Octavio Paz. Assaig “La llama doble”
"Des de Plató l’home ha teoritzat sobre l’amor i, indefugiblement, sobre l’erotisme. Però, dissortament, aquesta literatura ha estat considerada, fins i tot encara, un subgènere, un producte editorial espuri contemplat amb certa commiseració." (1)
"I en condescendència, la incapacitat per dissociar literatura eròtica i pornogràfica. La ineluctable vinculació entre sexe i erotisme, vorella, sovint, la confusió d’un mateix gènere literari. Però l’erotisme compren una revalorització del sexe en funció d’una idea de l’amor i confina necessàriament, el desig i la fantasia. L’erotisme pur, teoritzat, s’estén més enllà del joc dels amants i dels seus imaginaris. I el llenguatge eròtic, essencial, acurat i suggestiu, el mitjà de seducció" (2)
Pel Premi Nobel de la Literatura, la relació entre erotisme i poesia és íntima, i, sense afectació, “es pot dir que el primer és una poètica corporal i la segona, una eròtica verbal”
Octavio Paz. Assaig “La llama doble”
"La poesia eròtica posseeix unes característiques úniques per comprendre l’estètica de les respectives èpoques d’evocació, i reflecteix, diàfanament, la visió social i cultural dels moments." (3)
"La concepció de poesia eròtica, tal i com ara la coneixem, s’estén al llarg del segle XIX, amb el Romanticisme i amb el Modernisme.
"La concepció de poesia eròtica, tal i com ara la coneixem, s’estén al llarg del segle XIX, amb el Romanticisme i amb el Modernisme.
Aquesta perspectiva entén la qüestió eròtica no només com una satisfacció o una complementació del jo poètic, sinó que es preceptua en l’expressió i la construcció de l’esser poètic, com a necessitat existencial del poeta." (4)
"La poesia barroca es distingí per corregir la possible sobrevaloració del sexe provinent de l’Edat Mitjana amb estigmes homòfons i humorístics. I, al marge de les diferències que la distancien de la poesia eròtica contemporània, l’element primordial, en la majoria dels poemes del Barroc, és, ensems, la qüestió lingüística i conceptual." (8)
"Coetàniament, al País Valencià, eixia la poesia revivificant de qui serà el poeta valencià més important del segle XX, alhora, el renovador de la poesia valenciana contemporània: Vicent Andrés Estellés (1924-1993)"
"Pel poeta, l’erotisme és fruit de l’inici orgiàstic dels sentits, de la passió pel cos i de l’eufòria de les circumstancies personals i passionals, perquè Estellés és, plenament, “reflex d’un vitalisme còsmic”"
"La cura del sexe a la poesia d’Estellés va colpir, insòlita, a la poesia precedent; fins i tot, a la poesia gestada immediatament posterior, qüestió secunda en una acurada antologia poètica eròtica de l’autor."
A càrrec de Jaume Pérez-Montaner. Ediorial Laia (1986)
Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
"La poesia barroca es distingí per corregir la possible sobrevaloració del sexe provinent de l’Edat Mitjana amb estigmes homòfons i humorístics. I, al marge de les diferències que la distancien de la poesia eròtica contemporània, l’element primordial, en la majoria dels poemes del Barroc, és, ensems, la qüestió lingüística i conceptual." (8)
"Pel poeta, l’erotisme és fruit de l’inici orgiàstic dels sentits, de la passió pel cos i de l’eufòria de les circumstancies personals i passionals, perquè Estellés és, plenament, “reflex d’un vitalisme còsmic”"
"La cura del sexe a la poesia d’Estellés va colpir, insòlita, a la poesia precedent; fins i tot, a la poesia gestada immediatament posterior, qüestió secunda en una acurada antologia poètica eròtica de l’autor."
A càrrec de Jaume Pérez-Montaner. Ediorial Laia (1986)
Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
( Vicent Andrés Estellés)
"Fosc,recolzat en el capçal del llit,
et veig dormir com un tendre animal.
Sota el llençol, et tempte l'engonal,
la rodonor abatuda d'un pit."
(Hamburg)
"Amb mans com d'orb et vaig temptar el cos
precipitat per un fosc desig brusc.
Vaig avançar pel teu cos com per un
incendi espès,entre un fum, unes flames,
obrint-me pas, decidit i penós.
Tinc un record vermell a les pupil.les
-la vermellor d'unes flames o sang-
com el record d'una boca de forn
on hagués vist tota la llenya encesa.
Ulls socarrats, incendiats, de veure't.
(Hamburg)
**********************************************************
Me la mamaves fins al cep: tenies
tota la boca plena, i amb la llengua
iniciaves moviments, i et vares
posar més blava que altre cop: llavors
te la vaig treure, i respiraves, i altre
cop retornaves i me la mamaves
i, extenuada, desistires: no
podies més; i pel forat darrer,
ben agafada a la barana, et vaig
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta,
fins que va entrar-te per complet, i jo
evoque els pèls de l'entrecuix pegant
cops a les teues rodonors invictes.
***************************************************************
“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
"Fosc,recolzat en el capçal del llit,
et veig dormir com un tendre animal.
Sota el llençol, et tempte l'engonal,
la rodonor abatuda d'un pit."
(Hamburg)
"Amb mans com d'orb et vaig temptar el cos
precipitat per un fosc desig brusc.
Vaig avançar pel teu cos com per un
incendi espès,entre un fum, unes flames,
obrint-me pas, decidit i penós.
Tinc un record vermell a les pupil.les
-la vermellor d'unes flames o sang-
com el record d'una boca de forn
on hagués vist tota la llenya encesa.
Ulls socarrats, incendiats, de veure't.
(Hamburg)
**********************************************************
Me la mamaves fins al cep: tenies
tota la boca plena, i amb la llengua
iniciaves moviments, i et vares
posar més blava que altre cop: llavors
te la vaig treure, i respiraves, i altre
cop retornaves i me la mamaves
i, extenuada, desistires: no
podies més; i pel forat darrer,
ben agafada a la barana, et vaig
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta,
fins que va entrar-te per complet, i jo
evoque els pèls de l'entrecuix pegant
cops a les teues rodonors invictes.
***************************************************************
“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
Vicent Andrés Estellés.-
"Tot i això, primer cal emplaçar-nos fins a la literatura del segle XVII.
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
Vicent Andrés Estellés.-
"Tot i això, primer cal emplaçar-nos fins a la literatura del segle XVII.
És el moment del Barroc, un temps de referència per a la poesia eròtica catalana, i que copsa, com poques expressions l’estètica d’aquesta època; perquè en paraules d’Albert Rossich “els equívocs i els jocs de paraules, les metàfores, les imatges i les metonímies, les el·lipsis o els usos translaticis del llenguatge són consubstancials a l’una i l’altra”
Albert Rossich a “La poesia eròtica del Barroc”
"La figura principal de l’època és el Dr. Francesc Vicent Garcia (1579-1623) més conegut com el Rector de Vallfogona. La producció literària de Vicent Garcia és exclusivament versada, emprant la mètrica venerada aleshores, pels autors castellans: sonets, dècimes, romanços i redonelles. Allotjat en l’època de creix castellanitzant, restà fidel a “la llanesa de la llengua catalana” i la seva poesia glossa temes com el desengany del món, la solitud, el menyspreu de la fama i els honors. El recuperem, però, per la copiosa producció emesa sobre l’amor, la bellesa femenina i l’erotisme de les seves poesies." (5)
"A cura de l’erotisme, la producció garciana recórrer desinhibida, des de l’erotisme més delicat i pre-romànic fins a l’erotisme pornogràfic més madur. “Un camí que s’avé – tres segles pel mig – amb el de Vicent A. Estellés” (6)
¡ Ai, cap de déus en vós, nimfa de aigüera,
que us ho vull dir ab frase catalana!
No us era molta sort que ma sotana
tocàs vostra faldilla mondonguera ?
No sabem tots que en vostra claveguera
entren mil reguerons cada setmana,
i que en l'obert clivell d'eixa magrana
piquen tots los pardals d'esta ribera?
Si per desopilar-me de pecúnia
al florejat tenor de mon precari
oleu mostrar-vos espinosa i grave,
perqué is vull tràurer prest de aqueixa angúnia,
sapiau qué és lo tesor de mon armari:
dos prunes solament, i un famós rave !
Rector de Vallfogona.-
Si en perxa,hermosa sabatera,
encaixar pogués jo una forma mia,
per més ditxós sols per açó em tindria
que si Espanya per rei me coneguera.
I, quan ab vós calçar-me meresquera,
tant gust en ser-vos parroquià tindria
que per momentos me descalçaria
perqué gozar-lo cada punt poguera.
Mes no sé el món per qué lo nom vos dóna
de sabatera, si eixa mà agraciada
no ens calça els peus, ans bé ab grillons los lliga.
Ja de la causa mon discurs se adona:
serà quiçà,per fava ensabatada;
si no, qui més hi sàpia, més hi diga! (R.V)
Ex-libris eròtic, tot un món!
Tecla que sones ab manxa
ab lo vent gelat i fred,
permet que aquest pobret
te puga picar la panxa!
Ja ma flauta es desenganxa,
pensant ab ton bell teclat,
Diràs-me que és desbarat,
però, si em dónes lo punt,
per bemoll i contrapunt
te sonaré requintat. (R.V.)
Aguardau-vos un poc! Tanta prestesa,
no tenint una llegua caminada!
Mirau que no és tan llarga la jornada
que meresca tenir tanta destresa!
Molt greu me sap tingau tal sutilesa,
no estant altra vegada preparada;
donau-me temps de fer-ho, altra vegada,
que en ocasions és bona la peresa !
Estes queixes donava una donzella
a un cert amador seu quan la gozava,
estant abraçat ab ella un dia.
Respongué lo galant a esta querella:
Per cert, senyora mia, jo pensava
que tanta experiència no tenia ! (R.V.)
Renunciant les arades i les relles,
baixà mossén Joan de la muntanya,
fadrí de gran ventura i poca manya,
fiador de casades i donzelles.
Fet un bou mans, anava sempre ab elles,
i una que presumia de tacanya
tant se'n jugà,prenent-lo per la banya,
que la hi clavà, i no gens per les costelles,
Ferida, i no per burles, la minyona,
per al remei comares se juntaren;
qual pren lo alum,qual seda i qual agulla;
mes ningun vol la xica vellacona
de quants medicaments li proposaren,
sinó que hi torn la banya com se vulla. (R.V.)
Una xica s'estava aquestos dies
escalfant-se a un braser, perquè hivern era,
arremangada, i d' aquesta manera
divertia ses grans melancolies;
les quals eren perquè lo seu Elies
no li havia regat la badoquera,
puix,pocs dies havia, ausentat s'era
dels seus ulls, que el plorà qual Jeremies.
En açò, lo calor féu son ofici,
i de tal modo vimgué a enquietar-se
la xicota que en res remei trobava.
Son dit posant-se dins, digué; Ai, Maurici,
qui pogués en tos braços menejar-se!
I els ulls en blanc tragué, i son dit en bava.
(Anònim S. XVII)
Pel llum de Judes, xica que el forat
que en les bodes te féu mossèn Pedret
lo indià, lo espanyol, lo nazaret
alaben, del més gran fins a l'albat,
perquè, com t'enristrà son gran cuirat
ab major inquietud que de follet,
te tenia arrimada a la paret
còpia donant-te de oli. i no rosat.
lo forat que ara alabo era petit,
antes que hi entràs lo seu setrot
i el cuiro delicat hagués romput;
mes de que t'embeinà al primer envit,
tenint tal boix i forces d'estarot,
tot membre hi passa llis com un vellut.
(Anònim S. XVII)
En Celdoni Fonoll ens ofereix els seus poemes eròtics i pornogràfics amb un toc
d' humor en aquest llibre.
Segueix, en bona mesura, la frescor i picardia dels poemes anteriors que són del sègle XVII.-
La figa per a ser bona
ha de tenir tres senyals;
bigarrada, gavatxona
i picada de pardals. (Popular)
Si el pardal em piqueu, mosses,
amb la figa, boca i dits,
us rebuidaré les bosses
a la cara, el cul i els pits.
(pseudònim Fenolhet)
Clau que no fotis, clau que no fotràs. (P.F)
... i tots som fills de lúbrics exercicis.
(Pere Quart)
I la castedat, què?
No és una forma de l' avarícia? (J. Fuster)
A LA MANERA DE PLA
Deixem-nos de collonades
i anem de cara al gra
que tens les calces mullades
i trempo com un marrà.
No cardem, que hem de cardar !
PURI
A Palafrugell
li abaixes la pell
i quan sou a Roses
pel cul te la poses.
És el teu objecte
i res no hi objecta.
Vols millor subjecte
si amb goig te la injecta ?
THÉRÈSE
Per tu, Thérèse,
la tinc encesa,
dura i estesa.
Amb avidesa,
sense peresa i
ple de fermesa,
faig gran despesa
de llet despresa.
Un cop distesa
la fortalesa,
penja amb pobresa,
tova i ofesa
pro espera, il.lesa,
refer l'empresa.
Amb honradesa
t'ho escric, francesa.
NI SOSTENIDORS NI CALCES
Ni sostenidors ni calces
no portes, dona infernal,
i les rodonors exalces
tot passejant pel raval.
Joana, molt em trasbalses,
i em robes suc seminal
quan el cigalot m'encalces
amb la boca sexual
i de la pell me'l descalces
xumant amb passió bestial.
Com més m'alces, més m'esbalces
a l' abim del goig carnal !
LA BELLA DORMENT DEL BOSC
No va ser pas a la galta
el petó que et despertà,
que el príncep,amb l'asta alta,
la figa et va xarrupar.
Fantasiejant amb Bruna,jo sol i la fantasia,
vesso fins l'última engruna
seminal. Qui no ho faria?
Quan podré dama i senyora,
presentar-te els atributs
i fer-te pagar penyora
jugant amb tu sense embuts?
L'ENCULSIADA
Rodó, molsós, devastador,
trontolles avall amb éxtasis
exultant i triomfador.
La teva extensió m'exaspera
la sang catalitza i altera,
oh plenitud,fugisera !.
Desitjos que condensen l'aire,
fins convertir-los en pura obsessió,
en tot deixeu vostre flaire
i ma follia en submissió.
Materia ampulosa i simètrica,
símbol i estandart d'un isme,
lluita a mort l'estoicisme
de vegades pasejat.
Res pren ja importància,
divins pensaments esmicolats
davant ta concreta presència! (ejem,meu)
Formes plenes i molsudes
de virginal bellessa carregades
les teves sines amagades
on ningú no les pastura.
Oh eròtica fembra!
desitjada,benvolguda
esperam una nit qualsevulla !
(ejem,meu)
El teu cos tentador, traspua,
m'escorcolla la closca dia a dia.
Tes formes nues m' engoleixen
dins meu a la raó aturen.
Cercar consol en ells, intento,
però res al gran desig pot aturar.
Riba, Baudelaire, Rimbaud,
l' ensulsiada presideixen.
El teu cos tentador, traspua,
lluny de mi el teu alé no vol anar,
i com aquell anomenat Villón,
dins la boira d' Eros mi he endinsat.
(ejem,ejem,també meu) (anys 82)
"L’erotisme és immanent a l’experiència vital, és la necessitat de sentir i esser sentit; i la poesia qui el transfigura en metàfora, i en paraula. Parlar de poesia és parlar, d’erotisme, per què “la potencia que transforma al sexe en cerimònia i ritus és el mateix llenguatge que el que ho fa amb la rima i la metàfora”
I és en l’essència d’aquesta expressió que ha d’entendre’s el significat de la concepció personal i cultural de l’erotisme poètic. Per què el sexe és evocat, suggerit i cerimonialitzat en totes les cultures de la terra." (7)
"La figura principal de l’època és el Dr. Francesc Vicent Garcia (1579-1623) més conegut com el Rector de Vallfogona. La producció literària de Vicent Garcia és exclusivament versada, emprant la mètrica venerada aleshores, pels autors castellans: sonets, dècimes, romanços i redonelles. Allotjat en l’època de creix castellanitzant, restà fidel a “la llanesa de la llengua catalana” i la seva poesia glossa temes com el desengany del món, la solitud, el menyspreu de la fama i els honors. El recuperem, però, per la copiosa producció emesa sobre l’amor, la bellesa femenina i l’erotisme de les seves poesies." (5)
"A cura de l’erotisme, la producció garciana recórrer desinhibida, des de l’erotisme més delicat i pre-romànic fins a l’erotisme pornogràfic més madur. “Un camí que s’avé – tres segles pel mig – amb el de Vicent A. Estellés” (6)
¡ Ai, cap de déus en vós, nimfa de aigüera,
que us ho vull dir ab frase catalana!
No us era molta sort que ma sotana
tocàs vostra faldilla mondonguera ?
No sabem tots que en vostra claveguera
entren mil reguerons cada setmana,
i que en l'obert clivell d'eixa magrana
piquen tots los pardals d'esta ribera?
Si per desopilar-me de pecúnia
al florejat tenor de mon precari
oleu mostrar-vos espinosa i grave,
perqué is vull tràurer prest de aqueixa angúnia,
sapiau qué és lo tesor de mon armari:
dos prunes solament, i un famós rave !
Rector de Vallfogona.-
Si en perxa,hermosa sabatera,
encaixar pogués jo una forma mia,
per més ditxós sols per açó em tindria
que si Espanya per rei me coneguera.
I, quan ab vós calçar-me meresquera,
tant gust en ser-vos parroquià tindria
que per momentos me descalçaria
perqué gozar-lo cada punt poguera.
Mes no sé el món per qué lo nom vos dóna
de sabatera, si eixa mà agraciada
no ens calça els peus, ans bé ab grillons los lliga.
Ja de la causa mon discurs se adona:
serà quiçà,per fava ensabatada;
si no, qui més hi sàpia, més hi diga! (R.V)
Tecla que sones ab manxa
ab lo vent gelat i fred,
permet que aquest pobret
te puga picar la panxa!
Ja ma flauta es desenganxa,
pensant ab ton bell teclat,
Diràs-me que és desbarat,
però, si em dónes lo punt,
per bemoll i contrapunt
te sonaré requintat. (R.V.)
Aguardau-vos un poc! Tanta prestesa,
no tenint una llegua caminada!
Mirau que no és tan llarga la jornada
que meresca tenir tanta destresa!
Molt greu me sap tingau tal sutilesa,
no estant altra vegada preparada;
donau-me temps de fer-ho, altra vegada,
que en ocasions és bona la peresa !
Estes queixes donava una donzella
a un cert amador seu quan la gozava,
estant abraçat ab ella un dia.
Respongué lo galant a esta querella:
Per cert, senyora mia, jo pensava
que tanta experiència no tenia ! (R.V.)
Renunciant les arades i les relles,
baixà mossén Joan de la muntanya,
fadrí de gran ventura i poca manya,
fiador de casades i donzelles.
Fet un bou mans, anava sempre ab elles,
i una que presumia de tacanya
tant se'n jugà,prenent-lo per la banya,
que la hi clavà, i no gens per les costelles,
Ferida, i no per burles, la minyona,
per al remei comares se juntaren;
qual pren lo alum,qual seda i qual agulla;
mes ningun vol la xica vellacona
de quants medicaments li proposaren,
sinó que hi torn la banya com se vulla. (R.V.)
escalfant-se a un braser, perquè hivern era,
arremangada, i d' aquesta manera
divertia ses grans melancolies;
les quals eren perquè lo seu Elies
no li havia regat la badoquera,
puix,pocs dies havia, ausentat s'era
dels seus ulls, que el plorà qual Jeremies.
En açò, lo calor féu son ofici,
i de tal modo vimgué a enquietar-se
la xicota que en res remei trobava.
Son dit posant-se dins, digué; Ai, Maurici,
qui pogués en tos braços menejar-se!
I els ulls en blanc tragué, i son dit en bava.
(Anònim S. XVII)
que en les bodes te féu mossèn Pedret
lo indià, lo espanyol, lo nazaret
alaben, del més gran fins a l'albat,
perquè, com t'enristrà son gran cuirat
ab major inquietud que de follet,
te tenia arrimada a la paret
còpia donant-te de oli. i no rosat.
lo forat que ara alabo era petit,
antes que hi entràs lo seu setrot
i el cuiro delicat hagués romput;
mes de que t'embeinà al primer envit,
tenint tal boix i forces d'estarot,
tot membre hi passa llis com un vellut.
(Anònim S. XVII)
En Celdoni Fonoll ens ofereix els seus poemes eròtics i pornogràfics amb un toc
d' humor en aquest llibre.
Segueix, en bona mesura, la frescor i picardia dels poemes anteriors que són del sègle XVII.-
La figa per a ser bona
ha de tenir tres senyals;
bigarrada, gavatxona
i picada de pardals. (Popular)
Si el pardal em piqueu, mosses,
amb la figa, boca i dits,
us rebuidaré les bosses
a la cara, el cul i els pits.
(pseudònim Fenolhet)
Clau que no fotis, clau que no fotràs. (P.F)
... i tots som fills de lúbrics exercicis.
(Pere Quart)
I la castedat, què?
No és una forma de l' avarícia? (J. Fuster)
A LA MANERA DE PLA
Deixem-nos de collonades
i anem de cara al gra
que tens les calces mullades
i trempo com un marrà.
No cardem, que hem de cardar !
PURI
A Palafrugell
li abaixes la pell
i quan sou a Roses
pel cul te la poses.
És el teu objecte
i res no hi objecta.
Vols millor subjecte
si amb goig te la injecta ?
Per tu, Thérèse,
la tinc encesa,
dura i estesa.
Amb avidesa,
sense peresa i
ple de fermesa,
faig gran despesa
de llet despresa.
Un cop distesa
la fortalesa,
penja amb pobresa,
tova i ofesa
pro espera, il.lesa,
refer l'empresa.
Amb honradesa
t'ho escric, francesa.
Ni sostenidors ni calces
no portes, dona infernal,
i les rodonors exalces
tot passejant pel raval.
Joana, molt em trasbalses,
i em robes suc seminal
quan el cigalot m'encalces
amb la boca sexual
i de la pell me'l descalces
xumant amb passió bestial.
Com més m'alces, més m'esbalces
a l' abim del goig carnal !
No va ser pas a la galta
el petó que et despertà,
que el príncep,amb l'asta alta,
la figa et va xarrupar.
Fantasiejant amb Bruna,jo sol i la fantasia,
vesso fins l'última engruna
seminal. Qui no ho faria?
Quan podré dama i senyora,
presentar-te els atributs
i fer-te pagar penyora
jugant amb tu sense embuts?
Rodó, molsós, devastador,
trontolles avall amb éxtasis
exultant i triomfador.
La teva extensió m'exaspera
la sang catalitza i altera,
oh plenitud,fugisera !.
Desitjos que condensen l'aire,
fins convertir-los en pura obsessió,
en tot deixeu vostre flaire
i ma follia en submissió.
Materia ampulosa i simètrica,
símbol i estandart d'un isme,
lluita a mort l'estoicisme
de vegades pasejat.
Res pren ja importància,
divins pensaments esmicolats
davant ta concreta presència! (ejem,meu)
Formes plenes i molsudes
de virginal bellessa carregades
les teves sines amagades
on ningú no les pastura.
Oh eròtica fembra!
desitjada,benvolguda
esperam una nit qualsevulla !
(ejem,meu)
El teu cos tentador, traspua,
m'escorcolla la closca dia a dia.
Tes formes nues m' engoleixen
dins meu a la raó aturen.
Cercar consol en ells, intento,
però res al gran desig pot aturar.
Riba, Baudelaire, Rimbaud,
l' ensulsiada presideixen.
El teu cos tentador, traspua,
lluny de mi el teu alé no vol anar,
i com aquell anomenat Villón,
dins la boira d' Eros mi he endinsat.
(ejem,ejem,també meu) (anys 82)
I és en l’essència d’aquesta expressió que ha d’entendre’s el significat de la concepció personal i cultural de l’erotisme poètic. Per què el sexe és evocat, suggerit i cerimonialitzat en totes les cultures de la terra." (7)
Poesia Eròtica Catalana
Loreto Farreny (1,2,3,4,5,6,7 i 8)
Ens diu el gran Albert Rossich,en la introducció del seu llibre aqui exposat:
" Tot això no ha d'escandalitzar ningú;aquesta literatura sorgeix d'una societat en la qual no es manifestava en matèria sexual la rigidesa que s'imposarà a partir de la Il.lustració, i on si alguna cosa sobrava (és un dir) eren justament capellans."
Em quedo amb aquest final i llegint els poemes de Celdoni me'n adono que avui dia ens hem desinhibit força. Em quedava per dir que escombro cap a casa, es clar, aquesta poesia és feta per homes cap a dones- (Pijus)
Loreto Farreny (1,2,3,4,5,6,7 i 8)
Ens diu el gran Albert Rossich,en la introducció del seu llibre aqui exposat:
" Tot això no ha d'escandalitzar ningú;aquesta literatura sorgeix d'una societat en la qual no es manifestava en matèria sexual la rigidesa que s'imposarà a partir de la Il.lustració, i on si alguna cosa sobrava (és un dir) eren justament capellans."
Em quedo amb aquest final i llegint els poemes de Celdoni me'n adono que avui dia ens hem desinhibit força. Em quedava per dir que escombro cap a casa, es clar, aquesta poesia és feta per homes cap a dones- (Pijus)
