Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris King Crimson. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris King Crimson. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de juliol del 2016

La tornada del Rei Carmesí



































































" In the Court of the Crimson King" (1969)

King Crimson és un grup musical britànic fundat el 1968 pel guitarrista Robert Fripp i el bateria Michael Giles. És un dels precursors més importants del moviment rock progressiu. El nom King Crimson (que literalment significa "rei de color carmí") fou idea del lletrista Peter Sinfield com a sinònim de Belcebú, príncep dels dimonis. Segons Robert Fripp, Belcebú és un anglicisme de la frase àrab B'il Sabab, la qual significa "home que ambiciona".
Robert Fripp ha estat l'únic factor comú de totes les diverses formacions que ha tingut la banda. Tanmateix Fripp no es considera el líder: segons ell, King Crimson és "una manera de fer coses", una metodologia de treball.










Altres membres i no menors, encara que la personalitat de Fripp eclipsara,  són: 
Greg Lake
Ian McDonald
Michael Giles
Boz Burrell
John Wetton
Bill Bruford
Gordon Haskell
Trey Gunn
Andy McCulloch
Ian Wallace
Jamie Muir
Peter Sinfield
Richard Palmer-James
Mel Collins
David Cross











L'any 1973 van fer un concert a Granollers  que va marcar un moment important en el moviment contracultural a Catalunya i Espanya, en el sentit que, en paraules de Pepe Ribas, "va ser un detonant, perquè allà ens vam ajuntar de sobte 4 o 5 mil persones de procedències molt diferents i estàvem allà junts. Va ser el primer concert estrany, de cert nivell, en territori nacional". Gràcies a l'èxit de la convocatòria, el grup va acabar fent dos concerts en dies consecutius.   la web sense nom   




" In the wake of Poseidon" (1970)

















"La idea que jo tenía de King Crimson era que un pot ser un músic de rock i seguir mantenint un cert  nivell d' inteligència." (Robert Fripp)




"Lizard" (1970)


" El propòsit principal de King Crimson és organitzar 
l'anarquia, utilitzar el poder
latent del caos i permetre que les diferents influències puguin interpretarse i trobar el seu propi equilibri." 

(Robert Fripp,1969)










































"Islands" (1971)

" La frustració creativa era la raó principal de la desesperada energia del grup."  (Robert Fripp)








"Formentera Lady"




"Islands"






"Ladies of the Road" (1971)





















"Cosmic Muir" (1972)




"Earthbound" (1972)






" Larks' Tongues in Aspic" (1973)




















" La creativitat està motivada sempre per el dolor interior" deia Fripp, defensant la seva proposta de les unitats creatives de petit format, intel.ligents, independents i de gran mobillitat. Ell sempre fou així, un visionari fora de la llei. Un supervivent.



















"Red" (1974)
" El 1974 vaig deixar King Crimson per varies raons. A nivell professional fou, sobretot,el resultat decreixent d'un contacte real entre el públic i els músics. Em va semblar que eren tres les causes: primer els creixents aforaments en els concerts de rock, segon, l'acceptació general de la música rock com un esport per  l' espectador i tercer la relació vampírica entre audiència i els músics." 
(Robert Fripp, 1980)






"Red"




"Fallen Angel" una peça clau de King Crimson.-




Al igual que Robert Fripp i sense saber-ho, vaig deixar de seguir King Crimson per dedicar-me vampíricament a d'altres grans músics del seu gènere. És per això que la seva discografia acaba aquí en aquesta entrada. No conec res de la seva obra posterior, però puc certificar que per mi ,obres mestres són: " In the Court of the Crimson King", " Islands" i "Red".

 La seva música turmentada, violenta de vegades, inclasificable i excepcional es torna , quan ja sembla que no hi ha esperança, poètica, armoniosa i fins i tot romàntica

Val a dir també que la cura que hi posen en preservar el copyrigth és extrema. No hi han cançons d' ells  al spotify, les que hi han a you tube solen ser versions més o menys reeixides.  Segurament en Fripp hi té alguna cosa a veure. Un escandol per un pirata de la informació com jo. En fi aquí teniu el que he trobat. Sembla que King Crimson a autoritzat penjar els seus temes a Spotify el 2019 i les xarxes ho celebran.



El 1982 van passar per l’estadi Narcís Sala, de Sant Andreu, amb Roxy Music i com veieu vaig poder anar-hi. Molt fort per digerir-ho tot de cop.- 

La meva perla cultivada de King Crimson és aquest fantàstic preludi, la cinquena de "Islands". La cançó de les gavines.-


KING CRIMSON: 50 AÑOS EN LA CORTE DEL REI CARMESÍ