Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 18 de juny de 1882 – Barcelona, 13 de febrer de 1955) va néixer a Sevilla l'any 1882 de pare català i mare andalusa. De molt petita es va traslladar a Londres i, un cop allà, els seus pares van emigrar a Mèxic deixant-la sota la custòdia d'una família de l'alta burgesia anglesa. Els seus pares van morir prematurament a Mèxic; i Carmen va créixer amb la família que l'havia acollit.
L'exposició es centra en la col·lecció de puntes que la ballarina va reunir al llarg d'anys i que va ser adquirida pel Col·legi de l'Art Major de la Seda que la va dipositar al Museu d'Arenys de Mar l'any 1992. Es tracta d'un conjunt de més de 200 peces de puntes de diferents estils que la ballarina va col·leccionar però que també va utilitzar en les seves coreografies. L'exposició també mostrarà la faceta de col·leccionista de Carmen Tórtola Valencia amb mostres d'altres col·leccions: els teixits que es conserven al Centre de Documentació Museu Tèxtil o la indumentària teatral que es troba al Centre de Documentació Museu de les Arts Escèniques.
La seva carrera professional es va desenvolupar des 1908 a 1930, va actuar a tota Europa, els Estats Units i Sud-amèrica amb un gran èxit. En abandonar la dansa es reclou a la seva casa de Barcelona fins a la seva mort l'any 1955 acompanyada per la seva secretària i filla adoptiva Ángeles Vila-Magret i rodejada per les seves col·leccions i els seus records de gran ballarina.
Carmen Tórtola Valencia és considerada junt a Amalia Molina, Antonia Mercè i Luque, La Argentinita i d'altres, com la representant d'una època gràcies als seus espectacles, on combina l'exotisme i alguns elements procedents del music-hall. El seu treball s'inspira en la dansa lliure que va promoure Isadora Duncan, la innovació dels Ballets Rusos i l'orientalisme, tan de moda a inicis del segle XX.
Va combinar danses d'inspiració oriental: ''La Serp'', ''La bayadera'' amb altres balls inspirats en el folklore espanyol com ''La Tirana''.
La seva popularitat la va convertir en imatge de la línia de perfums i sabons "La Maja" de l'empresa Myrurgia, propietat d'Esteve Monegal. Precisament un retrat de la ballarina a "La Tirana" va inspirar a Eduard Jener per fer el cartell promocional dels sabons i perfums.
El seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de 112 peces d'indumentària i complements, 246 quadres i dibuixos, 29 àlbums i 4 carpetes de gran format (fotografies, retalls i impresos, testimonis de la seva vida artística i social), fotografies de petit o mitjà format (incloent-hi també targetes postals), 3 cartells de gran format, programes de mà, i dos volums d'epistolari amb el títol genèric de "Los poetas a Tòrtola Valencia".El fons de partitures es conserva a la Biblioteca de Catalunya. La seva col·lecció de puntes va ser adquirida pel Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona que l'any 1992 les va dipositar al Museu d'Arenys de Mar. La valuosa col·lecció d'art precolombí que havia reunit es dispersà a la seva mort, però fou reunida de nou per Jordi Clos per a la seva Fundació Arqueològica Clos. Avui forma part, com a dipòsit, del fons del Museu de les Cultures del Món de Barcelona.
