BLANCO Y NEGRO ( 28-10-1928 ) ARTICLE PER LA MORT D´IGNASI IGLÉSIAS
BLANCO Y NEGRO ( 28-10-1928 ) ARTICLE PER LA MORT D´IGNASI IGLÉSIAS
Ignasi Iglésias Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 - Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista.
Maridà a Emiliana Vinyes Miquel (1868-1942) el 1902, amb qui no tingué descendència. Tingué tres germans: Francisca (1874-1927), casada amb Isidre Miralpeix i mare de Teresa i Maria, i Josep i Teresa, que el sobrevisqueren.
Va ser fortament influït pels modernistes (grup de L'Avenç). El seu primer gran èxit el va assolir amb L'escurçó (1894). Va fer obres de clara línia ibseniana com L'argolla (1894) i Fructidor (1894). Es va consagrar amb l'estrena de diverses obres d'èxit al Romea com El cor del poble (1902), Els vells (1903) -que va ser traduïda a altres llengües- i Les garses (1905). Amb l'esclat del Noucentisme va entrar en una crisi estètica que el va mantenir un llarg temps sense escriure. Finalment, va reaparèixer amb drames més aburgesats com La llar apagada (1926).
El 9 d'octubre de 1928 moria sobtadament a la seva casa del passeig de Sant Joan.[6]
Al vespre del mateix 9, els teatres Romea i Novedades suspengueren les seves representacions en senyal de dol. El 21 d'octubre, l'empresa del Teatre Novedades honrà la seva memòria amb una vetllada en la que novament es posà en escena La llar apagada i en la què l'actor Enric Borràs recità alguns dels millors poemes d'Iglésias. Per la seva part, el Teatre Romea organitzà, els dies 9, 16, 23 i 30 de novembre les representacions de Fructidor, El cor del poble, Les garses i La llar apagada, i es comprometé a destinar els guanys a la subscripció popular per a l'erecció d'un monument.
