Aquesta traducció de l´obra de Daudet és, que jo sàpigue, la darrera que s´ha fet desde l´any 1929 a cura de Mn. Llorenç Riber, la qual cosa m´entristeix una mica i ens dona una idea de la gran quantitat de feina que encara hi ha per fer en el món de les traduccions en les editorials.-
Val a dir que " Poqueta Cosa" no és, potser,tan popular com "Les cartes del molí estant" però per a mí "Poqueta Cosa" va ésser el primer contacte que vaig tenir amb l´obra d´Alfons Daudet i amb les seves melancòniques descripcions del paisatge i de les tipologies dels seus personatges tan ben construïdes i això que el "Pequeña Cosa, en castellà, de la editorial Sopena que vaig llegir a principis dels setanta no té res a veure amb les edicions tan ben acurades d´avui dia.
Aquesta novel.la d´Alfons Daudet està inspirada en els seus records d´ infantesa a la seva Provença natal i en una dolorosa humiliació de joventut a l'escola i pel menyspreu del seu entrenador a la universitat . L'autor ens mostra una tendresa, una compassió notable i un gran respecte cap els desfavorits i els que han tingut mala sort a la vida.
Com que el subtítol és " Història d'un infant", sembla com si la història es centrés en un heroi d´infantesa però el narrador fa que ens moguem molt ràpidament. Quan es burlen de la seva brusa i comencen a cridar "poqueta cosa", és l'única escena que descriu la seva vida a la universitat. Les seves desgràcies no venen tampoc de l'abús que suposadament va patir a casa seva, consentit pels seus pares i germà, no, el que marcarà el seu "descens als inferns", és la ruïna financera de la seva família i la pobresa que l´obliga a separar-se´n.
Aquesta separació es converteix en un punt d'inflexió en la seva vida i de les petites grans coses que haurà de fer per guanyar-se la vida, per superar-se. No ens amaga res dels patiments que va haver de suportar com la del supervisor, els passatges on descriu aquesta humiliació, la seva manca d'autoritat, l'agressivitat dels estudiants entristeix.
Capitol I de la novel.la: La fábrica.
El to de la novel.la , en el que el narrador parla sovint de si mateix en tercera persona, situant el lector com a testimoni dels seus pensaments i reaccions ens porta a vegades a divertir-nos amb ells per la seva simplicitat. Sense aquesta visió dual del narrador i sense la retrospectiva que ens ofereix l´autor, segurament hauriem trobat una mica monòtons alguns fragments, però realment s'aprecia l'honestedat del narrador que no amaga els seus defectes i ens dóna una imatge d'ell sempre brillant.
El caràcter de poqueta cosa és el que frepa de veritat, agrada seguir els seus somnis i les seves desil.lusións , les desastroses conseqüències de la seva vanitat ..., si considerem aquesta novel.la en termes generals, crec que mostra, simbòlicament, el pas cap a l'edat adulta.
Agrada la forma com “poqueta cosa” parla de la noia que estima, que retrata com un personatge amb una personalitat burgesa , tant és així que " ulls negres "és un personatge en si mateix, la dualitat d'aquesta noia , ens permet veure el que realment atreu a molts i això ens posaria en dubte la visió ideal sobre l'amor que podria haver quedat un xic desacreditat.
Alphonse Daudet i Frèderic Mistral
