A la riba del Rhin,
damunt d'una gran roca, es troba l'escultura de Lorelei la misteriosa sirena
que atreia amb la seva misteriosa veu als navegants, fent que s'estavellessin
contra les roques.
Amb el pas del temps els accidents van ser tan nombrosos que va nàixer una llegenda:
La llegenda de Lorelei.
La llegenda explica que en aquell indret hi havia una sirena de gran bellesa i amb una veu encisadora que captivava als navegants amb les seves cançons, que atrets per la meravellosa veu s'atansaven fatalment al penyal.
El poeta català Marius Torres va compondre al 1938 un poema dedicat a aquest ésser misteriós i encisador:
Lorelei
"Arrelada en la carn
i en els somnis. Tan clara,
que tu sola tenies uns límits en l'impur
aiguabarreig dels meus
deliris, foc obscur
de sarments oloroses,
fumejant com una ara
dins meu!
*
Deia la Nit: –¿No sents
la meva pau?
Vine, ja deslliurat del
desig que t'irrita,
al paradís dels somnis on
el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs
del meu sudari blau.–
I deia el Mar: –¿No sents
el meu cos que s'exalta,
més profund en la joia
sonora del combat?
Inquiet en la fosca,
vivament agitat
igual que un llit d'amor…
–Negre mar, Nit més
alta,
ja no vull ésser fort ni
vull ésser feliç!
O somni ¿què m'importa la
febre amb què m'enganyes
si a l'ombra tremolosa de
les seves pestanyes
trobo la rosa pàl·lida i
amarga d'un somrís?
*
Com una lira ronca, per
la pluja de plata
feien càlids arpegis les
llargues mans del vent.
¿Què salvava les roses al
jardí? Mortament,
les branques s'agitaven,
dolorosa sonata
sobre els vidres glaçats
i rígids de foscor.
La nit era tot música.
Les finestres obertes
ens diuen, de les vastes
avingudes desertes,
aquella olor de terra del
vent de la tardor,
sobre la teva veu,
pàl·lida, tenebrosa,
com, d'un foc d'agonies,
un riu de vida fosa…
Mories poc a poc, i et
tornaves, cantant,
una ombra que tenia la
forma del teu cant.
Juny del 1937 / Octubre
del 1938
Es diu que només una persona va veure Lorelei de prop. Es tractava d'un jove pescador de Oberwesel, que es reunia amb ella cada nit a la vora del riu i passava unes hores encantadores amb ella, embriagant de la seva bellesa i escoltant la seva seductora cançó. La tradició diu que, abans que se separessin, Lorelei li indicava els llocs on el jove hauria de donar les seves xarxes al matí, instruccions que sempre obeïa i que d'aquesta manera li proporcionaven bons resultats.
Una nit, el jove pescador va ser vist dirigint cap al riu, però com no tornava es va emprendre la seva recerca. Sense trobar cap rastre pels voltants, els crèduls teutons van afirmar que Lorelei li havia arrossegat fins a les seves coves de corall per poder gaudir de la seva companyia per sempre.
Segons una altra versió, Lorelei va seduir tants pescadors fins a la seva tomba en les profunditats del Rin (Rhein) amb els seus fascinants acords des de les escarpades roques, que en una ocasió es va enviar a un exèrcit armat a boca de nit per envoltar i atrapar-la. Però la nimfa aquàtica va llançar un encanteri tan poderós sobre el capità i els seus homes, que no van poder moure ni les mans ni els peus. Mentre es trobaven immòbils al voltant d'ella, Lorelei es va despullar dels seus ornaments i els va llançar a les ones.
Llavors, entonant un encanteri, va atreure les aigües fins al penyal on es trobava i, per sorpresa dels soldats, les onades van arrossegar amb si un carro marí verd tirat per cavalls de crineres blanques i la nimfa es va introduir a l'instant. Uns moments més tard, el Rin va baixar fins als seus nivells habituals, l'encanteri es va trencar i els homes van recuperar el moviment, retirant-se per narrar com els seus esforços havien estat frustrats. Des de llavors no es va tornar a veure a Lorelei, i els camperols afirmen que ella segueix encara ressentida per l'afront de la qual va ser objecte, i que mai abandonarà les seves coves de corall.
En les rodalies del cingle existeixen seccions del riu cobertes de pedres, amb sortints, i sectors d'aigües poc profundes combinats amb un corrent fan d'aquest un lloc perillós. El Rin és un important flux d'aigua, i en passar dels segles nombrosos mariners, especialment els desprevinguts, han perdut les seves vides aquí.
A les ribes del Rhin, al costat de la gran roca de Lorelei, es troba l'escultura de la bella i misteriosa sirena. El lloc és parada obligatòria per als turistes que visiten la zona dels castells del Rhin a Alemanya i tots queden meravellats per la bellesa de l'escultura
IN MEMORIAM:
Em restava dir-vos que aquesta entrada no és casual, és motivada per una dona especial que vaig conèixer un dia, anomenada així, Loreley.
Liz, Eli, Elizabeth, Loreley, per tú.-
