Amb el nom de XUT! va sortir, el 23 de novembre de 1922, la primera revista d'humor dedicada integrament a l'esport i principalment al futbol. La idea, certament, era arriscada però, si havia d'ésser duta a terme, aquell era el millor moment.
Diversos factors van contribuir decisivament al fet que aquella provatura tingués èxit. Primerament, la llarga etapa de victòries del F.C. Barcelona, que feia que l'aficionat es delís per veure comentades les proeses del seu equip. Després, la dictadura de Primo de Rivera que, amb la implantació de la censura, féu que la secció política de les publicacions perdés el to marcadament agressiu que acostumava a tenir i que el públic, cercant crítica i controvèrsia, les trobés només en l'esport i, finalment i principalment, la qualitat artística i la gràcia del qui fou l'ànima del setmanari, Valentí Castanys. (1)
En aquest XUT del primer any col·laboraren Alfons Roure, fill de Conrad Roure que havia fet "Un Tros de Paper"i " Lo Noy de la Mare", Frederic Montagut, Antoni Rué, Miquel Sala, J.M. Tallada, Lemmel, Benigani i Valentí Castanys, i l'èxit que obté la publicació és immediat. (2)
A part d'aquests escriptors i dibuixants que hem esmentat i que podriem dir que formaven de la redacció permanet de la revista, aquesta publicava força col·laboracions espontànies de molt diverses procedències.
-Quan els escriptors de tots els poblets de Catalunya, vegeren la secció "L'Hora del Correu", s'abocaren al "Cove" com un sol home i calgué fundar la secció "De Tot Catalunya" per tal de contribuir a l'expandiment de la literatura comarcal-
El XUT, a part d'aquestes seccions ja esmentades, en tenia de més o menys habituals, com les de futbol, no cal dir-ho, de boxa i de ciclisme com a esports més populars, però hi anaven apareixent altres esports: atletisme, natació, basquetbol, motorisme, hoquei sobre herba, etc. (3)
El XUT, durant tota la seva existència, va tenir el mateix impressor, en Santiago Costa, que alhora va ésser el seu primer propietari i un dels primers redactors. També era el que feia de director, però aquest càrrec aviat va passar a Valentí Castanys. (4)
Un altre fitxatge estrella va ser Opisso, un dels dibuixants més populars del moment. Va ser l’encarregat de la majoria de les contraportades i també d’algunes de les portades més famoses, com la que commemorava la sortida del número 500 l’any 1932 o les d’alguns calendaris. (6)
Molts van ser els títols que van sorgir darrere de Xut!: Orsai i La Barrila Deportiva el 1924, El Safareig deportiu i El Sidral deportiu el 1925 o La Bimba el 1926. A banda d’Orsai, però, la resta no van anar més enllà de l’un o dos anys de publicació. Xut!, en canvi, es va mantenir durant catorze anys a primera divisió. Els 725 números publicats, van ser sense cap mena de dubte un cas excepcional entre les revistes del seu gènere i temps, escrites en català.
Finalitzada la guerra, Valentí Castanys va voler recuperar la revista, però no va ser possible continuar amb el mateix títol i llengua. El gener de 1945, formà un altre equip amb vells i nous jugadors i estrenà El Once, amb els mateixos objectius que Xut!, però aquest cop en castellà. La publicació arribaria als 1151 números fins el 29 de gener de 1968. (7)
El diumenge 13 de maig de 1934, l'Estadi de Montjuïc, a prop de Barcelona, va ser testimoni d'un dels combats més importants que s'han vist en cap ring espanyol i sens dubte, el més important fins a aquesta data. Almenys per les característiques de l'esdeveniment, ja que en el mateix escenari Uzcudun s'havia enfrontat a l'italià Primo Carnera a finals de 1930.
L'Humor Català "La Premsa Humorística" (II), Lluís Solà i Dachs, Bruguera, 1979 (1-5)
Biblioteca de Catalunya (6,7)
