Va realitzar estudis d'arquitectura, a
l'Escola de Llotja de Barcelona. Va viure a França de 1938 a 1941. Va ser
director de la secció de Belles Arts de el Centre d'Estudis Nord-americans de
Barcelona. La seva tasca va tenir gran repercussió entre el jovent artística
barcelonina de la dècada 1947-1957; molts pintors es van formar al seu taller.
La seva pintura es va caracteritzar per un
marcat equilibri entre els elements formals, estructurals i temàtics,
aconseguint en la combinació d'aquests elements síntesi de gran puresa i de les
millors qualitats tant plàstiques com representatives. La seva obra madura
representa a la postguerra, un dels primers temptejos d'enllaçar l'art català
amb el nou art occidental, a través d'un esquematisme constructiu de colors
plans, especialment influït per Matisse. En els últims anys va accentuar la
valoració dels volums. La seva obra és lenta i elaborada. Va ser un excel·lent
paisatgista.
(Maria Isabel Marín Silvestre/Real Academia de
la História)
Ramon Rogent, envoltat dels seus quadres, a l'estudi del carrer Portaferrissa, de Barcelona.
"D'ell
Alexandre Cirici va dir que era "l'iniciador dels moviments que havien de
renovar-ho tot". Joan Ponç el va definir com "un ésser lluminós en
una època de tenebres". I un entusiasmat Ortega i Gasset li va deixar
anar: "A la gravetat sempre dramàtica de la forma, vostè afegeix l'única
raó possible de l'alegria de viure, l'alegria del color". A tot això era
l'any 1943, l'art de la postguerra era això: art de postguerra i les
avantguardes artístiques encara no havien rebrotat (Dau a el Set va emergir en
1948)."
Natàlia Farré, 14/09/2016/EL PERIODICO
L'ENTORN FAMILIAR:
Primavera de 1920: Dominga Perés amb Ramon als braços.
Ramon Rogent i Perés, l'octubre de 1920.
Gener de 1927: l'oncle Joan acompanyant Ramon i la seva germana Maria.
Ramon amb la seva germana Maria.
Ramon Rogent, de ben jove.
Ramon, la seva mare i la seva germana Maria (Mimí), l'any 1933, a Gelida.
Ramon Rogent, amb el cavallet plantat, pintant a Sant Joan de les Abadesses durant el setembre de 1940.
Ramon Rogent durant l'hivern de 1942. Al centre de la foto, el matrimoni Surinyach. A l'esquerra, l'amic i pintor Xavier Vilató.
Ramon i Montserrat, poc després de prometre's, tot passejant per Barcelona.
Ramon Rogent i la seva muller Montserrat Albiol el dia de la seva boda.
Montserrat i Ramon a Lisboa, l'octubre de l'any 1947.
Ramon Rogent, envoltat dels seus quadres, a l'estudi del carrer Portaferrissa, de Barcelona.
D'esquerra a dreta: Enric Serra, la seva germana Maria Rogent amb el fill Enric en braços. Dominga Perés, Montserrat Albiol amb el seu fill Elies i Ramon Rogent amb el seu fill gran Jordi als braços. Darrere, al centre, mig amagats, treuen el cap Joan Rogent i la seva germana Emèlia.
El crític d'art Gaya Nuño, a la dreta, amb Ramon Rogent.
" Al principio y al final, el ritmo.
Y la disciplina, y la geometria. No hay más remedio que acabar por donde se comenzó i enredarse en esta curva cerrada que el maestro Ramón Rogent conoce como pocos y en la que se inscribe su mundo goloso y grato."
Juan Antonio Gaya-Nuño.
("Ramon Rogent i el seu entorn" de Joan Vallès i Altès)
Ramon Rogent i Perés, paleta en mà, en el seu estudi de Barcelona.
Carrer Amadeu Vives, de Collbató.
Porta que dóna accés al jardí de can Rogent, on el jove pintor, devia passar moltes i moltes hores.
Ramon Rogent a la Galeria Reig de Barcelona, l'any 1943, al costat de Xavier Vilató, Albert Fabra i J. Fin (esquerra).
Ramon Rogent (al fons, a l'esquerra) en un restaurant de la capital lusitana, durant l'estiu de 1947, amb Montserrat Albiol (a la dreta) i una colla d'amics.
L'escultor Rafael Solanic, cunyat del ceramista Enric Serra i Abella. Va ser professor de dibuix de Ramon Rogent a la Mútua Escolar Blanquerna.
Vista parcial de l'exposició Rogent, Fin, Fabra i Vilató a la Galeria Reig de Barcelona, l'any 1943.-
Exposició Rogent a la Sala Vayreda de Barcelona.
L'anomenada "caseta petita" al costat mateix de can Torralbes a Collbató, l'any 1956.
LES SEVES ARRELS:
Retrat de l'arquitecte Elies Rogent i Amat, besavi de Ramon Rogent.-
L'arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa (Barcelona 1861-1898), fill d'Elies Rogent i Joaquima Pedrosa, l'home que va dirigir, entre altres obres, la rehabilitació del Cau Ferrat de Sitges i avi de Ramon Rogent.
Elies Rogent i Amat, amb bastó i barret de bombí, A l'esquerra la seva muller Joaquima Pedrosa entremig de dues cunyades. A dalt, les tres filles: Josepa, Maria i Joaquima.
Foto de la família Rogent-Massó. Assegut a la dreta: Josep Rogent i Pedrosa. Dempeus, la seva muller Emélia Massó i Torrens. Al costat de la mare: Maria Rogent i Massó. Al costat del cap de familia: Joan i Elies, el pare del pintor Ramon Rogent i Perés.
Fotografia familiar Rogent-Massó. Al centre: Josep Rogent i Pedrosa i la seva esposa Emélia Massó i Torrens. Els volten els seu quatre fills: Emélia (a la dreta), Joan, Elies, pare del pintor, i Maria, morta amb només vint-i-in anys.-
Asseguda al centre, Emèlia Massó i Torrens, àvia de Ramon Rogent, acompanyada de la seva germana Pepita, asseguda a la dreta, i del seu germà Jaume Massó i Torrens, l'escriptor modernista i fundador de la revista L'Avenç.-
El pare del pintor, Elies Rogent i Massó, l'any 1917, quan només tenia dinou anys.
La mare del pintor, Dominga Perés Paque, a finals de l'any 1917.-
L'àvi del pintor, l'any 1928, Josep Rogent i Pedrosa.
La germana del pintor, Maria Rogent i Perés, Mimí li deien, del bracet del seu marit el ceramista Enric Serra i Abella.
L'OBRA:
Va realitzar nombrosos gravats, il·lustracions
de bibliòfil, projectes de vidrieres, i pintures murals per a residències
particulars, entitats i establiments.
Exposà per primera vegada i individualment a les Galeries Laietanes en 1937. A partir de 1941 va participar en exposicions col·lectives, aconseguint gran èxit en la de Valors Joves organitzada a l'Institut Francès.
El 1941 exposà a la Sala Cano de Madrid, i va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb Nena de l'vestit blau. A l'abril de 1942 va exposar a la Sala Argos de Barcelona, vint teles de figura, paisatge i natura morta: Interior amb figura, Interior amb noia, Figura i natura morta, figura en negre, Nu, El Cara Bonica, Carrer nevada, Vinyes, camí , Arbres de Tossa, Hortes de Canet de Mar, Dia de març, la platja,
... el 1943 participà en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb Composició, en l'Exposició de Autoretrats al Museu d'Art Modern de Madrid, a la exposició d'Art Espanyol a Lisboa, i amb els germans Vilató i amb Alberto Fabra va realitzar una important mostra artística.
El 1944 exposà una selecció de dibuixos a les Galeries El Jardí de Barcelona. El 1945 va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb Dues amigues, i va exposar individualment a Lisboa, a Porto, i col·lectivament a Buenos Aires. Afermà el seu prestigi i les seves obres van ser presentades a Brussel·les, Bombai, el Caire, Londres, Rio de Janeiro, Montevideo ...
... El 1946 va exposar individualment a les Galeries Franquesa de Barcelona. En 1947 va participar en una exposició col·lectiva a Santiago de Xile, i el 1949 va exposar individualment a Palma de Mallorca, i va concórrer al II Saló d'Octubre.
El 1950 ja havia realitzat deu exposicions individuals a Barcelona, Lisboa, Madrid, Palma de Mallorca, i participat en trenta col·lectives. Va participar assíduament als Salons d'Octubre i en les edicions dels de maig de 1957 i 1958.
Convidat a Portugal el 1945 i el 1947
-país on les seves obres van ser molt estimades, sent adquirides algunes
d'elles per al Museu de Lisboa-, a la Sala d'Art Lliure de París, a Londres ia
la Triennal de Milà. En 1950 va ser seleccionat per participar en l'Exposició
Internacional de l'Carneggie Institut de Pittsburg, i en el Premi Comtat de
Sant Jordi, de Galeries Laietanes, va presentar Finestra a la Costa Brava,
Sardana, Roques. Va participar en la I ª Biennal Hispanoamericana de 1951, a
Madrid amb Banyistes, Nadal, Nu, Composició, i Planchadora, i en la III
organitzada a Barcelona, el 1955, amb Composició amb nens, aquest mateix any
va exposar a la Sala Vayreda.
Obtingué nombroses distincions: Premi de
pintura del Monestir de Montserrat, 1947; Premi per la seva obra Finestra al
Saló Internacional de Lisboa de 1947; Premi de dibuix de Reial Cercle Artístic
de Barcelona, 1948; Accèssit al Primer Certamen del Comtat de Sant Jordi;
amb Betlem de la Verge Blanca, va obtenir el primer premi del concurs de Nadal
de les Galeries Laietanes, 1950; Premi de dibuix a l'Exposició Municipal de
Belles Arts de Barcelona, 1951; i reconeixements acadèmics atorgats pel
govern francès el 1945.
El 1947 va ser un dels fundadors del Cercle
Maillol, i un dels fundadors de el grup Lais el 1950.
Va morir en accident automobilístic, quan
tornava de fer conèixer Picasso a uns deixebles seus. Es van formar amb ell:
Joan Ponç, Roca-Sastre, Miquel Juncadella -que va morir amb ell-, Bosco Martí,
Lluís Aragó, Aurora Altisent i Carme Garcés, entre d'altres artistes. Amb la
seva tràgica mort va desaparèixer una figura essencial de la plàstica catalana
moderna.
Hi figuren obres seves a Amsterdam, Barcelona,
Bogotà, Bombai, Brussel·les, Caracas, el Caire, Lisboa, Londres, Madrid,
Porto, París, Rio de Janeiro o Santiago de Xile.
Fou soci del Reial Cercle Artístic des de
1940 fins a la seva defunció. El 1959 es va tributar un homenatge a la seva
memòria al Saló de Maig. Als vint anys de la seva mort, en senyal d'homenatge,
es va celebrar una exposició a la Sala Parés: selecció de seixanta obres de
1936 a 1958.
ELS CRÍTICS:
"Un brutal accident d'automòbil va segar la
vida a Ramón Rogent quan només tenia 38 anys. Potser aquestes circumstàncies, a
més de la seva gran carisma personal, hagin contribuït a mitificar lleugerament
la figura d'aquest artista entre una petita elit d'intel·lectuals i pintors
catalans.A més, Rogent, va ser un excel·lent professor i ho va ser d'alumnes
tan significatius (i tan diversos entre si), com Joan Ponç, Josep Roca Sastre,
Jordi Maragall, Aurora Altisent .... els que l'han recordat sempre amb enorme
afecte i admiració."
VICTORIA COMBALIA/El País 1/03/1993
"Si algú fes aquest estudi sobre els anys
quaranta i cinquanta a Catalunya comprovaria, per exemple, el nexe comú -un
nexe que prové, evidentment, del que s'ha vist a París- entre el primer Ràfols,
el primer Guinovart i Ramon Rogent.
Comprovaria -és una simple suggeriment- com a
la llum mediterrània i ordenada de Rogent se li oposa la llum -o per ser més
exactes, la resplendor a la foscor- romàntica, demoníaca i neosurrealista de
Dau al Set. Qui sap el que hagués estat de Rogent si la seva carrera s'hagués
desenvolupat en el transcurs de tota una vida? Aquests dibuixos que ara veiem
ens mostren evocacions clàssiques, cubistes i matissianas. No són, però, tan
brillants com els olis, on destaca especialment el sentit innat de la
construcció plàstica i de la color que aquest artista posseïa.
Amb tot, Ramón Rogent ja té el seu lloc en
l'art català, i, tot i la relativa modèstia d'aquesta exposició, és un plaer
retrobar-nos amb el seu art."
VICTORIA COMBALIA/El País 1/03/1993
Obres: Paisatge, 1941; La Llotja, 1947;
Montserrat des de Can Martí Joan, 1947; Autoretrat, 1948; Dos nus grocs, 1948;
Maternitat, 1948; Montserrat i el seu fill Jordi al cabàs, 1948; Dona i ase,
1948; Homenatge a Deià, 1948; L'hamaca, 1948; Dones amb gall, 1948; Caquis,
1948; Esbossos per a les vidrieres de l'església parroquial de Rubí, Barcelona,
1949; La florista, 1949; La planxadora, 1949; Maria Dolors Arroyo Gutiérrez,
1949; Jordi amb el cavall de fusta, 1949; Platja (Portugal), 1950; Nus, 1950;
El balancí, 1951; El Sant Sopar, 1951; Paisatge de Camprodon, 1953; El Marroy,
1953; Vista de París, 1953; Palomar, 1953; Dues noies a la platja, 1954; Nu,
1954; Figura asseguda, 1954; Paisatge, 1955; Natura morta, 1957; Esbós per a
tapís, 1958; Estiu, 1958; Pintures murals de el Centre d'Estudis Nord-americans
de Barcelona.
Bibl: VV. AA., Catàleg oficial de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1941, Madrid, Ministeri d'Educació Nacional-Direcció general de Belles Arts, 1941, pàg. 20; J. F. Bosch, "La pintura de 'maduresa anticipada' de Ramon Rogent", en L'Any Artístic Barcelonès. Temporada 1941-1942, Barcelona, Edicions Europa. Barcelona, [1942], pàgs. 261-262; Catàleg Oficial de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1943, Madrid, Ministeri d'Educació Nacional. Direcció general de Belles Arts, 1943, pàg. 45; Catàleg Oficial de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1945, Madrid, Ministeri d'Educació Nacional-Direcció general de Belles Arts, 1945, pàg. 56 i 97; Premi Comtat de Sant Jordi, Barcelona, Galeries Laietanes, 1950, pàg: 10; Exposició Grup Lais, catàleg d'exposició, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs-Cercle de Belles Arts de Lleida, 1950; Catàleg de la I Biennal Hispanoamericana d'Art, Madrid, 1951, pàg. 54; J. F. Ràfols, Diccionari Biogràfic d'Artistes de Catalunya, t. II, Barcelona, Editorial Millà, 1953, pàg. 468; Catàleg Oficial de la III Biennal Hispanoamericana d'Art, Barcelona, Palau Municipal d'Exposicions, 1955, pàg. 187; J. Cortés. "Ramón Rogent", a Goya, n.º28 (gener-febrer de 1959), pàg. 234-236; F. J. Puig Rovira.
"Mereix
una "reivindicació històrica", prossegueix Bosch, que finalment li
brinda la Fundació Vila Casas amb l'exposició 'Obri els finestres' a l'Espai
Volart, fins al 18 de desembre. És la primera mostra des de la retrospectiva
que la Virreina va organitzar el 1984 i aquesta va ser la primera que es va
celebrar des de la seva mort. Molt poca memòria per a algú que va renovar l'art
català dels 40, va exposar juntament amb Picasso, Chagall i Dufy i va exercir
de mestre amb Joan Ponç, Josep Serra Llimona, Montserrat Gudiol, Luis Marsans
... i Josep Roca-Sastre, aquest últim també present en l'exposició per recordar
la faceta pedagògica de Rogent: "No emmordassava als seus alumnes amb
idees estètiques efímeres ni amb dogmatismes personals; només li interessava
l'home que tenia al davant i les seves possibilitats de creació",
explicava Joan Perucho, un dels seus grans amics.
A
l'autor de 'Les històries naturals', Rogent, li va il·lustrar textos com ho va
fer amb Josep Maria Espinàs, David Sanahuja i Julio Garcés. També es va dedicar
als decorats teatrals, a el cartellisme i als murals: l'últim, el que li va
encarregar l'Ajuntament de Barcelona per a una de les seves sales però que va
acabar un dels seus alumnes, Bosco Martí, davant la prematura mort de Rogent.
Un mort a què el poeta Joan Vinyoli li va dedicar uns versos, cosa que ja havia
fet abans per a una de les millors peces del malaguanyat creador: 'La
planxadora', obra que tenia fascinat el mateix Miró."
Natàlia Farré. 14/09/2016/EL PERIODICO
CASTANYADA AMB LECTURA DE POEMES
I UN MORT D'ACCIDENT
A la memòria de Ramon Rogent
Burgesament ens hem reunit a celebrar la
castanyada,
però no panellets, no moniatos, no
fruita gebrada avui. Hom servirà poemes.
I que el silenci cremi pels difunts.
Sembla que tots hem arribat, el cercle
s'estreny, es fa més íntim.
Tot és senzill, però solemne,
com sempre que un poeta pren la veu.
Qui és, però, que no va ser invitat
i compareix de sobte a la impensada,
com un que s'equivoca? No m'enganyen
els ulls, no, no, veig la imprecisa
cara gravada, la corbata sense nus,
el franc somriure net
dels partidaris de la vida. Temo,
però, que tot en ell em sembla
terrible i trasmudat.
…..............................Absurd, una ventada
matant un ble quan tot demana llum,
un cop de pedra expressament tirat
contra el sol ull d'un borni, m'han semblat
rou matinal, cançó d'ocell, si ho penso,
mirant això.
…................Per què no ens prevenies,
dient-nos que tornaves del barranc
on has caigut, sense ni temps
d'haver-te canviat, ni de rentar-te,
que ets tot de sang urgent i escarni de la vida?
Ressuscitat conill ple de pintura
vermella, en escorxat estremiment,
decapitat pollastre fent uns passos
horribles fins a caure en el gran toll.
Em giro i veig la nit, miro endavant
i veig la nit.
…..............(No juguis tant a les cartes,
home, per molt irreparable
que sigui l'existir.)
….........................Doneu-me vi.
Així passen les hores, ofegant-nos
al fosc d'un soterrani, mentre corren
els arbres cegament cap a la nit.
JOAN VINYOLI (1963)
" Ramon Rogent, com escollit pels déus, va morir jove. La seva obra va quedar inacabada, però intensa i vibrant. Rogent fa honor al nostre país. A voltes, el recordo davant el teló de fons impressionant de les muntanyes de Montserrat, al peu de la masia familiar, tan estimada, de Collbató, mirant la llunyania. " (Joan Perucho, fragment per al pròleg del llibre de Joan Vallès Altés "Ramon Rogent i el seu entorn")
" Ramon Rogent, com escollit pels déus, va morir jove. La seva obra va quedar inacabada, però intensa i vibrant. Rogent fa honor al nostre país. A voltes, el recordo davant el teló de fons impressionant de les muntanyes de Montserrat, al peu de la masia familiar, tan estimada, de Collbató, mirant la llunyania. " (Joan Perucho, fragment per al pròleg del llibre de Joan Vallès Altés "Ramon Rogent i el seu entorn")
"Avui, el jardí de can Rogent té un to de malenconia, de serè abandonament. Fa anys que l'oblit es passeja per l'espai verd obscur, entre l'heura, els boixos i els xiprers. La pèrgola només s'endevina, tocada per un obús de guerra. El petit estany circular té esquerdes difícils de cloure. Els bancs de fusta grinyolen, es lamenten. Els graons de l'escala de pedra han cedit al trepig del temps.
Algú va dir, en certa ocasió, que el jardí de can Rogent té un aire dolç i decadent alhora. No gaire temps enrere, s'hi van passejar intel·lectuals i artistes de renom: des d'un arquitecte fins a un músic, des d'un ceramista fins a un escultor. També un pintor espigat, pèl-roig i jove. En cada matoll d'avui s'olora la flaire d'ahir. En cada racó, una història interessant per a contar." ( Joan Vallès Altés "Ramon Rogent i el seu entorn")
Enric Serra i Abella, al menjador de casa seva, a Collbató.
Sembla ahir,que en Joan i jo, vam conèixer a la Mimí i al seu marit, el ceramista Enric Serra i Abella, sogres seus. En aquesta foto dels vuitanta, calcat a com el recordava, em venen infinitat de records bons i no tan bons. La mort no és mai una bona companyia.
He intentat, en aquesta entrada, donar cabuda a paràgrafs del llibre del Joan sobre Ramon Rogent. M'ha estat impossible. En la meva entrada, he complert abastament el que em proposava, donar unes dades biogràfiques, en imatges, recollides d'aquí i d'allà, per omplir la xarxa d'una informació, que mancava, sobre Ramon Rogent, però el llibre de Joan Vallès Altés és quelcom més que això. Amb una visió personal, com no podía fer-ho d'altre manera, subjectiva però amb dades reals, de primera mà, ha confeccionat aquest meravellós llibre sobre la vida de Ramon Rogent i el seu entorn, que coneix molt bé. Però ha fet més, molt més. Com només podia fer-ho l'ànima d'un poeta, la descripció del jardí de can Rogent ens ho demostra,ens apropa, millor que ningú, a un poble, a una família, a l'estètica d'un entorn, ple de sensacions, que també, anys enrere, va experimentar el nostre pintor.
