Els pergamins Vinyals d'Esparreguera

En el vell camí de Monistrol es troben les masies: Can Vinyals, Font-rosada, Can Castell del Mas, Can Paloma i Els Estrucs.

Marge superior esquerra  La Font Rosada i a la seva dreta,una mica més avall, Can Vinyals amb un petit torreó.

La importància d'aquests pergamins pels que s'ho miren de fora d'Esparreguera és més aviat circumstancial, però els que coneixem una mica la història del nostre poble i els seus contorns és més que això. El sol fet de que surtin a la llum pública ja és una casualitat.

Per les referències que hem obtingut podríem dir que el mas Vinyals és dels primers que es construïren al nostre terme. De l’any 899 trobem el primer document on s’esmenta Esparreguera i és el de Gumilà i la seva muller Pulcrídia que donen al monestir de Santa Cecília de Montserrat, dues vinyes prop d’Esparreguera i en el lloc dit Manonelles, dins el terme de Collbató.

En aquest document si mencionen els torrents Malo i el dels Codols i l’església de Santa Margarida, a Can Perellonc, de Collbató (2 de maig de 899. P. Ribes pàg. 140). Any 1076. Geraldo Alemany i la seva esposa Ermeniardes tenien en alou vinyes, aigües, recs en el terme d’Esparreguera, a la Gorgonçana, i la capella de Santa Coloma. 

L’any 1366 el mas era d’Arnau Tort, casat amb Ròmia, i de Guillem Rocafort, fill d’Antic Rocafort de la vila d’Olesa.

El 1438 era de Pere Vinyals (A) “Pere ça Fàbrega”. L’any 1467 era Arnau Vinyals. L’any 1487 era de Joan Vinyals que el passà al seu fi ll en les seves noces. El 1496 era de Tomàs Vinyals. El 1515 era encara de Tomàs Vinyals. El 1547 era de Jacint Vinyals, el qual a més de moliner, sembla ser que es tracta d’un important personatge aposentat a la vila i que era propietari de molins i també de la barca al riu Llobregat, a més tenia una casa de tres casals que limitaven: a l’E amb el carrer públic, al S amb la casa i eixida de Pere Broquetas, a l’O amb honor del confi dent que es diu “La Clota” i al N amb la eixida de la casa de Tomàs Vinyals, sastre de la vila.

El 1553 era de Salvador Vinyals i també tenia el mas Boquer i Lo cantó del Portell. El 1635 era de Bartomeu Vinyals i el 16.. era de Pere Vinyals. El 1667 era de Contasina Duran, viuda de Pere Vinyals. El 16.. era de Pau Vinyals. El 1696 era de Mariana, vídua de Pau Vinyals. El 1705 era de Josep Vinyals i Parellada. El 1739 era de Josep Vinyals, fill de Pau Vinyals i Agnès Perellada. El 1792 era de Rosa Vinyals Margenat, viuda de Joan Vinyals. El 1875 era de Teresa Vinyals i Vinyals, vídua amb 83 anys, filla de Tomàs Vinyals Margenat i neta de Jaume Vinyals. El 18.. era de Mª Mercè Vinyals i Vinyals, casada amb un tal Domènec. 

El 1890 era de Manel Domènec i Vinyals, el qual també era el propietari de la casa del carrer dels Arbres, que durant la guerra del 1936-1939, fou la seu de la FAI i la CNT.

Acabada la guerra s’instal·là en aquell edifici el quarter de la Guàrdia Civil que hi restaren fins als nostres dies. 

El 1936 la masia era de Josep Mª Vila de Tarragona. Els masovers que hi habitaven eren Joan Torres Martí, de Piera, de 48 anys; Concepció Muset Carné, la seva muller, de 48 anys; Joan Torres Muset, fi ll, de 25 anys; Anton Torres Casanoves, de 88 anys, pare de Joan i Àngel Esteve Torres, nét, de 10 anys.

La finca la comprà un pintor, Joan Fortuny, que hi feu una gran reforma i la convertí en estudi on elaborava els seus quadres. Pintava amb una exquisida qualitat. Em contà que el seu besavi era de Reus i també era pintor, però no es pot confondre amb el famós Fortuny, tot i que podria ser de família. Fa uns quants anys vaig tenir l’honor de visitar el mas i en vaig quedar meravellat de les obres i de la transformació que havia fet de la finca rural en una gran mansió.

(Josep Paulo i Sabat)

Cal esmentar també que per un document datat el 30 de setembre del 1493, el Prior de Montserrat, fra Garcia de Cisneros, nomena batlle  d'Esparreguera a Salvador Vinyals, segurament el pare del nostre Salvador Vinyals del que tenim el seu testament. Va ser el primer batlle escollit popularment, confirmat, però, després per l'abat de Montserrat. Abans de 1493 el batlle era escollit directament a dit per l'Abadia.

A l'any 1612  l'església de Santa Maria del Puig, per raons de manca de capacitat degut a l'augment de població i a l'allunyament de la població, passà a ser sufragària i depenent de la nova parròquia de Santa Eulàlia, els enterraments, a dins i a fora de l'esglèsia, però,  continuaren fent-se a Santa Maria del Puig fins a finals del segle XIX.

Pergamí amb el testament de na Elizabet Vinyals, muller d'Andreu Vinyals del Mas, veïna de la parròquia de Santa Maria del Puig, del castell d'Esparreguera, datat el 20 de setembre del 1554. Va nomenar com a hereva universal a la seva filla Eulària. En són marmessors, el seu marit i el seu germà Jaume Bell Solà.
 Testimonis: el mossèn Gabriel Vinyals, segurament de família, i Salvador Castell del Mas (Can Castells)

Pergamí amb el testament de Salvador Vinyals, del mas Vinyals, veí de la parròquia de Santa Maria del Puig, del castell d'Esparreguera, datat el 29 de setembre del 1561. Va nomenar com a hereu universal al seu fill Andreu. En són marmessors, el seu fill Andreu Vinyals, el germà, Tomàs Vinyals i el seu nebot Joan Amat. Els testimonis són: Salvador Castell i Benet Castell del mas de Can Castells.

Arbre genealògic i de parentesc segons els pergamins Vinyals 

Germans	Salvador Vinyals				Barthomeu Vinyals		Thomas Vinyals
Fills  (4) Salvador	Andreu Vinyals	Salvador Vinyals	Janot Vinyals	Janosa
Muller d’Andreu Vinyals	Elizabet Vinyals
Filla de Elizabet i n’Andreu	Eulària
Germà Elizabet	Jaume Bell Solà

En Joan Amat que figura en el testament com a marmessor és el nebot de Salvador Vinyals,  fill d’una germana seva de la que no en sabem el nom  i que es debía emparentar amb la familia Amat de Sant Esteve de Sesrovires.  Podrien ser l’antiga familia de la masia de Can Amat.-

La dona perdia el cognom, com veiem, i adquiria el del marit. La suposada germana de Salvador  Vinyals no figura enlloc en el testament, ja debía viure fora del mas, i l’Elizabet Bell Solà  agafa el cognom del marit i es converteix en Elizabet Vinyals.

El primer pergamí, testament de l'Elizabet Vinyals, datat set anys abans que el del seu sogre, és correspon a la darrera voluntat d'una mare cap a la seva filla. Elizabet ,"detenguda de malaltia corporal de la qual tem morir", deixa a la seva filla Eulària com a hereva universal dels seus béns. Hi havia una clara separació dels béns matrimonials i es distribuien atenent al gènere, de mare a filla (en aquest cas una), de pare a fill primogènit, en el cas del testament de Salvador Vinyals. Els béns de la mare i  els béns del pare estaven totalment separats. No vol dir que Elizabet no tingués fills homens, però d'aquests, a efectes testamentaris, se n'ocupava el pare. El Dret Civil Català és un dels més avançats d'Europa. 

En el cas del segón pergamí, el de Salvador Vinyals, veiem com deixa hereu universal al seu fill Andreu i en el cas que mori, succesivament als altres fills homens fins a Janot Vinyals, després a qui correspongui, però en cap cas menciona en la línea succesòria a la seva filla Janosa. Ës força curiós, en aquest cas, que el seu fill i hereu, Andreu Vinyals, faci a la vegada de marmessor, a no ser que l'hereu per edat fos en Salvador Vinyals fill, o sigui fos el primogènit, però per una qüestió familiar greu, el pare decidís deixar-ho tot  a l' Andreu.

Signant ambdós pergamins trobem en Bernat Amat, vicari-notàri de la parròquia de Santa Maria del Puig i rubricats per Miguel Marqués presbiter de Piera, alies "El Mussol".

El nóm de Mas Boquer era el topònim amb que es coneixia antigament la masia de Can Vinyals i amb el que Orenci Valls  situa com a origen del seu conte-llegenda "La Cova de l´Ànima" : 

" Així ho contava el vell del mas Boquer, assegut en l'escó de l'amplia llar, mentre a fora xiulava el vent i remorejaven les aïgues del Llobregat" conscient de l'antigor del mas i de totes les coses  que aquelles pedres hauran vist.

Aquests dos pergamins, millor dit, les seves fotocòpies, em van ser donades per Francesc Subirana i Ollé per fer un treball de carrera fa molts anys. Els originals i si en tenia més debien formar part del seu patrimoni i quan va morir desconec el que se'n va fer.

Per últim, un agraïment molt gros al meu amic Joan Vallés i Altès, autor de les dues transcripcions  dels pergamins, catalogació, notes i estudi històric general, per les hores dedicades a aquesta pacient tasca. Sense ell aquesta entrada restaria encara a l'ombra.