Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

divendres, 18 de gener del 2013

Quan el blues i el soul es donen la mà




Charlie Musselwhite i les seves harmòniques.-

Qualsevol dels sis temes que he penjat són suficientment trempadors per adonar-te'n de la força que tenen. 
Aviso, si  això no us motiva es que l' esperit del blues no està en vosaltres, amen. És la prova del cotó fluix i llavors no perdeu més el temps. Pijus.-
On el blues i el soul s’ agafen de la ma és en el gospel, els espirituals cantats per els negres americans quan canten l’ evangeli. De fet l’origen primitiu del blues el trobem a les plantacions d’ esclaus del XIX on els negres cantaven mentre recollien el cotó. Poc després, aquets cantants d’ església fan el camí cap el soul, cap a la seva pròpia ànima.-  ( soul significa ànima en anglès) 



Del cor de l’església a les tavernes més pecaminoses,del cel a l' infern, o al inrevés. Aquest va ser el recorregut de molts músics de blues que es van lliurar en cos i ànima a l’anomenada música del diable. El veritable esperit del blues és per tan doble, té dues ànimes. dos esperits, dues cares, com dues cares té l’home mateix, és per això que es fa tan atractiu, tan reconsagradament humà i se’t posa a dins, com les peces que poso a sota- Pijus.-








Charlie Musselwhite - Finger licking good

















La popularització del Blues a casa nostra és evident de fa molts anys.-

Jazz-blues,blues-rock, flamenco-blues, el ritme del blues s' adapta a tot arreu.-

B.B King el gran pare del blues negre.-


Buddy Guy, un altre dels pares del blues.-



L' instrument rei del blues: la guitarra elèctrica.-

Eric Clapton amb la seva col.lecció de guitarres.-

Cartell del darrer Festival de Blues de Barcelona.-



El 5º Festival de Blues Barcelona, l' any 2007.-

B.B. King abduït pel blues,87 anys i encara toca.-




John Lee Hooker,el cec de Mississipí.-








Stevie Ray Vaughan, un dels millors guitarristes de tots els temps, mort prematurament als 36 anys.-
























Shemekia Copeland,saba nova pel Blues.-


Quico Pi de la Serra, Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas, el blues de casa nostra.-


Victor Puertas i la seva harmònica.-


 Big Mama i Victor Uris.-













Big Mama o Montserrat Pratdesaba, la nostra gran dama del blues.-


Aretha Franklin, en una fotografia actual, la reina del Soul.-















El Gospel en estat pur.-








Mavis Staples, en una fotografia antiga, cantant de gospel i soul, de la que poso la meva favorita de gospel   i acompanyada magistralment  per Lucky Peterson amb el seu orgue Hammond.-































dimecres, 16 de gener del 2013

Algunes històries sobre l' amor

Manifest "Sexpol" o de Política Sexual de Wilhelm Reich ,1936.-

"Reich és alguna cosa més que l’antecedent de l’antipsiquiatria i alguna cosa menys que el profeta de la revolució sexual. 
La peculiar versió reichiana de la psicoanàlisi, essencialment transgressora, afirma que els problemes emocionals i, específicament les neurosis, la frigidesa, etc., no tenen resposta individual perquè la misèria produïda per l’explotació capitalista i reproduïda per la família, porta implícitament en ella mateixa la misèria sexual.
L’única possibilitat de curació consisteix, doncs, a combatre la neurosi mitjançant una revolució capaç de fondre Marx (crítica de explotació econòmica) i Freud (crítica de explotació sexual). De fet, W. Reich aconseguí fer-se expulsar dels cercles psicoanalítics per comunista antistalinista i dels cercles comunistes per freudià dissident."  






El Exito en el Amor del Dr. Pietro Giolla, Ed. Franklin, 1935.-

L’ orgasme, resposta sexual humana per  excel.lència, és dins la  relació amorosa ,en totes les seves variants, causa i conseqüència i al inrevés.
Es constitueix en la part més important  de les relacions sexuals  humanes de tots els temps, per alguns la més important. Al revés de l’ enamorament, totalment incontrolat, l’ orgasme ens manté també inestables ,però controlats i  entretinguts en el dia a dia. Després de una gran bacanal literària en el meu bloc, la libido, em puja de nivell i a l’inrevés. Soc dels que pensen  que les dues  vessants  es retroalimenten.
Definir l’ orgasme com a atemporal, trans corpòri i  de tornada als orígens és realment el que penso, sento, no sé si les modernes enciclopèdies de sexologia hi estaran d’ acord però és així.
M’ adono ara mateix que sobre sexualitat masculina en general no tinc rés, en la meva biblioteca particular, només disposo del  “ Informe Hite” de Shere Hite sobre la sexualitat femenina, quan en el meu afany juvenil de cercar el punt G, vaig comprar el llibre, heus aquí  la prova del meu interès per aprendre del sexe contrari.
Després d’ haver fet una entrada sobre Wilhelm Reich i les seves teories sobre l’ orgó, unitat mínima  d’ energia orgàsmica, del que tenia un Ozono,  estranyament perdut  a mans  de qualsevol amic o amiga allà pels setanta, i de haver llegit amb avidesa  “El mono desnudo “ de Desmond Morris, només, evidentment, la part de la sexualitat, m’ adono, amb temps i unes “ canyes”, que menys literatura i més praxis, i que passat els anys no deixes de quedar-te bocabadat davant aquest gran miracle biològic de l’ orgasme  humà.
La definició, personal, meva, d’ atemporal, trans corpòri   i de tornada als orígens, en aquest cas materns, de l’ orgasme , és ben certa i crec que respon a un sentit antropològic del terme, els sexòlegs ho sabran millor que jo.
 No em recrearé aquí, en aquesta entrada a definir amb més detall això, ja que me la titllarien de xarona, ja en hi ha prou amb la pròpia definició. és prou aclaridora per els bons entenedors, però si que no ens ha de fer por de parlar de: orgasme, libido, masturbació etc,  de cercar informació sobre totes aquestes coses quan no les coneixem  per així entendre millor el nostre cos i, com dic jo,el nostre esperit, ja que les dues coses van lligades al menys per a mi.
Encara penso que se’n  parla poc de tot això a les famílies per manca de temps o de subtilesa i valor  alhora de parlar-ne.-  Pijus






" Nuestra vida sexual", Dr. Fritz Kahn, Planeta,1958.-



"El mono desnudo" de Desmond Morris,Circulo, 1973, pàg 91 :
" (..)Debió de haber un tiempo, en época de nuestros remotos antepasados, en que se empleó la aproximación por detrás. Supongamos que hubiésemos llegado a la fase en que la hembra incitaba sexualmente al macho desde atrás, por un par de carnosas nalgas hemisféricas ( que, digámoslo de paso, no se encuentra en ninguna otra especie de primates) y con un par de brillantes labios genitales. (..) llegada a este punto de su evolución, la especie se volviese cada vez más vertical y orientada de frente en sus contactos sociales.(..) ¿podemos descubrir alguna estructura que sea posible remedo de la antigua exhibición genital de las nalgas hemisféricas y de los rojos labios?. La respuesta aparece con la misma claridad que el propio pecho de la hembra. Los senos protuberantes y hemisféricos de la hembra son, seguramente, copia de las carnosas nalgas,y los vivos y definidos labios rojos de la boca deben ser una
réplica de los de la vulva."







"Escuela del Amor y del Matrimonio"  del Dr. O. Karsten, Zeus, 1966.-



" El informe Hite", Estudio de la sexualidad femenina de Shere Hite,1976.-


 " Hasta la publicación del Informe Hite, muchas eran las mujeres que se sentían sexualmente incompletas y se culpaban a si mismas por no llegar al clímax en sus relaciones de pareja. Este estudio demuestra que, si bien muchas mujeres no llegan al orgasmo mediante el coito, si son capaces de conseguirlo por la masturbación. Se desmitifica así el viejo tópico de la frigidez femenina, destacando la importancia de una adecuada estimulación del clítoris en las relaciones sexuales."  Shere Hite, 1976.-

Shere Hite,1942.-














Matrimonio formado por William Howell Masters y Virginia Eshelman Johnson. Virginia fue la segunda mujer de William. Se separaron luego de tres décadas, una vez terminada su investigación.Fueron pioneros en el estudio científico de la naturaleza sexual humana, concretamente se dedicaron a la investigación en el campo de la respuesta sexual humana. Todo este material fue publicado en 1966, en un libro que titularon The Human Sexual Response (Respuesta Sexual Humana), en el que recogieron las conclusiones de su estudio.Otros de sus aportes se refieren a la sexualidad durante la vejez y En 1979, publican los resultados de una investigación sobre la homosexualidad: "Homosexualidad en Perspectiva", razonando que las funciones sexuales de homosexuales y heterosexuales eran las mismas y afirmando que la homosexualidad no era una enfermedad, sino una conducta aprendida.
El 16 de febrero de 2000 William Masters, muere en Arizona por complicaciones de la enfermedad de Parkinson. Sus publicaciones y actividades afectaron profundamente a la sociedad americana y sus investigaciones en sexología siguen siendo utilizadas en la actualidad como referencia por los terapeutas sexuales de todo el mundo. psicoterapiaparejaysexologia




Dins la gran quantitat de llibres per dominar el sexe "debil" hi tenim aquest del 1964.-










Amb tot això. trobem també els típics acudits de sexisme barroer que fan, però, reflexionar.-


















La Vagina Dentata pel.licula sobre el mite de que la dona (o a vegades una deessa) té dents a la vagina de manera que castra l'home que intenta tenir-hi relacions sexuals. La simbologia d'aquest mite és múltiple: d'una banda és un avís contra la violació o la promiscuïtat però de l'altra situa la 
dona com a ésser perillós i fins i tot demoníac.

La imatge gràfica pot tenir relació també amb l'analogia amb certes espècies animals, que sacrifiquen el mascle després de l'apariament, com la mantis religiosa o algunes espècies d'aranyes (per això als mites les dents vaginals apareixen com a pròpies d'animals, essent les més freqüents les d'insectes i peixos, lligats a l'humit i al sexe). 

També ve del fet que en contacte amb la vagina, el penis esdevé flàccid, perd la seva força, i per analogia es parlava de l'afebliment i manca de masculinitat post-coit (les cites medievals sobre la tristesa en acabar l'acte sexual anirien en aquesta línia).
Ressons del mite es troben en la comparació dels genitals femenins amb la boca, per això es parla de llavis, per exemple i perquè té una certa obertura i tancament, a diferència d'altres orificis del cos. Està a més humida, com la bava de la boca i els colors rosats de l'entrada s'assimilen a la carn labial.






















El Zen contra la crisi



Ajudar els més febles.-

No perdre les il.lusions.-





Dins el seu aspecte tan ferotge hi havia una gran bondat, només tenia por.

Ser empàtics amb les realitats que ens envolten.-


Necessitem pluralitat en les idees.-


Apreciant  la bellesa enriquim el nostre món interior i és gratis.-



.


El Zen contra la crisi: 

La crisi més gran és la ideològica. 

Per construir cal primer destruir. 

Tot el que has aprés fins ara no serveix per a res.

Només sé que no sé res, o sigui començar de zero 



Les grans revolucions socials es fonamenten en conceptes ideològics treballats generalment per individualitats. 

La mediocritat general dels nostres polítics és preocupant però encara ho és més la estupidesa dels seus consellers i assessors de campanya. 

Treballar des de dins i socialitzar les experiències



El que diuen els experts:

L’ essència del Zen és extraordinàriament senzilla. El Zen és l’essència més pura de la ment i desapareix en el mateix moment en què la volem conceptualitzar; per la seva mateixa naturalesa, l’ essència del Zen no és oriental ni occidental. Els mestres clàssics deien que el Zen no és patrimoni de cap cultura o filosofia i menys encara de una classe social determinada. Com molt bé va assenyalar un poeta Zen: 

" Damunt de quina porta no es reflecteix la llum de la lluna?"

El Zen no és un producte de les idees, al contrari, constitueix el seu propi fonament.-
Ens diu Alan Watts: " El pensament occidental ha canviat tan ràpidament que ens trobem en un estat de una enorme confusió, no solament hi ha serioses dificultats de comunicació entre els intel·lectuals i el públic en general sinó que la direcció del nostre pensament i fins i tota la nostra mateixa història ha soscavat seriosament els supòsits del sentit comú."

Això ens porta, cada vegada més, a un món una mica a la deriva, sense fites gaire clares, fer-se ric ràpidament com l’ únic model de vida a seguir. La part espiritual de l’home ha perdut interès, i no em refereixo a les religions sinó a l’ art, a la música, a la filosofia, etcètera.

Continua dient Watts: "Estem acostumats a termes absoluts, a principis i lleis fortes a les quals poder agafar-nos per a la nostra seguretat psicològica i espiritual."

Aquest estat de confusió de l'home occidental propicia el seu acostament cap al Zen. Encara que en un principi el concepte budista del "Gran Buit" ens fa una mica de por, amb la recerca del nostre propi Zen podem acostar-nos a la nostra tan preuada Felicitat.


" Els homes són força desgraciats !
Suren sense repòs entre
falses esperances i creences ridícules
i, en lloc de recolzar-se amb la raó
es creen monstres que els intimiden,
o fantasmes que els sedueixen."

Montesquieu, "Cartes Perses" (43)



" De mi, en efecte,n'és amo un altre home,
però d'aquests, de tu, i d'altres mil, la llei;
d'altres, un tirà, dels tirans, la por.
Uns són esclaus dels reis, el rei dels déus;
el déu, del Destí. Tots en bloc, si ho adverteixes,
són, per naturalesa, menys que aquests i més que aquells,
i així són per torns sempre esclaus els uns dels altres."

Filemó el Vell (361-263 a. C)


" La passió d'amor l' escombra la gana, sinó el temps, i sinó pots servir-te d'aquests remeis,la corda" Crates de Tebes (326 a. C.)




De tota manera i encara que els grecs són, evidentment, els nostres referents més immediats,més propers i molt a tenir en compte, és bo obrir-nos a d'altres aspectes del pensament humà: per exemple el Budisme Zen.-

" El geni grec significà la irrupció de la consciència en la materialitat del món; amb lo qual se li prengué al món la seva originalitat i capacitat de ser somiat" D.T. Suzuki.

" El Zen és una de les més meravelloses flors del esperit xinés" D.T. Suzuki.-

" El Zen pot ésser tot menys una filosofia en el sentit occidental d'aquesta paraula,tampoc és una branca especialitzada de la psicologia. Quan s'és filòsof, un es relaciona amb l' enteniment, que per altre part, no te res a veure amb la vida."

" El Zen en el seu mètode és extremadament individualista."

" Jo sóc el que era i el que romandré sent ara i sempre"

" Aquí Deu no troba ja lloc en l' home perquè l' home ha trobat de nou la seva pobresa, el que fou eternament i el que serà sempre."

En aquests fragments o pensaments es descriu una experiència "satori" en el que hi ha una substitució del jo per la mismitat o divina universalitat, concepte en que l' home forma una unitat indivisible amb la resta del Cosmos.

Segons D.T. Suzuki ,el Satori és l' experiència individual més íntima.-


El " Satori", com expliquen els mateixos mestres Zen, és un misteri inefable.
Que és, em pregunto jo, un flash en el món interior de una sensibilitat hiperactivada?, si és així, ben pocs hi poden arribar.-


" Satori: visió especial que et dona el Zen i sense el qual aquest no existeix. No té res a veure amb una experiència mística del tipus "San Juan de la Cruz" o " Santa Teresa de Jesus".- El Satori és la llum divina, el cel interior, la clau de tots els tresors de l'ànima, el centre del pensament i de la consciència, la font del poder i de la bondat, de la justícia, de la simpatia, la mesura de totes les coses. Quan s'arriba a aquest coneixement, il.luminació, ens en adonem de que cadascun de nosaltres som idèntics en esperit, en essència i en natura a la vida universal o Buda."

" Som una mateixa cosa amb el món, portadors d'una essència comuna.
 Natura enllà."










Terrassa: records del 1925

Hotel Restaurant
"Blau" - Les Fonts
(2-7-1925)




Equip Terrassa F.C. 1925

Drets: Papell,Massaguer,Helvig, Sabater.Kaiser i Humet.
Agenollats: Roig, Argemí, Gràcia, Broto i Pedrol.


Anuncis de propaganda comercial de la Terrassa del 1925.-



Diàleg d' Amor de Ferran d' Egara a "Joventut Catalana" del 2-07-1925.-