Robert Crumb, un dels cinc fills del militar de carrera Charles V. Crumb, va créixer en un ambient catòlic i conservador. El seu interès pel còmic es va despertar molt aviat gràcies al seu germà gran, Charles, el qual, a més de prestar-li comic books de E.C.Segar, Carl Barks i Walt Kelly, entre d'altres, li imposava l'obligació de dibuixar constantment. Robert i els seus germans van produir aviat els seus propis còmics (Foo, Crumb Brothers Almanac), que venien pel veïnat. El1956, Robert va descobrir la revista Mad, i va quedar fascinat per dibuixants com Harvey Kurtzman, Basil Wolverton i Bill Elder.
A l'octubre de 1962 es va traslladar a Cleveland, Ohio, on va trobar treball dibuixant targetes de felicitació per a l'empresa American Greetings Card Company. Allí va conèixer, el 1964, la que es convertiria en la seua primera dona, Dana Morgan.
Després arribaria l’explosió hippie, de la qual va formar part sense desitjar-ho ( “mai vaig ser un d’ells, només tinc una passió a la vida: el sexe”) i alguns plets per suposada pornografia.
El 1965 va realitzar alguns treballs per a una revista, Help, dirigida per Harvey Kurtzman. Encoratjat per la reacció favorable que van trobar alguns dibuixos seus publicats en fanzines underground, va decidir el 1967 traslladar-se a San Francisco, en ple auge de la psicodèlia i el flower power. Allí va editar el primer número del seu fanzine Zap Comix, al començament de1968. Aquesta publicació es considera l'acta de naixement del còmic underground nord-americà.
L'èxit de la seua publicació va atraure altres artistes interessats en la contracultura, i Crumb va obrir les pàgines de Zap Comix a autors com Spain Rodriguez, Rick Griffin, S. Clay Wilson, Victor Moscoso, Robert Williams i Gilbert Shelton.
En les pàgines de Zap Comix, del East Village Other, del OZ magazine, i de moltes altres publicacions underground, Crumb va crear personatges que es van convertir en icones de la contracultura, com Mr. Natural, el Gat Fritz, Flakey Foont, Shuman the Human o Angelfood McSpade.
Va aconseguir una gran popularitat, i va rebre encàrrecs per a dissenyar portades de discs de rock; obra seva és la coberta de l'àlbum Cheap Thrills ( 1968 ), del grup Big Brother and the Holding Company, la cantant de la qual era Janis Joplin.
El director de pel·lícules d'animació Ralph Bakshi va produir el 1972 un llargmetratge de dibuixos animats sobre el gat Fritz (que va ser la primera pel·lícula de dibuixos animats classificada "X").
A pesar de l'èxit del film, Crumb va estar sempre en desacord amb l'adaptació del seu personatge al cinema, i va mostrar el seu disgust "matant" Fritz en els còmics.
Frank Zappa dibuixat per Robert Crumb.
Impressionant com a retratista.
Jack Kerouac dibuixat per Robert Crumb.
En els anys següents, va decidir retirar-se a una granja apartada, i va rebutjar fins i tot ofertes dels Rolling Stones per a dibuixar-los una portada. Després de la crisi del seu primer matrimoni, es va casar amb Aline Kominsky, també dibuixant de còmics, amb qui va col·laborar en nombroses ocasions.
Va continuar col·laborant en innumerables publicacions més o menys underground, desenvolupant les seues historietes autobiogràfiques -per a alguns, el més interessant de la seua obra-, en què s'esplaia, entre altres coses, sobre la seua difícil relació amb les dones (notablement millorada quan va aconseguir l'èxit, com ell cínicament admet) o la seua afició pel blues dels primers temps. El seu interès per la música no es va limitar al col·leccionisme (compulsiu) de discs de 78 rpm, sinó que va arribar a fundar el seu propi grup de música tradicional, els Cheap Suit Serenaders, en què toca el banjo. Gràcies el seu interès pel col·leccionisme de discs antics va conèixer el guionista Harvey Pekar, amb qui va col·laborar en el còmic American Splendor (1976).
El 1991 es va instal·lar amb Aline al sud de França. L'any següent, la seua obra va ser objecte d'una important exposició en el Festival del Còmic d'Angulema. El 1994, Terry Zwigoff, vell amic de Crumb, va dirigir un documental sobre la seua vida (Crumb, 1994), en què tant l'artista com els seus familiars van col·laborar amb absoluta entrega, i que és un document indispensable per a conèixer les seues peculiars obsessions i el seu entorn familiar, marcat per l'educació repressiva dels seus pares i les malalties mentals que van anar desenvolupant els seus germans.
Robert Crumb i la bellesa de les dones amb natges rotundes:
per JOSE ÁNGEL GONZÁLEZ a ActualiCat
Contradictori, voyeurista i dolç alhora, el veterà dibuixant de còmics presenta a Londres ‘Art i bellesa’, una sèrie de dibuixos de dones dominadores.
A més de les seves venerades ‘noies-yeti’ d’enorme volum i presència, en la col·lecció apareixen atletes com la tenista Serena Williams.
Als 72 anys el dibuixant més influent de la segona meitat del segle XX segueix fidel a la seva gran obsessió: les dones que provoquen alhora amor, odi i por.
Totes les obres tenen en comú el format -es tracta de retrats en blanc i negre- i el tema -dones poderoses- . Crumb ha triat un elenc en el qual no escatima apuntar-se a la realitat, com en el cas de la tennista Serena Williams, l’atleta Tonja Buford i algunes figures sota el anonimat és possible entreveure el ressò de celebrities mediàtiques .
Frank Zappa dibuixat per Robert Crumb.
Impressionant com a retratista.
Jack Kerouac dibuixat per Robert Crumb.
Robert Crumb i la bellesa de les dones amb natges rotundes:
per JOSE ÁNGEL GONZÁLEZ a ActualiCat
A més de les seves venerades ‘noies-yeti’ d’enorme volum i presència, en la col·lecció apareixen atletes com la tenista Serena Williams.
Als 72 anys el dibuixant més influent de la segona meitat del segle XX segueix fidel a la seva gran obsessió: les dones que provoquen alhora amor, odi i por.
Totes les obres tenen en comú el format -es tracta de retrats en blanc i negre- i el tema -dones poderoses- . Crumb ha triat un elenc en el qual no escatima apuntar-se a la realitat, com en el cas de la tennista Serena Williams, l’atleta Tonja Buford i algunes figures sota el anonimat és possible entreveure el ressò de celebrities mediàtiques .
En gairebé tots els casos els dibuixos estan acompanyats per comentaris escrits per Crumb en un to distant i periodístic.
Crumb és un voyeur que diu el que pensa, li agraden les dones voluminoses, rodonetes i musculades,com a molts homes.
A més s' atreveix a dir que li agraden peludes i qualsevol fantasia sexual l' expressa en les seves historietes. Quan tens certa edat el voyeur es converteix en un vell verd i ningú s' ha d' avergonyir per això, l'època de les falses morals han desaparegut i ell alliberat ja ens explica com és. El seu motor biològic encara li funciona i això el fa estar viu amb 73 anys. La fortalesa ,en un sentit ampli del terme de la dona,el meravella i l' acosta a ella com a origen de la vida, on tot començà i on estavem segurs abans del naixement.
El millor dibuixant de la segona meitat del segle XX, un personatge contradictori -voyeurista i dolç, maniàtic i tímid, explosiu i fantasiós, paranoic però capaç de tocar el banjo com un àngel-, no baixa de la seva ideal femení : panxa rodona i plena, cames musculoses i de cuixes llargs, pelvis en retrocés, braços forts i pits ferms siguin de la mida que siguin.
Des que es va establir a França el 1991 ha obert la seva paleta temàtica. Amb l’escriptor David Zane Mairowitz va produir una biografia de Kafka i en 2009, després de quatre anys de treballar , va publicar la seva visió del bíblic Gènesi . El seu últim llibre, Parla'm d’amor (2011) està escrit i dibuixat en col·laboració amb la seva dona, Aline Kominsky-Crumb , que podria ser una de les amazones a les que dibuixa Crumb : té músculs i pot aixecar en suspens el marit.
Un lloc per protegir-se ?
En diverses centenars d’ocasions Robert Crumb, que a l’agost complirà 73 anys, s’ha dibuixat vivint en la millor casa que imagina : a el cul d’una dona gran , res obsessionada amb la depilació, de cames llargues, natges rotundes i pits no menys contundents.
"Esplendor" a l' herba versió Robert Crumb.-
Els millors il.lustradors, segons l' Univers Crumb.-
Aspecte del mestre actual.
Entreviste i articles sobre Robert Crumb:
LA WEB SENSE NOM,
Articulo del País
Articulo en EL Mundo
Articulo El Cultural
ActualiCat
Crumb és un voyeur que diu el que pensa, li agraden les dones voluminoses, rodonetes i musculades,com a molts homes.
A més s' atreveix a dir que li agraden peludes i qualsevol fantasia sexual l' expressa en les seves historietes. Quan tens certa edat el voyeur es converteix en un vell verd i ningú s' ha d' avergonyir per això, l'època de les falses morals han desaparegut i ell alliberat ja ens explica com és. El seu motor biològic encara li funciona i això el fa estar viu amb 73 anys. La fortalesa ,en un sentit ampli del terme de la dona,el meravella i l' acosta a ella com a origen de la vida, on tot començà i on estavem segurs abans del naixement.
El millor dibuixant de la segona meitat del segle XX, un personatge contradictori -voyeurista i dolç, maniàtic i tímid, explosiu i fantasiós, paranoic però capaç de tocar el banjo com un àngel-, no baixa de la seva ideal femení : panxa rodona i plena, cames musculoses i de cuixes llargs, pelvis en retrocés, braços forts i pits ferms siguin de la mida que siguin.
Des que es va establir a França el 1991 ha obert la seva paleta temàtica. Amb l’escriptor David Zane Mairowitz va produir una biografia de Kafka i en 2009, després de quatre anys de treballar , va publicar la seva visió del bíblic Gènesi . El seu últim llibre, Parla'm d’amor (2011) està escrit i dibuixat en col·laboració amb la seva dona, Aline Kominsky-Crumb , que podria ser una de les amazones a les que dibuixa Crumb : té músculs i pot aixecar en suspens el marit.
Un lloc per protegir-se ?
En diverses centenars d’ocasions Robert Crumb, que a l’agost complirà 73 anys, s’ha dibuixat vivint en la millor casa que imagina : a el cul d’una dona gran , res obsessionada amb la depilació, de cames llargues, natges rotundes i pits no menys contundents.
Els millors il.lustradors, segons l' Univers Crumb.-
Aspecte del mestre actual.
Entreviste i articles sobre Robert Crumb:
LA WEB SENSE NOM,
Articulo del País
Articulo en EL Mundo
Articulo El Cultural
ActualiCat
