Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 12 d’abril del 2013

S' ha passat l' arròs?: Crosby, Stills & Nash a Barcelona


" (...)ESTRENA TARDANA / Crosby, Stills & Nash van trigar a estrenar-se als nostres escenaris. El 1983, estava tot disposat perquè debutessin a la Monumental, però una setmana abans el recital es va suspendre, així com els altres que el trio havia d'oferir a Espanya. Grup i promotora es van acusar mútuament del fiasco a la premsa, i el públic es va quedar amb un pam de nas. No hi va haver una altra oportunitat fins dues dècades després, el 2005,(...)" 

 noticia del periódico actual

Com a proba del meu disgust de l' any 1983 per la deserció de Crosby, Stills & Nash.

Una mica sembla un discurs de ICVerds, dels que, en part, penso que també se'ls hi ha passat l'arròs i que els caldria reinventar el seu discurs.

 El món de fa dos dies,  dic dos dies, no tres, no és ja un món en lluita  entre  proletaris i burgesos com el que les revistes dels setanta com OZONO i VIEJO TOPO ens descobria.
Exacte, el públic es va quedar amb un pam de nas.....un d'aquest públic era jo que amb 28 anys desitjava veure'ls mitjanament joves i en plena forma. Això no va poder ser, com be explica el comentarista del Periódico, i  ja posteriorment el meu esperit nostàlgic no em va deixar enfrontar-me amb la trista realitat del pas del temps i es conformà amb el "forever young" dels Crosby, Stills, Nash & Young dels videos immortals.-



Però, encara que no ho sembli, aquesta entrada, no pretén ser només un exercici de nostàlgia d'un pòtol místic català, que evidentment ho és,ni una entrada musical en homenatge a  un dels grups més importants, a tots els nivells, de la Història de la Música Pop, que també ho és, sinó també una reflexió constructiva de com vells ideals es poden reinventar i podem fer que renaixin. 

Els seus precursors ideológics,la generació beat dels anys cinquanta,representaren una nova manera d´entendre la vida,de rebutjar els conformismes socials,d´obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció.Seguint una visió tolerant i no teista,un antifeixisne còsmic, s´interessaren per les substàncies psicodèliques com a eines de coneixement (Janis Joplin,Jimi Hendrix,Jim Morrison) i lluitaren contra els valors tradicionalistes i puritans dels EEUU,contra "l´American Way of life",repudiaren implicitament els valors comercials i proposaven reemplaçar-los pels ideals exposats per Walt Whitman a "Fulles d´herba".Seguint el camí de les flors

De tot això no en quedaria gairebé res quan tota aquesta generació, o la majoria, es vengué, es passà, restà seduïda, evolucionà ( diran alguns) com vulgueu, al capital, al poder del diner i sorgiren gent com......   cal dir noms ?, molts mites caurien.

 La realitat semblava imposar-se. Moltíssims americans de la generació de les flors  es convertirien en yuppies, al servei del diner i del capitalisme més ferotge que ara sembla trontollar.



Els nous yuppies, els de la darrera generació, al estil Dolce & Gabbana.-

El diner necessita persones que sàpiguen seduir.








Pel que fa als nostres amics, seguien el seu camí.-



Gairebé des de la seva unió com a socis els quatre membres de CSN han estat durant molt de temps participant en infinitat de causes liberals i polítiques afins a aquesta tendència. A l'any 2000, Stills es va exercir com a membre de la Comissió de Verificació de Poders Democràtica de estat de Florida i va ser un delegat en els anys anteriors.El 17 de desembre de 2007, Graham Nash revelar que a Stills se li ha diagnosticat un càncer de pròstata. 
Que tinguis sort...   Musik'L



Ara, tornen en Crosby, Stills & Nash, sense en Young. El dia 8 de juliol als Jardins de Pedralbes, símbol, no pas popular, d'altres temps. Jo, com en Young, em quedaré a casa i em conformaré amb escoltar les seves cançons  al Spotify.






Fa poc, un amic, em comentava que els petits canvis ens porten als grans canvis. Li dono tota la raó. Evidentment que això passa,els artistes en general, els escriptors amb les seves paraules, els grans poetes, els filòsofs de tots els temps, els grans homes amb els seus exemples, han contribuït a que aquests petits canvis s' esdevinguin. Poc a poc la societat va evolucionant, però noi, tan a poc a poc. La part més instintiva de l' home, la que ve  de l'estómac,ho arrabassa tot en un moment i estem sempre en continua lluita entre la raó i la follia, entre el cervell i el instint més animal.
La cançó de Dylan "Els temps estan canviant" de l' any 1964   reflectia els canvis profunds que s' esdevenien a la societat americana dels seixanta. 

Ha plogut molt des del 1964 i ara sembla que també els temps poden canviar, depen de nosaltres,estem a una cruïlla  i pels qui David Crosby, Stephen Stills & Graham Nash no solament són uns músics excepcionals sinó que també són un símbol representatius d' uns valors, ho entendran molt bé. Crec sincerament que l'avantatge d'ara és que hi poden haver varies generacions involucrades en aquest possible canvi.





Ara que les engrunes del pastís van desapareixent, tornarem la vista enrere, per veure on ens vam equivocar  i per tornar a valorar tot allò que no té preu i que no havíem d'haver menyspreat mai ?


 S' ha passat l' arròs ?, sembla clar que si, però com va fer Ferran Adrià el 1995 amb un arròs a la cubana. Potser seria hora de fer una deconstrucció i reinventarse o morir.Pijus.-




Em sembla que els interessos capitalistes  estaran per damunt de qualsevol ideal, encara que siguin símbols antisistema, durant molt de temps:


"Cada concert tindrà una reserva de poc més de 300 entrades (d'un aforament total de 2179) a 34 euros, però la resta de localitats es vendran a preus que poden arribar a superar els 120 euros. Les entrades sortiran a la venda dimarts 16 de juliol a les 12."


notícia del concert







En un concert acústic de l' any 1991
En Graham Nash tocant en solitari.
 Segur que no sona així a Pedralbes.-



























7 comentaris:

  1. Respostes
    1. El vídeo que hi penjat no puc deixar de veure'l, li penjat al youtube en el meu canal particular: rectordepitalluga.

      Elimina
  2. Són dels grans. Dejà Vu és tot imprescindible. Vaig tenir la sort de veure un concert directe al 1974 a Wembley. Record totalment inesborrable.

    ResponElimina
  3. El Dejà Vu el tinc en vinil i ma germana el doble 4 Way Street, també en vinil, teniem 17 i 15 anys respectivament aprox. Jo el 1974 tenia 19 anys i tot això ho vivia des de la distància i amb tots els tòpics que es filtraven d'aquella Catalunya oprimida. El 1983 desitjava que vinguessin, ara prefereixo no veure'ls i quedar-me amb la imatge congelada.- T'envejo realment. Moltes vegades, en somnis, m' he vist donant voltes per Woodstock. Em vaig conformar amb Canet, era més proper. Aquest bloc vol ser una mica un testimoni d'aquells setanta. Els de la Web sense nom de Canti Casanovas són, potser, més propers a tu. Salutacions Ricard.

    ResponElimina
  4. Jo també tinc el Dejà Vu en vinil. Vaig ser un gran aficionat a la música en una època molt determinada de la meva vida, 1970-1985 aproximadament. Pràcticament em vaig quedar allà i poc seguiment he fet després encara que de tant en tant encara escolto els vells vinils i també algun que altre grup més modern. Però em considero estancat allà. Algun dia escriuré sobre les experiències d'aquella època al meu bloc. Realment en tinc molt bons records. He descobert el teu bloc fa pocs dies i tenim molts punts en comú: les comunes i Carandell, Laing i la antipsiquiatria el folk-rock britànic, Ajoblanco, Ozono, El Viejo Topo, .... Et seguiré llegint.

    ResponElimina
  5. Molt agraït, Ricard i cofoll de saber que no estàs sol en aquest món de mones !!

    Estic al facebook amb el meu nom de Albert Matalonga Ventura, en el que també hi penjo coses. També m' hi fet un canal del Youtube amb el nom de rectordepitalluga, on podràs sentir els meus gustos musicals. En l' entrada del meu bloc anomenada Acústic hi han un munt de videos musicals de la nostra época.
    Estarem en contacte, el meu bloc està a la teva disposició, a lo millor podem fer algo junts. Em sembla que ets de Sabadell, no haguessis conegut un antic company de mili meu anomenat: Guillem Mateu Domingo. Se q ja és mort, era de la meva edat,arxiver tinc entés de no sé quin museu diocesà, molt conegut a la seva época. Deu Ricard, pòtol místic de Sabadell.
    Em posaré el teu bloc en seguiment.-


    ResponElimina
  6. Sóc de Sabadell, però no vaig pas conèixer a aquest Guillem, encara que si als anys 70 es movia pels concerts del poble i per alguns dels poc bars interessants que hi havia és possible que coincidíssim en algun moment.
    Hi ha molts morts de la nostra generació: "I saw the best minds of my generation destroyed by madness, starving histerical naked, ..."

    ResponElimina