Tractament de les imatges

Bloc de Pensament i autosensibilització, que va començar per pura necessitat de sobreviure, en un món força mancat de curiositat per saber coses, quines ?..... qui som ? .... on som ?... que fem aquí ? ... cap on anem o a on volem anar ? ....... el nostre temps és curt , cal aprofitar-ho. Aturar-se a pensar, un moment ,abans d’ agafar un camí o un altre, compartir coneixements i experiències ....com aquests camperols francesos de finals del XIX. Està clar que parlen de política, un vol convençer a l' altre, però la meitat escolta amb atenció i tots comparteixen idees....

dijous, 25 de maig del 2023

SPECULUM AL FODER



"L'Speculum al foder és un tractat de bones pràctiques sexuals que s'inscriu en la tradició dels regiments de sanitat, un gènere literari molt popular a l'Edat Mitjana. El text segueix de prop un antic tractat llatí sobre el coit redactat al segle XII per Constantí l'Africà a partir de fonts àrabs desconegudes. Amb tot, l'Speculum al foder presenta una estructura que s'endevina original, amb molts capítols que no consten a l'obra mèdica llatina. Entre aquests capítols el lector trobarà un extens catàleg de postures, comentades per l'autor, molt semblant al que es proposa en els clàssics tractats eròtics hindús. Aquestes característiques, que situen el text a mig camí entre la prosa científica i la literatura eròtica, fan de l'anònim català una obra singular, única en tota la producció europea medieval." (1) 






"Speculum al foder (que es pot traduir al català d’avui dia com Mirall del fotre o, més pròpiament, Manual del fotre) és un petit manuscrit de finals del segle XIV o principis del XV, escrit en català per un autor o autors anònims, en el qual es donen tot un seguit de consells relacionats amb la vida sexual, i del qual només es conserven dos exemplars (un sencer, el manuscrit 3356, i un altre fraccionari, el 10162 -pertanyent en el seu moment al Marquès de Santillana) dipositats tots dos avui en dia a la Biblioteca Nacional de Madrid." (2)









"El fet que aquesta obra estigui escrita en català no és casual. Si a la fama de escatològics que tenim els catalans i el benigne clima mediterrani que -vulguis que no- sempre ajuda a la libido, sumem el fet d’estar en una zona de pas entre la cultura àrab d’Al-Andalus i l’europea, s’entén que Catalunya fos una porta d’entrada -ahir, com avui- a tot tipus de novetats i influències. I l’ Speculum al foder, no deixa de ser més que una d’elles." (3)











"Aquest petit llibre, si bé està dividit en capítols, es podria dividir en tres parts generals. A la primera, l’autor propugna tot un seguit de consells dedicats a la salut i higiene sexual dels homes, quan fer l’amor, en quines condicions, com espessir l’esperma, com augmentar la libido…, molt lligat tot això a la teoria de Galè sobre els “humors” i el seu equilibri." (4)




"A l'Edat Mitjana, les relacions sexuals entre els fidels es regien pels discursos eclesiàstics, que només acceptaven l'heterosexualitat marital".En altres paraules, la llei religiosa només permet la sexualitat entre un home i una dona casats, amb l'única finalitat de procrear.” El cristianisme crea un món més heteronormatiu que el món antic”, explica l'historiador Didier Lett. Originalment, hi ha Adam i Eva amb una dominació masculina extremadament forta. Eva va néixer d'Adam i és responsable de la seva caiguda. Cal pensar en les relacions sexuals entre un home i una dona com a fonamentalment desiguals”." (5)





"Un manual que crida molt l’atenció per tractar la sexualitat i la seva psicologia, d’una forma totalment desinhibida i sense embuts, en contrast de la fèrria moral cristiana del moment." (6)










"L'estructura de l'Speculum, en última instància, fa pensar que el text català és el resultat d'una operació més complexa que la simple traducció dels manuscrits llatins: d'entrada, les parts segona i tercera (manual de psicologia femenina i catàleg de postures) no consten en cap dels dos tractats llatins." (7)

“Una altra forma: la dona s’asseu i l’home es posa de genolls entre les seves cames prenent-li les anques. Ella ha de estrènyer-lo fort, sinó és impossible.”













"Quan l'Occident europeu va entrar en el periode que coneixem com a Baixa Edat Mitjana, el llatí, la llengua de l'Església, la universitat, el dret, l'administració i fins i tot la literatura, l'escriptura en suma, va començar a veure disputats tots aquests àmbits, que fins aleshores li havien estat privatius, per part de les llengües parlades, dites vernacles o vulgars. Aquesta irrupció de les llengüess parlades en el panorama escrit fou conseqüència de profundes transformacions que afectaren la transmissió del saber a partir dels segles XII i XIII, i marcà profundament la difusió dels coneixements científics i tècnics des d'aleshores," (8)







"La revitalització del comerç, i de les ciutats va fer que l'antiga societat dels tres ordres (els que fan la guerra, els que resen i els que treballen) s'esberlés per sempre amb l'aparició d'un nou grup social, la burgesia. (..) Aquest nou grup social fou el motor de canvis revolucionaris que van afectar, entre d'altres camps, el món de l'educació, la creació i la difusió del saber, el món del llibre i la lectura i el món de la fe pública." (9)














"Arreu de l'Occident europeu, primer al sud mediterrani, després al centre i al nord del continent, ja des del segle XII es van començar a utilitzar les llengües vernacles amb aquests objectius en tots els àmbits, i a defensar-ne l'ús. Des de la Castella alfonsina fins a la Itàlia de Dante, però també a França, a Anglaterra o a Alemanya, els idiomes vulgars començaren a expressar uns coneixements que mai abans havien expressat, en els quals la ciència i la tècnica van tenir un lloc molt destacat. Els Països Catalans no van ser cap excepció, ja des de les últimes dècades del segle XIII." (10)





" Les llengües vernacles o vulgars exerciren així un paper de pont intel·lectual i social de primer ordre entre el món acadèmic i aquests sectors (noves elits burgeses, noblesa, reialesa), que hi trobaren una poderosa i utilíssima eina d'informació, d'aprenentatge i de promoció." (11)








"Aquest tractat, que beu en les fonts d’altres manuals sexuals anteriors escrits en llatí (De coitu o Liber minor de coitu) i dels tradicionals àrabs i hindús -el Kamasutra entre ells-, es pot entendre com un manual divulgatiu de pràctiques sexuals saludables encarades al gran públic." (12)








Alguns exemples:

“Una altra lavativa molt bona: prendre una lliura d’oli de nou, afegir una lliura de cards, tres lliures de llet fresca, una unça de gingebre i una d’alfanic. Deixar sobre el foc fins que bulli. Colar, prendre dues unces, amb mitja unça d’oli comú i una d’oli de baies de llorer. Fer la lavativa durant deu nits sense fer l’amor: notarà meravelles.” 



"Per afavorir l’erecció: caçar cucs que es troben en els horts, a la terra. Fer assecar, picar i barrejar amb oli de ginjoler. Unteu la verga, fregar bé i quedar així tota una nit. Al matí, rentar amb aigua tèbia.”

“Algunes dones senten tan fort el desig que no poden unir-se a l’home. Algunes utilitzen un consolador, de cuir suau embotit de cotó, en forma de penis: se’l fiquen en el sexe fins que estiguin satisfetes.”







"Parafrasejant Torres i Bages podríem dir que Catalunya serà sexual o no serà. Aquest és un dels dilemes més recurrents que afloren quan es valora la normalització del català. Podem dir que la presència del català a la justícia i al cinema és pràcticament nul·la, perquè ho és, però també podem fer el mateix comentari pel que fa al món de la sexualitat. La normalització lingüística en aquest terreny no s’ha produït, ni tan sols a Internet, on la presència del català és força bona -tenint en compte el nombre de parlants-." (13)










Ah! … I, encara que foti a algú, en català.(m'afegeixo a l'Ireneu)


Notes i fonts bibliogràfiques: 

"Speculum al foder", Anna Alberni, edicions vitel·la, 2007. (1,7,8,9,10,11) 

Speculum al foder, l'oblidat Kamasutra català , Ireneu Castillo Caso (2,3,4,6, 12)







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada