Parlar tan dels Jocs Olímpics de París com de Tarzan està ampliament documentat a la xarxa, però, potser no tanta gent, coneix l'impacte mediàtic que va causar en la premsa catalana, l'any 1924, la participació en els Jocs d'un jove nedador anomenat Johnny Weissmüller.
De fet, segurament, per les generacions actuals, ni els Jocs Olímpics de París de 1924, ni Tarzan, ni tan sols el nóm de Johnny Weissmüller els dirà gran cosa, però als meus pòtols místics estic segur que sí.
En el enllaç de sota, teniu un interessant article sobre els Jocs de la VIII Olimpíada.
ELS JOCS OLIMPICS DE PARÍS DE 1924
En la biografia oficial de Johnny Weissmüller trobareu tota la informació de la seva vida, amb multitud de fotos de la seva etapa de nedador olímpic i com a actor interpretant el famós personatge de "Tarzan".
BIOGRAFIA OFICIAL DE JOHNNY WEISSMÜLLER
"En París, sus hazañas y su carisma, combinados con las rutinas de buceo cómicas con el amigo Stubby Kruger que realizó para las más de 10,000 personas entre los eventos, lo convirtieron en la estrella de los Juegos Olímpicos."
"El 9 de julio de 1922, Weissmuller se convirtió en la primera persona en romper la barrera de los minutos en el estilo libre de 100 m, marcando 58.6 segundos y rompiendo el viejo récord de 1: 00.4 por casi 2 segundos, un gran hito en el logro deportivo. Rompió la marca nuevamente en 1924, marcando 57.4; un récord que se mantuvo durante casi 12 años, hasta el día de hoy una hazaña sin igual. Y, el 23 de junio de 1922, Johnny estableció un tiempo de mar abierto de 100 yd de 52.8 segundos que se mantuvo durante muchas décadas después"
Estadi Du Colombes on es celebrà la VIII Olimpiada.
En el dia de la inauguració dels Jocs.
El setmanari Sports feu un seguiment dels Jocs, en aquell estiu del 1924, enviant corresponsals a París. En els nº42 i 43 del setmanari, corresponents al 21 i 28 de Juliol de 1924 trobem el gruix del reportatge que aquí presento.
"Si s'ha d'esmentar, el nom d'un esportista que va deixar la seva petjada en aquests Jocs, va ser sens dubte, el finlandès Paavo Nurmi, reconegut com el més “gran de tots els temps”, el qual en aquest esdeveniment de París, va aconseguir guanyar 5 medalles d'or en les proves de 1500 i 5000 metres, amb un interval entre ambdues, inferior a una hora, deixant constància de la seva gran capacitat de recuperació A més de guanyar la prova Cros Country Individual i la de relleus de 3 x 3000 metres, va finalitzar la seva memorable actuació, amb la consecució d'una cinquena medalla, en el Cros Country per Equips"
El nom dels atletes britànics, Harold Abrahams i Eric Lidde, participants en aquests mateixos Jocs, i les històries dels quals vos sonaran com a protagonistes de la pel.lícula "Carros de Foc"
"(..) Se sale para la carrera. La piscina está callada, parece un sepulcro faraónico lleno de siluetas petrificadas. Momentos de emoción. El megáfono, o el haut-parleur, como se quiera llamarle, pide un minuto de silencio. Es inútil. Los nervios se oyen crugir. Tan solo un flemático reporter americano recoge a tecletazos lo solemne del momento con su irreverente maquinilla de escribir.
El "alea jacta est" se ha lanzado. Weissmüller ha salido, tranquilo en un esfuerzo de serenidad, hasta los cincuenta metros, Johnnye sigue a la expectativa. Vira con imperceptible ventaja, una delantera tan nimia, tan infima, que desata el aquelarre de las voces americanas. "Come on Johnnye", "Come on Johnnye" por mil voces , por toda la piscina, desgañitandose. Es un barullo infernal. Las americanas, menudas, gráciles, han tomado gestos bárbaramente torturados por la angustia del momento, se han vuelto feroces, gritando a todo pulmón: "Come on Johnnye".
Y Johnnye, a los setenta y cinco metros lleva ya una franca ventaja, y procura conservarla sin forzar, nada desenvuelto, mirando a una parte y a otra, previniendo las sorpresas y oyendo la cantinela que le anima desaforada. Y Johnnye llega vencedor, sonrie, da la mano a su viejo antagonista Kahanamoku, la cierra después a Borg que se la ofrece en un ademán bastante ridiculo por la etiqueta forzada y sale del agua por la escalera sin disimular su cansancio, sonriendo, mientras las lindas girls saltan de puntillas viendo pasar vencedor al idolo americano,(...)"
Així referia el reporter del "Sport" la cursa dels 100 metres lliures que Weissmuller guanyà aquell dia amb la medalla d'or. Està clar que la natació, Johnny Weissmüller, i tot el equip americà causaren un gran impacte en els periodistes de tot el món i està clar al món sencer.
La simpatia dels nedadors americans es feu notar en ambdós sexes.
No així, la selecció de futbol de la República Oriental de l' Uruguai que van guanyar l' Or Olímpic aquell any 1924, davant la sorpresa de tothom.
El dia en que Uruguay le dio una lección de fútbol a toda Europa
| Campions Olímpics | |||
| 100 metres | Harold Abrahams | 10,6 | GBR |
| 200 metres | Jackson Scholz | 21,6 | EUA |
| 400 metres | Eric Liddell | 47,6 | GBR |
| 800 metres | Douglas Lowe | 1:52,4 | GBR |
| 1500 metres | Paavo Nurmi | 3:53,6 | FIN |
| 5000 metres | Paavo Nurmi | 14:31,6 | FIN |
| 10000 metres | Ville Ritola | 30:23,6 | FIN |
| Cros Country Individual | Paavo Nurmi | 32:54,8 | FIN |
| 110 m. tanques | Daniel Kinsey | 15,0 | EUA |
| 400 m. tanques | Morgan Taylor | 52,6 | EUA |
| 3000 obstàcles | Ville Ritola | 9:39,0 | FIN |
| 3 x 3000 metres llissos | Finlandia | 8. P. | FIN |
| Alçada | Harold Osborn | 1.98 | EUA |
| Perxa | Lee Barnes | 3.95 | EUA |
| Llargada | William DeHart | 7.44 | EUA |
| Triple | Antony Winter | 15.52 | AUS |
| Pes | Clarence Houser | 14.99 | EUA |
| Disc | Clarence Houser | 46.15 | EUA |
| Javelina | Jonni Myyrä | 62.69 | FIN |
| Martell | Fred Tootell | 53.29 | USA |
| 4 x 100 metres | EE.UU. | 41,0 | EUA |
| 4 x 400 metres | EE.UU. | 3:16,0 | EUA |
| 10000 marxa atlética | Ugo Frigerio | 47:39,0 | ITA |
| Pentatló | Eero Lehtonen | 14 p. | FIN |
| Decatló | Harod Osborn | 7710 p. | EUA |
| Marató | Albín Stendroos | 2h.41:22 | FIN |
| Cros Country per equips | Finlandia | 7 p. | FIN |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada