Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RAIMON PANIKKAR (1918-2010). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RAIMON PANIKKAR (1918-2010). Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 d’octubre del 2010

RAIMON PANIKKAR (1918-2010): PRINCEP I CAPTAIRE DE L'ESSÈNCIA HUMANA.-




Raimon Panikkar va néixer a Barcelona el 3 de novembre de 1918, fill de mare catalana i pare hindú, que va arribar el 1916 com a representant d'una empresa alemanya. És germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker i Alemany. Estudià Batxillerat al col•legi dels jesuïtes. Comença els estudis universitaris a la Universitat de Barcelona i esquivà la guerra civil espanyola a causa de la seva condició de ser fill d'estranger. Se'n va anar a Alemanya on va continuar els estudis a la Universitat de Bonn.


La II Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on conegué Josep Maria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, institució de la qual seria membre fins a la dècada de 1960. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma. Va romandre a Europa fins al 1955, quan per primera vegada va anar a l'Índia, on començà la difusió de doctrines ecumèniques. Allà també va ser investigador a les universitats de Mysore i Benarés. El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat d'Harvard i durant vint anys va repartir el temps entre l'Índia i els Estats Units. El 1971-1978 va ser professor d'estudis religiosos de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara.


Els seus estudis han estat enfocats a la cultura índia, la història i la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el món de la ciència i el domini de les lletres; l'àmbit dels estudis i de les vivències religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. Domiciliat a Tavertet (Osona), continuà fent la seva obra intercultural. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva Opera Omnia (Obra Completa) està sent publicada en català per l'editorial Fragmenta (el primer volum va sortir el 2009). Panikkar traspassà a Tavertet el 26 d'agost del 2010.



Panikkar ha estat un del grans pensadors, dels millors filòsofs, que al llarg del segle XX i l'entrada d'aquest XXI ens han ajudat a entendre el món, la humanitat, i a treballar-hi per fer-lo millor.



A principis dels anys setantes, de manera independent i gairebé de forma simultània, Arne Naess a Noruega i Raimon Panikkar a Califòrnia, van encunyar el mot ecosofia. Ecosofia consisteix en aplicar saviesa, pensament, reflexió profunda a l'ecologia.
Vet aquí algunes de les reflexions ecosòfiques de Pannikar, extretes d'una entrevista concedida el 2005:


• El cordó umbilical que ens lliga a la Terra és molt més profund que els lligams biològics, i si maltractem la Terra, en realitat ens estem maltractant a nosaltres mateixos


• L'ecologia és una tímida reacció a aquesta situació, però encara opera dins els paràmetres de la cosmovisió dominant... Podem posar-nos a reciclar, però la idea de fons és encara la mateixa: que la Terra és una font de recursos que hem d'administrar. L'ecologia com a explotació racional de la Terra encara es troba dins el mite científic judeocristià. És bussines as usual, amb guants i amb un somriure. En el món modern la cultura tecnocràtica no només ha canviat la forma de viure, sinó també la nostra forma de pensar i la mateixa experiència de la realitat.


• L'ecosofia es distingeix d'una ecologia que, mitjançant l'anomenat "desenvolupament sostenible", busca perllongar l'actual status quo. Des d'una perspectiva intercultural, desemmascara la creença occidental en el progrés, el mite de la història i el nostra gran ídol: la ciència moderna. L'ecosofia planteja un canvi radical de percepció tant de l'home com de la Terra. Tracta la Terra mateixa com a ésser vivent.


• Trobo encoratjador veure que molta gent a Occident comença a recuperar la creença mil•lenària dels pobles de la Terra que pejoratívament anomenem animisme. Tot té vida, i la Terra mateixa té ànima, vida pròpia. Parlo d'animisme en el sentit tradicional d'un principi doví que anima la realitat i que és immanent a la natura. La vida i l'ànima no són accidents que apareixen el món material, no són epifenòmens en un petit racó de l'univers, sinó atributs essencials de la realitat


La saviesa, doncs, inclou el fet de saber-nos part d'un planeta viu, i que no hi ha separació entre el "jo" i el món. Gandhi expressava així el fet que no estem aïllats: "Crec en la unitat essencial de l'ésser humà i, de fet, de tot el que viu. Per tant crec que si un sol home guanya en espiritualitat, tot el món gunaya amb ell i, si un home falla, tot el món falla en la mateixa mesura.


( Extret del Bloc d´en Màrius Massallé, per engrandir si cal més, la figura de Raimon Panikkar)






















Entrevista d'Antoni Bassas a Raimon Panikkar del 17-01-2003 a Catalunya Radio.