"Mr. Bojangles" és una cançó escrita i gravada originalment per l'artista de música country nord-americana Jerry Jeff Walker per al seu àlbum de 1968 del mateix títol.
Walker va dir que es va inspirar per escriure la cançó després d' una trobada amb un artista de carrer en una presó de Nova Orleans . Mentre era a la presó per intoxicació pública el 1965, va conèixer un rodamón que es feia anomenar "Sr. Bojangles" per amagar la seva veritable identitat a la policia.
El Sr. Bojangles havia estat arrestat com a part d'una batuda policial de persones indigents que es va dur a terme després d'un assassinat d'alt perfil. Els dos homes i altres persones a la cel·la van conversar sobre tota mena de coses, però quan el Sr. Bojangles va explicar una història sobre el seu gos, l'ambient a l'habitació es va posar pesat. Algú més a la cel·la va demanar alguna cosa per alleugerir l'ambient, i el Sr. Bojangles va accedir amb un ball de claqué. El rodamón "Mr. Bojangles", que era blanc, havia pres el seu pseudònim de Bill "Bojangles".(1878-1949), un artista negre.
La cançó va ser versionada per desenes de músics, inclosos Bob Dylan, Harry Belafonte, King Curtis, Dolly Parton, Nina Simone i Nitty Gritty Dirt Band, que tenia un senzill Top 10 de Billboard amb la melodia el 1971. Segons s'explica i aparentment amb el disgust de Walker: la versió de la cançó de Sammy Davis Jr. suposadament va fer plorar al president Richard M. Nixon.
"Mr. Bojangles" de Walker (1968) és potser la seva cançó més coneguda i amb més versions. Es tracta d'un desconegut alcohòlic però talentós ballarí de claqué que Walker va conèixer i que, quan va ser arrestat i empresonat a Nova Orleans, va insistir a ser identificat només com a "Bojangles", pres, presumiblement, del famós ballarí de claqué Bill Robinson ( a la foto) i que algunes especulacions el relacionaven erròniament amb la història de Walker.
Ballarí. Va rebre l'estrellat mundial com a ballarí de claqué, actor i cantant afroamericà al segle XX, però més famós per la seva "ball de les escales". Aquestes pel·lícules icòniques són "The Little Colonel" i "The Littlest Rebel" (1935) i "Rebecca of Sunnybrook Farm" i "Just Around the Corner" (1938). Robinson va fer un total de 16 pel·lícules. Va ser un dels artistes més ben pagats del vodevil.
El 1928, va protagonitzar a Broadway l'exitosa revista musical Blackbirds of 1928, que presentava el seu famós "ball d'escales". Blackbirds era una revista protagonitzada per artistes afroamericans, destinada al públic blanc. L'espectacle va ser un gran avenç per a Robinson. Es va fer conegut com "Bojangles", que connotava un comportament alegre i despreocupat per als seus fanàtics blancs, malgrat el significat gairebé oposat del sobrenom a la comunitat negra.
Encara que havia guanyat milers de dòlars durant la seva vida, va morir a la pobresa. Havia donat suport a moltes organitzacions benèfiques durant la seva vida. El presentador de programes de televisió i amic, Ed Sullivan, va organitzar el seu funeral al 369è Regiment d'Armería de Harlem amb El Rev. Adam Clayton Powell Sr. donant l'elogi. Amb milers d'assistents, el funeral va ser transmès per ràdio. Un parc públic a Harlem, Nova York, va ser nomenat en honor seu. A partir de 1989, el 25 de maig als Estats Units s'ha convertit en el Dia Nacional del Tap Dance.
" Sr. Bojangles " (Lletra traduïda de l'anglès)
Vaig conèixer un home (anomenat) Bojangles
i ballava per a tu
amb sabates gastades
amb els cabells platejats, una camisa ratada
i pantalons folgats, velles sabates de claqué
Va saltar tan alt, va saltar tan alt
(i) després va tocar lleugerament el terra
El vaig conèixer en una cel·la a Nova Orleans
estava sense feina, sense llar i sense esperança
Ell em va mirar amb ulls envellits
mentre parlava en veu alta
Va parlar de la vida, va parlar de la vida
va riure, va picar de mans la cama en un pas
Mr.Bojangles, Mr.Bojangles, Mr.Bojangles va ballar
Va dir el seu nom, Bojangles
i va ballar una mica
a través de la cel·la
Es van agafar els pantalons
amb els grillons posats als peus
Oh, va saltar molt alt
després va fer petar els talons
Va deixar escapar una riallada, va deixar escapar una riallada
es va sacsejar la roba per tot arreu
Mr. Bojangles, Mr. Bojangles
Mr. Bojangles, balla
Ballar per a aquells
en espectacles de joglars i fires del comtat
a tot el sud
Va parlar amb llàgrimes de 15 anys
com el seu gos i ell van viatjar
el seu gos es va aixecar i va morir, ell es va aixecar i va morir
després de 20 anys encara es dol
Va dir que ara balla
a cada oportunitat en tuguris
per la beguda i les propines
Però la major part del temps
em passo darrere d'aquests bars del comtat (presons)
perquè bec una mica
Va sacsejar el cap
i mentre sacsejava el cap
vaig sentir que algú li demanava
Si us plau, si us plau
Mr. Bojangles, Mr. Bojangles
Mr. Bojangles, balla!
Molt interessant el que expliques. Com en moltes altres cançons no en sabia res.
ResponEliminaSi Ricard, jo perqué sóc un xafarder curiós i ho vaig investigar. La cançó és molt bona i sabia que era un gran tema.
Elimina