Els Pòtols Místics: Del perquè del nom del bloc

“ (…) He estat llegint en Whitman, i mireu què  diu: “ Dreceu-vos, esclaus, i espanteu el déspota estranger”. Vol dir, que aquesta és l’ actitud del Bard, del bard llunàtic Zen de les velles senderes del desert; veu que tot es redueix a un món de vagabunds amb motxilla, de pòtols místics que es neguen a acceptar que calgui consumir tota la producció i, per tant, que calgui treballar per a gaudir del privilegi de consumir totes aquestes porcades que no els agraden, com neveres, televisors, cotxes, si més no cotxes nous i vistosos, alguns olis per als cabells, desodorants i totes aquestes immundícies que de tota manera acaben a les escombraries al cap d’ una setmana. Tothom està empresonat en un sistema de treball, de producció, de consum, de treball, de producció, de consum.... Tinc la visió d’ una gran revolució de motxilles, de milers de  i fins i tot de milions de xicots  americans vagabundejant amb les seves motxilles, enfilant-se a les muntanyes per pregar, fent riure les criatures, alegrant els vells, fent la felicitat de les joves o de les velles, i tots són llunàtics del Zen que escriuen poemes que se’ls acudeixen sense cap raó aparent. A més, són afectuosos i realitzen tot d’ estranys actes inesperats, proporcionen visions de llibertat eterna a tothom, a totes les criatures vives, (...)

 ( pàg 119-120 , traducció de Manuel de Pedrolo , “ Els Pòtols Místics ” de Jack Kerouac)

Aquesta novel.la de Jack Kerouac, anomenada en anglès " The Dharma Bums" (1958) i en castellà "Los Vagabundos del Dharma"  fou traduïda directament de l' anglès  per Manuel de Pedrolo, l' any 1967, com a "Els Pòtols Místics". Jo vaig disposar de la segona edició de l' any 1980.-

El nom en si, trobo que és força original, per part de Pedrolo. Podia haver-ho traduït per "Els Rodamons    

del Dharma" però va preferir anomenar-los  Pòtols. 

Qui no se'n recorda de la mare quan de petit tornaves de jugar, fet una guilla, i et deia:  Deu meu!, Si vas brut com un pòtol, a rentar-te immediatament !  Que divertit era  anar com un pòtol, eres feliç de debò, brut però lliure,sense encorsetaments, la pols i la suor de la pell eren testimonis de totes aquelles desfermades hores en que la colla i tu, tu i la colla, jugàvem per l' era,sense control de temps ni d'espai. 

Per lo de Místics, crec que Pedrolo va fer cas a Kerouac en la seva redefinició de la  Beat Generation: " El terme arribà a usar-se de tal manera, que el 1959 Jack Kerouac considerà necessari corregir públicament l'abús d'aquesta denominació en els mitjans de comunicació, ja que l'usaven amb les connotacions de "totalment vençut", o fracassat, o en el sentit de "ritme". Kerouac intentà mostrar el sentit correcte de beat tot suggerint-ne la relació amb paraules com "beatitud" i "beatífic", connexió que s'explicava perquè els ideals del moviment beat anaven lligats amb la consciència orientada a la comprensió del pensament oriental, cap a pràctiques de meditació, etc. Aquesta "redefinició" que Kerouac feia del mot pretenia orientar-lo cap a imatges simbòliques de l'estil de la derrota o foscor necessàries, precedents a l'obertura a la llum i la supressió de l'ego que porten a la il·luminació religiosa." ( Viquipedia)

Jack Kerouac (1922-1969)





" Els Pòtols Beatífics" li devia sonar massa cristià i realment estàvem davant d'uns deixebles de Buda.-

Walt Whitman (1819-1892)


Amb un nom així i amb aquestes dèries juvenils de canvis a la societat, pacífics canvis a la societat, des de dins d' aquesta societat començant per un mateix (Zen), les ansies de llibertat, amb una revolució de les motxilles, de sang nova amb idees noves,dels protagonistes de la novel.la, qualsevol no agafava aquest nom com a títol del bloc.
A més, nosaltres, els de la meva generació que en els setanta estàvem en plena forma, també volíem això, com tots els joves: canvis profunds  de mentalitat, universalitzar les idees, viatjar amb poca pela fent autoestop,per compartir coneixements, orientar cap a un capitalisme més light per que sabíem que les coses realment importants no costen diners: l' amistat,l' aire, el sol, l' amor. 

Un migdia de darrers de setembre del 1955 vaig sal­tar en un tren de càrrega que sortia de Los An­geles i, en un vagó plataforma, ajagut amb el sarró sota el cap i amb els genolls encreuats enlaire, em vaig posar a contemplar els núvols mentre rodàvem cap al nord, en direcció a Santa Bàrbara. Era un tren local, i aquella nit  em proposava de dormir a la platja de Santa Bàrbara, on l'endemà al mati agafaria un altre tren local fins a San Luis Obispo, o el mercaderies de primera categoria de les set de la tarda, que em duria directament a San Francisco. En algun indret proper a Camarillo, on en Charles Parker embogí i després recobrà la salut, un vell vagabund menut i flac s'enfilà al meu vagó quan ens desviàrem cap a una via secundària per tal de deixar passar un tren de passatgers i semblà sorprès de veure'm allí.

Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990)


El traductor va fer que escollis el nom, però els ideals de la novel.la de Kerouac van fer la resta. A més,com si fos una senyal premonitòria, vaig néixer un dia de darrers de setembre del 1955.
Llavors vaig pensar en la creació d'una bloc en que el comú denominador fos aquesta generació, la meva. De fet, darrerament, la vena literària ha pogut més, però el caràcter polifacètic i tastaolletes de la meva generació, crec, que  ha quedat palès  al llarg de tots aquests anys. Pijus.- ( Gràcies per la vostra paciència).-

El meu esperit inquiet i tastaolletes resta reflexat en els meus gustos musicals:

Quan el blues i el soul es donen la mà

Charlie Musselwhite i les seves harmòniques.-

Qualsevol dels sis temes que he penjat són suficientment trempadors per adonar-te'n de la força que tenen. 
Aviso, si  això no us motiva es que l' esperit del blues no està en vosaltres, amen. És la prova del cotó fluix i llavors no perdeu més el temps. Pijus.-

On el blues i el soul s’ agafen de la ma és en el gospel, els espirituals cantats per els negres americans quan canten l’ evangeli. De fet l’origen primitiu del blues el trobem a les plantacions d’ esclaus del XIX on els negres cantaven mentre recollien el cotó. Poc després, aquets cantants d’ església fan el camí cap el soul, cap a la seva pròpia ànima.-  ( soul significa ànima en anglès) 

Del cor de l’església a les tavernes més pecaminoses,del cel a l' infern, o al inrevés. Aquest va ser el recorregut de molts músics de blues que es van lliurar en cos i ànima a l’anomenada música del diable. El veritable esperit del blues és per tan doble, té dues ànimes. dos esperits, dues cares, com dues cares té l’home mateix, és per això que es fa tan atractiu, tan reconsagradament humà i se’t posa a dins, com les peces que poso a sota- Pijus.-








Charlie Musselwhite - Finger licking good

La popularització del Blues a casa nostra és evident de fa molts anys.-

Jazz-blues,blues-rock, flamenco-blues, el ritme del blues s' adapta a tot arreu.-

B.B King el gran pare del blues negre.-

Buddy Guy, un altre dels pares del blues.-

L' instrument rei del blues: la guitarra elèctrica.-

Eric Clapton amb la seva col.lecció de guitarres.-

Cartell del darrer Festival de Blues de Barcelona.-

El 5º Festival de Blues Barcelona, l' any 2007.-

B.B. King abduït pel blues,87 anys i encara toca.-

John Lee Hooker,el cec de Mississipí.-

Stevie Ray Vaughan, un dels millors guitarristes de tots els temps, mort prematurament als 36 anys.-

Shemekia Copeland,saba nova pel Blues.-

Quico Pi de la Serra, Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas, el blues de casa nostra.-

Victor Puertas i la seva harmònica.-

 Big Mama i Victor Uris.-

Big Mama o Montserrat Pratdesaba, la nostra gran dama del blues.-

Aretha Franklin, en una fotografia actual, la reina del Soul.-

El Gospel en estat pur.-

Mavis Staples, en una fotografia antiga, cantant de gospel i soul, de la que poso la meva favorita de gospel   i acompanyada magistralment  per Lucky Peterson amb el seu orgue Hammond.-

Algunes històries sobre l' amor

Manifest "Sexpol" o de Política Sexual de Wilhelm Reich ,1936.-

"Reich és alguna cosa més que l’antecedent de l’antipsiquiatria i alguna cosa menys que el profeta de la revolució sexual. 
La peculiar versió reichiana de la psicoanàlisi, essencialment transgressora, afirma que els problemes emocionals i, específicament les neurosis, la frigidesa, etc., no tenen resposta individual perquè la misèria produïda per l’explotació capitalista i reproduïda per la família, porta implícitament en ella mateixa la misèria sexual.
L’única possibilitat de curació consisteix, doncs, a combatre la neurosi mitjançant una revolució capaç de fondre Marx (crítica de explotació econòmica) i Freud (crítica de explotació sexual). De fet, W. Reich aconseguí fer-se expulsar dels cercles psicoanalítics per comunista antistalinista i dels cercles comunistes per freudià dissident."  

El Exito en el Amor del Dr. Pietro Giolla, Ed. Franklin, 1935.-

L’ orgasme, resposta sexual humana per  excel.lència, és dins la  relació amorosa ,en totes les seves variants, causa i conseqüència i al inrevés.

Es constitueix en la part més important  de les relacions sexuals  humanes de tots els temps, per alguns la més important. Al revés de l’ enamorament, totalment incontrolat, l’ orgasme ens manté també inestables ,però controlats i  entretinguts en el dia a dia. Després de una gran bacanal literària en el meu bloc, la libido, em puja de nivell i a l’inrevés. Soc dels que pensen  que les dues  vessants  es retroalimenten.

Definir l’ orgasme com a atemporal, trans corpòri i  de tornada als orígens és realment el que penso, sento, no sé si les modernes enciclopèdies de sexologia hi estaran d’ acord però és així.

M’ adono ara mateix que sobre sexualitat masculina en general no tinc rés, en la meva biblioteca particular, només disposo del  “ Informe Hite” de Shere Hite sobre la sexualitat femenina, quan en el meu afany juvenil de cercar el punt G, vaig comprar el llibre, heus aquí  la prova del meu interès per aprendre del sexe contrari.

Després d’ haver fet una entrada sobre Wilhelm Reich i les seves teories sobre l’ orgó, unitat mínima  d’ energia orgàsmica, del que tenia un Ozono,  estranyament perdut  a mans  de qualsevol amic o amiga allà pels setanta, i de haver llegit amb avidesa  “El mono desnudo “ de Desmond Morris, només, evidentment, la part de la sexualitat, m’ adono, amb temps i unes “ canyes”, que menys literatura i més praxis, i que passat els anys no deixes de quedar-te bocabadat davant aquest gran miracle biològic de l’ orgasme  humà.

La definició, personal, meva, d’ atemporal, trans corpòri   i de tornada als orígens, en aquest cas materns, de l’ orgasme , és ben certa i crec que respon a un sentit antropològic del terme, els sexòlegs ho sabran millor que jo.

 No em recrearé aquí, en aquesta entrada a definir amb més detall això, ja que me la titllarien de xarona, ja en hi ha prou amb la pròpia definició. és prou aclaridora per els bons entenedors, però si que no ens ha de fer por de parlar de: orgasme, libido, masturbació etc,  de cercar informació sobre totes aquestes coses quan no les coneixem  per així entendre millor el nostre cos i, com dic jo,el nostre esperit, ja que les dues coses van lligades al menys per a mi.

Encara penso que se’n  parla poc de tot això a les famílies per manca de temps o de subtilesa i valor  alhora de parlar-ne.-  Pijus

Wilhelm Reich i l' orgasme

" Nuestra vida sexual", Dr. Fritz Kahn, Planeta,1958.-

"El mono desnudo" de Desmond Morris,Circulo, 1973, pàg 91 :
" (..)Debió de haber un tiempo, en época de nuestros remotos antepasados, en que se empleó la aproximación por detrás. Supongamos que hubiésemos llegado a la fase en que la hembra incitaba sexualmente al macho desde atrás, por un par de carnosas nalgas hemisféricas ( que, digámoslo de paso, no se encuentra en ninguna otra especie de primates) y con un par de brillantes labios genitales. (..) llegada a este punto de su evolución, la especie se volviese cada vez más vertical y orientada de frente en sus contactos sociales.(..) ¿podemos descubrir alguna estructura que sea posible remedo de la antigua exhibición genital de las nalgas hemisféricas y de los rojos labios?. La respuesta aparece con la misma claridad que el propio pecho de la hembra. Los senos protuberantes y hemisféricos de la hembra son, seguramente, copia de las carnosas nalgas,y los vivos y definidos labios rojos de la boca deben ser una
réplica de los de la vulva."

"Escuela del Amor y del Matrimonio"  del Dr. O. Karsten, Zeus, 1966.-

" El informe Hite", Estudio de la sexualidad femenina de Shere Hite,1976.-


 " Hasta la publicación del Informe Hite, muchas eran las mujeres que se sentían sexualmente incompletas y se culpaban a si mismas por no llegar al clímax en sus relaciones de pareja. Este estudio demuestra que, si bien muchas mujeres no llegan al orgasmo mediante el coito, si son capaces de conseguirlo por la masturbación. Se desmitifica así el viejo tópico de la frigidez femenina, destacando la importancia de una adecuada estimulación del clítoris en las relaciones sexuales."  Shere Hite, 1976.-

Shere Hite,1942.-

Matrimonio formado por William Howell Masters y Virginia Eshelman Johnson. Virginia fue la segunda mujer de William. Se separaron luego de tres décadas, una vez terminada su investigación.Fueron pioneros en el estudio científico de la naturaleza sexual humana, concretamente se dedicaron a la investigación en el campo de la respuesta sexual humana. Todo este material fue publicado en 1966, en un libro que titularon The Human Sexual Response (Respuesta Sexual Humana), en el que recogieron las conclusiones de su estudio.Otros de sus aportes se refieren a la sexualidad durante la vejez y En 1979, publican los resultados de una investigación sobre la homosexualidad: "Homosexualidad en Perspectiva", razonando que las funciones sexuales de homosexuales y heterosexuales eran las mismas y afirmando que la homosexualidad no era una enfermedad, sino una conducta aprendida.
El 16 de febrero de 2000 William Masters, muere en Arizona por complicaciones de la enfermedad de Parkinson. Sus publicaciones y actividades afectaron profundamente a la sociedad americana y sus investigaciones en sexología siguen siendo utilizadas en la actualidad como referencia por los terapeutas sexuales de todo el mundo. psicoterapiaparejaysexologia

Dins la gran quantitat de llibres per dominar el sexe "debil" hi tenim aquest del 1964.-

Amb tot això. trobem també els típics acudits de sexisme barroer que fan, però, reflexionar.-

La Vagina Dentata pel.licula sobre el mite de que la dona (o a vegades una deessa) té dents a la vagina de manera que castra l'home que intenta tenir-hi relacions sexuals. La simbologia d'aquest mite és múltiple: d'una banda és un avís contra la violació o la promiscuïtat però de l'altra situa la 

dona com a ésser perillós i fins i tot demoníac.

La imatge gràfica pot tenir relació també amb l'analogia amb certes espècies animals, que sacrifiquen el mascle després de l'apariament, com la mantis religiosa o algunes espècies d'aranyes (per això als mites les dents vaginals apareixen com a pròpies d'animals, essent les més freqüents les d'insectes i peixos, lligats a l'humit i al sexe). 

També ve del fet que en contacte amb la vagina, el penis esdevé flàccid, perd la seva força, i per analogia es parlava de l'afebliment i manca de masculinitat post-coit (les cites medievals sobre la tristesa en acabar l'acte sexual anirien en aquesta línia).
Ressons del mite es troben en la comparació dels genitals femenins amb la boca, per això es parla de llavis, per exemple i perquè té una certa obertura i tancament, a diferència d'altres orificis del cos. Està a més humida, com la bava de la boca i els colors rosats de l'entrada s'assimilen a la carn labial.