Els eclipsis de començaments del XX : la por al Halley

Aparegut al Cu-cut nº 518 del 25 Abril de 1912



Al segle passat, es van veure tres eclipsis totals a Espanya. Els tres van ser a principis de segle i sens dubte el més curiós i estrany va succeir el dia 17 abril 1912.

El primer eclipsi del segle XX, va tenir lloc el dia 28 de maig de 1900. L'ombrade la Lluna va travessar la península. Va començar pel sud de Porto, passant a l'altura de Ciudad Real, per sortir aproximadament per Alacant. 

La totalitat va durar poc, uns 80 segons i la zona de totalitat va tenir una amplada d'uns 70 km.Molts observadors es van desplaçar a Elx on van gaudir d'un excel · lent temps.

El següent, va tenir lloc el 30 d'agost de 1905. Va començar en una franja entre la Corunya i Santander, va passar per Saragossa per sortir de la península una mica al Nord de València. La durada va ser de 3 minuts. La franja de totalitat va tenir una amplada de 200 km. Van ser dos eclipsis totals que van travessar de banda a banda la península Ibèrica. 

El van veure nombrosos observadors,obtenint dades importants de la corona, i de les posicions dels dos astres.

El següent eclipsi tindrà lloc uns anys més tard, el 1912. Va ser objecte de diversos articles en la premsa especialitzada de l'època. 

L'eclipsi  era peculiar  per diversos motius: la seva brevetat, d'uns pocs segons, la franja de totalitat,d'uns pocs centenars de metres o als màxim uns pocs quilòmetres i per ser un dels rars eclipsis anomenats mixtos o també anul · lar-total.

 Per a més originalitat, la zona de totalitat es situava al mar excepte una petita zona de terra, just la situada a Espanya.

Si recordem una mica, en aquests anys es van produir  nombrosos avanços tècnics: era el començament de l'aviació, dels automòbils, de les comunicacions  per ràdio, les aplicacions del corrent elèctric coma  il · luminació,  motors, etc.

GRABADOS 1905. ECLIPSE 30 DE AGOSTO EN ZONA DEL LEVANTE. CASTELLÓN, TORTOSA, ALCOSEBRE, TORREBLANCA 

GRABADOS del 8 de septiembre de 1905 

EL ECLIPSE DEL 30 DE AGOSTO EN LA ZONA ESPAÑOLA DEL LEVANTE 

CASTELLÓN: NÚMS. 1,3 Y 14: EL PROFESOR CALLENDAR DEL REAL COLEGIO DE CIENCIAS DE LONDRES ESTUDIANDO EL CALOR DE LOS RAYOS SOLARES - MR. A. FOWLER, DE LONDRES, OBSERVANDO FENÓMENOS ESPECIALES - MR REYNER, DEL LABORATORIO NACIONAL DE LONDRES OPERANDO CON UNA CÁMARA FOTOGRÁFICA DE CATORCE METROS DESTINADA A FOTOGRAFIAR LA CORONA SOLAR Y EL ESPECTRO DE LA EROMOESFERA 

TORTOSA: OBSERVATORIO DEL EBRO: NÚMS. 2, 5, 10, 12 Y 13. EL PADRE STEIN, ASTRÓNOMO HOLANDÉS Y EL P. PRÓSPER, ESPAÑOL TOMANDO UNA FOTOGRAFÍA DEL PRIMER CONTACTO - COMISIÓN DEL OBSERVATORIO DE LYON, DIRIGIDA POR MR. ANDRÉ - EL OBSERVATORIO - EL P. LUCCAS, DE LA UNIVERSIDAD DE NAMUR Y EL P. WULF DE VALKENBURG, ENCARGADOS DE DETERMINAR POR MEDIO DEL SELENIO, EL PRINCIPIO Y FIN DE LA TOTALIDAD DEL ECLIPSE - EL ASTRÓNOMO MR OLLER TOMANDO UNA PELÍCULA CINEMATOGRÁFICA DURANTE EL ECLIPSE 

ALCOSEBRE: NÚMS. 4, 8 Y 11: INSTALACIÓN DEL OBSERVATORIO DE MEUDON, DIRIGIDA POR EL ASTRÓNOMO MR. JANSSEN - EL SABIO ASTRÓNOMO DON JOSÉ J. LANDERER, COLABORADOR DE LA ILUSTRACIÓN ESPAÑOLA Y AMERICANA, ESTUDIANDO LA LUZ POLARIZADA DE LA CORONA SOLAR CON UN NUEVO APARATO DE SU INVENCIÓN - INSTALACIÓN RUSA DEL GRAN OBSERVATORIO DE POULKOWO, DE SAN PETERSBURGO, DIRIGIDA POR MR. HANSKY. 

NÚM. 7: EL EMINENTE ASTRÓNOMO MR. J. JANSSEN 

TORREBLANCA: NÚM. 6. EL PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE ROMA GUILLERMO MENGARINI, CON SU CUÁDRUPLE ECUATORIAL FOTOGRÁFICA PARA RETRATAR AISLADAMENTE LOS COLORES COMPONENTES DE LA LUZ BLANCA Y HACER LA SÍNTESIS 

ALCALÁ DE CHISVERT: NÚM. . INSTALACIÓN DEL REAL OBSERVATORIO DE CATANIA DIRIGIDA POR SU DIRECTOR 

FOTOGRAFÍAS DE BARBARÁ Y MASIP 

FUENTE: La Ilustración Española y Americana 

DOBLE PÁGINA 

TAMAÑO: 45,5x 33 cms ( Fonts de Todocolección)

L'any 1910 el cometa Halley tornava a penetrar a l'òrbita terrestre per girar al voltant del Sol i el 8 de febrer el diari The New York Times informava que l'Observatori de Yerkes havia descobert cianogen a la cua cometària. Aquest gas irrita el ulls, el sistema respiratori i pot portar a la mort. I si es té en compte que el cometa, després de passar per darrere del Sol, presentaria la seua cua en direcció a la Terra, la presència d'aquest gas era un clar motiu de preocupació.

La reacció dels astrònoms al citat descobriment va ser bastant unànime. Si bé la majoria opinava que no passaria res, donada la baixa densitat de la cua cometària, alguns altres com Camille Flammarion -astrònom francés que va estar a Elx en l'eclipsi de Sol de 1900- pensava que el cianogen impregnaria l'atmosfera terrestre i possiblement exterminaria tota la vida en el planeta.

La histèria popular es va desfermar i, com sempre passa en aquests casos, els estafadors feren negoci. En previsió dels perills que produiria el cometa es vengueren pastilles contra els seus gasos, sacs d'oxigen o màscares antigàs. Es rodà fins i tot una pel·lícula, The Comet, que presentava una Terra desvastada pels focs causats pel Halley.

El Halley, després de girar per darrere del Sol, la nit del 18 al 19 de maig es situà entre la nostra estrella i la Terra, la qual quedà immersa en la seua cua durant una hora. Les classes populars consideraren l'amenaça com una broma, organitzaren festes als terrats i restaurants, però alguns estaven tan espantats que van preferir suïcidar-se abans que morir ofegats per una roca celeste. A València aquella nit plovia. La festa del Halley prevista al recinte de l'Exposició es va haver de suspendre. Al matgatzem Central Aragón, un vigilant de nom Valentín Miralles, contà als seus companys de treball que estava ben espantat per l'arribada del cometa. Els amics se'n burlaren, però l'endemà el trobaren penjat. Tal com havien predit els astrònoms no va passar res i a l'ocàs del dia 20 de maig el cometa ja es va veure per l'orient.