Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "La màquina de follar". Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "La màquina de follar". Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de juliol del 2021

Charles Bukowski (1920-1994) "La màquina de follar"



Heinrich Karl Bukowski, més conegut com a Charles Bukowski (Andernach, Alemanya, 16 d'agost de 1920 - San Pedro, Estats Units, 9 de març de 1994), fou un escriptor i poeta estatunidenc. Fou un autor prolífic que escrigué més de cinquanta llibres, incomptables relats curts i multitud de poemes. Sovint s'esmenta la seva influència en autors contemporanis i el seu estil, que s'imità freqüentment. (wikipèdia) 

Aquesta va ser el seu setè llibre, conjunt de relats,  (1972) de Charles Bukowski i la que us presento en aquesta nova entrada. Conec molt per sobre a Bukowski i per això he fet una recerca a la xarxa dels comentaris de molta gent que en saben més que jo, intentant fer un resum el més sintetitzat posible. De tota manera les meves sensacions com a lector, quedaran reflectides. La primera edició de la que vaig disposar va ser aquesta, del 1978, en castellà, com no, amb portada de Julio Vivas, espectacular. Trobo a faltar una portada més trencadora o irreverent en l'edició en català, traduïda per Dolors Udina, de l'any 2005, però que hi farem.... El que sí us puc dir és que si en l'edició castellana la narrativa de Bukowski em semblava bona i lleugera de llegir, en  la meva llengua materna, la cosa és d'un altre món. La importància de traduir en català els grans mestres de la literatura és fonamental.






Pel que fa al mot "follar o "cardar", no m'hi posaré, al gust de cadascú, en hi han moltíssims més. A mí ja m'agrada "follar", em sona al poètic "desfullar", també m'agrada "furgar". No hi perdería el temps amb això.

 El 16 d'agost de l'any passat es van complir els 100 anys de la naixença de Bukowski i aquí reflectiré alguns dels comentaris sobre la seva narrativa i sobre l'home que va ser. Tot molt lligat entre si ja que la seva obra és totalment autobiogràfica. Bukowski segur que no deixa a ningú indiferent. S'ha de llegir alguna vegada i aquesta és molt bona per començar a fer-ho.-









"Figura emblemàtica i irreverent de la literatura del segle XX, borratxo abnegat, treballador atzarós a temps parcial, narrador obscè i incisiu, cronista underground, polemista… La vida i l’obra de Bukowski es fusionen en un batibull delirant de sordidesa, realisme descarnat i ironia, amb moltes llaunes de cervesa, pensions truculentes, detritus i canonades, ereccions, ejaculacions i exhibicions. Una joia. Excèntrica, grollera, llardosa. I brillant, naturalment" (1)




"Tinc dues opcions, continuar a l’oficina de correus i tornar-me boig… o quedar-me a fora i jugar a ser escriptor i morir-me de gana. He decidit morir-me de gana." (Charles Bukowski) 



"La seva literatura és el testimoni d’una vida a la contra, inestable, desarrelada… però d’una sinceritat brutal i estremidora, plena d’intensitat i humor negre, que té com a resultat un bon feix de relats, poemes, articles i novel·les que ens ericen la pell i ens fan riure, ens sorprenen i ens fan plorar. A vegades criticat per indecorós i per ser autor d’una prosa banal i arrossegadissa, també se l’ha considerat una icona independent de la literatura americana del segle passat gràcies a l’autenticitat dels seus escrits." (2)




"Una de les moltes coses bones de Bukowski és que se situa a l’extrem oposat de la suposada literatura de caire intel·lectual, pulcra, formal, elevada. Que no s’embruta. La seva, és la literatura del carrer, de les putes, els vagabunds, els malgirbats i els marginats: per això és obscena i decadent; per això és puixant i genuïna; i per això no s’entendria sense l'escàndol, el sexe, l’alcohol i les feines esporàdiques en fàbriques o barris de mala mort." (3)


"Però l’autenticitat de Bukowski no s’estanca en aquesta atmosfera empolsegada i esllanguida, sinó que es torna encara més vàlida quan es despulla a si mateix i ens mostra les seves febleses i debilitats, la seva part més humana i vulnerable. Rere la imatge de l’escriptor alcohòlic o el pornògraf hi ha tot un món complex i revelador d’un home que llegia i que (mal)vivia per escriure sense atenuants ni covardies, esbudellant la conveniència i la facilitat. Bukowski anava a la seva, se’n cardava de la parafernàlia que envolta la literatura (i de tantes altres coses) i no seguia modes. Una espècie en perill d’extinció." (4)






"Per llegir-lo, no se m’acut millor recomanació que la de Neil Baldwin: “Agafar una porció de Hemingway, afegir una dosi d’humor (del qual Hemingway estranyament està mancat, mentre que Bukowski n’és un virtuós), barrejar-ho amb un grapat de fulles d’afaitar i uns quants litres de vi barat, després una o dues gotes d’ironia, agitar-ho bé i llegir-ho al final de la nit: així tindrà l’autèntic sabor Bukowski”. Amb aquestes nits d’estiu tan caloroses, potser és una bona idea. Sobretot la d’avui, recordant el dia que va néixer." (5)

-Francesc Ginabreda. a Núvol. 
"Recordant Bukowski"  (1-5)





"Bukowski és per a mi un dels escriptors fonamentals, li cal l'adjectiu" maleït "; per a mi és un transgressor, necessari, com Rimbaud, com Genet, com Kerouac, com Lowry, amb talent: borratxo i subtil, alhora, potser ara ho vegin com un misogin, però és un escriptor admirable, que sempre va dir la seva veritat. La seva narrativa és notable, i la seva poesia delicada, subtil i bella. Per a mi Bukowski és un dels millors poetes i narradors, diguin el que diguin. L’admiro, i l’envejo. Què més podria dir d'un home que va viure com va escriure ?" (Thomas Harris) 








"Buk o Hank -així l'anomenaven Lee i els seus amics- per molt temps no va saber què volia dir estimar. Va créixer sota la violència del seu pare, Heinrich, mentre la seva mare, Katharina, li repetia que, si el seu marit li pegava, en qualsevol cas tenia raó, tot i que per al seu fill "estava fotudament equivocat" en la majoria dels casos. La que es presentava com una acollidora residència d'immigrants alemanys a la Longwood Ave  de Los Angeles, en realitat amagava una "casa dels horrors", on el seu pare exercia el paper d’"un gran mestre de literatura", per ensenyar-li "el significat d'el dolor sense sentit "










"Els cops es van convertir en ferides físiques durant la seva adolescència. La pell de Bukowski estava picada per l'acne vulgaris, que li va provocar les cicatrius que conformaven la seva emblemàtica cara angulosa."



"A “La senda del perdedor” (1982) explica que no va voler participar en el ball de la seva promoció, perquè les costres de l’acne li havien desfigurat la cara i el seu aspecte li avergonyia. 
L'abandonament de la seva mare i la violència del seu pare van constituir l'esquema sobre el qual es va basar en qualsevol de les seves aventures sentimentals més rellevants, segons afirma John Dullaghan, director del documental Bukowski: Born Into This (2003)



"Va escriure moltes coses lletges sobre les dones. No hi ha dubtes sobre això, sobretot si ho veus a través de la lent del “Me Too” . Penso que les persones amb les que vaig parlar veien el  seu costat sensible, la seva saviesa i la seva sensibilitat. Penso que veien el nen que patia dins seu, sosté el director"




"Luna Miquel no creu que calgui deixar de llegir autors com Pablo Neruda, que va confessar en les seves memòries haver violat a una dona, però sí que creu que cal saber el que va fer. Reconeix que la lectura del nord-americà va ser decisiva en la seva vida i en la seva trajectòria: "Si llegeixo i si escric és gràcies a aquest senyor que era un misogin fastigós ", afirma.:"Això no esborra que per a mi la seva literatura hagi estat el desencadenant d'un munt de coses. L'important és saber-ho i posar-li nom a les coses perquè no es repeteixin ", conclou.


"La primera part dels anys 70 va coincidir per al poeta nord-americà amb un període d'intensa activitat sexual, que li va valer noves crítiques sobre la seva suposada misogínia, però sempre havia professat un disgust general cap a la humanitat, com va explicar el seu amic Sean Penn: " em va dir que tractava pitjor als homes que a les dones ". El 1988 un periodista d'una televisió belga el va criticar sostenint que al llegir “Dones” semblava que la seva visió del gènere femení era només "un cul i un parell de pits". Buk va contestar: "De debò et quedes sol amb això? ¿No et quedes amb les parts en les que estic plorant al llit i les llàgrimes em cobreixen la cara perquè vaig convidar a dues dones a passar el dia d'Acció de Gràcies amb mi i no vaig saber amb quina de les dues anar-me'n? ".


-Quina és la teva definició de l'amor?

-L’amor? És com quan et lleves un matí i veus que hi ha boira després que hagi sortit el sol. És com aquell breu instant que hi ha fins que es crema.
-En serio?
-Absolutament.
-Es crema?
-Sí, ràpidament. L'amor és una boira que es crema amb el primer raig de llum de realitat. (Bukowski)



"Bukowski va fer un personatge de si mateix i, de vegades, resulta impostat i poc versemblant. Per la resta, tot i el seu rebuig a les formes tradicionals de realització personal, crea nous estereotips de rebel contracultural, que resulten en noves formes de convenció i conformisme i que repercuteixen en una literatura, molt de moda avui, l'anomenada autoficció, amb poques exigències formals i profundament narcisista." 





"El seu masclisme i misogínia és un tema que torna i torna a la palestra. Per a mi, la qualitat de l'obra és independent del creador, si volem remenar tots dos conceptes acabarem prohibint el 98% de la literatura."















"La seva major virtut: la vitalitat. Si bé la seva feina està esquitxada per la sordidesa, la vitalitat de les seves pàgines és capaç de inspirar-nos fora mida. El seu pessimisme és bastant peculiar. no en si mateix, a canvi, surt a la recerca del que la vida pot oferir-li. I cada revés no el converteix sinó en un pretext per seguir endavant. Per continuar escrivint. va tenir una vida bastant monòtona com a treballador de correus, però va ser un caçador, va esperar el moment fins que va tenir ple domini del seu art i ho va fer explotar. Qualsevol altre s'hagués retirat quan ell es va jubilar, però Bukowski no, va ser llavors que va començar a escriure de debò."




"El que millor li sobreviu és el mateix que als gossos més grans de la literatura: la seva ràbia genuïna, coneixement de la condició humana, una saviesa no fundada en l'autocomplaença, Hank ens va revelar en el segle XX i XXI:   "resulta més barat morir-se que entrar a l'hospital, és millor declarar-se culpable, el ciutadà mitjà no pot pagar un advocat, dits prenent pastilles i evasions més grotesques que internet, finalment tancaran els manicomis i el seus putos diners no els servirà de res." 




"Si passa alguna cosa dolenta beus per oblidar, si és bona beus per celebrar-ho , i si no passa res beus perquè passi alguna cosa". (frase de Buk)


"L'alcohol era la seva sang, era un vampir de l'alcohol. Vivia molt, bevia molt i escrivia molt, sempre amb la seva vella Underwood. L' autobiogràfia va ser el veritable protagonista dels seus llibres i Henry 'Hank' Chinaski ,el seu alter ego, el seu jo de de la ficció, alimentat per el  seu jo de la realitat. Obres com 'Factótum,' 'Dones' i 'Hollywood,' la qual recomano especialment, són una prova." 



"Jo crec en l'alcohol, però cal estar en bona forma per poder beure. Prenc bons vins, m'agrada ser bo amb el meu estómac, si sóc bo amb ell, ell és bo amb la meva ment, la meva ment és bona amb el meu esperit i la meva màquina d'escriure és bona amb mi ". 

És impossible superar aquesta asseveració de Bukowski en la qual, amb tot just unes paraules, aconsegueix autodefinir-se d’una manera tan clara i concisa." 






"Tant Bukowski com Chinaski van ser cronistes de la seva realitat i narradors del seu temps. Sempre va estar envoltat de personatges marginats de tota mena, ell pertanyia a aquest món: prostitutes, vagabunds, delinqüents, ludòpates ... el lumpen i els losers d'una ciutat que els negava i els rebutjava. I tot a través del característic realisme brut bukowskià  influït per autors com: D.H. Lawrence, John Dos Passos o Ernest Heminway."














Autoretrat de  Robert Crumb  (1988) 

"S'admiraven mútuament, i és que eren testimonis d'un mateix món, fortament marcat per l'exclusió, la precarietat, la decadència d'una societat no tan "beautiful", la precarietat laboral i els excesos de l'alcohol i altres substàncies."

"Porta'm el teu amor", editat per "Llibres de la Guineu Vermella" , recull les il·lustracions inèdites que Robert Crumb va dur a terme, entre 1975 i 1984, per a tres relats de Charles Bukowski. Es tracta dels contes 'No funciona el negoci' i 'Bop, bop, contra aquell teló', a més del text que dóna títol al llibre."






"Crumb, pare del còmic underground, creu que Bukowski "diu les coses com cal dir-les" i afegeix que "per ser artista o escriptor en el món modern cal una forta dosi d'alienació. Si ets molt equilibrat, no tens res interessant per dir ". D'aquest "desequilibri" neix aquest llibre, ple de traços gruixuts, poc esteticistes, que reflecteixen a la perfecció la mirada trista i desenganyada dels personatges que van vivint sense esperar gran cosa a canvi."












"Vivíem just a l'altra banda del parc McArthur, la Linda i jo, i una nit mentre bevíem vam veure caure el cos d'un home per davant la finestra. Era una visió estranya, com de broma, però no va ser cap broma quan el cos es va estavellar contra el paviment.déu meu senyor, li vaig die a la Linda, s'ha esclafat com un tomàquet madur! estem fets purament d'intestins, merda i matèria viscosa ! vine ! vine! mi-te'l! La Linda es va acostar a la finestra i després va anar corrent al bany a vomitar. va tornar. jo em vaig girar i la vaig mirar. <t'ho juro per déu nena, és com si hagués vessat una gran olla de carn podrida i espaguetis, amb vestit i la camisa estripats!> la Linda se'n va tornar a anar corrents a vomitar. jo vaig seure i em vaig beure el vi. de seguida vaig sentir la sirena. de fet, el que calia era el servei d'escombraries. bé, què coi, tots tenim problemes...." 

 ("La màquina de follar" pàg.9)





"Les dones l'assetjaven, era l'escriptor de moda i es va veure atrapat en una intensa i incontrolable espiral de sexe. Va arribar a afirmar que es va ficar al llit amb tantes dones que va perdre el compte, de fet, l'abans esmentada 'Dones' o 'La màquina de follar' són fruit d'aquella època. Un èxit, més celebrat a Europa que als Estats Units, on era reclamat, més com un agitador cultural o un freak mediàtic que com l'escriptor llegit i respectat que va acabar sent a Europa"



"A una edat més o menys madura Bukowski va començar a assaborir les mels de l'èxit. Es va convertir en una Rock Star de la literatura. Les vendes dels seus llibres creixien. Concedia entrevistes (en més d'una ocasió rebia als periodistes borratxo i semi nu)." 



"Per a molts era un escriptor groller, obscè vulgar, violent, exhibicionista, per a altres, algú que precisament per ser així era autèntic, atrevit, diferent, insubornable i irrepetible Charles Bukowski, el poeta maleït i immortal. La seva vida ha estat portada a el cinema, sense masa èxit, en un parell d'intents: 'Barfly' i 'Factotum.'" 





















"Encara que la seva relació amb la Generació Beat (Ginsberg, Burroughs, Kerouac, entre ells), no era molt estreta, els llaços literaris són ineludibles. La frase curta, la fragmentació i la presència contínua del cos són trets de l'escriptura en Bukowski i els Beat. La diferència és que l'autor de "Dones" era contrari a les capelletes, gens gregari, i per això es permet alguna que altre sacsejada a l'obra beat, com fa en la ressenya de Mirall buit, d'Allen Ginsberg ('es posà tan dolça com perquè et vingui mal de queixal '), tot i que finalment es redimeix:' Sense el seu pas cap estaríem escrivint tan bé com ho fem ara '.
Malgrat la seva distància amb els Beat, reconeix la seva qualitat literària." 








" La sang que surt de dins no és del mateix vermell brillant que, per exemple, la sang d'una tall al dit. La sang de dins és fosca, púrpura, gairebé negra, i fa pudor, fa més pudor que la merda. Aquell fluid que dóna vida fa més pudor que la merda de cervesa. vaig tornar a sentir ganes de vomitar. Era la mateixa sensació de quan vomites menjar: quan treies la sang, et trobaves millor. Però era simple il·lusió.... cada vomitada t'acostava una mica més a la Senyora Mort." ("La màquina de follar" pàg. 30)







"-senyors, soc un artista i un inventor! la meva màquina de cardar és en realitat la meva filla, Tanya..
-més acudits, Von?-li vaig preguntar.
-res d'acudits! Tanya! vine i seu a la falda del senyor!
la Tanya va riure, es va aixecar, se'm va acostar i va seure a la meva falda, una màquina de cardar? no m'ho podia creure! la seva pell era pell, o ho semblava, i la llengua, quan me la ficava a la boca mentre ens besàvem, no era mecànica: cada moviment era diferent i responia als meus. m'hi vaig llançar, arrencant-li la brusa del pit, traient-li les mitges, estava més valent del que havia estat feia anys, i després ens vam fer un garbuix; d'alguna manera vam acabar drets... i la vaig cardar dempeus, estirant-li amb les mans els llargs cabells rossos, tirant-li el cap enrere, abaixant després les mans per obrir-li el forat del cul mentre la follava, es va escórrer... vaig sentir com s'estremia, i jo també em vaig escórrer. va ser el millor clau de tota la meva vida!" ("La màquina de follar" pàg 183) 





El llibre consta de 22 relats curts. Està clar que Bukowski va guardar el primer i el darrer, estratègicament col·locats, els més intensament sexuals. Encén d'una forma magistral la imaginació sexual del lector, de la mateixa manera que féu el seu compatriota Henry Miller. De fet, no és casual, que el personatge femení del relat "La màquina de cardar" es digui Tanya, homenatge de Bukowski a la Tania de "Tròpic de Càncer" (1934) de Miller. El seu realisme més que brut per a mí és cru. La seva idea de que el suicida és un ésser feble (no ha aguantat prou) , la seva visió del cos humà, en el seu deteriorament, com una merda apestosa i de la vida com una loteria, penjats sempre d'un fil, vida o mort es poden resoldre en un instant depenen moltes vegades de la pròpia constitució física i mental de cadascú. De fet a Bukowski li agradava tensar la corda d'aquest petit fil fins al límit. Se n'enfotia de la mort. La vida ja era prou crua per ell.- 






El merchandising en el cas de Bukowski, com en el de molts altres, no para. S'ha convertit en una icona artística.- 

"Bukowski i Crumb només van coincidir una vegada en persona, l'escriptor veia clarament la seva literatura en aquelles il·lustracions: "A la gent que ell dibuixa hi ha energia i resplendor. Una de les persones més veritables que he conegut". Un molt particular "resplendor" que, però, encaixava a la perfecció amb les seves obsessions, i els protagonistes de la seva literatura, una col·lecció de perdedors que habiten la ciutat i que ens parlen des de les cantonades més fosques. Però que són autèntics."











"El 1993 li van detectar leucèmia i va haver de deixar de beure i fumar. Com va ser la seva sorpresa en descobrir que podia escriure sense alcohol, però el descobriment es va produir als 73 i poc li va durar l'alegria, un any després, va morir.
 Un succés tan rocambolesc que perfectament podria haver-li 
succeït, tant a Bukowski com al propi Chinaski."

" No ho intentis, fes-ho." és la frase que va voler deixar com a epitafi. Això i la figura d'un lluitador.-


SIGUES AMABLE:                                                     
Sempre ens demanen
que entenguem el punt de vista

dels altres,
sense importar si és
antiquat
idiota, o
fastigós,
a un li demanen
que entengui
amablement
tots els errors dels altres,
les seves malbaratades vides,
encara més si són
d'edat avançada,
però, només ens fixem
amb la seva edat,
han envellit
malament
perquè han
viscut
sense inquietuds,
s'han negat
a veure,
que no és culpa seva?
culpa de qui ?
meva?
se'm demana que amagui
el meu parer
davant d'ells
per por a la seva
por,
l'edat no és un crim
però la vergonya
d'una vida
expressament
malbaratada
enmig de tantes
vides
expressament
malbaratades,
si ho és.   (Charles Bukowski) 



Fonts: