Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, la Terra Alta, 1 de febrer de 1851 - Barcelona, 22 de novembre de 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà el vaccí antitífic, l'antiràbic i un altre contra la tuberculosi.
Retrat del Dr. Ferran al laboratori.
"La primavera del 1884 va saltar l’alarma a bona part de la conca mediterrània. Un focus de còlera s’havia propagat des d’Egipte fins a Grècia, Itàlia i França, país on havia pres força en ciutats com Marsella i Toló. I per proximitat, el temor que l’epidèmia travessés els Pirineus o arribés per mar a Catalunya es va començar a instal·lar entre els ciutadans que aquell mateix segle ja havien patit el còlera en diverses ocasions —el 1834, el 1854 i el 1865— amb el resultat d’alguns milers de morts a Barcelona, però també en pobles de la resta del país propers a les zones riberenques."
Un joveníssim Jaume Ferran i Clua acabat de llicenciar, c. 1873. [Destino, 1952]
"No és estrany, doncs, que la por d’una malaltia que provocava diarrea, deshidratació i la mort generés molta alarma social. És per això que l’Ajuntament de Barcelona, veient l’immobilisme del Govern espanyol i a falta d’una Generalitat que vetllés per la salut pública, va assumir responsabilitats de país per impulsar una comissió científica i prevenir la propagació de la malaltia a casa nostra."
El bacteriòleg Jaume Ferran i Clua, il·lustració de J Vázquez per a la portada de 'La Ilustración', revista hispanoamericana impresa el 1888.
"A l’època, el doctor Jaume Ferran tenia poc més de 30 anys. I malgrat que alguns científics l’anomenaven despectivament ‘el médico de las orillas del Ebro’, des de la seva consulta a Tortosa havia adquirit certa notorietat pels estudis que havia fet del paludisme. I és que ja feia uns anys que aquest metge fill de Cobera d’Ebre, a la comarca de la Terra Alta, s’havia interessat per les experiències del microbiòleg francès Louis Pasteur."
L'any 1888 Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d'Espanya en el pla polític, i la primera a nivell industrial. Espanya vivia el període de la Restauració borbònica. L'any 1888 governava Práxedes Mateo Sagasta sota la regència monàrquica de Maria Cristina, vídua d'Alfons XII (mort el 1885) i mare d'Alfons XIII.
Es considera que l'organització de l'Exposició Universal de 1888 va reflectir la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d'una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.
Malgrat que l'Exposició va transcórrer amb normalitat i es va valorar com un èxit, no va estar exempta de crítiques:
La gran quantitat d'obres dutes a terme durant els mesos anteriors a l'Exposició, no només al recinte firal sinó en altres punts de la ciutat, va mobilitzar milers de treballadors que van treballar incansablement i, a vegades, en difícils condicions. Tot això va contribuir a incrementar la conscienciació dels treballadors que havien d'unir les seves forces per defensar els seus interessos i millorar les seves condicions laborables. Mostra d'això és que l'agost de 1888, en plena celebració de l'Exposició, es va fundar en Barcelona el sindicat Unió General de Treballadors (UGT). Poc després el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va celebrar a Barcelona el primer congrés de la seva història.
El doctor Ferran va haver de lluitar tota la seva vida contra una classe política que no el comprenia, contra una societat que considerava herois als constructors de l'Exposició Universal, fins i tot contra els seus própis companys científics de professió. Tot i així se'n va sortir però corrent riscos inimaginables.
"Al final, el Congrés va aprovar el 18 maig 1885 una Reial Ordre segons la qual, només es permetria seguir vacunant al Dr Ferran i Clua (ningú més) i sempre que ho fes amb un delegat del govern al davant. Semblant idiotesa -impossible vacunar massivament una persona sola- era un eufemisme del govern conservador per no poder negar l'evidència de la tècnica del Dr Ferran, la qual havia estat avalada per nombrosos científics internacionals. L' "establishment" científic i els cacics havien vençut."
"Desgraciadament, l'enveja -Ramón i Cajal va pretendre fins i tot apropiar-se de la paternitat de la vacuna- i la corrupció política frenaren la solució a l'epidèmia del còlera de 1885, sense importar gens ni mica les 150.000 víctimes que la seva irresponsabilitat acabaren produint. Una lliçó per gravar a foc en la pell de tots aquells politiquets de pacotilla que, en l'actualitat, estan retallant obsessivament en sanitat pública."
Jaume Ferran assegut entre altres col·legues defensors de la vacuna anticolèrica. Reconeixem d’esquerra a dreta: Lluís Comenge, Manuel Tolosa Latour, Innocent Paulí -assegut-, Amalio Gimeno, Angel Pulido, Eduard Moreno Zancudo i Ramon Serret. 1885. [Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)]
El doctor Ferran al seu despatx de Tortosa amb els doctors Gimeno i Paulí. [Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)]
"Ferran s’havia amarat dels articles que Pasteur signava a la revista de l’Acadèmia de Ciències de París. És per això que sabia aïllar els bacteris i elaborar ferments. Però, a més, era hàbil en la manipulació de preparats de gelatina -similars als que s’utilitzaven en les rudimentàries plaques fotogràfiques-, essencials en aquests tipus d’estudis bacteriològics. Per tot plegat havia rebut el reconeixement de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid."
"Gràcies als seus mèrits, el juliol del 1884 va ser escollit per participar en una expedició de científics catalans a Marsella, on el còlera causava estralls. Impulsat pel consistori barceloní, aquell viatge tenia per objectiu aprofundir en la investigació del còlera.
Fent vida a l’infermeria
A Marsella, la comissió formada també pel naturalista Joan Montserrat i el metge clínic Enric Corminas es va allotjar a l’Hotel Castilla. També s’hi va afegir a títol personal l’enginyer químic Innocent Paulí, mà dreta de Ferran en bona part de les seves investigacions. El centre de treball d’aquest grup de científics, però, era l’Hospital Pharo, un palau que l’Ajuntament de Marsella havia habilitat per atendre els malats. Els metges catalans passaven el dia a la infermeria: prenien mostres de sang i d’excrements dels colèrics i estudiaven les autòpsies, al costat dels microbiòlegs William Nicatti i Maximilien Reistch, comissionats pel Govern francès."
La comissió mèdica de Barcelona i el personal de l’Hospital Pharo, antic palau habilitat per a l’assistència de colèrics, a Marsella el 1884.
"A mitjan mes de setembre van donar per acabada la seva estada a Marsella, però en emprendre el camí de tornada cap a Catalunya, Ferran i Paulí van ser retinguts a Portbou durant vuit dies. Les autoritats duaneres van fumigar els científics, els van revisar els atuells i es van voler assegurar que passaven la frontera sense cap mostra del bacteri que pogués propagar l’epidèmia. Tot allò tirava per terra el projecte del doctor Ferran que havia viatjat a Marsella, precisament, per aconseguir mostres del bacil del còlera. Ferran les havia guardat en cinc flascons i volia dur-les al seu laboratori per experimentar una variant del mètode de vacunació de Louis Pasteur. Davant del problema, el doctor va fer valer el seu enginy: uns asseguren que va amagar els flascons en el doblec interior de la gorra i d’altres que els va dissimular dins dels mitjons. El cas és que va aconseguir burlar els controls duaners."
El doctors Ferran i Masip immunitzen contra la ràbia una dona [Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)]
En arribar a Barcelona ja s’havien detectat els primers casos de còlera i, de fet, l’epidèmia havia causat força rebombori a la ciutat, sobretot, després de la mort de la filla de Ramón Blanco y Erenas, capità general de Catalunya fins al 1883. L’afany per trobar un tractament que frenés el comptador de morts el va fer treballar dia i nit. Ja en el seu laboratori de Tortosa, Jaume Ferran, al costat sempre d’Innocent Paulí, va testar amb èxit la immunització en els animals a través d’una injecció subcutània de cultius del bacteri del còlera.
El doctor Ferran estava convençut de què la seva vacuna funcionaria igual de bé amb els éssers humans. Així, la tardor del 1884, en el seu laboratori de Tortosa, va injectar el bacil del còlera als fills, a la dona i als amics més propers per comprovar l’eficàcia d’un nou tractament. Molts el van titllar d’inconscient i temerari, i és cert que la decisió era arriscada. Però, per sort, la intuïció del metge anava per bon camí i en poques setmanes el doctor Ferran escrivia una nova pàgina en la història de la medicina. El 9 de desembre va enviar un telegrama al batlle de Barcelona, Joan Coll i Pujol, i al Govern de l’Estat per comunicar-los que les proves amb la vacuna havien estat un èxit.
"La vacunació anticolèrica de Ferran va transcendir el món mèdic per irrompre a l’esfera pública, tot polaritzant l’opinió pública, convertint la controvèrsia en un afer polític. En aquell context, l’Ajuntament de Barcelona, a punt d’inaugurar l’Exposició Universal del 1888, decideix acceptar la proposta de Ferran de construir un Laboratori Microbiològic Municipal el 1886. Pasteur recolza la petició i, a finals d’any s’engega el projecte i a primers del 1887 ja produeixen les primeres vacunes antiràbiques."
Jaume Ferran extraient sèrum antidiftèric d'un cavall. [Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)]
"Ferran decideix el 1900 tirar endavant la seva vocació empresarial i crea a la carretera d’Horta a la Sagrera, entre els carrers Manigua, Estévanez –ara Garcilaso- i Acàcies, el nou Instituto de Patología Experimental e Higiene, conegut com a Institut Ferran, que també esdevé el seu domicili familiar. Allí disposa d’un consultori de malalties infeccioses, elabora i aplica vacunacions per a diferents malalties –com ara una de les primeres vacunes polivalents per a diverses malalties animals- amb un caràcter plenament comercial, i també fabrica llevats per millorar la qualitat del vi, processar la llet, etc
Jaume Ferran vacunant. [Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)]
"El 1906 Ferran treballa ja a temps complet al seu laboratori de la Sagrera. Aquell mateix any és el de la consagració de Santiago Ramón y Cajal, que guanya el premi Nobel. Un any després, el 1907, Ferran va rebre el premi Bréant atorgat per l’Académie des Sciences de París, aleshores dirigida pel seu amic Émil Roux per haver estat el primer en mostrar l’acció del vibrió del còlera de Koch en els animals, la immunització d’aquests i la iniciativa d’immunització preventiva de l’home contra el còlera. El treball al seu laboratori produeix resultats rellevants amb la vacuna antialfa contra la tuberculosis"
"Des del 1907 i fins la seva mort, els partidaris de Ferran no van deixar de publicar tota mena de textos
on el proclamen un savi universal de la categoria de Pasteur o Koch. En aquells anys, Ferran publica resultats de recerca en nombroses revistes estrangeres, rep reconeixement internacional a Berlin, París
i Buenos Aires, i és nomenat membre de desenes de societats i acadèmies mèdiques internacionals.
El seu mestratge es limita a Barcelona al seu entorn i laboratori, lluny de la universitat, però la seva recerca té un ressò global"
Caricatura de Ferran, feta pel Dr. Pastor i publicada a la revista La Moma, València, 1885.
El doctor Jaume Ferran i Clua, dibuixat pel caricaturista Cilla que es publica a la revista 'Algo' c. 1885.
Dibuix del doctor Jaume Ferran fet per Arribas per il·lustrar la Galeria Mèdica del Butlletí del COMB el 1922. [Col·legi Oficial de Metges de Barcelona]
El doctor Ferran, dibuixat per Ramon.
Jaume Ferran i Clua és un dels Caps de Brot de La Esquella de la Torratxa. 20 de març de 1886.
Jaume Ferran i Clua, portada de 'Destino' de l'any 1952 fent referència a la seva gran afició a la pintura i la fotografia artística.
El doctor Jaume Ferran a l'Institut de Patologia Experimental i d'Higiene del Doctor Ferran, final dècada dels anys 1920. [Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)]La gestió paral·lela dels dos laboratoris es tradueix en noves acusacions sobre l’administració dels recursos municipals i dels comptes del laboratori de la ciutat. També sobre una suposada manca d’ètica professional en la pràctica de la vacunació davant de diferents malalties infeccioses. La premsa esdevé el lloc de disputa de les noves controvèrsies. Dos expedients consecutius, el 1903 i el 1905, amb Ramon Turró al capdavant de les crítiques, suposen l’expulsió definitiva de Ferran del Laboratori Municipal
Els rei d'Espanya, Alfons XIII visita l'Institut de Patologia Experimental i d'Higiene, conegut com a Institut Ferran, acompanyat del seu director Jaume Ferran, que s’afaga al braç reial i té a la seva esquerra, el seu nét i col·laborador Joan Vila Ferran. A la dreta d’Alfons XIII, el catedràtic Andreu Martínez Vargas, entre altres personalitats. Barcelona, 27 maig 1929. [Foto Brangulí | ANC]Col·legues a Saragossa des del 1879, quan Ferran, instal·lat per breu temps com a metge oculista, explicà els seus coneixements fotogràfics. La relació entre Ferran i Santiago Ramón y Cajal fou cordial i fluïda, fins el 1885: van compartir idees, experiències, tècniques de representació i resultats. Fins i tot, el futur premi Nobel es va vacunar com els altres professors de la Facultat de Medicina de València el 1885. Aleshores, Cajal s’arrenglerà amb els crítics i, malgrat coincidir a Barcelona anys després, la relació mai ja no va prosperar
Jaume Ferrán i Clúa
Enterrament del doctor Jaume Ferran i Clua que compta amb una nombrosa assistència de familiars i autoritats civils i religioses. Reconeixem el catedràtic Andreu Martínez Vargas. Barcelona, 24 novembre 1929. [Foto Gabriel Casas | ANC]
"Els obituaris reten homenatge a Jaume Ferran, traspassat el 1929. La Revista de Ciencias Biológicas y
de Medicina Experimental, Laboratorio, la Revista
de Higiene y Tuberculosis, los Archivos del Instituto de Medicina Práctica recullen nombrosos textos,
d’arreu del món, de reconeixement i de condol.
Hi és un lament general de pèrdua d’un home amb
un talent científic revolucionari. No hi són els representants del catalanisme mèdic de l’escola biològica de Barcelona ni el món científic representat
per Santiago Ramón y Cajal"
Fotografia d’una de les darreres recerques que fa el bacteriòleg Jaume Ferran Clua, amb l’assistència d’un ajudant no identificat i el seu nét Joan Vila Ferran, metge i farmacèutic continuador de la tasca investigadora del seu avi, publicada a 'Crónica'. Barcelona, c. 1929.
"Jaume Ferran i Clua desafià la mirada al vibrió del còlera establerta per Robert Koch, tot aconseguint
produir una vacuna subcutània el 1884 amb resultats positius. Ferran va establir doctrina en ciència bàsica en els àmbits de la microbiologia, la immunologia i la vacunologia, tot esdevenint un incansable investigador. La recepció pública de les seves vacunes va ser massiva i va contribuir a consolidar una de
les millors eines terapèutiques de la medicina contemporània. La seva figura i obra és avui de plena actualitat i mereixen el reconeixement i estudi."
Fonts bibliogràfiques:
