Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

diumenge, 9 d’agost del 2015

James Taylor, el trobador de la veu melosa


James Taylor és, sens dubte, un dels músics que més m' han marcat. No tan sols a mi, sinó a tota la meva generació.
En el meu cas, que no entenc la llengua saxona, la textura de la seva veu i la manera de tocar la seva guitarra, em van influir molt , musicalment parlant, però, potser per això, la disfruto més en el seu estat més pur.-












No cal saber anglès, però, per veure que James Taylor era i és un símbol pera tota una generació d' americans i de no americans de tot el món. La seva vida, la seva actitud envers la vida, la seva sensibilitat i empatia que ens mostra en les lletres de les seves cançons, han fet  que sigui un dels millors cantautors mundials.











A part de la seva gran qualitat vocal, amb una veu dolça i melosa, caraterística, la seva particular  manera de  tocar la  guitarra, amb l' anomenada tècnica  del  "Fingerpicking"  l' han convertit amb un dels millors guitarristes acústics del planeta.-


" JT" (1977)


"James Taylor" (1968)




A Espanya es van eliminar dues de les cançons del disc "Mud slide slim" del 1971 per les seves referències antimilitaristes sobre la guerra del Vietnam.

La cançó del disc "You've got a friend", escrita per la seva amiga Carole King,i que ell va versionà, es va convertir en nº 1  i aquest disc en el més conegut fora dels Estats Units.




"Soldiers", una de les cançons del disc "Mud slide slim", està basada en les tragedies del Vietnam i diu:

" Simplement havien tornat nou soldats afortunats en tota la nit, la meitat ferits i mig morts. Nou de cada vint tornaren a casa, amb onze tristes històries per explicar"



"Gorilla"(1975)






" Sweet baby james " (1970) va ser el seu primer disc editat a Amèrica. El tema "Fire and rain", cançó al.legòrica sobre l' adicció i la mort, va cautivar al públic americà. es van vendre més d'un mi.lió i mig de copies.-



" A mesura que desgastem el món més i més, l' economia i l' ecologia es convertiran en la mateixa cosa" 

James Taylor, 1979.-




















"Walking Man" (1974)



























El matrimoni James Taylor i Carly Simon fou molt popular als USA a principis dels setanta, tan per la seva música com per l' aurèola de supervivent que envoltava a James Taylor i a la imatge vitalista de la seva dona. Aquesta popularitat fou superior, fins i tot, als divorcis d' Elizabeth Taylor.-































"Hourglass"(1997)





La seva biografia i la seva discografia la podeu trobar extensament a internet. He procurat fer una valoració personal i en tot cas posar coses no tan fàcils de trobar.

"That's Why I'm Here" (1985)





En la seva cançó preferida, "Carolina in my mind", es troba una breu autobiografia de la seva adolescència.-




"One man band" (2007)



"Before this world" (2015)

Aquest disc, darrerament em té enamorat. Crec que és un dels millors de la seva discografía.-

"October Road" (2002)
Amb la seva gran amiga i companya  de professio, Carole King. 

Ella sola mereix ja un capítol apart:

" Saps que el meu amor sempre estarà allà perquè tú el recollis"

" Adéu no significa que me'n vagi "


"Carole King & James Taylor, Live at the troubadour" (2010)




"Covers" (2008)









A reveure James !

































 Perquè disfruteu del perfecte equilibri que hi ha entre la seva veu i els acords    de la seva guitarra, us hi posat aquets  videos, la majoria del seu concert al        Beacon Theater l' any 1998. 
 He triat la qualitat del so i de la imatge com a prioritat màxima. Abans    d'escollir videos dolents del youtube, he preferit editarlos jo mateix del    material que tenia. Com els bons vins, m' agrada més com sona en James Taylor ara a la maduresa.-
  La cançó "Home" és de les Dixies Chiks, però és tan bona, que l' he posada en el lot.-














Ens diu Santiago Alcanda: 

" (..) Como los pequeños secretos que por secretos se hacen grandes,las canciones de  James Taylor se funden con el tiempo  para participar de su universo emocional que no tiene principio ni fin. Son notas que viajan en el interior más profundo del ser humano y que producen, mágicamente,en cada uno,imágenes o sensaciones distintas, porqué se individualizan, y también semejantes, porque invocan a nuestra ternura y a nuestra imperfección, a la vez. Su música, forma y fondo,es, como la vida, dulce y amarga." 

















































































divendres, 7 d’agost del 2015

Timos de la Esquella


 El setmanari " Cu-Cut", en el seu nº 86 del 20 d' agost del 1903, treu un suplement anomenat : " Suplement de desinfecció artística"  i en lletres grosses " Timos de la Esquella".-

Era evident que la rivalitat entre "L' Esquella de la Torratxa " (1872-1939) i el nouvingut "Cu-Cut" (1902-1912) va arribar a un punt de màxima tensió en aquest estiu del 1903. 

La temperatura va pujar molt, sobretot, quan l' Esquella en el seu número del 31 de Juliol va criticar i caricaturitzar al seu antic col.laborador i dibuixant, Gaietà Cornet i Palau (1878-1945), ara en les files del Cu-Cut.  I encara més quan, en Cornet, és l' autor del ninot símbol del setmanari.


Això fou el detonant que provocà que el "Cu-Cut" publiquès  aquest suplement sobre els plagis de L' Esquella de la Torratxa.-




Tota la redacció del Cu.cut, segons ho expliquen ells mateixos, es possaren a cercar proves d' aquestos plagis que en Cornet coneixia en part.

En aquesta imatge, publica "Cu-Cut", el plagi que L' Esquella fa, en aquest cas per Moliné, en el nº 1000 de l' any 1898, 
de l' original alemany publicat a la revista "Fliegende Blätter" de Munich , nº 2532 de l'any 1894.

L' espavilat xafarder del meu bloc, segur que sap diferenciar entre la versió alemanya i la catalana.-




En el cas de Manuel Moliné i Muns (1833-1901), Cu-cut exculpa el distingit caricaturista, recentment desaparegut, per la seva probada vàlua.



Portada de l' esquerra, l' original del gran setmanari alemany, "Jugend" de Munich, portada del nº del 9 de Maig 1896.

Portada de la dreta i timat per L' Esquella en l' Almanach del 1897.-


Plagi de L' Esquella, el de l'esquerra del 15-06-1897, el de la dreta del 5-10-1900. L' original del centre, publicat per " Le Rire" de París nº del 31-10-1896.-


Un altre exemple.-

A l' esquerra, la publicada pel Quality de Nova York el 1901 i a la dreta la timada per l' Esquella en l' Almanach del 1903.-

Diu abaix de tot:

" Home, per l' amor de Deu !. Passi que plagii dels francesos y dels alemanys, però dels yankis ! (...) "







A dalt a l' esquerra; Publicat pel " Flegende Blätter" de Munich nº 2656, del 1896.-

El de la dreta: El timat per L' Esquella en el nº del 20-10-1898.-










El de l' esquerra publicat pel Gil Blas de París, nº 17 de Juny de 1898.
A la dreta, el timat per L' Esquella del 23 de Juny de 1899.-


L' enfotisme de " Cu-cut" envers L' Esquella de la Torratxa i el seu director, en Josep Roca i Roca, arriba a extrems  hilarants.-




Més exemples dels plagis.-




A l' esquerra, el publicat per " Le Rire" de París, nº 15 d' Agost del 1896.

El de la dreta,el timat per L' Esquella, nº 19 d' Agost del 1898.-







Diu l' acudit del "Kiosco Moderno":
" Fassi'l favor de donarme'ls darrers números del Gil Blas, de Le Rire, del Flegende Blätter, del Jugend, del......"

" No han arribat encara, però prengui la Esquella que és lo mateix. "
La majoria de plagis porten la signatura de  Ramón Miró i Folguera (1864-1927), conegut a la vegada per la seva facilitat en imitar l' estil de diversos dibuixants coetanis. Era evident que hi havia unes certes ganes de revenja per la marxa d'en Cornet a la competècia i per la baixada de les vendes, per part de L' Esquella i això li va costar car. 
Cu-cut es defensà i de quina manera !

Ens diu, Lluís Solà i Dachs, a la seva gran obra" Un segle d' Humor Català":

"(...) Miró fou, durant una colla d' anys, el dibuixant de plantilla de les revistes d' en López. Quan els dibuixos de tots els col.laboradors importants havien estat ja inserits, en Miró completava tots els espais que faltaven fossin de la mena que fossin:  feia els "culs de llàntia", els dibuixos petits,els grossos i, de tant en tant, també dibuixava alguna portada. "
Qui podia controlar una tan gran capacitat de producció sigui original o inspirada, encara que de vegades  es passés. ?   (Pijus)