EL MEU AVI I LA PASSIÓ D´ESPARREGUERA JUDAS N'ERA

Fent de pastisser i seguint la tradició  familiar a la seva pastisseria del carrer Gran nº 3, ca l' Ignasi Simó. Any 1930.- La petitona és la meva mare. Cap els anys 50´s es canvià el nom per La Lionesa. Ell em confesà moltes vegades que li hagués agradat ser impressor i remenar llibres.-

Cap els anys quaranta amb el seu fill Ignasi.

Fulletó publicitari en forma d'auca, segurament de principis de segle XX, de la pastisseria del meu avi, així com dels famosos "pinyonats" que s' oferien per La Passió.

Una feina d´equip: els seus companys. No voldria començar d´una altre manera.

Els homes d´esquerra a dreta: Remí Reynés Pere Franch, Joan Forns, Ricard Reynés, ?, Francesc Subirana, Pere Jorba, Ramón Torruella i Miquel Mas.

De les dones tenim: Olimpia Garcia, Isabel Hipólito,..Rajadell, Carme Pitarch, Agnés Casalta (la madre guapa), Emilia Abeya, Maria Moragas, Rosita Estruch i Nuri Joanpera.-



















Ermengol Ventura Reynés

13-4-1895/18-1-79

Armengol, Ermengol, Hermenegildo com ell signava en el carnet d´identitat, però tothom l´anomenava Tildu, fou vocal del Consell Directiu del Patronat, director escènic (1928, 1935-36, 1943-1949), vicedirector (1950-56), "Joan" (1920), "Zebedeu", "Herodes" (1950-55) de la Passió. L´any 1949 el substituí en Andreu Badia en la tasca de director, però com veieu el Tildu restava encara al peu del canó.

A la bibliografia del llibre"La Passió d´Esparreguera" de A. Sabanés de Balagué, Editorial Barcino. 1957 i figura l´article Hermenegildo Ventura, "La Passió d´Esparreguera vista por su director, El Correo Catalán", abril 1946, escrit per Josep Maria Bayona. Dit article no el tinc ni

l´he pogut llegir mai. Si alguna ánima caritativa el tingués, agrairia moltísim m´ho digués.- Pijus.-

Els seus pares:

                                     DOLORS REYNÉS BALCELLS
IGNASI VENTURA SIMO

Recordatori de la primera comunió del Tildu. Any 1908.

El primer de l´esquerra és en Tildu i el tercer i el quart de la dreta són els seus germans Lluís Ventura i Ignasi Ventura. Any 1902.-

Al costat del dimoni amb els Pastorets del
Patronat l´any 1914.-

En Tildu amb un grup d'amics no sabem quin any. Anaven d´excursió ? 

El trobem assegut , el primer de la dreta.

Amb ex-directors i ex-actors de la

Passió. Any 1956.-

Amb tota la companyia

Representant Felipe Derblay a l´Ateneu l´any 1.942, el primer de la dreta, amb 
perruca, és el Tildu.-

Cartell del Judas (1952)

A Terrassa, mala raça,
la meitat en són jueus;
a Esparreguera en són dimonis
i a Olesa bona gent.
(Follia nº 22)

A Terrassa bona raça,
quasi tots són bona gent,
a Olesa són dimonis,
i a Esparreguera jueus. 


 (Follia nº 23)

A Terrassa mala raça.
a Sabadell mala pell,
els d´Olesa en són dimonis
i a Esparreguera bona gent.
(Follia nº 24)

De la pastisseria La Lionesa de Manresa .- Anys 50´s. El Manel Salas havia aprés 
l'ofici de pastisser a l'obrador del Tildu aquí a la Lionesa d´Esparreguera.-

Entre d' altres: Ramón Graells,Rosita Navarro,Joan Vives, Josep Ninou, Pere Vendrell, Lluis Millaret,Antoni Mach,Pere Cuscó, Miquel Mas,Ramón Ramón,Pau Bros,Demetri Perez, Sr. Emilio. Lila, Peret Solé, Romagosa,Joan Roig, Maria de cal Gerrer, Armando Matas, Ermengol Ventura,Rosa Moragas i Joan Forns

Cel.lebrant l´exit de la pel.licula amb Antonio Vilar just darrera del Tildu.





El llanero solitario, li diu en Pere Jorba al revers de la foto que li va fer en una de les seves sortides.-

Amb Antonio Vilar i els seus companys durant la filmació de " El Judas" de Ignacio F. Iquino (1952)

"viure de forma que la nostra presència no es noti però que la nostra absència sigui sentida."

Sense comentaris. Només cal llegir les dedicatories que li fan els seus amics de viatge, aixó és:

L´avi Tildu i la Siseta (Narcisa Ferran i Cors), la meva avia materna , en la comunió del Salvador de Can Fontimarch.-

Retalls de la pel.licula del Judas on hi surt en Tildu.-

Tros de pel.licula familiar en 8 mm on hi surt l´avi Tildu el maig del 1978 en el restaurant de la masia de Can Rial, el que menja els macarrons i mira malamente és el meu germà Marc Matalonga, tenia quasi cinc anys.-

TENIA RAÓ EN XESCO BOIX ?

XESCO BOIX I MASRAMON 1946-1984:

S´ha escrit tant d´en Xesco Boix per companys i crítics que el coneixien bé que jo poca cosa puc dir. Els blocaires en van plens, fa poc es van fer els 25 anys de la seva mort i a la revista SONS hi ha un article dedicat a ell per sucar-hi pa titulat "Xesco Boix, un cant il.luminador". Només proclamar la meva sorpresa al constatar com un artista com ell considerat minoritari , mediaticament parlant, conserva tanta popularitat a casa nostra i aixó només s´explica amb la mitificació que ha sofert el personatge i perqué els valors que ens va donar en Xesco Boix no moriran mai, és més, el seu estil de vida de viatger encuriosit sempre disposat a aprendre s´adiu amb el caracter català i amb els nostres pòtols mistics.-












Deia en Xesco:

"Si els diaris i les televisions no són nostres,doncs que ho siguin els carrers i les festes majors"

"Per mi una cançó és com una manera de víure, esponja el cor i ajuda a estimar "
" Em fa por la gent gran, prefereixo els nens"

Tenia raó en Xesco?

Cap on anem tots nosaltres, quina societat estem construïm per els nostres fills i quins valors els hi estem trasapassant ?.

Moltes coses d´aquestes no li devien agradar a Xesco Boix perqué decidís quedarse al costat dels infants.
Només un consell, per molt que passin els anys conserveu un xic d´aquest esperit que el malaurat Xesco Boix tenia i que et transporta a l´época en que eres completament feliç.- Pijus

Aquestes cançons pertanyen al disc "Rondalla va, mentida explico" que no es trobava enlloc més ni a la la mula fins ara que jo li penjat. Aquí les teniu tretes d´un cassette antic.-









"La que he triat avui fou escrita per Pete Seeger a l’any 1958 quan va ficar música a un fragment del Llibre d’Eclesiastès afegint només la frase repetida de fons, Turn turn turn (girar ...), i al final, I swear it’s not too late (juro que no és massa tard) després de la frase que diu hi ha temps per a la pau. No he llegit aquesta obra (suposo que es pot considerar una col•lecció de contes, més que una novel•la) però em diuen que està prou bé, sobretot la primera part que conté més acció!

Bromes apart, alguns creuen que el Llibre d’Eclesiastès i, per tant, la lletra original de la cançó, va ser escrit pel rei Solomon fa casi 3000 anys; per tant potser és la cançó de pop més antiga del món?

Com és habitual, hi ha hagut diverses versions de Turn Turn Turn (Seeger, Solomon?) però potser la més famosa és la dels The Byrds, de l’any 1965. The Byrds van tenir diferents line-ups però l’original va ser format per Roger McGuinn, Chris Hillman, Gene Clark, Michael Clarke, i David Crosby, tots ells amb biografies professionals i personals impressionants. Entre els grans músics que després formarien part del grup, també val la pena destacar al mític Gram Parsons." (Brian Cutts)

Com veieu en Xesco Boix era admirador i amic personal de Pete Seeger fins el punt que va adaptar el "turn, turn, turn" de Seeger a la seva versió catalana "cada cosa te el seu temps" que per a mi esta, salvant distàncies, molt ben aconseguida.-

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.


A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.


Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Lluís. M. Panyella.

MESMERISME I EL REALISME MÁGIC DE JOAN PERUCHO

Hi ha molta gent experta en els dos temes que he escollit. No vull inventar res de nou, si més no el terme "inventar" ens porta al terme "imaginació", molt necessaria avui,en época de crísi. En els 70´s en deien "imaginació al poder" en un intent de canviar-ho tot, si més no de reformar-ho tot i crec que quelcom es va aconseguir.- Tant el mesmerisme com el realisme mágic tenen aquest element que sobrepasa la própia realitat de l´home, un en el camp de la ciència i l´altre en el camp de la literatura. No vull fer altre cosa que interconexionar els dos temes i donar-los a coneixer, a vegades en boca dels experts i altres en la meva própia. M´interessa fer de pont sobre aquets dos temes, prou estudiats, però amb poca presència en el món dels blocaires i sense arribar a avorrir.-


Pijus.-




FRANZ ANTON MESMER (1734-1815)

Les doctrines del magnetisme animal de Mesmer causaren furor a l´Europa del segle XIX. Mesmer estigué en el llindar del descubriment de la hipnosis quan cregué que tot era magnetisme animal. Cregué en l´influència de la Lluna i els planetes sobre el cos humà i les seves malalties. Aquesta força-energia que tots els essers vius tenien presentava fluctuacions que s´havian de controlar per tal de no caure malalt. Mesmer va utilitzar el magnetisme dels imants per fer-ho i la imposició de les mans per traspassar dita força vital als seus pacients o aixó creia.-


























"Después de pasarle y volverle a pasar las manos, cierra la sonámbula los ojos, se duerme, y ronca como si no hubiese Dios. Ésta es la ocasión; éste es el trance."
Louis Huart , Fisiologia del médico, traducida por N. N, Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848.-















Barcelona magnetitzada



" Al llarg de les dècades de 1830 i 1840, les pràctiques mesmèriques van viure de nou un periode de popularitat a Europa, sobretot a Anglaterra i a França, i als Estats Units. És durant aquest periode que la pràctica del magnetisme animal es va popularitzar a Catalunya. Concretament, durant la tardor de 1844 i la primavera de 1845 l´activitat dels magnetitzadors catalans, la major part dels quals resten en l´anonimat, va ser considerable."

" Entre d´altres activitats que van realitzar els magnetitzadors, cal destacar sobretot les nombroses sessions de magnetisme que es van celebrar en espais privats i públics, algunes d´elles davant grans audiències, les quals van aixecar l´expectació de gran part de la societat catalana."

"En aquestes sessions els magnetitzadors mostraven els fenòmens extraordinaris que produïa el fluid magnètic. Així els catalans van poder obsevar com els individus magnetitzats escrivien poesies (algunes de les quals després es van publicar a revistes com El Genio de Victor Balaguer),llegien textos que no podien veure, veien a través de la punta dels dits de la mà (fenomen anomenat pels magnetitzadors "transposició de sentits"), transmetien pensaments a distància, i mostraven insensibilitat fisica en membres del cos."



David Nofre Mateo  cap.3 "Barcelona magnetitzada" pàg. 77 de la seva tesi Doctoral, any 2005) 




La literatura se´n feu ressó, el cas més conegut n´és potser El cas de Mr. Valdemar d´Edgar Allan Poe. Als Païssos Catalans el vigatà Martí Genis i Aguilar (1847-1932) alludeix el tema a Julita.
El fenòmen del magnetisme animal anà a influenciar a principis del XIX el romanticisme literari i en la novel.la de Martí Genís Aguilar apareix el tema del influxe dels astres vers les persones en boca dels metges de la novel.la.
 El Romanticisme concep l´univers com un macrocosmos i l´home com un reflex d´aquest dins el seu petit microcosmos, a principis del XIX, però, s´havia trencat aquesta analogia i només era possible arrivar a la seva conjunció mitjançant un moment d´èxtasi: per coneixer l ´univers es té que anar cap a l´interior d´un mateix. Com arribaria l´influència del mesmerisme a Martí Genis ? doncs segurament per la via de Poe ja que Martí Genis tenia Poe a la seva biblioteca. 
A l´escena del piano cap. VIII, Julita arriba a l´èxtasi tocant al piano una melodia que el dia anterior l´havia tocat el seu estimat. En aquesta escena es conjuguen l´estat d´ánim del personatge i el locus amoenus típic del romanticisme (temps nebulós, plujós etc).



En el camp cientific Marià Cubí i Soler (1801-1875) tradueix una obra d´un deixeble de Mesmer incorporant el mesmerisme a la frenologia que practicava. Cal aclarir que la frenologia va ser una pseudo-ciència del moment que estem recreant que estudiava la forma del crani de les persones com a manera de saber les inclinacions o tendéncies d´aquestes segons el desenvolupament de segons quines regions cranials. 
Cubí es barallà amb Jaume Balmes al qui coneixia del cercle de Vic de quan era estudiant de Farmàcia, a Balmes li preocupava les conseqüències que es podien derivar per el ordre social dels principis i de la pràctica de la frenologia. Pijus.-


PD: La Tesi Doctoral de David Nofre Mateo sobre la Frenologia i el magnetisme animal a Catalunya 1842-1854, any 2005 que es troba penjada a la UAB és al.lucinant i mereixedora d´un llibre d´assaig ja, quin treball més espectacular a base de constància i curiositat, en el que combina d´una manera tan ben feta la Medicina, Psicologia, la História, Periodisme etc.


EL REALISME MÁGIC DE JOAN PERUCHO 1920-2003:



















En una entrevista que li va fer la Montserrat Roig a Serra d´Or ens diu moltes coses per poguer entendre la seva literatura, per a mi molt significatives:

" No sé com serà l´home del futur. M´agraden els documents estranys i antics, i no obstant això, he estat un dels primers a parlar d´en Tàpies".

Per aquesta recreació literària del passat i per aquesta tria d´elements fantàstics, en Joan Perucho ha estat acusat, alguna vegada, d´excessiu refinament i d´una perillosa utilització dels temes esotèrics i sàdics.
En això estic completament d´acord amb Lluis Bosch quan ens diu:


“Afirmar que Joan Perucho se situa contra la realitat és, necessàriament, una fal•làcia que serveix per a parlar de literatura fantàstica. L'estètica del fantàstic porta a una ètica anti-realista que passa per alt una obvietat: l'escriptor és una persona que sofreix, gaudeix, menja, dorm bé o malament i finalment s'encara al seu destí.”
“Em temo que Perucho és una porta real i tangible que connecta el món mediterrani al món sencer, a través dels llenguatges més diversos: de la cita al surrealisme, de la màgia a les fantasies científiques de l'era ingènua de la ciència, també anomenada Il•lustració.”


 Lluis Bosch de Riell Boulevard.-



" Em diu, amb la natural ponderació que el caracteritza, que en la literatura tot és vàlid: des d´una novel.la de policies fins a una autobiografia. I fins i tot, admet els gèneres frivols però amb la condició que siguin ben escrits. Heus aquí el voraviu de la qüestió: la literatura és dir les coses ben dites. Posar-hi màgia."

"Ningú no és fill de no res, em diu. I torna a parlar del passat com a font de la seva més profunda inspiració. Com en Borges, glaçat, irònic i fantasiós. Com l´Italo Calvino, lúcid i transparent. La literatura és, per a ell, màgia perquè pressuposa el món del meravellós."


















" Tot és Cultura, amb majúscula. Com aquest delit civilitzat i tradicional per l´art de la gastronomia. La meva afecció a la gastronomia va començar com tot, llegint. A través de la literatura. En aixó, en Nèstor Lujan (a la foto de sota) i jo dissentim d´en Pla. A en Pla li agrada la cuina prehistòrica però jo crec que hi ha, dins la gastronomia, un procés d´alquimia que n´és la quinta essència."

























No hase falta desir nada más, o sí ? La relació que hi veig entre el mesmerisme i Perucho és la mateixa que hi pot haver entre l´espiritisme d´ Allan Kardec o Bram Stoker i el vampirisme i l´imaginari col.lectiu que mitjançant el cinema beu d´aquestes fonts , en el cas de Perucho a més "els documents estranys" li esperonaren aquesta capacitat tant humana que és la imaginació.- Pijus.-

Charles Pierre Baudelaire ens diu en un dels seus escrits que la veritable realitat la trobem tan sols en els somnis, on es refugia la màgia de la infantesa com a últim lloc que té per poguer resistir l´embat brutal de la realitat. Per la seva part Perucho ens parla de la capacitat per meravellar-se que tenen els nens i de la infantesa com una edat especialment poètica i com diu Baudelaire màgica:

"(..) La capacitat que té la gent per a meravellar-se amb això és enorme, i ens ve llegada de la infantessa, aquesta edat en la qual tot és poesia. Com són poesia també determinats actes que ens acosten a la fervent admiració dels nens. (..)
Julià Guillamón " Joan Perucho i la literatura fantàstica" Ed. 62 Col. llibres a l´abast, nº 242, pàg. 49.- (L´obra de Julià Guillamón pel que fa a Perucho és per a mi extraordinaria).


Els ambients de mitjans del ségle XIX, que a Perucho li agradaven tant, i en el que els magnetitzadors mesmerians de Barcelona es movien, els trobem al museu de Ciencies Naturals i en el hibernacle del Jardí Botànic del Parc de la Ciutadella, on encara els gats que volten per allí , testimonis muts d´époques passades , conserven a la memòria d´una manera instintiva, els esgarrifosos fenómens que es van produir durant aquell periode. Només cal anar-hi i tencar els ulls per un moment. Qui sap si algún d´ells........ Pijus.-