Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dissabte, 22 de setembre del 2012

LO XANGUET 1865-1874






" Durant aquesta època,els almanacs s'havien fet molt populars. D'entre ells, en sobresortí "Lo Xanguet" que començà la seva publicació l'any 1865 i que va sortir durant nou anys, és a dir, fins al 1874. 

Va reunir els noms més il.lustres de l'humorisme català d'aleshores. 

Aquests col.laboradors, amagats tots darrera de pseudònim, eren principalment, els dibuixants Josep Lluís Pellicer (Gabriel Nyapus) i Tomàs Padró, i els escriptors Frederic Soler (Serafí Pitarra), Conrad Roure (Pau Bunyegas), Eduard Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas), Eduard Aulés (Bonaventura Gatell),J. Feliu i Codina (Joseph Serra), Albert Llanas (Robert Sanall) i molts més.



"Cal fer notar que, durant aquest període, encara era vigent una forma de vida que no havia sofert gaires modificacions des de molts anys endarrera. Era una forma de vida ja establerta i, encara que hi havia hagut diverses convulsions i revoltes socials, aquestes no ho havien estat ni prou fortes ni de prou durada per a commoure les arrels de la societat. És amb l'aparició de la industrialització quan sorgeixen els autèntics problemes socials que acaben definitivament amb una manera de viure. Per això, els humoristes d'aquesta època reflecteixen, majoritariament, el costumisme. La majoria es limita a una crítica de costums i a la descripció d'una societat en la qual el camp dominava encara damunt la ciutat. La despoblació de les zones rurals no comença fins a la primera dècada del segle XX."







"Lo Xanguet, el darrer, del 1874, va reunir els noms més il.lustres de l' humorisme català d' aleshores, en una gran majoria els mateixos que haurien també de treure al carrer Un Tros de Paper i Lo Noy de la Mare."
















Curiós missatge que acompanya el primer calendari de "Lo Xanguet" de l'any 1865.-














































Els autors més famosos del teatre català vuitcentista, Pitarra, Roure, Aulés, Vidal i Valenciano, Feliu i Codina i d'altres,  vistos per Tomàs Padró en aquesta caricatura publicada a l'almanach "Lo Xanguet"  de l'any 1868.































"Encara que, políticament, els catalans del segle XIX ja tenien ideals federalistes, llurs aspiracions autonomistes no es concretarien definitivament fins a començaments del segle. Aquestes aspiracions formarien també part de la dinàmica dels anys següents."







" Durant le dècada dels anys 60 s'estava covant un canvi en les estructures de l' Estat i, tal com ja hem indicat anteriorment, el general Prim n'era un dels principals responsables. Paral.lelament, la progressiva politització de l'obrer i el creixement industrial de Catalunya eren camp assaonat per a l'aparició del partit demòcrata i, fins i tot, pels primers grups de socialistes i d'anarquistes. El moviment democràtic tenia el seu cap en la persona de Francesc Pí i Margall, que desitjava una Espanya democràtica, republicana i federal, i preconitzava unes relacions més justes entre el capital i el treball."






































" El setembre de 1868, després de dos pronunciaments militars, acaba la monarquia d' Isabel II. Com totes les revolucions, aquesta és acollida, sobretot a Catalunya, amb il·lusió i esperança. Els catalans, que havien estat els grans artífexs de la revolució de setembre, pretengueren imposar el règim polític que volien i que necessitaven, però no hi van reeixir perquè les estructures econòmico-socials eren tan diferents a les de la resta d'Espanya que el que aquí era covenient, allà no ho era. La Constitució que fou aprovada era d'esperit democràtic, però encara monàrquica i unitària, i aquesta orientació fou completada amb el nomenament d' Amadeu de Savoia com a rei d'Espanya, el qual va començar a regnar a començaments del 1871."

" En el any 1870 hom es fa ressò de les gestions que el general Prim estava fent per tal de trobar nou monarca per Espanya, i de les reunions de les Corts que cercaven una nova Constitució, després de la Revolució de Setembre.




 En l' almanac de l' any 1871, i signat per Pau Bunyegas (Conrad Roure), hi ha un  "Judici de L' Any":

"Veient això, Lo Xanguet,
en ús de ses facultats,
que li han concedit els peixos, per sufragi universal,
mana: que el primer que trobi l' any setanta-un regnant,
per la desgràcia del món,
el lligui de peus i mans
i el porti a Sant Boi de pressa, a on quedarà tancat.
Passi's avís a cipaios i als soldats de plom més braus, perquè puguin donar auxili al que logri agafar l' any." 

 ( pàg 64 de " Un segle d' humor català" de Lluís Solà i Dachs)





"Prim havia estat assasinat el 27 de desembre de 1870, això va representar un cop molt fort per al nou manarca que confiava en el general per tal de mantenir l'ordre i la unió. També començava la tercera guerra carlina, guerra que havia de durar fins el 1875. Aquests fets, juntament amb la lluita de partits que va desfermar-se, van decidir el rei a abdicar la corona, el dia 12 de febrer de 1873. Aquell mateix dia era proclamada la I República Espanyola."

















Notes escrites de:  "L'Humor Català" Un segle d'Humor Català, vol 1 de Lluís Solà i Dachs.-










































































divendres, 21 de setembre del 2012

UN TROS DE PAPER




Els dos números que tinc penjats corresponen al nº 25 del 5-11-1865 i el nº 30 del 10-12-1865.
 El paper, la tinta, el procés d' impressió, han de ser bons perquè han aguantat fins ara després de 147 anys. Per treure's el barret. Amb el tacte ja es nota que el paper és gruixut i en el seu relleu les lletres hi reposen ben arrelades. 
He volgut escanejar-los per poder estudiar el seu contingut sense malmetre el suport físic i així compartir-los també amb vosaltres.- Pijus












Publicació literariohumorística en català publicada a Barcelona del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866, a partir d'una idea d'Albert Llanas. 
Editada per Innocenci López i Bernagosi i il·lustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d'altres, el mateix Llanas (que usà el pseudònim Robert Sanall), Conrad Roure (Pau Bunyegas, que hi féu la crítica teatral), Robert Robert (X, que hi publicà tota la seva producció catalana), J.Feliu i Codina (Josep Serra), Frederic Soler (Serafí Pitarra) i E.Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas). Esporàdicament, també hi col·laboraren J.A.Clavé, M.Lasarte, etc.
Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d'aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal. Divergències entre Llanas i Padró feren que aquest deixés de col·laborar-hi; l'editor suspengué aleshores la seva publicació i féu aparèixer Lo Noi de la Mare, il·lustrada per Padró i redactada per Conrad Roure. El 1920 Carles Riba publicà una antologia d'Un Tros de Paper, i en 1926-27 aparegué com a fulletó a La Campana de Gràcia.  (Fons Enciclopèdia Catalana).


" De tota manera, sembla que els primers quatre números foren redactats totalment per Llanas i que, a partir del núm. 5, es quan va comptar amb diverses col.laboracions. L' editor de la publicació era el llibreter Innocenci López Bernagossi, un home al qual les lletres catalanes deuen moltíssim, tot i els defectes, reals o inventats, que li han estat atribuïts, el qual va llogar uns baixos del carrer Ample, 31, destinats a redacció. Allí reunits a l' entorn d' una taula de marbre i asseguts en cadires de boga, es reunien els redactors, tant per escriure els articles com per prendre el cafè que es feien ells mateixos."

" Pel que es conta, s' hi estaven fins a les set de la tarda, sortien per sopar i, després, es trornaven a trobar en el Cafè Cuyàs i s' hi quedaven fins ben entrada la nit. Diuen que durant els primers mesos de la publicació, que varen coincidir amb els d' estiu, solien fer excursions en una tartana propietat d' Albert Llanas. Anaven a fer ressopons a Vallvidrera o al Pla del Llobregat, i fins i tot es conta que es féu famosa una visita nocturna al cementiri, de la qual es va parlar molt." 
 ( pàgs 67-68 de " Un segle d'humor català"  de Lluís Solà i Dachs)