LA CRIOLLA I EL DISTRICTE V

En el número 1 del setmanari "Imatges" de l'any 1930 hi trobem aquest interessant article de Josep Mª Planes que resumiré en uns quants esquitxos, conjuntament amb les imatges d'en Cases.


" ¿Una escena de pel·lícula alemanya?, No. És el bar "Los Gabrieles" que l'artista Nanín ha decorat amb una mica de fantasia"

"El gran rectangle tèrbol de "La Criolla" es ple de fum,de tango, d'obrers, de soldats, de dones despintades, de mariners, de crits i de xivarri.Els espinguets del metall de l'orquestra tallen l'atmosfera carregada com una ganiveta parteix un tall de cansalada. Els cambrers evolucionen per mig del tràngol defensant les safates plenes de vidre amb un art que té més d'equilibrista que de cafeter." "Mentrestant.... els lladres, els carteristes, els terribles assassins, on són ? Una parella d'anglesos que tenim a la taula del costat, sembla que els cerquen. Aquesta bona gent perdrà la nit. L'agència  Cook i el Baedeker els han ensarronat."

" L'establiment es troba en ple carrer del Cid i el rètol lluminós que penja de dalt a baix de la façana embruta el pobre paisatge urbà amb una resplendor vermellosa."

" Són dos quarts de dotze. Les voreres i la calçada, plenes de gent i d'escombraries, i de tant en tant, unes breus aparicions d'un sereno que sembla arrencat d'una felicitació de Nadal. Les cases i les persones participen del mateix aire de misèria i mai sabreu si la brutícia de les parets ve dels homes i les dones que s'hi arrepengen, o viceversa."

" La vorera del carrer s'ha convertit en mercat ambulant. Els venedors no tenen, precisament, una gran cara de bon humor..."

"L'especialista del Districte V sosté la teoria que tots els altres ciutadans de Barcelona no saben absolutament res de l'esmentat Districte V, que la part realment bona i interessant del famós barri no és pas allò que tothom ha vist o es té en situació de poder veure, sinó precisament allò altre que ell coneix tan bé. Breu: si tenim la paciència d'escoltar un d'aquests sants homes, acabareu per descobrir que el veritable Districte V no té res a veure amb el Districte V. Més encara: que el Districte V de debó no existeix, perquè es troba en un altre districte...."

"Tota la llegenda negra del barri "Xino" resulta una mica incomprensible davant d'aquesta animada escena matinal, en la qual els infants hi juguen un paper brillant..."

"De l'art que encara belluga....¿L'aneu veient el Districte V?

"A primeres hores de la tarda, el cafetó flamenc presenta una honesta desanimació..."
"Quatre passes més enllà de "La Criolla". Un cafetó destartalat. Parets de fusta, embans de cartró, sostre de roba. Tota mena d'olors, cap d'agradable, tres parroquians, quatre amistats de la casa, i un parell de gitanos que toquen la guitarra. Un parell de gossos llenets i ben alimentats es cuiden de donar la única sensació de confort de l'establiment. El mosso de la casa se'ns desfà en explicacions: "Quina llàstima que hagin vingut tant d'hora!. Tenim tots els artistes fora. Han anat a un concurs a Sants. De totes maneres, no poden trigar a tornar....Els esperarem. Mentrestant, hi ha una gran calma. Les converses es porten en veu baixa, gronxades pel ritme apagat de les guitarres. Tres velles horribles, amb posat de bruixes de film innocent, són al voltant d'una taula. Estan immòbils sense dir cap paraula."

"A la nit, el cafetó flamenc està una mica més concorregut. Els clients estan trístos, tal com correspon a una bona "juerga" andalusa."

"És la una de la nit i els carrers d'aquest barri són gairebé deserts. La gent de la mala vida, com la gent d'ordre, es retiren d'hora. L'excursió no ofereix altre perill que el d'atrapar una torçada de peu. Els adoquinats, val a dir-ho, no són cap model d'urbanització. Arrepenjada a una porta hi ha una dona, grossa, grossa, amb unes faldilles curtes, curtes, que donen al seu cos una silueta esfèrica.
Escolta maco, vols donar-me una cigarreta ?.
Amb molt de gust. I... com marxa, això?
Això ? Molta tranquilitat i molta misèria. Abans, si ho demanaves ben demanat, fins trobaves algú capaç de clavar-te una punyalada. Però, el que és ara.... "

"La Mina, la famosa "Mina", ha estat una veritable mina per als cultivadors de la literatura negra del Districte V. Aquest cau de misèria gris, trista i monòtona ha fet florir unes terribles tirallongues de prosa castellana d'una qualitat semblant a la dels aliments que emplenen els plats del rònec taulell de la casa. A la Mina hi ha dues menes de clients. Els que pagan seixanta cèntims, tenen llit propi per passar la nit. Els altres, més modestos, que prenent una consumació qualsevol, tenen dret a dormir fins a les sis del matí pels bancs i les taules de la taverna. "

Per saber-ne més de "La Criolla" i del seu submón amb una perspectiva actual, el llibre de Paco Villar és imprescindible. 


"Aquesta nit "La Mina"està molt concorreguda i a la tèrbola mitja llum de la bombeta ofereix el seu habitual aspecte sinistre."

LA VAGA DEL 18 DE NOVEMBRE DEL 1930

Aquesta vaga, que va durar tres dies, i en la que hagueren dos morts i cinc ferits, fou una de les moltes que succeïren a la Barcelona dels anys 30's.

Després de l'època convulsa del pistolerisme i de la dictadura de Primo de Rivera, que justament acabava el gener d'aquest any, vingué un període de lluites obreres i de reforçament dels sindicats obrers.

De fet, el naixement d'aquesta publicació i el contingut polític d'alguns dels seus números no hagués estat possible abans.

A partir de 1920, Fèlix Graupera, amb connivència amb el nou Capità General, Martinez Anido –posteriorment Ministre de Governació durant la dictadura del General Primo de Rivera i d’Ordre Públic durant els primers anys del govern franquista- començà a desenvolupar els Sindicats Lliures. 

Aquest sindicats a sou de la patronal van articular conjuntament amb l’exèrcit i les forces d’ordre públic la repressió i eliminació física del moviment anarcosindicalista català.  

Aquesta espiral en l’ús de la violència i la repressió va forçar la radicalització i utilització de la violència a tota una generació de sindicalistes que no oblidarien fàcilment els fets ocorreguts durant aquells anys.

A l'entrada de l'Hospital Clínic, un grup esperant l' enterrament de Lluís Pena Castellví, que fou suspès.

En els moments de calma, la vaga, amb l' absència de vehicles ha donat a la ciutat aquell aspecte que pren cada Dijous Sant. 

Guardes de seguretat, a la Plaça d' Urquinaona, el matí de dimecres.

El matí del tercer dia de vaga els bombers cremant les escombraries en un dels indrets més cèntrics de la ciutat.

Un dels automòbils utilitzats per la guàrdia civil per portar la minestra als membres del cos que estaven de servei.

Desprès del tiroteig del dimarts, al migdia, a la Rambla de Santa Mònica, els membres de la Creu Roja, es disposen a recollir els dos morts i els cinc ferits d'aquell fet sagnant.

La camioneta que transportava guàrdies d'una banda a l'altra de la ciutat, aturada davant la Delegació General de la Via Laietana.

G. de Andreis, nom abreujat de Gottardo de Andreis Metalgraf Española, va ser una empresa dedicada a la fabricació i a la litografia d'envasos metàl·lics, coneguda popularment com a La Llauna, establerta a Badalona des d'inicis del segle xx fins al seu tancament l'any 1980.

Combat entre Paulino Uzcudun i Primo Carnera a la Barcelona del 1930

Encara que, al principi, semblava que fos un combat entre les idees feixistes de primo Carnera i i un xicotot del nord, de poble rural, més d'acord amb les classes treballadores, la història ens trauria la raó. 

He basat aquesta entrada en el reportatge gràfic que el setmanari "Imatges" va fer el 21 de novembre del 1930.

"A su vuelta a España, con la Guerra de España en pleno desarrollo, Paulino Uzcudun se declaró firme partidario del general Franco y colaboró con los sublevados. Esta adhesión al bando sublevado, unida a su carrera anterior y a los logros internacionales que consiguió, le valió, una vez terminada la guerra, para pasar a ser un símbolo del Régimen franquista, todo ello amparado por Vicente Gil, médico personal de Franco y presidente de la Federación española de boxeo. El jugador del Real Madrid Patricio Escobal, que se salvó del fusilamiento en cárceles franquistas, acusó a Paulino Uzcudun de encabezar pelotones de ejecución en Madrid en los momentos inmediatamente posteriores a la entrada de las tropas de Franco en la capital." (Wikiwand)

"Primo Carnera, preguntado si era fascista, contestó;

“Sí, Pertenezco al quincuagésimo quinto Regimiento de Milicia de Udine. Y Mussolini me parece un hombre más grande que ha tenido Italia”."

"Paulino llegó a Barcelona para enfrentarse a Primo Carnera, y fue recibido como un héroe y se instaló en el Hotel Colón, tomó el aperitivo en la terraza, interrumpiendo la circulación en la plaza de Cataluña, de tanta curiosidad como su presencia despertaba, paseó en automóvil por la ciudad, se jugó unos duritos en el Frontón Novedades, y se echó a dormir. A la mañana siguiente comenzó su entrenamiento."

BOXEO 1930S

"En el primer día de entreno, salió del hotel a las siete de la mañana, llevaba un jersey rojo, una gorra verde, pantalón negro y alpargatas. Frente al frontón Colón se subió a un coche, junto a su compañero Olaguibel y su amigo Oyarzabal, se marcharon a Pedralbes y desde allí hizo “footing” hasta Cornellá y regresó al punto de salida."

"Luego regreso al hotel, y en la habitación descansar un par de horas. Después a comer, y por la tarde a entrenarse en el ring de Olympia.
El combate tenía una gran trascendencia para Primo Carnera ya que era el challenger de Schmeling por el título mundial y una derrota le podía dañar en sus aspiraciones. En esa fecha Carnera, los últimos 24 combates había perdido uno por puntos y ganando 23 por k.o. Carnera tenía un porcentaje del 76% de K.o. uno de los más altos de la historia."

"El combate se realizó en el estadio de Montjuic donde se reunieron de 65.000 a 70.000 personas lo cual da idea de la afluencia extraordinaria de público que superó a la de todos los actos que hasta esa fecha se habían organizado, el acierto estuvo en el programa y en los precios para todos los bolsillos; entrada general de 4 pesetas, asientos fijos Norte y Sur de 6 pesetas, Tribuna lateral, 10 y principal, 15, las más caras las filas 1 a 8 de 150 pesetas, filas 9 a 16 de 100 pesetas, filas 17 a 25 de 50 pesetas y filas 23 a 35 de 25 pesetas."

"Teniendo en cuenta las desproporcionadas manos de Primo Carnera a fin de que los guantes de ambos boxeadores tuvieran un peso equivalente, se acordó que Paulino utilizara guantes de seis onzas y Carnera de siete y media. En el pesaje con una enorme diferencia; Primo Carnera con 122 kilos y Uzcudun con 94 Kilos."

"Pasan unos minutos de las tres treinta de la tarde cuando sube al ring Primo Carnera envuelto en amplio batín a cuadros. Los aplausos que se le prodigan son nutridos y entusiastas, sin llegar, a los con que se obsequia a Paulino Uzcudun que con una blanca toalla en la cabeza y envuelto en llamativo albornoz, sube al cuadrángulo de combate a los pocos momentos."

"El resultado fue de victoria de Primo Carnera a los puntos y con los comentarios post-combate se resume como fue el combate."

BOXEO 1930S

Primo Carnera: “El combate con Uzcudun, confieso que nunca me sentí tan seguro de mí mismo como en el ring de aquel estadio. El boxeador español es un hombre viejo ya para nuestro oficio. Está gastado, y su punch, que tal vez hace años fuera terrible, ahora molesta muy poco. Contra mí, tuvo bastante trabajo con cubrirse, a pesar de lo cual le castigué duramente. Me gustaría darle la revancha que dicen me pide con insistencia, para darme el gusto de ponerle knock-ouk, porque conociéndole ya y sabiendo su acumulación justa, no llegaría al quinto asalto. Pero todo esto no se podría decir en España, donde Paulino es considerado como un ídolo de la popularidad del mayor toreador” Quina fortor de feixisme tot plegat !!

Pot ser que el públic  ja intuïa el personatge que tenia al davant.-