Lo primer que recordo quan faig memoria d´aquest llibre meravellós, és la sensació, de llibertat que transmet el seu protagonista en aquell París dels anys trenta, sense els lligams romàntics de la literatura anterior. Aquí l´home és lliure i dominador davant la dona, al menys aparenment, i les seves explosives descripcions sexuals el converteixen en un dels llibres que em trastocà i em definí la líbido en aquells crucials anys de l´adolescència.-Pijus.
"A la nit quan observo la barbeta d´en Boris reposant sobre el
coixí, em poso histèric. Oh, Tania! On estará ara aquell càlid cony teu, aquelles gruixudes i pesades lligues, aquelles cuixes suaus i turgents? Tinc un os a la titola de quinze centímetres. Vaig a allisarte totes les arrugues del cony, Tania, inflat de semen. Et vaig a enviar a casa amb el teu Sylvester amb dolor al ventre i una matriu girada al revés. El teu Sylvester ! Sí, ell sap encendre un foc, però jo sé inflamar un cony. Disparo dards ardents a les teves entranyes, Tania, et poso els ovaris incandescents. Està una mica gelós el teu Sylvester ara? Sent alguna cosa, oi? Sent els rastres de la meva enorme titola. He deixat una mica més ampla les ribes. He allisat les arrugues. Després de mi, pots rebre gorans, bous, moltons, ànecs, Sant Bernats. Pots embutirte el recte amb gripaus, ratpenats, llangardaixos. Pots cagar arpegis, si et ve de gust, o temperar una cítara a través del teu melic. T´estic follan, Tania, perquè romanguis follada. I si tens por a que et follin en públic, et follaré en privat. T´arrencaré alguns pèls del cony i els enganxaré a la barbeta d´en Boris. Et mossegaré el clítoris i escopiré dues monedes d'un franc ..... "
( fragment de Tròpic de Càncer)
La narrativa de Miller, aparentment autobiogràfica, disecciona la inquietud de recerca i de satisfacció de l'ésser humà.
El sexe,considerat el motor central de les seves obres - descrit de manera descarnada i anti romàntica - és només un pretext per a reflexionar sobre l'afecte i el viure al límit de la passió, sovint al marge de les convencions socials.
Definir que es la misoginia no es una tasca fàcil, ja que sovint podem caure en l'error i anar-nos per camins diferents. Quan penso en misoginia de seguida em ve al cap Henry Miller i el seu Tropic de Càncer: "És estrany com a les dones els agrada disfressar-se de putes. En el fons totes eren unes putes; totes, fins i tot les més angelicals". Henry Miller
http://estudiosdegenerados.blogspot.com/2011/01/misoginia.html
Henry Miller és sens dubte un dels talents més destacats de la literatura nord-americana contemporània i el paradigma del dissident i anarquista pacífic del seu temps. Tota la seva obra és autobiogràfica i vivencial, per això la profunditat de les seves conviccions, expressades en la seva entrega a la literatura com a camí personal irrenunciable.
La seva naturalitat per tractar temes com el sexe i la seva denúncia de la hipocresia social en aquesta matèria li va valer l'admiració d'infinitat de lectors de tot el món i el tenir entre els seus adeptes incondicionals a les generacions de inconformistes del seu propi país de les dècades de els anys cinquanta i seixanta de la passada centúria. Els seus pares eren jueus. La seva assistència, el 1901, al City College només dura dos mesos: l'abandona per emprar-se en una fàbrica de ciment.
Després d'una sèrie de viatges pel sud dels Estats Units, durant els quals es manté realitzant qualsevol tipus de treball, torna a Nova York el 1914 i s'empra en la sastreria del seu pare. El 1923 realitza el seu primer viatge a Europa amb la seva segona esposa, June Edith Smith.
Però no és fins 1930 que Miller decideix establir-se a París, on va trobar bastants temes per als seus llibres i un ambient propici per a la seva vida bohèmia i turbulenta.
El 1934 publica Tròpic de Càncer (Tropic of Cancer), obra que serà editada simultàniament en anglès i francès.
Els conflictes amb la censura mantindran aquesta obra inèdita a Amèrica del Nord fins a 1961, en aquesta època, Miller serà ungit mestre de la proclamada revolució sexual del moment, ja que tractava sense embuts les situacions de sexe explícit i mostrava una corrosiva ironia al referir-se als suposats valors del puritanisme, ja sigui en la seva versió francesa o nord-americana.
Tròpic de Càncer és una crònica sobre la vida del propi autor a París, les seves aventures d'artista pobre i faldiller, en la qual s'entrellacen una mena de picaresca de sabor europeu amb l'irònic humor americà. La novel té una estructura poc convencional i està escrita en un llenguatge descarnat i fins obscè, però indubtablement revolucionari i vital i és on es manifesta la preocupació de Miller per la recerca d'identitat i l'alliberament de l'individu de l'embull de mites socials que el capturen.
La seva estada a París significa el començament d'amistats fonamentals pel que fa a la seva vida i obra es refereix, coneix a Jean Giono, a Anaïs Nin i Lawrence Durrell, que compartia amb Miller la postura vitalista que ensenyava la pràctica i la celebració del corporal per sobre de totes les adversitats, fórmula que tant influiria al llarg de tota la seva literatura.
El 1936 publica el llibre de narracions Primavera negra (Black Spring).
El 1939, juntament amb Durrell, realitza un viatge per Grècia del qual és fruit la novel.la El Colós de Maroussi (1941). També el 1939 publica Tròpic de Capricorn (Tropic of Capricorn), en què, igual que en l'anterior Tròpic, Miller exposa com la seva estada a París va estar marcada per una aclaparadora pobresa. No falten crítics que sostenen que els dos Tròpics representen, respectivament, la crònica d'un alliberament i el quadre de l'infern del qual l'escriptor escapa.
En ambdues obres hi ha la mateixa absència d'estructura, el mateix caos verbal, oberta utilització de monòleg interior, ruptura de ritmes, utilització de flashback, extenses catalogacions al Whitman i sobretot abundants metàfores i imatges d 'arrel surrealista.
Acabada la Segona Guerra Mundial, la seva obra comença a obtenir certa difusió, cosa que li permet traslladar-se a viure definitivament al seu entranyable Califòrnia. Allà escriu Big Sud i les taronges de Hieronymus Bosch (Big Sur and the Oranges of Hieronymus Bosch, 1957) i acaba una obra els apunts havia portat de París: Sexus (1949). Primera peça de la crucifixió rosada (Plexus, 1953, i Nexus, 1959, són les altres), aquesta sèrie reprèn la temàtica autobiogràfica i cobreix el període que va del 1923 al 1928. Més relaxat, acabats definitivament els seus plets amb la censura i sense sobresalts econòmics, Miller es dedica a la pintura amb gran intensitat.
Publica les seves cartes amb Anaïs Nin i continua explotant el seu propi passat a La meva vida i jo. El que s'expressa en les obres d'Henry Miller és una filosofia de la vida absolutament transgressora, irreverent envers els clixés morals i estètics de la nostra societat. La literatura de Miller és refractària a qualsevol credo específic; advoca per una mena de sincretisme estètic i filosòfic entre Occident i Orient. D'aquí la seva emfàtic interès per l'astrologia, la teosofia, l'ocultisme, l'hinduisme i sobretot el budisme.
Miller és un dels més clars exemples de literatura feta de desesperació, d'amor a tot sense condicions, de fe en el llenguatge com a lloc de coneixement.
Hereus de la seva forma d'entendre l'existència van ser beatniks i hippies.
http://www.dementioteka.com/web1/DEMENTIOTEKA.htm
La seva naturalitat per tractar temes com el sexe i la seva denúncia de la hipocresia social en aquesta matèria li va valer l'admiració d'infinitat de lectors de tot el món i el tenir entre els seus adeptes incondicionals a les generacions de inconformistes del seu propi país de les dècades de els anys cinquanta i seixanta de la passada centúria. Els seus pares eren jueus. La seva assistència, el 1901, al City College només dura dos mesos: l'abandona per emprar-se en una fàbrica de ciment.
Després d'una sèrie de viatges pel sud dels Estats Units, durant els quals es manté realitzant qualsevol tipus de treball, torna a Nova York el 1914 i s'empra en la sastreria del seu pare. El 1923 realitza el seu primer viatge a Europa amb la seva segona esposa, June Edith Smith.
Però no és fins 1930 que Miller decideix establir-se a París, on va trobar bastants temes per als seus llibres i un ambient propici per a la seva vida bohèmia i turbulenta.
El 1934 publica Tròpic de Càncer (Tropic of Cancer), obra que serà editada simultàniament en anglès i francès.
Els conflictes amb la censura mantindran aquesta obra inèdita a Amèrica del Nord fins a 1961, en aquesta època, Miller serà ungit mestre de la proclamada revolució sexual del moment, ja que tractava sense embuts les situacions de sexe explícit i mostrava una corrosiva ironia al referir-se als suposats valors del puritanisme, ja sigui en la seva versió francesa o nord-americana.
Tròpic de Càncer és una crònica sobre la vida del propi autor a París, les seves aventures d'artista pobre i faldiller, en la qual s'entrellacen una mena de picaresca de sabor europeu amb l'irònic humor americà. La novel té una estructura poc convencional i està escrita en un llenguatge descarnat i fins obscè, però indubtablement revolucionari i vital i és on es manifesta la preocupació de Miller per la recerca d'identitat i l'alliberament de l'individu de l'embull de mites socials que el capturen.
La seva estada a París significa el començament d'amistats fonamentals pel que fa a la seva vida i obra es refereix, coneix a Jean Giono, a Anaïs Nin i Lawrence Durrell, que compartia amb Miller la postura vitalista que ensenyava la pràctica i la celebració del corporal per sobre de totes les adversitats, fórmula que tant influiria al llarg de tota la seva literatura.
El 1936 publica el llibre de narracions Primavera negra (Black Spring).
El 1939, juntament amb Durrell, realitza un viatge per Grècia del qual és fruit la novel.la El Colós de Maroussi (1941). També el 1939 publica Tròpic de Capricorn (Tropic of Capricorn), en què, igual que en l'anterior Tròpic, Miller exposa com la seva estada a París va estar marcada per una aclaparadora pobresa. No falten crítics que sostenen que els dos Tròpics representen, respectivament, la crònica d'un alliberament i el quadre de l'infern del qual l'escriptor escapa.
En ambdues obres hi ha la mateixa absència d'estructura, el mateix caos verbal, oberta utilització de monòleg interior, ruptura de ritmes, utilització de flashback, extenses catalogacions al Whitman i sobretot abundants metàfores i imatges d 'arrel surrealista.
Acabada la Segona Guerra Mundial, la seva obra comença a obtenir certa difusió, cosa que li permet traslladar-se a viure definitivament al seu entranyable Califòrnia. Allà escriu Big Sud i les taronges de Hieronymus Bosch (Big Sur and the Oranges of Hieronymus Bosch, 1957) i acaba una obra els apunts havia portat de París: Sexus (1949). Primera peça de la crucifixió rosada (Plexus, 1953, i Nexus, 1959, són les altres), aquesta sèrie reprèn la temàtica autobiogràfica i cobreix el període que va del 1923 al 1928. Més relaxat, acabats definitivament els seus plets amb la censura i sense sobresalts econòmics, Miller es dedica a la pintura amb gran intensitat.
Publica les seves cartes amb Anaïs Nin i continua explotant el seu propi passat a La meva vida i jo. El que s'expressa en les obres d'Henry Miller és una filosofia de la vida absolutament transgressora, irreverent envers els clixés morals i estètics de la nostra societat. La literatura de Miller és refractària a qualsevol credo específic; advoca per una mena de sincretisme estètic i filosòfic entre Occident i Orient. D'aquí la seva emfàtic interès per l'astrologia, la teosofia, l'ocultisme, l'hinduisme i sobretot el budisme.
Miller és un dels més clars exemples de literatura feta de desesperació, d'amor a tot sense condicions, de fe en el llenguatge com a lloc de coneixement.
Hereus de la seva forma d'entendre l'existència van ser beatniks i hippies.
http://www.dementioteka.com/web1/DEMENTIOTEKA.htm
Viure els propis desitjos, esgotarlos en vida, és el destí de tota existència.
Si anomenes experiències a les teves dificultats i recordes que cada experiència t'ajuda a madurar, creixerás vigorós i feliç, no importa quant adverses semblin les circumstàncies.
Cal donar-li un sentit a la vida, pel fet mateix de que no té sentit.
La major part de l'escriptura es fa lluny de la màquina d'escriure.Si anem cap a una realitat més gran, és una dona qui ens haurà d'ensenyar el camí.
L'hegemonia del mascle ha arribat al final. Ha perdut contacte amb la terra.
Si Déu no és amor, no val la pena que existeixi.
La monogàmia és com estar obligat a menjar patates fregides cada dia.
Cada guerra és una destrucció de l'esperit humà.
Cada moment és d'or per als que ho saben veure com a tal.Frases de Henry Miller.-
Si alguna cosa atrau de l'obra de Henry Miller des de Tròpic de Càncer fins al llibre dels meus amics és la seva passió desmesurada, incontenible, qualitat que durant molts anys la societat nord-americana puritana va reduir al terme de pornògraf.
Per la seva vida i obres es va convertir en un dels màxims defensors de la llibertat tant individual com literària i en la seva recerca de la "salvació", a través d'experiències intenses, va influir enormement en les idees de l'anomenada Beat Generation.
Per la seva vida i obres es va convertir en un dels màxims defensors de la llibertat tant individual com literària i en la seva recerca de la "salvació", a través d'experiències intenses, va influir enormement en les idees de l'anomenada Beat Generation.
Els "Tròpics" estan considerades les millors novel.les per la seva prosa fluïda en la qual fon obscenitat i espiritualisme, i salta amb gran naturalitat de l'expressionisme més realista al divisme més simbòlic. La seva obra ha patit els atacs de la crítica feminista, per la seva retrat de la potència masculina davant el masoquisme femení
La seva obra ens mostra una poètica perfumada d'inconformisme i rebelia
que venia a tirar per terra tot aquell puritanisme d'aire condicionat i Hot-dog, tots aquests prejudicis racials d'una Amèrica del Nord preocupada per fer la guerra i no l'amor.
La seva obra ens mostra una poètica perfumada d'inconformisme i rebelia
que venia a tirar per terra tot aquell puritanisme d'aire condicionat i Hot-dog, tots aquests prejudicis racials d'una Amèrica del Nord preocupada per fer la guerra i no l'amor.
"Visc a la Villa Borghese. No hi ha ni mica de brutícia enlloc, ni una cadira fora del seu lloc. Aquí estem tots sols i estem morts. Ahir a la nit Boris va descobrir que tenia polls. Vaig haver de afaitar-les aixelles, ni tan sols així se li va passar la picor. Com pot un pescar polls en un lloc tan bell com aquest?. Però no importa. Potser no hauríem arribat mai a conèixer tan íntimament Boris i jo, si no hagués estat pels polls. Boris acaba d'oferir-me un resum de les seves opinions. És un profeta del temps. Diu que continuarà el mal temps. Hi haurà més calamitats, més morts, més desesperació. Ni cap indici de canvi per cap costat. El càncer del temps ens està devorant. Els nostres herois s'han matat o estan matant-se. Així que l'heroi no és el temps, sinó la intemporalitat. Hem de marcar el pas, en files tancades, cap a la presó de la mort. No hi ha escapatòria. El temps no canviarà. Estem ara a la tardor del meu segon any a París. Em van enviar aquí per una raó que encara no he pogut esbrinar. No tinc diners, ni recursos, ni esperances. Sóc l'home més feliç del món. Fa un any, fa sis mesos, creia que era un artista. Ja no ho penso, ho sóc. Tot el que era literatura s'ha desprès de mi. ja no hi ha més llibres que escriure, gràcies a Déu. Llavors, aquest?. Aquest no és un llibre. És un libel, una calúmnia, una difamació. No és un llibre en el sentit ordinari de la paraula. No, és un insult perllongat, és una escopinada a la cara de l'art, una puntada al cul a Déu, l'Home, a Destino, al Temps, l'Amor, a la Bellesa ... al que els sembli. Cantaré per a vosaltres, desentonat una mica potser, però cantaré. Cantaré mentre la palmen, ballaré sobre la seva impur cadàver. Per cantar primer cal obrir la boca. Cal tenir dos pulmons i alguns coneixements de música. No cal tenir un acordió, ni una guitarra. L'essencial és voler cantar. Així, doncs, això és una cançó. Estic cantant."
(fragment de Tròpic de Càncer)
Els llibres de Miller van ser escrits en quartos barats, amb sexe i ejaculacions, però tot això ho va portar al paper amb una poètica ferotge, tot escrit amb intel ligència i desvergonyiment.
Va portar una vida desenfrenada, abocada a tots els excessos, que va reflectir en els seus llibres com una ràfega huracanada, àcida, de vegades pudent, repulsiva, però amb aquest batec bullent en la literatura que ho és de debò.
Diuen que escrivia com un posseït en caus atapeïts d'alcohol i sexe, amb un naturalisme emparentat en línia directa-d'extrem a extrem-amb un espiritualisme impensable en algú que feia de la cruesa, i fins i tot de la barra, la principal de les seves armes expressives.
Henry Miller, el narrador de l'urbs, de les prostitutes, l'amic de Anais Nin, dels bojos, dels rebentats per la vida, pregava a Déu que el fes escriptor i així escriure, d'una manera metafòrica, descarnada, tot aquesta delirant manera de viure americana. En el seu llibre "Tròpic de Càncer" a França, Miller va escriure: "Un home escriu per expulsar el verí que ha acumulat a causa del seu estil de vida fals. Esteu intentant recapturar la seva innocència, però tot el que aconsegueix fer (escrivint) és inocular el món amb un virus de la seva desil.lusió . Cap home posaria una sola paraula en un paper si tingués el coratge de viure allò en el que creia. ".
Bibliografia
- 1934. Tropic of Cancer / Trópico de Cáncer
- 1934. Black Spring / Primavera Negra
- 1935. Aller Retour New York
- 1938. Max and the White Phagocytes / Max y los fagocitos blancos
- 1938. Tropyc of Capricorn / Trópico de Capricornio
- 1939. The Cosmological Eye / El ojo cosmológico
- 1940. The World of Sex / El mundo del sexo
- 1941. The Colossus of Maroussi / El Coloso de Marusi
- 1944. Sunday After the War / Un día después de la Guerra
- 1945. The Air-Conditioned Nightmare / Pesadilla de aireacondicionado
- 1945. Semblance of a Devoted Past
- 1947. Remember to Remember
- 1948. The Smile at the Foot of the Ladder / La Sonrisa al pie de la escala
- 1949. Sexus
- 1950. Rosy Crucifixion / La Cruxificción rosada
- 1952. Rimbaud / El Tiempo de los Asesinos
- 1953. Plexus
- 1955. Nights of Love and Laughter / Noches de amor y alegrías
- 1957. Big Sur and the Oranges of Hieronymus Bosh
- 1961. To Paint is to Love Again
Henry Miller va prologar la primera edició de "On the road" de Jack Kerouac.-
