Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ELS BORREGOS DE SANTA TERESA DE MA MARE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ELS BORREGOS DE SANTA TERESA DE MA MARE. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 d’abril del 2019

ELS BORREGOS DE SANTA TERESA DE MA MARE


Recordo, que ma mare, ens feia ,de tant en tant, aquests  "borregos de Santa Teresa", exactament com explica, Jaume Fàbrega, en la seva recepta.

Com a filla, neta i besneta de pastissers, es feia portar, pel meu pare, de l' obrador de la pastisseria "La Lionesa" una bona pila de borregos, ja fets, cuits i cruixents. Així s'estalviava el procés de tallar el pa, a part de que el mateix borrego, molt més elaborat, i dolç, de per sí, amb la matafaluga incorporada, li donaven als seus postres un plus extra força considerable.





Aquests borregos convertits amb torradetes de Santa Teresa, realment eren deliciosos i sempre que me'n recordo, penso,evidentment, en ma mare. 





Borregos de Cardedeu
Els borregos de Cardedeu són una especialitat dolça arrelada a aquesta localitat, documentada l'any 1770 a la vila, tot i que també se n'elaboraven en altres indrets de les comarques barcelonines. Des d'un principi, eren unes pastes que es feien a les fleques.

En la recepta dels borregos hi intervenen: farina, sucre, mantega, llevat, oli, sal, ous i matafaluga (o aiguardent). Un cop treballada la pasta, es fan unes barres primes i llargues i es col·loquen en una llauna untada d'oli, es tapen amb un drap i es deixen reposar en un lloc calent fins que hagin duplicat la grandària. Aleshores se'ls passa un pinzellet xopat d'aigua i oli, i es fiquen al forn fins que queden daurats. Quan són freds es tallen a trossos d'uns dos centimetres de gruix i es tornen a ficar al forn fins que siguin rossos i durs. En ser durs, se solen menjar sucats amb llet o vi dolç per postres, per berenar o per esmorzar.




Ingredinets per fer les torradetes de Santa Teresa segons Fàbrega:

"Pa de barra(o llonguet) del dia abans, llet, canyella de canó, pela de llimona, ou, sucre i oli."

" Talleu les llesquetes de la barreta no massa gruixudes, de no gaire més d'un centímetre. La llet la feu bullir en un ansat amb el canó de canyella i hi poseu la pela de llimona. Es fa refredar una mica i se suquen les llesques en aquest líquid aromàtic. Passeu-les per ou batut i fregiu-les amb força oli d'oliva, ben roent. Col.loqueu-les en una plata i empolseu-les bé amb sucre. Es poden menjar fredes o calentes."







"Les torradetes de Santa Teresa constitueixen unes postres de paella conegudes i practicades arreu a nivell familiar. El nom que utilitzem és procedent de la regió de Girona. S'anomenen coquetes a a la Cerdanya."




"Es tracta, fonamentalment, de reciclar pa i pastes diverses: a Olot, per exemple, solen utilitzar llesques del seu típic tortell de pa; a Castelló de la Plana, com en la recepta  al.ludida, són les llesques amb ou i de papa, a Eivissa el pa de la reina i, arreu d' Espanya, les torrijas, tan populars, per exemple, a Madrid."


" A Andalusia, les acompanyen amb un xarop de vi. A Mallorca, on aquestes torradetes s' anomenen també pa amb quema (crema), solen portar força ou i, com sol ser freqüent a les Illes, es fregeixen amb llard o amb oli i s'empolsen amb sucre i canyella. 
A Menorca  són sopes de partera, i al Baix Ebre sopes de Santa Teresa."











Les torradetes de Santa Teresa ens les descriu el gran mestre Jaume Fàbrega en la seva obra "La Cuina Catalana" vol.VI. del que extrec els petits fragments que veieu.


"Un plat fàcil i que constitueix la delícia dels infants, i també dels grans, i que amb el seu nom seràfic suggereix les dolces disbauxes del monacat."





Una bona ratafia va bé per engolir aquests dolços típics de Setmana Santa.