" (...) Pocs dies després , el 20 de maig , té lloc l´homenatge del poble de Barcelona als diputats i senadors que han intervingut a les Corts contra el projecte de Llei de jurisdiccions. És la " Festa de l´Homenatge " que té lloc al passeig de Sant Joan amb una multitudinària (...) i emotiva desfilada cívica."
Una setmana abans, el 12 de maig de 1906, " (...) el Comitè Executiu de Solidaritat fa públic un manifest en què anuncia que aquesta plataforma de partits pensa presentar-se als pròxims comicis ( provincials i legislatius de 1907):
La sortida de l' estació de la comitiva de Solidaritat Catalana (20-05-1906)
Els senyors Salmeron i Rusiñol ovacionats per la multitud.-
A la tribuna del Colón, els discursos.-
Els manifestants rendint homenatge davant de la tribuna d' honor.-
Arribada dels convidats a la tribuna d' honor.
El penó de la ciutat obrint la marxa de la comitiva.
Aspecte de la tribuna durant el pas de la manifestació.-
La visita a la casa de la Maternitat.-
Sortint de la casa de la Maternitat.-
Més multituts fent referència a " Les multituts" de Raimon Caselles.-
Els organitzadors.-
Els discursos dels diputats a la terrassa de l' estació del Tibidabo.-
" (..) En aquests moments, i en ple ambient d' acord catalanista, Enric Prat de la Riba publicava la seva obra cabdal, La nacionalitat catalana.(..)
El text no va tardar a ésser considerat l'obra teòrica culminant del catalanisme i el primer que donava una visió moderna del fet nacional català."
Representants de la " Liga Foral" de Guipúzcoa a les festes de la Solidaritat Catalana:
" La important associació autonomista que representen aquests ilustres hostes..." ( El País Basc sempre a anys llums de nosaltres però sempre al nostre costat.)
Signatures dels diputats i senadors afectes a Catalunya i que van votar en contra del projecte de Llei de jurisdiccions:
Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l'exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d'injúries. Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés. Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina. L'oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana.Wikipedia.
Referències del Cu-cut a l' éxit de la coalició catalanista. Albert Rusiñol, de la LLiga Regionalista, amb el barret frigi de la republica i Lerroux amb barret sevillà.
" (..) A més, l' adhesió a l' acte de més de mil tres-centes entitas catalanes ( i algunes d' altres localitats espanyoles ) acabava de donar la dimensió dels fets. Els esdeveniments oficials promoguts amb motiu de l' homenatge es perllongaran fins el al vespre del dia 22. Malgrat la dimensió dels actes celebrats, la reacció inicial de la premsa de Madrid és de cert menyspreu i fredor davant el caràcter multitudinari de l' esdeveniment."
" L' assistència a la " Festa de l' Homenatge " és absolutament interclassista,amb una presència menestral i obrera indiscutible; però el més important és la mobilització de les classes mitjanes urbanes, tradicionalment absents."
" Mi impresión al entrar en Cataluña, va dir el diputat senyor d' Orueta, es la de que entro en un pueblo cuyo civismo está dos mil kilómetros sobre Madrid."
Y pensar que, a pesar d' això, continuem anant a sota !
Però ja vindrà dia que deixarem d' anar a peu.
Som massa sabis per anarhi gaire temps més.
No més ens manca seguir ab el règim que hem comensat a probar ara y ab una temporada més de tractament, cura feta.
" (..) La Lliga va entendre que Solidaritat podia ser una bona plataforma per a assolir els seus objectius polítics i fer de la burgesia la classe rectora de la politica catalana. La resta dels components de Solidaritat eren massa febles per a oposar-s'hi i, sobretot, per a renunciar, no només a unes futures actes de diputat, sinó a l' ocasió d' assolir una clientela politica guanyada en una lluita per Catalunya i contra l' enemic comú de tots els aliats, el lerrouxisme, que fins ara s' enduia el vot de la major part de les classes populars."
" (..) En el seu paper director, la Lliga va tenir cura de no donar al moviment un contingut massa ideològic i va voler evitar qualsevol enfrontament entre els seus diversos integrants. En conseqüència, Solidaritat era capaç d' integrar un espai electoral que cobria els extrems oposats: tant l' elector clerical com l' anticlerical, tant el republicà com el monàrquic, podien votar Solidaritat sense massa problemes. "
Fesomies, no caricatures, dels diputats i senadors que van ésser homenatjats aquell 20 de maig de 1906.
" (..)Les candidatures de Solidaritat eren formades per 17 republicans (6 unionistes, 6 federals i 5 nacionalistes republicans), 15 regionalistes, 6 tradicionalistes i 4 independents: Francesc Macià, per Barcelona i les Borgues Blanques, Amadeu Hurtado i Josep Zulueta. "
" (..) En aquest clima d' eufòria, Joan Maragall publicava a La Veu de Catalunya l' article
"L' alçament " (només un poeta podia penetrar així en l' ànima catalana) :
" Solidaritat és la terra, ho sents ? És la terra que s' alça en els seus homes. (..) I la terra no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que crida, que vol son esperit propi per a regir-se; i ho crida a tots els seus fills, republicans, monàrquics, revolucionaris, conservadors, pagesos, ciutadans, blancs i negres, rics i pobres. I mentre duri el crit de la terra no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res més sobre d' ella que un gran afany d' acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric (...) "
" (..) La concurrència massiva a les urnes el 21 d' abril de 1907, amb una votació ordenada i tranquil.la i una desacostumada animació, van ésser els trets característics de la jornada electoral a tot Catalunya. (..)
El triomf fou aclaparador i els solidaris van guanyar majories i minories. Amb una participació que ultrapassava el 60 %, Solidaritat comptava amb un 42 % del cens electoral, mentre la candidatura lerrouxista només arribava a un 17 %.(..) Tot i això, la celebració de les eleccions de senadors que van tenir lloc el 5 de maig de 1907 i que van certificar un nou triomf solidari, van confirmar l' èxit de Solidaritat Catalana, i van portar, ara també al Senat, un nodrit estol de polítics catalans. "
Afegeix la llegenda |
Francesc Cambó i Batlle (1846-1957) va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Volia un estat autonòmic per a Catalunya, mai la separació de l' estat espanyol, però si veiés com estem ara....... potser canviaria d' opinió.
Veieu com els desgreuges comparatius han estat i estaran sempre a l' ordre del dia fins i tot després de 108 anys.
Carta que Francesc Cambó dirigí a Alfons XIII l' abril de 1904.-
Nicolás Salmerón y Alonso (1838-1908)
Donava suport les aspiracions nacionalistes catalanes quan fossin compatibles amb les republicanes i al fundar-se en 1906 la Solidaritat Catalana, fou triat president de la mateixa, amb el que provoca l'escisió dintre del moviment republicà del sector espanyolista d'Alejandro Lerroux.
" (..) si hagués estat només una mera aliança de partits davant una consulta electoral imminent, sorgida d' un acte comú de protesta per fets atemptatoris a la llibertat civil, la seva durada hauria esta quelcom inexplicable.
Si durà uns tres anys (1906-1909) , fou perquè amagava un afany que anava més enllà d' una conjunturabreu, (...)
l' efimera vida de Solidaritat Catalana no amagarà, tanmateix, la importància del fenomen com a punt de referència per a futurs intents d' unió entre diferents sectors politics catalans. "
Tots els paràgrafs entre cometes són a cura del eminent historiador Santiago Izquierdo Ballester i del seu gran treball "Significació politica de Solidaritat Catalana "
Aquesta entrada vol ésser unes quantes coses o al menys així ho pretenc.
La primera, un homenatge particular, meu, cosa que faig , a tots aquests, grans homes, que es van poder entendre entre ells, per una causa comuna, allà pel 1906.
Això seria força dificil avui dia.
En segon lloc, estic completament d' acord amb en Santiago Izquierdo, que aquest exemple històric és emblemàtic i molt a tenir en compte pels que sempre pensem que no hi ha res a fer amb els politics i la politica.
Ells ho van fer !!
Segurament el moment era especial i la seva talla politica també, però fixeu-vos que la motivació, el greuge davant el qual es van rebel.lar, no era, ni molt menys, tan gruixut als que ens enfrontem avui.
En tercer lloc, aquesta lliçó histórica, creia que havia de penjar-se a la xarxa perquè les connotacions polítiques i socials, en moltes coses les podriem transportar al moment actual on la necessitat és molt més gran, però no sembla possible tal unió per ara.-
Pijus.-
Agustí Sardá i Llaveria
Senador per Tarragona
Emilio Menendez Pallarés
Diputat per València
Emili Junoy i Gelabert
Diputat per Barcelona
D. Eusebi Corominas
Diputat de Girona.
D. Francisco Pi i Arzuaga
Diputat per Sabadell.-
D. Francisco Albó i Martí
Diputat per Olot.-
Frederich Rahola i Trèmols
Diputat per Barcelona
Gumersindo de Azcarate
Diputat per León
Ignasi Girona i Agrafel
Diputat per Barcelona
Joan Garriga Massó
Diputat per la Seu d' Urgell
Joaquim Salvatella i Gibert
Diputat per Figueras
Jose de Orueta Perez de Nenin
Diputat per Tolosa (Guipuzcoa)
Jose del Perojo Figueras
Diputat per Las Palmas (Canarias)
Jose Zulueta y Gomis
Diputat per Vilafranca del Penedes
Josep Bertran i Musitu
Diputat per Vilanova i la Geltrú
Juan Vazquez de Mella
Diputat per Pamplona
Julià Nougués i Subirà
Diputat per Tarragona Reus-Falset
Luís Morote Greus
Diputat per Madrid
Melquiades Alvarez Gonzalez
Diputat per Oviedo
Nicolas Salmeron y Alonso
Diputat per Barcelona
Rafael Maria de Labra Cadrana
Senador per les Económiques de León
Ramón Mayner Socias
Diputat per Tarragona Reus-Falset
Ramón Nocedal y Romea
Diputat per Pamplona
Rodrigo Soriano Berroeta-Aldamar
Diputat per València
Salvador Canals i Vilaró
Diputat per Valls
Teodoro de Arana Balaústegui
Senador de Guipuzcoa
D. Juli Burell
Diputat per Arzua (La Coruña)
D. Manuel Moya
Diputat per Fraga.-
Tomás Balbás Ageo
Secretari que signa l´acta ?
La seva signatura es troba al mig del document.
El que ens queda, si no ens espabilem una mica:
El desencís.
" (..) si hagués estat només una mera aliança de partits davant una consulta electoral imminent, sorgida d' un acte comú de protesta per fets atemptatoris a la llibertat civil, la seva durada hauria esta quelcom inexplicable.
Si durà uns tres anys (1906-1909) , fou perquè amagava un afany que anava més enllà d' una conjunturabreu, (...)
l' efimera vida de Solidaritat Catalana no amagarà, tanmateix, la importància del fenomen com a punt de referència per a futurs intents d' unió entre diferents sectors politics catalans. "
Tots els paràgrafs entre cometes són a cura del eminent historiador Santiago Izquierdo Ballester i del seu gran treball "Significació politica de Solidaritat Catalana "
Aquesta entrada vol ésser unes quantes coses o al menys així ho pretenc.
La primera, un homenatge particular, meu, cosa que faig , a tots aquests, grans homes, que es van poder entendre entre ells, per una causa comuna, allà pel 1906.
Això seria força dificil avui dia.
En segon lloc, estic completament d' acord amb en Santiago Izquierdo, que aquest exemple històric és emblemàtic i molt a tenir en compte pels que sempre pensem que no hi ha res a fer amb els politics i la politica.
Ells ho van fer !!
Segurament el moment era especial i la seva talla politica també, però fixeu-vos que la motivació, el greuge davant el qual es van rebel.lar, no era, ni molt menys, tan gruixut als que ens enfrontem avui.
En tercer lloc, aquesta lliçó histórica, creia que havia de penjar-se a la xarxa perquè les connotacions polítiques i socials, en moltes coses les podriem transportar al moment actual on la necessitat és molt més gran, però no sembla possible tal unió per ara.-
Pijus.-
Agustí Sardá i Llaveria
Senador per Tarragona
Emilio Menendez Pallarés
Diputat per València
Emili Junoy i Gelabert
Diputat per Barcelona
D. Eusebi Corominas
Diputat de Girona.
D. Francisco Pi i Arzuaga
Diputat per Sabadell.-
D. Francisco Albó i Martí
Diputat per Olot.-
Frederich Rahola i Trèmols
Diputat per Barcelona
Gumersindo de Azcarate
Diputat per León
Ignasi Girona i Agrafel
Diputat per Barcelona
Joan Garriga Massó
Diputat per la Seu d' Urgell
Joaquim Salvatella i Gibert
Diputat per Figueras
Jose de Orueta Perez de Nenin
Diputat per Tolosa (Guipuzcoa)
Jose del Perojo Figueras
Diputat per Las Palmas (Canarias)
Jose Zulueta y Gomis
Diputat per Vilafranca del Penedes
Josep Bertran i Musitu
Diputat per Vilanova i la Geltrú
Juan Vazquez de Mella
Diputat per Pamplona
Julià Nougués i Subirà
Diputat per Tarragona Reus-Falset
Luís Morote Greus
Diputat per Madrid
Melquiades Alvarez Gonzalez
Diputat per Oviedo
Nicolas Salmeron y Alonso
Diputat per Barcelona
Rafael Maria de Labra Cadrana
Senador per les Económiques de León
Ramón Mayner Socias
Diputat per Tarragona Reus-Falset
Ramón Nocedal y Romea
Diputat per Pamplona
Rodrigo Soriano Berroeta-Aldamar
Diputat per València
Salvador Canals i Vilaró
Diputat per Valls
Senador de Guipuzcoa
D. Juli Burell
Diputat per Arzua (La Coruña)
D. Manuel Moya
Diputat per Fraga.-
Tomás Balbás Ageo
Secretari que signa l´acta ?
La seva signatura es troba al mig del document.
El que ens queda, si no ens espabilem una mica:
El desencís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada