Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POQUETA COSA D´ALFONS DAUDET (1868). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POQUETA COSA D´ALFONS DAUDET (1868). Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de febrer del 2011

POQUETA COSA D´ALFONS DAUDET (1868)


















Aquesta traducció de l´obra de Daudet és, que jo sàpigue, la darrera que s´ha fet desde l´any 1929 a cura de Mn. Llorenç Riber, la qual cosa m´entristeix una mica i ens dona una idea de la gran quantitat de feina que encara hi ha per fer en el món de les traduccions en  les editorials.-

Val a dir que " Poqueta Cosa" no és, potser,tan popular com "Les cartes del molí estant" però per a mí "Poqueta Cosa" va ésser el primer contacte que vaig tenir amb l´obra d´Alfons Daudet i amb les seves melancòniques descripcions del paisatge i de les tipologies dels seus personatges tan ben construïdes i això que el "Pequeña Cosa, en castellà, de la editorial Sopena que vaig llegir a principis dels setanta no té res a veure amb les edicions tan ben acurades d´avui dia.



Aquesta novel.la  d´Alfons  Daudet  està  inspirada en els seus records d´ infantesa  a la seva Provença natal i  en una dolorosa humiliació  de  joventut a l'escola i pel menyspreu del seu  entrenador  a la universitat . L'autor ens mostra una tendresa, una compassió notable i un gran respecte cap els desfavorits  i els que han tingut  mala sort a la vida.

Com que el subtítol és " Història d'un infant",  sembla com si  la història es centrés en un heroi d´infantesa  però el narrador  fa que ens moguem molt ràpidament.  Quan  es burlen de la seva brusa i comencen  a cridar "poqueta cosa", és l'única escena que descriu la seva vida a la universitat. Les seves desgràcies no venen  tampoc de l'abús que suposadament va patir a casa seva, consentit pels seus pares i germà, no, el que marcarà  el seu "descens als inferns", és la ruïna financera de la seva família i  la pobresa que  l´obliga a separar-se´n.

Aquesta separació es converteix en un punt d'inflexió en la seva vida  i de les petites grans coses que haurà  de fer per  guanyar-se la vida, per superar-se. No ens  amaga res dels patiments que va haver de suportar com la del supervisor, els passatges on descriu aquesta humiliació, la seva  manca  d'autoritat, l'agressivitat dels estudiants entristeix. 



Capitol I de la novel.la:  La fábrica.
 
























El to de la novel.la , en  el que el narrador parla sovint de si mateix en tercera persona, situant el lector com a  testimoni dels seus pensaments i reaccions ens porta a  vegades  a divertir-nos amb ells  per la seva simplicitat. Sense  aquesta visió dual del narrador i  sense  la  retrospectiva que ens ofereix l´autor, segurament hauriem trobat una mica monòtons alguns fragments, però realment s'aprecia l'honestedat del narrador que no amaga els seus defectes i  ens dóna una imatge d'ell sempre brillant.

El caràcter de poqueta cosa és el que frepa de veritat, agrada  seguir els seus somnis i les seves desil.lusións , les desastroses conseqüències de la seva vanitat ..., si considerem  aquesta novel.la  en termes generals, crec que mostra, simbòlicament, el pas cap  a l'edat adulta.
Agrada la forma com “poqueta cosa” parla de la noia que estima, que retrata  com un personatge amb una  personalitat burgesa , tant és així que " ulls negres "és un personatge en si mateix, la dualitat d'aquesta noia , ens permet veure  el que realment atreu a molts i això  ens posaria  en dubte la visió ideal  sobre l'amor que podria haver quedat un xic   desacreditat.























Alphonse Daudet i Frèderic Mistral