Vull fer una constatació que en el seu dia no hi vaig caure. Com veieu de tots aquets autors no hi ha cap de català o d´espanyol.
N´hi havia alguns que no, però la gran majoria feien la seva música al servei d´un text, del tipus que sigui , no gens menys important, sempre hi preferit Llach a Raimon, però quan vaig sentir els primers grups de rock progressiu i el que en deien rock sinfónic tot va canviar. Era un altre cosa. La música per la música em va atrapar, la música ho era tot i la clàssica també.
M´agradava tot lo de fora. sobretot americá per la quantitat d´estils musicals i per la frescor que aixó representava en la Catalunya oprimida d´aleshores.- Pijus.-
Pat Garret & Billy the Kid amb Bob Dylan i Kris Kristofferson, 1973
The Rocky Horror Picture Show