Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LA CRIOLLA I EL DISTRICTE V. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LA CRIOLLA I EL DISTRICTE V. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de juliol del 2020

LA CRIOLLA I EL DISTRICTE V


En el número 1 del setmanari "Imatges" de l'any 1930 hi trobem aquest interessant article de Josep Mª Planes que resumiré en uns quants esquitxos, conjuntament amb les imatges d'en Cases.


" ¿Una escena de pel·lícula alemanya?, No. És el bar "Los Gabrieles" que l'artista Nanín ha decorat amb una mica de fantasia"



"El gran rectangle tèrbol de "La Criolla" es ple de fum,de tango, d'obrers, de soldats, de dones despintades, de mariners, de crits i de xivarri.Els espinguets del metall de l'orquestra tallen l'atmosfera carregada com una ganiveta parteix un tall de cansalada. Els cambrers evolucionen per mig del tràngol defensant les safates plenes de vidre amb un art que té més d'equilibrista que de cafeter." "Mentrestant.... els lladres, els carteristes, els terribles assassins, on són ? Una parella d'anglesos que tenim a la taula del costat, sembla que els cerquen. Aquesta bona gent perdrà la nit. L'agència  Cook i el Baedeker els han ensarronat."


" L'establiment es troba en ple carrer del Cid i el rètol lluminós que penja de dalt a baix de la façana embruta el pobre paisatge urbà amb una resplendor vermellosa."

" Són dos quarts de dotze. Les voreres i la calçada, plenes de gent i d'escombraries, i de tant en tant, unes breus aparicions d'un sereno que sembla arrencat d'una felicitació de Nadal. Les cases i les persones participen del mateix aire de misèria i mai sabreu si la brutícia de les parets ve dels homes i les dones que s'hi arrepengen, o viceversa."


" La vorera del carrer s'ha convertit en mercat ambulant. Els venedors no tenen, precisament, una gran cara de bon humor..."

"L'especialista del Districte V sosté la teoria que tots els altres ciutadans de Barcelona no saben absolutament res de l'esmentat Districte V, que la part realment bona i interessant del famós barri no és pas allò que tothom ha vist o es té en situació de poder veure, sinó precisament allò altre que ell coneix tan bé. Breu: si tenim la paciència d'escoltar un d'aquests sants homes, acabareu per descobrir que el veritable Districte V no té res a veure amb el Districte V. Més encara: que el Districte V de debó no existeix, perquè es troba en un altre districte...."







"Tota la llegenda negra del barri "Xino" resulta una mica incomprensible davant d'aquesta animada escena matinal, en la qual els infants hi juguen un paper brillant..."




"De l'art que encara belluga....¿L'aneu veient el Districte V?
"A primeres hores de la tarda, el cafetó flamenc presenta una honesta desanimació..."
"Quatre passes més enllà de "La Criolla". Un cafetó destartalat. Parets de fusta, embans de cartró, sostre de roba. Tota mena d'olors, cap d'agradable, tres parroquians, quatre amistats de la casa, i un parell de gitanos que toquen la guitarra. Un parell de gossos llenets i ben alimentats es cuiden de donar la única sensació de confort de l'establiment. El mosso de la casa se'ns desfà en explicacions: "Quina llàstima que hagin vingut tant d'hora!. Tenim tots els artistes fora. Han anat a un concurs a Sants. De totes maneres, no poden trigar a tornar....Els esperarem. Mentrestant, hi ha una gran calma. Les converses es porten en veu baixa, gronxades pel ritme apagat de les guitarres. Tres velles horribles, amb posat de bruixes de film innocent, són al voltant d'una taula. Estan immòbils sense dir cap paraula."




"A la nit, el cafetó flamenc està una mica més concorregut. Els clients estan trístos, tal com correspon a una bona "juerga" andalusa."






"És la una de la nit i els carrers d'aquest barri són gairebé deserts. La gent de la mala vida, com la gent d'ordre, es retiren d'hora. L'excursió no ofereix altre perill que el d'atrapar una torçada de peu. Els adoquinats, val a dir-ho, no són cap model d'urbanització. Arrepenjada a una porta hi ha una dona, grossa, grossa, amb unes faldilles curtes, curtes, que donen al seu cos una silueta esfèrica.
Escolta maco, vols donar-me una cigarreta ?.
Amb molt de gust. I... com marxa, això?
Això ? Molta tranquilitat i molta misèria. Abans, si ho demanaves ben demanat, fins trobaves algú capaç de clavar-te una punyalada. Però, el que és ara.... "
"La Mina, la famosa "Mina", ha estat una veritable mina per als cultivadors de la literatura negra del Districte V. Aquest cau de misèria gris, trista i monòtona ha fet florir unes terribles tirallongues de prosa castellana d'una qualitat semblant a la dels aliments que emplenen els plats del rònec taulell de la casa. A la Mina hi ha dues menes de clients. Els que pagan seixanta cèntims, tenen llit propi per passar la nit. Els altres, més modestos, que prenent una consumació qualsevol, tenen dret a dormir fins a les sis del matí pels bancs i les taules de la taverna. "






Per saber-ne més de "La Criolla" i del seu submón amb una perspectiva actual, el llibre de Paco Villar és imprescindible. 


"Aquesta nit "La Mina"està molt concorreguda i a la tèrbola mitja llum de la bombeta ofereix el seu habitual aspecte sinistre."