Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LA VAGA DEL 18 DE NOVEMBRE DEL 1930. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LA VAGA DEL 18 DE NOVEMBRE DEL 1930. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de juny del 2020

LA VAGA DEL 18 DE NOVEMBRE DEL 1930




Aquesta vaga, que va durar tres dies, i en la que hagueren dos morts i cinc ferits, fou una de les moltes que succeïren a la Barcelona dels anys 30's.

Després de l'època convulsa del pistolerisme i de la dictadura de Primo de Rivera, que justament acabava el gener d'aquest any, vingué un període de lluites obreres i de reforçament dels sindicats obrers.






De fet, el naixement d'aquesta publicació i el contingut polític d'alguns dels seus números no hagués estat possible abans.






A partir de 1920, Fèlix Graupera, amb connivència amb el nou Capità General, Martinez Anido –posteriorment Ministre de Governació durant la dictadura del General Primo de Rivera i d’Ordre Públic durant els primers anys del govern franquista- començà a desenvolupar els Sindicats Lliures. 
Aquest sindicats a sou de la patronal van articular conjuntament amb l’exèrcit i les forces d’ordre públic la repressió i eliminació física del moviment anarcosindicalista català.  



















Aquesta espiral en l’ús de la violència i la repressió va forçar la radicalització i utilització de la violència a tota una generació de sindicalistes que no oblidarien fàcilment els fets ocorreguts durant aquells anys.








A l'entrada de l'Hospital Clínic, un grup esperant l' enterrament de Lluís Pena Castellví, que fou suspès.








En els moments de calma, la vaga, amb l' absència de vehicles ha donat a la ciutat aquell aspecte que pren cada Dijous Sant. 
































Guardes de seguretat, a la Plaça d' Urquinaona, el matí de dimecres.












El matí del tercer dia de vaga els bombers cremant les escombraries en un dels indrets més cèntrics de la ciutat.







Un dels automòbils utilitzats per la guàrdia civil per portar la minestra als membres del cos que estaven de servei.














Desprès del tiroteig del dimarts, al migdia, a la Rambla de Santa Mònica, els membres de la Creu Roja, es disposen a recollir els dos morts i els cinc ferits d'aquell fet sagnant.






La camioneta que transportava guàrdies d'una banda a l'altra de la ciutat, aturada davant la Delegació General de la Via Laietana.
































G. de Andreis, nom abreujat de Gottardo de Andreis Metalgraf Española, va ser una empresa dedicada a la fabricació i a la litografia d'envasos metàl·lics, coneguda popularment com a La Llauna, establerta a Badalona des d'inicis del segle xx fins al seu tancament l'any 1980.