Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

diumenge, 23 de gener de 2011

PARACELSUS : Un metge sense fronteres en el segle XVI.-


Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim, conegut com Paracels (11 de novembre o 17 de desembre de 1493 a Einsiedeln, Suïssa24 de setembre de 1541 a Salzburg), fou un metge, alquimista i astròleg. Es trià el pseudònim de "Paracels" (Paracelsus, en llatí) que significa "superior a Cels", un metge romà del segle I, autor d'un famós tractat mèdic. Malgrat l'oposició amb que es topà i la fama de mag que obtingué, contribuí en gran mesura a que la medicina prengués un camí més científic i s'allunyés de les teories dels escolàstics. Fou un pioner de la introducció de la química i de l'ús dels minerals en medicina.
La medicina de l'època seguia les teories del metge grec Galé, segons les quals la causa de les malalties era un desequilibri dels fluids corporals (humors) i calia curar-les amb sagnies i porgues. Rebatí aquestes creences amb una gran fermesa i tractà de convèncer els seus col·legues que l'origen de les malalties es trobava en agents externs al cos els quals es podien combatre amb l'ajuda de determinades substàncies químiques. També estava contra la idea que tenien els metges d'aleshores que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.



Les seues investigacions s'abocaren sobretot al camp de la mineralogia. Viatjà sovint en busca del coneiximent de l'alquímia. Produí remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Un altre aportament a la medicina moderna fou la introducció del terme sinovial; d'aquí el líquid sinovial, que lubrica les articulacions . A més, estudià i descobrí les característiques de moltes malalties (sífilis i goll entre altres) i per combatre-les feu servir el sofre i el mercuri . També se'l considera com un precursor de l'homeopatia, ja que assegurava que "el que és parell cura el que és parell" i en aquesta teoria fonamentava la fabricació de les seves medicines.
El que li importava en primer lloc era "l'ordre còsmic", que trobà en la tradició arqueològica. La doctrina de l'astrum in corpore és la seva idea capital. Fidel a la concepció de l'home com un microcosmos, posà el firmament en el seu cos i l'anomenà Astrum o Sydus. Fou per a ell un cel endosomàtic, el cursor del qual coincidia amb la constel·lació individual que comença amb l'Ascendent astrològic. Per a ell la medicina tenia quatre pilars: l'astronomia, les ciències naturals, la química i l'amor.
Introduí l'ús del làudanum. El seu llibre principal fou Die Grosse Wundartzney (La gran cirurgia).
També aportà dades alquímiques. A Paracels s'atribueix la idea dels quatre elements: "terra, foc, aire i aigua en relació a criatures fantàstiques que existien abans que el món. Així doncs, la terra pertanyia als follets, l'aigua a les ondines (esperits de l'aigua), l'aire als silfs (esperits del vent) i el foc a les salamandres (fades o esperits del foc).
Paracels també acceptà els temperaments galènics i els associà als quatre gustos fonamentals. Aquesta associació tingué tanta difusió en la seva època que ara per ara, en llenguatge col·loquial, ens referim a un caràcter dolç (tranquil, flemàtic), amarg (colèric) o salat (esperitós, jovial). Viquipedia.-

Se li atribueix la famosa frase: "La quantitat crea el verí".
Paracels afirmava que no es pot deslligar l’univers material del espiritual, el particular del tot. Se’l coneix per la seva doctrina de la signatura de les plantes, que indica que es possible trobar diferents propietats medicinals en les plantes veient la semblança entre la forma de la planta i els òrgans del ésser humà. Deia: Observem les plantes i veiem en elles la senyal de la curació. També afirmava que cada planta exerceix un impuls terapèutic que s’expressa en els seus constituents interns, en la forma, color i perfum.


La seva tomba està situada al magnífic cementiri de Sant Sebastià de la ciutat austríaca de Sàlzburg. Concretament, la podrem trobar al costat de la porta que condueix de l’església al cementiri. Està dividida en dues parts ben diferenciades: una làpida rectangular, construïda amb diferents tonalitats de marbre, que conté una inscripció en llatí; i un petit obelisc a la part superior, encastat al fons d’un arcosoli emblanquinat, que conté, també una inscripció i l’efígie de Paracels en forma de medalló.
L’obelisc conté informació sobre la tomba i el nom del difunt. Està en llatí i alterna les lletres majúscules (al nom del difunt i al verb) i les lletres minúscules enllaçades i cursives. La traducció seria:
"Aquí estan l’efigie i els ossos de Phillippus Theophratus Paracelsus, que tanta fama al món ha guanyat per la seva alquímia, fins que altre cop es vesteixin de carn.

Quan l’església va ser restaurada l’any 1752, s’aixecaren les tombes cobertes de floridura, i va ser enterrat en aquest espai".
La làpida conté una inscripció, en llatí i lletres majúscules, en la qual es lloen les virtuts de Paracels com a metge i com a ciutadà exemplar. El text en llatí és:
"Conditur hic Philippus Theophrastus insignis medecine doctor, qui dira illa vulnera lepram podagram hydroposim aliaq insanabilia corporis contagia mirifica arte sustulit ac bona sua in pauperes distribuenda collocandaq. Honeravit anno MDXXXXI die XXIII Septembris vitam cum morti mutavit.
Pax vivis requies aeterna sepultis"
La traducció del text de la làpida seria:
"Aquí jau Filipo Theoprhastus, insigne Doctor en Medicina, l’art del qual ha guarit meravellosament les ferides més terribles, la lepra, la podragra, la hidropesia i d’altres malalties aparentment incurables i que és honrat per haver distribuït tots els seus bens entre els pobres. Va passar de la vida a la mort el 24 de setembre de l’any 1541.
Has viscut en pau, que reposis en sepultura eterna"


Sobre la seva manera d´entendre la medicina i el món tenim aquí aquestes planes de la introducció del llibre i les  traduïdes en forma de facsimil de la edició llatína  del 1603 de Paltrenius :  Paracelso, De Matrice, ed. mra, barcelona 1996, traduït per Montserrat Nofre directament de la edició llatina:






















Capitols V i VI del seu "Tractat sobre la matriu":
















Sense cap mena de dubte la valúa de Paracels com a metge és inqüestionable, la seva capacitat de innovació,de renovació i l´esforç que va emprar durant totat la seva vida, sense el cual la ciència mèdica no hauria arribat on és, el fan sobretot un exemple del científic de la seva época. Però també m´interessava constatar la barreja de coneixements provinents d´altres ciències i paraciències (Filosofia,Física,Alquimia,nigromància) que conflueixent en Paracels sempre sota l´atenta mirada de la religió católica, en un desconeixement, fins i tot fisiològic, que es traduirà en desconfiança cap a la dona i el seu món i que ens porta a la misoginia amb que la dona ha estat tractada històricament. Pijus.- 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada