Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dissabte, 6 d’abril del 2019

TARZAN EN ELS JOCS OLÍMPICS DE PARÍS DEL 1924



Parlar tan dels Jocs Olímpics de París com de Tarzan està ampliament documentat a la xarxa, però, potser no tanta gent, coneix l'impacte mediàtic que va causar en la premsa catalana, l'any 1924, la participació en els Jocs d'un jove nedador anomenat Johnny Weissmüller.

De fet, segurament, per les generacions actuals, ni els Jocs Olímpics de París de 1924, ni Tarzan, ni tan sols el nóm de Johnny Weissmüller els dirà gran cosa, però als meus pòtols místics estic segur que sí.

En el enllaç de sota, teniu un interessant article sobre els Jocs de la  VIII Olimpíada.




ELS JOCS OLIMPICS DE PARÍS DE 1924










































En la biografia oficial de Johnny Weissmüller trobareu tota la informació de la seva vida, amb multitud de fotos de la seva etapa de nedador olímpic i com  a actor interpretant el famós personatge de "Tarzan".


BIOGRAFIA OFICIAL DE JOHNNY WEISSMÜLLER











"En París, sus hazañas y su carisma, combinados con las rutinas de buceo cómicas con el amigo Stubby Kruger que realizó para las más de 10,000 personas entre los eventos, lo convirtieron en la estrella de los Juegos Olímpicos."


" Y así se convirtió en uno de los primeros atletas superestrellas del mundo, ya que fueron los primeros Juegos en ser cubiertos ampliamente por un cuerpo de prensa internacional de más de 1000 periodistas."

"En los Juegos Olímpicos de París de 1924, ganó 3 medallas de oro de estilo libre: en los 400 y 100 metros individuales y el relevo de 800 metros, y una medalla de bronce para el waterpolo. Sigue siendo el número uno en la lista de medallistas de oro olímpicos por haber medallado en dos deportes. El presidente francés Doumergue también le otorgó una mención especial y una medalla a la excelencia atlética."
"Claramente, todos estuvieron de acuerdo, Johnny Weissmuller fue la estrella de los Juegos Olímpicos de 1924. Por primera vez, un nadador había robado el espectáculo a todos los otros grandes atletas. Tenía su lugar en la historia; todo el mundo lo sabía " (del libro" Jóvenes campeones olímpicos "




"El 9 de julio de 1922, Weissmuller se convirtió en la primera persona en romper la barrera de los minutos en el estilo libre de 100 m, marcando 58.6 segundos y rompiendo el viejo récord de 1: 00.4 por casi 2 segundos, un gran hito en el logro deportivo. Rompió la marca nuevamente en 1924, marcando 57.4; un récord que se mantuvo durante casi 12 años, hasta el día de hoy una hazaña sin igual. Y, el 23 de junio de 1922, Johnny estableció un tiempo de mar abierto de 100 yd de 52.8 segundos que se mantuvo durante muchas décadas después"











Estadi Du Colombes on es celebrà la VIII Olimpiada.











En el dia de la inauguració dels Jocs.
































El setmanari Sports feu un seguiment dels Jocs, en aquell estiu del 1924, enviant corresponsals a París. En els nº42 i 43 del setmanari, corresponents al 21 i 28 de Juliol de 1924 trobem el gruix del reportatge que aquí presento.









"Si s'ha d'esmentar, el nom d'un esportista que va deixar la seva petjada en aquests Jocs, va ser sens dubte, el finlandès Paavo Nurmi, reconegut com el més “gran de tots els temps”, el qual en aquest esdeveniment de París, va aconseguir guanyar 5 medalles d'or en les proves de 1500 i 5000 metres, amb un interval entre ambdues, inferior a una hora, deixant constància de la seva gran capacitat de recuperació A més de guanyar la prova Cros Country Individual i la de relleus de 3 x 3000 metres, va finalitzar la seva memorable actuació, amb la consecució d'una cinquena medalla, en el Cros Country per Equips"














 El nom dels atletes britànics, Harold Abrahams i Eric Lidde, participants en aquests mateixos Jocs, i les històries dels quals vos sonaran com a protagonistes de la pel.lícula "Carros de Foc"






















"(..) Se sale para la carrera. La piscina está callada, parece un sepulcro faraónico lleno de siluetas petrificadas. Momentos de emoción. El megáfono, o el haut-parleur, como se quiera llamarle, pide un minuto de silencio. Es inútil. Los nervios se oyen crugir. Tan solo un flemático reporter americano recoge a tecletazos lo solemne del momento con su irreverente maquinilla de escribir.

El "alea jacta est" se ha lanzado. Weissmüller ha salido, tranquilo en un esfuerzo de serenidad, hasta los cincuenta metros, Johnnye sigue a la expectativa. Vira con imperceptible ventaja, una delantera tan nimia, tan infima, que desata el aquelarre de las voces americanas. "Come on Johnnye", "Come on Johnnye" por mil voces , por toda la piscina, desgañitandose. Es un barullo infernal. Las americanas, menudas, gráciles, han tomado gestos bárbaramente torturados por la angustia del momento, se han vuelto feroces, gritando a todo pulmón: "Come on Johnnye".

Y Johnnye, a los setenta y cinco metros lleva ya una franca ventaja, y procura conservarla sin forzar, nada desenvuelto, mirando a una parte y a otra, previniendo las sorpresas y oyendo la cantinela que le anima desaforada. Y Johnnye llega vencedor, sonrie, da la mano a su viejo antagonista Kahanamoku, la cierra después a Borg que se la ofrece en un ademán bastante ridiculo por la etiqueta forzada y sale del agua por la escalera sin disimular su cansancio, sonriendo, mientras las lindas girls saltan de puntillas viendo pasar vencedor al idolo americano,(...)"

Així referia el reporter del "Sport" la cursa dels 100 metres lliures que Weissmuller guanyà aquell dia amb la medalla d'or. Està clar que la natació, Johnny Weissmüller, i tot el equip americà  causaren un gran impacte en els periodistes de tot el món i està clar al món sencer. 














La simpatia dels nedadors americans es feu notar en ambdós sexes.

















































































































La delegació espanyola va estar composta per 82 esportistes entre els quals, solament hi havia 2 dones, que van participar en atletisme, futbol, waterpolo, boxa, vetlla, tennis, hipica, salts, tir, rem, natació, esgrima i lluita, l'actuació de la qual va ser molt deficient, no aconseguint cap medalla.






No així, la selecció de futbol  de la República Oriental de l' Uruguai que van guanyar l' Or Olímpic aquell any 1924, davant la sorpresa de tothom.








El dia en que Uruguay le dio una lección de fútbol a toda Europa


Campions Olímpics
100 metresHarold Abrahams10,6GBR
200 metresJackson Scholz21,6EUA
400 metresEric Liddell47,6GBR
800 metresDouglas Lowe1:52,4GBR
1500 metresPaavo Nurmi3:53,6FIN
5000 metresPaavo Nurmi14:31,6FIN
10000   metresVille   Ritola30:23,6FIN
Cros Country IndividualPaavo Nurmi32:54,8FIN
110 m.   tanquesDaniel Kinsey15,0EUA
400 m.   tanquesMorgan Taylor52,6EUA
3000 obstàclesVille Ritola9:39,0FIN
3 x 3000   metres llissosFinlandia8. P.FIN
AlçadaHarold Osborn1.98EUA
PerxaLee Barnes3.95EUA
LlargadaWilliam DeHart7.44EUA
TripleAntony Winter15.52AUS
PesClarence Houser14.99EUA
DiscClarence Houser46.15EUA
JavelinaJonni Myyrä62.69FIN
MartellFred Tootell53.29USA
4 x 100   metresEE.UU.41,0EUA
4 x 400   metresEE.UU.3:16,0EUA
10000 marxa atléticaUgo Frigerio47:39,0ITA
PentatlóEero Lehtonen14 p.FIN
DecatlóHarod Osborn7710 p.EUA
MaratóAlbín Stendroos2h.41:22FIN
Cros Country per equipsFinlandia7 p.
FIN






























dimarts, 5 de febrer del 2019

Josep Samitier (1902-1972) i la premsa del seu temps







































El 1919 ingressava a la plantilla blaugrana un jove de 17 anys considerat com el millor davanter europeu de l'època. Josep Samitier, Sami, arribava al Barça de la mà del seu amic Ricardo Zamora per un mòdic preu: un vestit amb armilla i un rellotge amb esfera lluminosa. En tretze anys, el Barça de Samitier aconseguia cinc Campionats d'Espanya, dotze de Catalunya i la primera Lliga espanyola el 1929. 

El periodista i col·laborador de la revista Sàpiens, Jordi Finestres, recorda la figura de Samitier, conegut com "L'home llagosta" o "El mag", esportista modèlic i home molt connectat amb la societat i la cultura del seu temps. Des de la seva etapa d'estrella futbolística al Barça fins a la de secretari tècnic del club, en què marcaria un altre gol sonat en la història blaugrana: el fitxatge de Lazslo Kubala.





Amb Samitier, el Barça va aconseguir onze Campionats de Catalunya, cinc Campionats d’Espanya i la Lliga 1928/29, que va ser la primera edició que es va jugar d’aquest campionat. Tot i que va començar com a mig volant, ha passat a la posteritat com a davanter centre letal a l’àrea, i les xifres són prou significatives: va marcar 361 gols amb la samarreta blaugrana, la qual cosa el converteix en un dels màxims golejadors de la història del Club. 











Figura llegendària i cosmopolita, el seu gran amic Carlos Gardel li va dedicar un tango i el Club li va retre un homenatge a Les Corts el 19 de gener del 1936.


Amigo de Carlos Gardel, el célebre compositor le dedicó un tango a su nombre. “Sami, capitán del Barcelona/ con tu juego, que emociona/ nos has hecho estremecer/ Sami, portador de la nobleza/ de tu tierra, la grandeza/ caballero Samitier”. (Xavier Bosch a Mundo Deportivo)


















































































Considerat un dels jugadors més emblemàtics de la història del FC Barcelona i el millor davanter europeu del seu temps, Josep Samitier (Barcelona, 1902 – Barcelona, 1972) va liderar el formidable Barça de l’edat d’or als anys vint.

Les seves acrobàcies i els seus salts inversemblants van captivar l’afició barcelonista, que ben aviat el va convertir en el seu ídol i va arribar a anomenar-lo l’Home llagosta i el Mag. 

Al voltant de la seva figura, d’una tècnica excepcional i una portentosa capacitat rematadora amb els dos peus i el cap, es va edificar un equip que va arrossegar el primer boom de l’adhesió de les masses al futbol, la qual cosa va acabar per deixar petit el camp del carrer Indústria i va possibilitar la construcció del camp de Les Corts (1922).






Sami debutó en el Barça, de la mano de Jack Greenwell, en el campo de la calle Industria el 31 de mayo de 1919. Hace 20 días, se cumplió el centenario del debut de Sami en el Barça sin que mereciese ni una mención por parte de nadie. Olvido lamentable. Hubiera sido la efeméride pintiparada para inaugurar la escultura. Habrá otras ocasiones. No hace falta excusas ni fechas para homenajearle al ‘mago del balón’, el hombre que por sus remates acrobáticos pasó a la historia por la caricatura, con flequillo incluido, que de él popularizó Valentí Castanys: el ‘home llagosta’. El apodo surgió gracias a la caricatura, no de un crustáceo (una langosta) sino del insecto de origen africano que pega brincos en los campos. Así remataba un Sami, ágil y saltimbanqui, que fue muy popular dentro y fuera del campo. Ocupaba portadas de las publicaciones de referencia del momento como ‘El xut’ o ‘El once’. La radio, que empezó sus emisiones en 1924, hablaba de Sami como el héroe del momento. (Xavier Bosch a Mundo Deportivo)















































Samitier també va ocupar la direcció tècnica barcelonista entre els anys 1944 i 1947, durant els quals es va guanyar la Lliga 1944/45. 

Ja com a secretari tècnic del Club (càrrec que va ocupar els anys 1947-59 i 1962-72), va ser el responsable del fitxatge de Kubala l’any 1950. El 16 de setembre del 1993, gràcies als auspicis del Fòrum Samitier, es va donar el seu nom a un carrer de les rodalies del Camp Nou.