va ésser una bona obra.
Pocs dies abans de morir, el rei Alfons XIII va visitar l' establiment i li va ésser mostrat el vell escriptor...
-Com te trobes ? Puc fer-te quelcom que et sigui grat ?, li preguntà el monarca.
I en Peius, en agraïment a qui li havia evitat morir abandonat, va dir : -Sí... Que faci comte en Ribé...
Pompeu Gener i Babot, "savant catalan", morí sense deixar un sol record desagradable. Visqué sense enemics i sense enemics morí. Però morí oblidat d' aquells que un dia el voltaren i foren la seva cort. Les seves fantasies, ses clàssiques boles, el seu humor vuitcentista, havia passat. En els seus darrers dies a la Clínica de L' Aliança encara contava a les infermeres i metges aventures de terres llunyanes, filles de la seva imaginació, relats que eren escoltats amb un somriure pietós.
Finalment, la mort fou oportuna i se l' emportà dolçament....
Darrera fotografia d'en Peius publicada a L'Esquella de la Torratxa del 19-11-1920, amb un article de "Paradox", acaba dient:
"(..) En Pompeius Gener ha mort, com va viure, dignament. La caixa era blanca, la bandera, l'ùnica pompa catalana, l'enterrament civil, i el dol nostre. Ni un polític, ni un botiguer. El dol el despedírem, amb tria exacta i pulcra, davant de l' Universitat. No va mancar més que, després d' abandonar els amics al cementiri, una dona misteriosa hagués anat a posar unes flors en la fossa d'En Pompeius Gener."
El secret
Un conegut comediògraf, l' esposa del qual no era pas un model de bellesa, va presentar aquesta una nit a en Peius.
-La meva muller, digué.
I en Peius respongué, donant-li un copet a l'espatlla:
-Sé guardar un secret. No ho diré a ningú.
Com volía els bistecs en Peius
A la Maisón Doré, com a molts restaurants, hi havia la costum de servir els bistecs amb guarniment de verdures, però això no li agradava a en Peius.
D' aquí que sempre demanés:
-Doneu-me un bistec..... Però sense paisatge !
Dring !
El fred inspirà a en Peius no poques fantasies. Deia que, un hivern, a Holanda, va trobar-se amb una temperatura tan baixa, que, en escupir, va sentir un dring! a terra.... La saliva se li havia glaçat pel camí.
Deia també: Allí era impossible beure el vi amb porró. El líquid es gelava pel camí, i calia xupar el vi com la mainada xupa els carametlos pel Corpus....
Baix de sostre
En Peius, en una de les seves etapes de la seva pintoresca vida, habità un pis molt petit i baix de sostre.
-mireu si era baix de sostre, solia dir en recordar-ho, que no hi podia menjar més que llenguados....
I afegia:
- I per canviar-me de camisa, d'esquifit que era tenia que sortir al pasillo.
Una ració de ratera
En Peius havia sopat al Continental i per a postres demanà a l' Isidre, el popular cambrer, una ració de formatge. En veure l' esquifida que era, en Peius la retornà, dient al cambrer:
Té, Sidre.... Jo t' he demanat una ració de formatge per a mi, no una ració de ratera !
Més de la Sarah
Contava en Peius les seves assiduitats amb la Sarah, i feia sortir a cada pas en Pujulà i Vallès com a testimoni.
-Un dia la vaig besar després de sopar ; oi, Pujulà?.... Una nit m' hi vaig quedar a fer-li companyia; oi, Pujulà?....
I en Pujulà, somrient, a tot deia que si.
Una nit, cansat de la mateixa història, va preguntar en Pena:
Però, Peius.... que hi feia en Pujulà allí ?
I respongué Gener, tan fresc:
-En Pujulà? Anava per la cambrera.....
"(..) En Pompeius Gener ha mort, com va viure, dignament. La caixa era blanca, la bandera, l'ùnica pompa catalana, l'enterrament civil, i el dol nostre. Ni un polític, ni un botiguer. El dol el despedírem, amb tria exacta i pulcra, davant de l' Universitat. No va mancar més que, després d' abandonar els amics al cementiri, una dona misteriosa hagués anat a posar unes flors en la fossa d'En Pompeius Gener."
El secret
Un conegut comediògraf, l' esposa del qual no era pas un model de bellesa, va presentar aquesta una nit a en Peius.
-La meva muller, digué.
I en Peius respongué, donant-li un copet a l'espatlla:
-Sé guardar un secret. No ho diré a ningú.
Com volía els bistecs en Peius
A la Maisón Doré, com a molts restaurants, hi havia la costum de servir els bistecs amb guarniment de verdures, però això no li agradava a en Peius.
D' aquí que sempre demanés:
-Doneu-me un bistec..... Però sense paisatge !
Dring !
El fred inspirà a en Peius no poques fantasies. Deia que, un hivern, a Holanda, va trobar-se amb una temperatura tan baixa, que, en escupir, va sentir un dring! a terra.... La saliva se li havia glaçat pel camí.
Deia també: Allí era impossible beure el vi amb porró. El líquid es gelava pel camí, i calia xupar el vi com la mainada xupa els carametlos pel Corpus....
Baix de sostre
En Peius, en una de les seves etapes de la seva pintoresca vida, habità un pis molt petit i baix de sostre.
-mireu si era baix de sostre, solia dir en recordar-ho, que no hi podia menjar més que llenguados....
I afegia:
- I per canviar-me de camisa, d'esquifit que era tenia que sortir al pasillo.
Una ració de ratera
En Peius havia sopat al Continental i per a postres demanà a l' Isidre, el popular cambrer, una ració de formatge. En veure l' esquifida que era, en Peius la retornà, dient al cambrer:
Té, Sidre.... Jo t' he demanat una ració de formatge per a mi, no una ració de ratera !
Més de la Sarah
Contava en Peius les seves assiduitats amb la Sarah, i feia sortir a cada pas en Pujulà i Vallès com a testimoni.
-Un dia la vaig besar després de sopar ; oi, Pujulà?.... Una nit m' hi vaig quedar a fer-li companyia; oi, Pujulà?....
I en Pujulà, somrient, a tot deia que si.
Una nit, cansat de la mateixa història, va preguntar en Pena:
Però, Peius.... que hi feia en Pujulà allí ?
I respongué Gener, tan fresc:
-En Pujulà? Anava per la cambrera.....
 |
| Afegeix la llegenda |
