Virgili, Bucòliques 1, 82)
Imatge cedida per Vicenç Salamero
web de rafael castillejo de Saragossa en el que els records no moren mai.
" És un vici de la humana malignitat de lloar sempre el que és antic i avorrir les coses actuals ".
(Tàcit, Dialogus. 18, 3)
El passat ens retorna disfressat de diferents formes: una olor, un sabor o una imatge ens pot transportar anys enrera, en un viatge instantani cap a la infantesa, cap uns records molt profunds de joventut. Un poema ens porta una imatge, una olor, un sabor i alguna cosa més que és l´ingredient secret del seu mágic creador. El que he escollit té totes aquestes coses. Pijus.-
Quan floreix la servera
a estones m´arriba a la finestra
el seu perfum.
Sobretot al capvespre i desprès de ploure.
Els arbres són a pocs minuts,
al carrer, en tombar la cantonada.
Enguany, abans de poder-m´hi arrossegar,
les esvalotadores merles ja han baquetejat
les roges baies.
Però si sota mateix dels arbres
n´aspiro el generós perfum,
la vida al meu voltant
s´arqueja de plaer,
com si l´acaronessin tendrament
unes mans femenines.
(Jaroslav Seifert)
